Sàiz i Xiqués, Carles

Revistes Catalanes amb Accés Obert

13 El Sot de l’Aubó
article
L’antiga farmàcia Duran
i España de Barcelona
Una obra desconeguda de
Lluís Domènech i Montaner
Carles Sàiz i Xiqués
El 2 de desembre de 1896 apareixiapublicat en el diari La Vanguardia que“hoy quedaran abiertos al servicio pú-blico la nueva oficina de farmacia y
el laboratorio que en la calle de Valencia,
número 344, -avui 278- junto al Paseo de
Gracia, ha instalado nuestro amigo y com-
pañero en la prensa, don Juan Durán y Es-
paña. Con este motivo, invitó anoche el se-
ñor Durán á varios de sus buenos amigos y
compañeros á una reunión intimamente fa-
miliar, y en ella tuvo ocasión de oir de boca
de todos y cada uno, los sinceros elogios é
inmejorable concepto que justamente me-
rece la nueva farmacia, montada á todo coste
según requieren los adelantos y exigencias
de la farmacopea moderna.
Los congregados -entre los cuales había al-
gún voto de tanto peso y calidad como el del
doctor Torá, catedrático de esta Universi-
dad y que cuenta al señor Durán entre sus
predilectos y aprovechados discípulos- pu-
dieron hacerse cargo de la seria, bien en-
tendida y elegante instalación de la nueva
oficina, que honra á la clase farmacéutica
barcelonesa y puede sostener ventajoso pa-
rangón con los mejores, así en mérito cien-
tífico ó profesional como en valor artístico.
Basta decir que el proyecto arquitectónico y
su ejecución son obra de don Luis Doménech
y Montaner...”.
Aquest article posa sobre la taula una obra totalment desconeguda de
l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner: la decoració de l’interior de la
farmàcia de Joan Duran i España de Barcelona, un dels establiments
modernistes més antics de la ciutat, que encara resta obert al públic.
Una interpretació del bastó d’Esculapi, a la farmàcia Duran
Carles Sàiz
El Sot de l’Aubó
14 El Sot de l’Aubó
El modernisme ha deixat veritables mostres
artístiques a les farmàcies d’arreu del país.
Exemples com la desapareguda Farmàcia
Gibert, la Farmàcia Guinart, la Farmàcia Sañé
–avui Casaus-, la farmàcia Madroñal, la Farmà-
cia d’Antoni
Novelles –avui
Bolós- o la Far-
màcia Enrich,
entre d’altres
deixen entre-
veure la ri-
quesa d’un
dels perío-
des artístics
més dilatats
de la histò-
ria de Ca-
talunya.
I si arqui-
t e c t e s
com Gau-
dí i Puig i
C a d a -
falch tenien, entre les seves creacions, el
projecte decoratiu d’alguna farmàcia, ara hi
podrem afegir el nom de Lluís Domènech i
Montaner amb la “Farmacia-Laboratorio de
Juan Duran y España”.
L’apotecari Joan Duran i España (1856-1924)
va ser un actiu catalanista originari de Vic.
Era fill del fuster Llucià Duran Pla, d’Arbúcies
i de la barcelonina Bonaventura España.
Desconeixem a quina edat va anar a viure a la
ciutat comtal però als 16 anys ja hi cursava el
batxillerat, d’acord amb la documentació que
es conserva a l’expedient acadèmic, i l’any
1881 estava matriculat a la facultat de Ciències
de la Universitat de Barcelona. Malgrat tot,
els seus orígens professionals són més literaris
que no pas científics.
Periodista, escriptor i poeta prematur, Duran
i España va participar des de ben jove en el
Círcol Literari de Vic, que es va convertir, des
de la seva fundació el 1860, en el centre cul-
tural més important de la ciutat. També va
publicar força poesia en diferents portaveus
osonencs i una vegada es va instal·lar a Bar-
L’antiga farmàcia Duran i España, en una fotografia de l’any 1903 (Institut Amatller-Arxiu Mas)
Capsa de medicament de
 la farmàcia Duran, amb el medalló
dissenyat per Domènech i Montaner
15 El Sot de l’Aubó
article
celona va ser un dels
col·laboradors més actius de La
Renaixensa,  fins al punt que, a
partir de 1891, Duran és un dels
pocs redactors del rotatiu amb
sou fix, juntament amb Duran i
Ventosa, Octavi Carreras, San-
tiago Gubern i Josep Güell i Mer-
cader.
Duran i España va col·laborar
durant uns anys també en el
portaveu La Illustració Catala-
na de Francesc Mateu i va ser
un dels impulsors de la
restauració dels Jocs Florals de
Barcelona i fins i tot, als
certàmens de 1892 i 1893, va
arribar a ser suplent dels
mantenidors. També va fer
traduccions. El 1892 La
Renaixensa li publicà la traducció
del francès al català de la novel·la
Doubrovsky del poeta rus
Alexander Puskhin i l’any 1927
la Gazeta de Vich li publicà la
seva obra pòstuma «Flors de
Joventut: recull de poesies» dins
la «Biblioteca d’autors vigatans».
Però malgrat aquesta trajectò-
ria, Duran i España ja hem dit
que també va ser un home de
ciències. Gran aficionat a
l’astronomia, als anys 10 fou un
dels impulsors principals de la So-
ciedad Astronómica de Barcelo-
na. També, com a persona
compromesa amb el catalanisme
polític, fou un assidu membre de
les tertúlies de l’Ateneu
Barcelonès i fins i tot va ser
compromissari de la secció de
Ciències Exactes d’aquesta
institució des de l’any 1905 a
1907 i vicepresident de la secció
de 1908 a 1910.
Aquest contacte associatiu, la
seva participació als Jocs Florals
i les seves col·laboracions perio-
dístiques a La Renaixensa-, van
fer que Duran i Espanya establís
amistat ben aviat amb l’arqui-
tecte Lluís Domènech i Montaner. I segurament
la sintonia entre amdós personatges va fer
que Duran demanés a Domènech que li
elaborés el projecte de la seva farmàcia.
El 20 de juny de 1896 el diari barceloní La
Dinastía, diario político, literario, mercan-
til y de Avisos de Barcelona, publicava que  el
vigatà Joan Duran i España havia estat llicenciat
Domènech va tenir cura fins i tot dels pots de farmàcia de l’establiment
Domènech també dissenyà l’emblema de la farmàcia Duran
C
ar
le
s 
Sà
iz
El Sot de l’Aubó
16 El Sot de l’Aubó
en farmàcia per la Universitat de Barcelona
«con la calificación de sobresaliente». Tenia
37 anys, i pocs mesos després deixà la feina a
La Renaixensa per obrir el seu propi negoci.
El novell farmacèutic adquirí un dels dos baixos
d’un edifici d’estil eclèctic que s’acabava de
construir al carrer València, a pocs metres del
passeig de Gràcia, i Domènech i Montaner va
esbossar el projecte del nou establiment.
El disseny decoratiu de la farmàcia es regia
pels principis de la simetria, amb tot un conjunt
de prestatgeries de cedre que envoltaven
l’establiment.
El mobiliari de la farmàcia comptava amb por-
tes de vidre i estava decorat amb un marc
voladís d’estil gòtic -molt típic en les obres de
Domènech-, reforçat amb tot un seguit de
siluetes vegetals de marqueteria que podem
identificar com acònits o malves. L’arquitecte
pretenia rememorar el caràcter tant floral del
modernisme del moment i entre prestatgeria
i prestatgeria hi alterna també motllures
escultòriques d’elements vegetals, principal-
ment gira-sols que volien simbolitzar l’energia.
Domènech també va recórrer a la mitologia
grega amb la cornucòpia d’elements vegetals
que simbolitzen la salut i a voltes, a l’entrada
de la rebotiga hi representà serps -de
morfologia molt similar als dracs que avui
podem veure també a les portes de la casa
Roura de Canet- encargolades en el bastó
d’Esculapi si bé, sembla més el caduceu de
Mercuri, com a símbol de la vida i la mort.
Al fons de la botiga Domènech hi plantejà el
taulell de despatxar amb un escut logotip de
la farmàcia tallat en alt  relleu que representa
un punt de foc encès que compta també amb
les inicials JDE de Joan Duran Espanya al cen-
tre i l’envolta la llegenda en llatí «Modo : eido
: labori : assiduo : tatitum».
El taulell de despatxar marcava l’accés al
laboratori a través d’una obertura coronada
per un timpà de fusta a manera de gelosia
àrab que de ben segur pretenia ressaltar la
importància d’aquest espai amb un medalló
central, idèntic al que va posar al taulell de
despatxar. A banda i banda del timpà Domènech
hi va afegir una D i una E de grafia d’estil
gòtic, de fusta tallada i daurada, que es
corresponien també a les seves inicials. Per
fer tots aquests treballs de fusteria Lluís
Domènech va comptar amb la mà escultòrica
dels germans Viladevall, que també van
treballar amb molt d’encert el sostre de
l’establiment.
L’arquitecte va esbossar també un cassetonat
de fusta per al sostre, que comptava amb
elements decoratius amb pa d’or que va
realitzar el prestigiós pintor i decorador
Marcel·lí Gelabert, autor també, juntament
amb Lluís Bru, de la decoració de l’esmentada
Tota la fusteria escultòrica va estar feta pels germans Viladevall
C
ar
le
s 
Sà
iz
17 El Sot de l’Aubó
farmàcia Novellas a la Rambla
Catalunya.
També era obra de Gelabert el fris
policromat de vegetació composta
de fullaraca de falsies i falgueres
que corria tot l’establiment amb
representacions de flora medici-
nal i amb la llegenda del nom
científic de les plantes més comu-
nes de la farmacopea. S’hi podia
veure representades herbes
diurètiques i digestives com el
violer (cheiranthus cheiri), la wi
(whyh chinensis), el coralet
(berberis vulgaris), el grosseller
vermell (ribes rubrum), el
tamarinde (tamarindus indica), el
cacau (theobroma cacao) o la quillaja (quillaja
saponaria), entre d’altres. Segons la premsa
del moment, totes les flors estaven acolorides
amb tints naturals de la mateixa planta i en el
fris s’hi podia llegir uns versicles de la Bíblia
apropiats a l’exercici de la farmàcia.
Domènech també va dissenyar les làmpades
de gas que il·luminaven la farmàcia. La cen-
tral era de grans dimensions, era feta
completament de llautó i comptava -talment
com tots els aplics que tenia la botiga- amb
representacions de serps que es cargolaven i
formaven el mateix cos de la làmpada. Aquests
treballs eren obra del Taller Miret i Assens.
D’altra banda, cal dir que els marbres de
l’establiment van estar treballats pels germans
Sunyol, que també feren el terra, intercalat
de marbre fosc i clar, col·locat amb efecte
d’escacs, com a símbol de les energies
positives contra les negatives.
Les calderes del laboratori eren fetes al taller
de Henry d’Aubigny i tota la metal·lúrgia del
laboratori es va encarregar al taller de Manuel
Ballarín de Barcelona. Domènech va portar la
direcció de tots els detalls decoratius fins al
punt que encarregà ell mateix els pots de la
farmàcia, que va realitzar el Laboratorio Ar-
tístico Industrial i també l’empresa Gabarró.
I sembla que l’obra comptà amb la satisfacció
del seu propietari, Joan Duran i també de la
mateixa premsa del moment. La Vanguardia
en deia, el dia de la seva inauguració, que “el
surtido de medicamentos y específicos no
puede ser mas completo; el amplísimo local
permite la distribución holgada de todas las
dependencias y particularmente del labora-
torio”.
Els companys de La Renaixensa també es van
fer ressò de la inauguració de la farmàcia de
l’antic redactor del diari dient que «los llassos
d’amistat y companyonatge que’ns lligan ab
l’amo del nou establiment y’ls no menos
íntims que’ns uneixen ab lo distingit
arquitecte Lluís Domenech y Montaner, di-
rector de la instalació, no son bastants en lo
cás present pera que deixém de reconeixe ab
quin bon peu ha montat en Durán lo seu
establiment. Baix lo punt de vista artístich
res hi ha planyut, oferint lo conjunt un
aspecte ensemps rich y elegant, quinas
cualitats unidas al ayre modern de la
instalació fan que un no’s cansi de contem-
plar los variats y lógics detalls de la
ornamentació».
La farmàcia Duran va obrir les seves portes el
2 de desembre de 1896, essent així una de les
farmàcies més modernes del país. La
Renaixensa deia que Duran «s’esforsá en
El fris de la paret comptava amb representacions d’herbes en filactèries
La il·luminació de la farmàcia era obra del taller Miret i Assens
article
El Sot de l’Aubó
18 El Sot de l’Aubó
ensenyar á sos amichs y
confrares la escrupulositat ab
que havia procedit en quant
se refereix als medicaments
y á sa depurada obtenció (...)
Tots los concurrents se
convenceren de la perfecció
y netedad ab que la farma-
cia Durán pot servir al
públich, al que recomaném
no deixi d’utilitzar sos
serveys, quan convinga, se-
gur de que quedará satisfet
del tot».
El diari La Dinastia també
elogiava la farmàcia Duran a
les seves pàgines dient que
«el laboratorio cuenta con los
aparatos más perfeccionados
para las distintas operacio-
nes químicas, propias de la
farmacia y reune excelentes
condiciones de ventilación.
El despacho, ó lo que  vul-
garmente se conoce por far-
macia, ha sido construido y
decorado segun planos y di-
bujos del arquitecto don Luis
Domenech y Muntaner quien
ha dado en ello una nueva
prueba de su talento é ima-
ginación».
Joan Duran va estar al
capdavant del negoci vint-i-
cinc anys fent del tot famós
el reforçant vitamínic
«Robustina Duran y España» que es va arribar
a vendre en diferents farmàcies de Barcelona
i l’any 1922, als 66 anys, va traspassar la
farmàcia al llicenciat G. Garriga, que la
regentà força anys sota el nom de «Farmacia
Garriga. Antigua Farmacia Duran y España».
A partir d’aquí es van anar succeint tot de
farmacèutics fins a l’actualitat. Entre 1946 i
1958 l’establiment era la Farmacia Puertolas.
Durant tota la dècada dels 60 va ser la
Farmàcia J. Robisch i entre els anys 1971 i
1988 la va portar la farmacèutica Maria Dolors
Rigau.
El 1988 el negoci es va traspassar a l’actual
propietària, la farmacèutica Maria Aurora
Flores Bienert, que l’ha mantingut fidelment
com el va trobar. Avui l’establiment continua
obert al públic i és  la farmàcia modernista
més antiga de Barcelona. La farmàcia conserva
Malgrat tots els canvis, la farmàcia segueix respirant avui l’ambient modernista
pràcticament tots els elements decoratius del
mobiliari dissenyat fa més de cent anys per
Lluís Domènech i Montaner, les prestatgeries
modernistes i el taulell, si bé aquest es va
modificar i ampliar posteriorment. No van
tenir tanta sort les làmpades modernistes i
els aplics que il·luminaven la botiga, que amb
el temps i tants propietaris van acabar
desaparèixent. També s’ha malmès la
decoració floral de les parets i el terra original
a més a més del cassetonat de fusta que avui
es troba camuflat per un sostre fals.
Però malgrat tots els canvis, fruit de les noves
èpoques, avui encara, quan s’entra a l’antiga
farmàcia Duran i España, se segueix respirant
l’empremta modernista, inequívoca, de Lluís
Domènech i Montaner.
CARLES SÀIZ I XIQUÉS
historiador
Fo
to
: 
C
ar
le
s 
Sà
iz


L'antiga farmàcia Duran i España de Barcelona: una obra desconeguda de Lluís Domènech i Montaner

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert