Monner i Estopinyà, Anton

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL CETA VISITA VILALBA DELS ARCS 
IV. Documents curiosos de I'arxiu parroquia1 
Enterrament dels germans, Gabriel Coll i 
Joan Coll, a la capella dels Dolors del 
Calvari 
El doctor Gabriel Coll ha estat I'horne més 
poderós devilalba de totsels temps. Juntament 
arnb el seu germa Joan Coll, amb Ilicencia del 
bisbe de Tortosa, Dr. Bertorneu Carnacho i 
Madueño, foren enterrats, un cop morts, a I'altar 
de la capella de Nostra Sra. dels Dolors del 
Calvari. Ambdós foren els seus constructors, 
amb I'obligació que els seus fills i descendents 
fossin els C O ~ S ~ N ~ ~ O ~ S .  Joan Col1 morí el 16 de 
desernbre del 1745 i el Dr. Gabriel Coll, morí el 
10 de marq de 1739. 
Contracte de treball 
El 2 de juny de I'any 1737 es celebra un 
contracte de treball entre Pedro Castillo, mestre 
d'obres (arquitecte del campanar de Vilalba) i el 
Sr. Jaume Valls, natural de la població de la 
Sorollera, amb I'objecte que Jaume Valls, fill, 
aprengui i'ofici de picapedrer. 
El contractant s'obliga a pagar a I'aprenent 
cinquanta rals per any, per.vestir i socórrer les 
seves necessitats. Tanmateix s'obliga a rnante- 
nir-lo (donar-li menjar) durant quatreanys, temps 
que durara I'aprenentatge. 
L'aprenent s'obliga pel seu costat a treballar 
pel contractant durant aquests quatre anys i si 
desertés (rnarxés abans d'acabar el contracte) 
el seu pare se'n feia responsable. 
Va ser signat a Tortosa, davant de notari, i 
dos testimonis de Vilalba. 
Es tracta d'un document molt curiós i una 
peca de museu del Dret Laboral. 
Contracte d'inquilinatge 
El 22 de gener de I'any 1737 es celebra un 
contracte d'inquilinatge entre dos regidors de 
I'Ajuntarnent i Josep Ferrer, propietari &una 
casa al carrer Major, durant un període de vuit 
anys (temps previst per acabar ['obra del cam- 
panar), per un preu anual de 315 Iliures, que 
s'havien de pagar (possiblernent a I'Ajuntarnent) 
cada any el dia de Sant Miquel. 
La casa va ser llogada per I'Ajuntarnent per 
ser l'habitatge de Pedro Castillo, arquitecte del 
carnpanar de Vilalba. 
Testament d'un soldat que marxa a la 
guerra 
Entre el 1793 i el 1795, es produeix la 
Guerra Gran, entre Espanya i els revolucionaris 
francesos. El 1795 es constitueixen els Terqos 
de Catalunya. De Vilalba se'n van dos soldats, 
Rarnon Vidal i Tomas Domenec, i un de la Pobla, 
Joan Domenec. L'exercit estava dirigit pel ma- 
riscal de carnp, J.M. Vives, i Josep d'Ossó n'era 
capita de la companyia dels votuntaris del Partit 
de Tortosa. Josep d'Ossó i Coll, era de Vilalba, 
fill de Joan d'Ossó casat arnb Francesca Coll. 
Joan Domenec, fill de la Pobla, fa testa- 
ment, el 15 d'abril de 1795, davant el rector de 
Vilalba, Joaquim Landa. 
Ordre de Napoleó als seus capitans ge- 
neral~, copiada per Mn. Joaquim Landa, 
rector de Vilalba 
El 15 d'agost de 1808 es publica una ordre 
de I'Emperador Napoleó als seus exercits on es 
diu que els soldats de I'exercit espanyol s'havien 
de portar detinguts, ernbarcats en els navilis de 
guerra francesos i posteriorment deixaran un sol 
capella per parroquia i la resta, bisbes i altres, 
tarnbé se'ls enduran de la mateixa manera. 
Previament hauran inventariat tots elsseus béns: 
terres, cases, joies, capelles, etc. I finalrnent es 
lliuraran als soldats francesos les cases dels 
velns de cada poble sent castigats aquells que 
s'hi resisteixin oprovoquin turnultsamb pena de 
mort, arcabussejats o enforcats. 
32 BUTLLET~ NÚM. 36 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (928) 
EL CETA VISITA VILALBA DELS ARCS 
Arenga espan yola contra les tropes fran- 
ceses, copiada pel rector Joaquim Landa 
(reprodu'ida parcialment) 
[(AVISO. A los Españoles y Franceses: La 
España haze la guerra .9 los franceses. La haze 
y la hará mientras quede un buen español al 
usurpador imperial, monstruo de la irreligión y 
perfidia, enemigo de Dios, y de los hombres, y 
todos sus viles secuaces que con engaño prodi- 
tario han robado .9 España su legítimo Rey y los 
puestos que ocupan.. .- 
[(Huid franceses y soldados del tirano cru- 
el ... que os quita dentro de las murallas los 
calzones para poderos contener. La Cataluña 
os ofrece por humanidad un asilo>>. 
L'Ordrede Napoleó podriaser un document 
original, copiat pel rector devilalba i que el deixa 
als Ilibres parroquials pel coneixement de les 
futures generacions. I <<el Aviso,), seria la con- 
trareplica dels espanyols per advertir als afran- 
cesats i el poble en general corn les <(gastaven. 
els francesos. Personalment penso que el docu- 
ment frances seria un escritpels espa- 
nyols per rnobilitzar el catalans davant lainvasió 
dels francesos. A Catalunya existien molts més 
afrancesats que a la resta de I'Estat i el poble en 
general menys sensibilitzat de la lluita contra els 
francesos, cansats durant els segles de ser 
atacats pels francesos uns cops i pels espa- 
nyols altres, o bé plegats contra Catalunya, 
desmembrant els seus territoris (el Rosselló, la 
Cerdanya, el Conflent i el Vallespir) o, fins i tot, 
regalant Gibraltar a canvi de retirar-se els angle- 
sos que ajudaven els catalans, durant la guerra 
de Successió. 
Ofegat al toll de Vidal de Vora Vall 
El 29 de novernbre de I'any 1751 hom troba 
ofegat un veí de la Pobla que havia nascut a 
Vilalba, Francisco Vidal. 
El document ens diu que en moment deter- 
minat de la historia Vora Vall ha estat un riu i 
d'altres, com ara, la val1 esta plantada en gran 
part de vinyes. Aixo demostra els canvis clima- 
tics que el planeta viu ordinariament. A Vilalba 
hem trobat moltes fonts que actualment s'han 
perdut i que, a bon segur, renaixeran en mo- 
ments d'alta pluviometria. 
Massaluca 
Es tracta d'una gran partida del terme de 
Vilalba i de Batea, recollida als meus Ilibres 
Toponímia de Gandesa i Toponímia de Vilalba. 
Gracies al toponim i les explicacions diferencia- 
dores que explico entre Massaluca i Massaluca 
(amb accent o sense sobre la darrera a), el 
filoleg Joan Coromines, arriba a laconclusió que 
es tracta d'una deformació del mot arab m a n -  
zalal-qal'a* que significa 4.'hostal del castell)). 
Aquest mot, citant els meus Ilibres, ha quedat 
recollit al seu monumental Diccionari Etimolo- 
gic, i a I'anterior publicació seva Entre dos 
llenguatges. 
Vet aquí, doncs, el servei que historiadors o 
toponornistes locals aporten a la nostra cultura. 
Molts altres documents vilalbins han s e ~ i t  per 
altres intel.lectuals d'alt nivel1 d'aquí i de fora. 
Ciutadans honrats de Barcelona 
Trobem dos .cciutadans honrats de Barce- 
lona>>, lligats a la família Coll. Es tracta de Marc 
Antoni Clua i de Cardona i del seu fill, Marc 
Antoni Clua i Coll, nascut el 6 d'abril de I'any 
1718. 1 I'any 1783 hi trobem un altre (ciutada 
honrat de Barcelona*, en la persona de Joan 
d'Ossó i Catala, oncle avi de Sant Enric d'Ossó, 
fill de Vinebre i lligat per consanguinitat arnb els 
Coll de Vilalba i els Catala de Batea. 
.Ciutada honratl) era homologable durant 
el segle XVllie al de cavaller dels segles xe fins 
al XVe. Els Coll, ja ho hem dit, eren una gran 
familiade Vilalbacom els Catala ho han estatde 
Batea durant més de cinc segles. 
Fills naturals 
Hem trobat alguns fills naturals. Es tractava 
d'un gran desprestigi social per la familia i les 
noies solteres embarassades ho mantenien en 
secret. Tenien el fill, que I'havien amagat davall 
de les amples faldetes que vestien i, un cop 
nascut, el dipositaven norrnalment a la portala- 
dade I'església i alguna familiasense fills I'adop- 
tava. 
Dia de I'ocupació de Vilalba, Gandesa, 
Batea i Corbera per les tropes franceses 
durant la guerra de Successió 
És undocument queexplicaqueeldia29de 
gener de I'any 1706 entraren les tropes invaso- 
res aVilalba i altres pobles i la majoria de la gent 
atemoridava fugir a altres poblacions noocupa- 
des. Allí moriren alguns vilalbins i també en 
nasqueren d'altres fugits. Poc a poc es va anar 
normalitzant la situació pero fins passat meitat 
(929) BUTLLET~ NUM. 36 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 33 
EL CETA VISITA VILALBA DELS ARCS 
del segle xviiie trobem una guarnició d'una 
cinquantena de soldats establerta a Vilalba. 
Morts de rniquelets 
En els llibres d'enterrarnents trobem alguns 
cmiquelets>> que foren enterrats, concretament 
I'any 1682 i el 1685, que havien continuat la 
guerra pel seu compte, un cop acabada la 
-Guerradels Segadors.>. Eren ajudats pel poble 
i molts, fins i tot, admirats perque lluitaven contra 
les tropes castellanes. 
Ajusticiarnent de soldats catalans que 
lluitaven contra les tropes franco-caste- 
Ilanes durant la guerra de Successió 
El document explica que <.moriren de mort 
violenta ... no foren sepultats (i continua escrit 
en Ilatí per evitar que les noves autoritats pu- 
guessin sospitar del rector, diu textualment) 
consumits al patíbul i menjats pels animals; amb 
Ilicencia foren sepultats llurs ossos al cementi- 
ri ...,> Es tracta de tres fills de la Fatarella, Pere 
i Miquel Calbús, germans. i un tercer, Caietano 
Giralt. Aixo succeia el 2 de maig de I'any 171 1. 
El rector, com tot el poble, estava a favor de la 
lluita armada contra els invasors. I per aquest 
fet. són ajusticiats i contra la voluntat dels inva- 
sor, d'amagat, enterren Ilurs ossos. 
«La pesta negra), 
Ciclicarnent, fins aprincipis del segle XX, els 
pobles sofrien uns grans mortaldats com a con- 
seqüencia de la pesta negra o granola. Per 
donar un exemple d'aquesta terrible epidemia, 
I'any 171 1, a Vilalba moriren 84 persones entre 
una població d'uns 500 habitants. Hi hagueren 
cicles de pesta negra que mermaren la població 
a gairebé la meitat de I'existent abans de decla- 
rar-se una epidemia 
Benedicció del nou baptisteri de I'esglé- 
sia de Vilalba 
El dia 21 de marc de I'any 1744 fou beneit el 
baptisteri de la nova església, pel rector de la 
parroquia. Dr. Pere Matheu. 
Obligació d'escriure en castella els Ili- 
bres parroquials 
A darreries del segle xviie ja trobem alguna 
nota en la qual s'obliga i imposa a escriure en 
castella als Ilibres parroquials. Els capellans no 
Docurnimit ric I  Arxii i  P; l r roq~ia l  ile Vilalba 
coneixen la llengua castellana i conseqüent- 
ment escriuen els primers dies com poden, amb 
un castella macarronic, molt llatinitzat o barrejat 
amb mots i termes catalans. Als pocs dies 
continuen escrivint en catala, excloent totalment 
el castella. A partir de principis del segle xviiie ja 
trobem algunes partides en castella, la majoria 
també mal escrites, sobretot quan es tractava 
de forasters, com soldats d'ocupació. A meitat 
de segle alguns capellans d'origen castellano- 
parlant escriuen les primeres partides en caste- 
IIa pero acaben escrivint en catala perfecte, un 
cop I'han apres. I a darreries del segle, el caste- 
IIa se'ls ensenya al seminari als estudiants, i poc 
a poc es va implantant als Ilibres parroquials. 
Existeixen alguns capellans, corn per exemple 
un de casa Bada, que manté la lleialtat a la 
llengua del seu poble i. malgrat I'obligació i 
imposició d'escriure en una llengua forastera, 
escriu en catala, ja ben entrat el segle xixe. 
34 BUTLLET~ NÚM. 36 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (930) 


IV. Documents curiosos de l'arxiu parroquial

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert