Durant els mesos de setembre a novembre de 2001, el Musée Olympique de Lausanne ha presentat una exposició singular, tant per les característiques de les obres, com per la personalitat de l’artista que les ha creat: el mexicà Iker Larrauri. És un personatge polifacètic, especialment conegut per la seva dedicació a la museografia. Nascut l’any 1929, va cursar el batxillerat en Arquitectura i després va estudiar a l’Escola Nacional d’Antropologia i Historia de Mèxic (ENAH), on Miguel Covarrubias era professor d’Art Primitiu. Va efectuar diferents treballs de camp a Palenque, ciutat maia del període clàssic (600–900 dC), situada a la vall del riu Usumacinta, a l’estat de Chiapas. Allí Alberto Ruz, que aleshores havia descobert la Càmara Secreta del Temple de les Inscripcions, li va demanar, tenint en compte la seva preparació d’arquitecte, que realitzés un aixecament taquimètric de l’esmentada Càmara. En tornar de Palenque, conversant amb Covarrubias sobre aquella meravella, les condicions geogràfiques de la qual impedien que pogués ser contemplada pel gran públic, aquell li va sol·licitar que construís una rèplica de la Càmara Secreta per ubicar-la en l’antic Museu Nacional d’Antropologia. Aquest va ser el primer treball museístic de Larrauri i, a partir d’aquest fet, escriu que “mai més vaig sortir dels museus”. Per a ell, el treball de museografia és en general anònim, perquè encara que el museògraf és el responsable de planificar els museus, organitzar i realitzar les exposicions, en realitat és un treball col·lectiu; hi participen moltes persones: fusters, electricistes, vidriers, investigadors que aporten la temàtica i seleccionen les peces, dibuixants, dissenyadors i evidentment, arquitectes, encara que, en paraules de Larrauri “aquests a vegades s’equivoquen”. L’any 1955 va rebre una beca de la UNESCO per estudiar l’organització dels museus d’Europa i dels Estats Units. Entre 1961 i 1964 va participar en el projecte del nou Museu Nacional d’Antropologia de Mèxic a Chapultepec, que arquitectònicament va dissenyar Pedro Ramírez Vázquez. Fou responsable de la sala d’orientació, de dos murals per a la sala dels Origens i d’una escultura. El 1972 va presentar un projecte per a la creació de Museus Escolars, amb el qual es pretenia ensenyar i interessar els nens per l’afecció al col·leccionisme. Entre 1972 i 1977 va ser Director dels Museus de l’Institut Nacional d’Antropologia i Historia de Mèxic (INAH), creant-se durant la seva gestió diferents museus regionals a Oaxaca, Loreto, Puebla, La Laguna i Guadalajara, entre d’altres
