L’abril de 2010, amb la publicació de Pense à demain, Anne-Marie Garat
va cloure la seva trilogia novel·lesca Une traversée du siècle, el primer
volum de la qual, Dans la main du diable, havia vist la llum l’abril de 2006,
seguit de L’Enfant des ténèbres a l’abril de 2008. El lector que coneix l’obra
d’Anne-Marie Garat no pot sinó estranyar-se del paper complex i variat
que l’escriptora atorga a Hongria. Per copsar-ho millor, caldria referir-se
al conjunt de l’obra de l’autora, des de István arrive par le train du soir
fins a Hongrie passant per les novel·les que aquí ens ocupen. Es revelaria
així una funció, primera o primordial, que englobaria la resta, lligada a la
intimitat psíquica de l’acte de creació: Hongria és un “gresol d’imaginari i
de somnis on l’escriptora s’inspira”. Hongria és també una llengua, estranyaestrangera, en què la novel·lista cerca el seu propi llenguatge. Com a alteritat geogràfica, temporal, cultural, Hongria contribueix en el cas d’Anne-Marie Garat, a bastir una obra potent i rica. Agafant com a punt de partida aquestes reflexions sobre la intimitat de l’acte creador en aquest article establirem la
importància de la forma en el gènere de la novel·la per entregues, un dels
eixos de la creació de l’autora, així com ens deturarem en l’anàlisi de certs
temes lligats a Hongria
