Auladell i Marquès, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

UNA APROXIMACIÓ A LA TECNOLOGW METAL.LÚRGICA PREROMANA 
AL PLA DE BARCELONA 
Introducció 
En el Pla de Barcelona s'han documentat diverses estacions d'epoca iberica, pre- 
cedents a i'ocupació romana. Montjuic o el turó de la Rovira, entre altres jaciments his- 
toriosraf~cament coneguts, són uns clissics dins I'estudi de la cultura iberica a la 
Laietana; si bé la xarxa urbana de i'area no ha permes la identificació de poblament no 
enturonat, en gairebé tots promontoris que trenquen o envolren la plana hi ha notícies 
de la possible existencia de restes de la cronologia esmentada. A partir de les abun- 
dants troballes mobles n'aquests antics assentaments, existeix la possibilitat de desen- 
volupar treballs d'identificació formal i analítica que desvetllin informació molt diver- 
sa sobre la qiiotidianitat de les múltiples activitats de la societat iberica; entre aquests 
estudis s'ha d'incloure l'arqueometal.lúrgia. 
L'arqueometal.lúrgia es defmeix com una ciencia auxiliar de I'arqueologia espe- 
cialitzada en i'analisi i I'estudi dels metalis antics. Amb I'aplicació de tecniques fisico 
químiques propies de I'enginyeria metal.lurgica actual i la combinació de I'arqueologia 
teorica i experimental, 1'arqueometal.lúrgia permet obtenir dades empíriques sobre el 
nivell tccnologic assolit per un determinat grup huma preterit, tant a partir de la inter- 
pretació de restes infnestructurals, possiblcs insta1,lacions de treball del metali, com de 
les propies trobaiJes materials, tant si són objectes manufacturats o simples escories. 
L'existencia d'un important conjunt d'objectes de ferro en el poblat iberic de 
Puig Castellar (Canta Coloma de Gramenet, Barcelones) possibilita I'eshidi arqueome- 
tal.lúrgic del conjunt, i ens permet apropar-nos a un aspecte tan important com la side- 
rúrgia, que els permetia disposar d'estris per conrear, produir manufactures o gnerrejar 
Aquest t rebd se centra en l'estudi metaI.logrific d'una mostra dels materials del 
conjunt d'objectes ferris de la col.lecció del Museu Torre Balldovina que, a mode d'a- 
punt, permet advertir les seves caractenstiques metal.lúrgiques i la interpretació que 
d'elies se'n pot extreure, i les implica en el seo context socioeconomic i, alhora, amb 
les possibilitats tecniques del grup culturai, que fou capaC d'adaptar els coneixements 
empírics a les necessitats més prosaiques. 
El conjunt de materials de ferro 
Des que Ferran de Sagarra dcscobns, l'any 1904, el poblat de Puig Castellar, de 
la identificació i filiació de les restes estmcturals, en va destacar, en I'apartat de troba- 
ltes mobles, I'extraordúiari conjuiit d'objectes de ferro. Es tracta, per tant, d'una de les 
estacions preromanes d'estudi més antic al país, precursora, en bona part, de les inves- 
tigacions modernes sobre poblament i cultura material iberica al litoral catala. Ahora, 
sobre Puig Castellar hi ha tina bibliopña molt uombrosa que ha ressegiiit les divcrses 
campanyes d'excavació, estiidis individualitzats de materials cerimics i metal.lics i 
interpretacions sobre la distribiició espacial en el seu context protohistoric. 
A pan de les publicacions sobre el poblat i les diverses actudcions executades, 
i'ampli cataleg d'objectes de ferro, en diposit al Museu d'Arqueologia de Catalunya i al 
MuseuTorre BaUdovina de Santa Coloma de Gramenet, ha estat estudiat de forma indi- 
vidualitzada, tipolbgicament i des de vessants niés interpretatius, en relació amb el seu 
context historicosocial. 
El conjunt, conservat en les dues institiicions, presenta forqa homogeneltat 
tipologica, i esta principalment cardcteritzat per un anipli i molt complet repertori d'ei- 
nes agrícoles, armament ofensiu -especialment, dards i Ilances-, i un lot d'estris fun- 
cional~ compost d'útils industrials i domestics. Cronologicament, el grup material s'in- 
clou en I'ampli hiat temporal atribuit al poblat, que aniria des de finals del segleVI fins 
a principis del segle 11 aC, coincidint, el moment final de I'establiment, amb la con- 
questa romana, a excepció dels materials de les sitges ubicades a la part baixa del turó, 
que indicaven cronologies ja de l'epoca romana republicana. Ainb tot,els materials que 
poden ésser sotmesos a I'analisi mctal.logrinfic constitueixen un grup rediEt; d'una 
banda, l'estat de conservació pressuposa que només un petit percentatge manté anima 
metal.lica, és a dir, el metaU original amb el qual es conforma I'objecte, ja que de forma 
general les peces s'han mineralitzat i el procés d'oxidació normal en objectes de ferro 
ha esborrat la major ydrt de l'estriictiua interna; d'altra banda, les caractenstiques for- 
mals i museístiques de I'estri deternunen I'interes o la factibilitat de i'estiidi. 
Amb partir d'aixb, s'han considerat representatiirs tres objectes del lot consis- 
tents en un element estructural, possiblement una placa -nervadura de reforq d'un 
estri de fiista, un caveguet i una punta de dard-, que exemplifiquen tres grups funcio- 
nals ben defmits en el conjunt, els estris industrials, els agrícoles i I'armament. 
Caracterísliques metal.logrdfiques de les moslres 
La fúiació iberica dels tres materials objectes d'estudi pressuposa que es van 
ohtenir a través del metode directe, la tradicional forja, en el qual la reducció del metail 
es produeix per sota de la seva temperatura de fusió, produint una massa pastosa i plas 
rica de ferro barrejat amb Les escories procedents del mineral original. Amb aqiiest 
metode, el ferrer transformari la massa o masser, emprant el treball mecanic i els trac- 
taments termoquúnics, en el posterior útil de ferro o acer. 
A partir de la constatada premissa de la utilització del d t o d e  directe per part 
deis artesans d'epoca iberica, I'estudi de les mostres obtingudes dels objects seleccio- 
nats ha permes observar les caractenstiques següents: 
Xelement estructural fou estudiat a partir de I'obtenció d'una perita mosua 
d'una de les cantonades de I'objecte, si bé, i donada la tipologia de l'estri, teoricament 
no semblaria que haguessin d'haver-hi uactaments parcials iocalitzats, ja que rota la 
superficie de la pega suportava un esforc mecanic semblant. La microestructura 
metal4ica que es conser- 
va es troba clarament 
diferenciada en  dues 
zones, una d'absoluta- 
ment ferntica, ferro pur, 
i I'altra d'hipoeutectoi- 
de, ferro lleument carbu- 
rat o acer dolq @R. 1). La 
distnbució de carhoni a 
la zona acerada no és 
homogenia, i amha en 
les arees més carburades 
al 0.6 %, i existeix una 
are, progressiva de tran- 
sició entre ambdues 
microestmctures. La gra- p<mici<i tipu.\\ il~lniiii~iiiicn.~~~irrc~p«neni 1 Iclrnictic c\irii~ior.<l < Y  350 
nulometria és regular, "L'pm'n'*). 
amb els grans forqa poli- 
gonals i de grandaria similar. essent presents nombroses inclusions no metal.liqiies. 
D'aquestes dades. se'n pot deduir que I'element estmctural es va conformar a 
partir d'un únic fragment de metall, molt possiblement de ferro pur. Amb la base de 
ferrita, I'objecte va rebre un procés d'enriquiment superficial de carhoni que li va pro- 
porcionar duresa en  una zona limitada. en un procediment termoquimic anomcnat 
cementucní: aquest s'obtingué en recolzar directament una de les cares de la peca. 
dunnt  un penode temporal relativament Ilarg, sobre les bnses del forn metal.lúrgic. fet 
que va permetce I'aceració de la cara recolzada i la penetració decreixent de carhoni 
fins un determinat punt de fondaria, a partir del qual es conserva la microestnictiin 
original de ferrita; aquestes caractenstiques parcials i aleatories observades en el prw 
cediment, fan creure que es produí de forma accidental i, per tant, no intencionada- 
ment.Tot seguit, i per corregir la deformació dels grans que va provocar el martelleig 
per donar forma a I'objecte, l'artesi va tornar a escalfar la peca per recristal.litzar-la i 
obtenir de nou la moñologia original del gra. Cal destacar el gran nombre d'incliisions 
no metal.liques, restes d'escoria. que es van trobar a la mostra. fet que indicaria qiie no 
es la peca no es va treballar prou, és a dir que no es va martellar suficientment dunnt  
la forja per extreure'n totes les restes escorificades. 
-Del caveguet, se n'ha buscat I'area més idonia per a qualsevol tractament que 
pogués millorar les seves qudlitats mecaniques; en aquest sentit. el tal1 ofereix la possi- 
bilitat de comprovar la destresa i el nivel1 tecnologic de I'anesi. Presenta una microes- 
tructura metal.lica caracteritzada per un acer dolq. d'entre un 0,3 i un 0,4 % de carbcv 
ni, de granulometria molt petita i disposició martensítica, de tipus acicular o en forma 
d'agulla; són també visibles les inclusions no metaI.liques de naturalesa vítria i les fibres 
del carbur de ferro són de tipologia laminar @R. 2). Alhora, i aprofitant I'existencia 
d'una microestructura amh evidencies de tractaments de millora,es van efectiiar micro- 
dureses que van aportar valors superiors al 380 HV 
Amb la infomació obtinguda en I'estudi metal.logrific s'aprecia I'esforc del 
ferrer per optimitzar les condicions del metall basic i ofecir una zona de tal1 adeqiiada 
a les necessitats de Ves- 
tri. Segons s'interpreta, 
I'artesa va partir d'una 
lamina d'acer dolg que 
va sotmetre a diversos 
tractaments de miliora. 
Primer, un bon treball 
mecanic, inicialment 
cinglatge i més tard 
forja, que pricticament 
va eliminar i'escoria de 
la matriu met&lica; va 
tornar a escalfar el mate- 
rial per recristal.litzdr-lo 
i homogeneitzar-lo, arri- 
del csrbiir de ferro de la mostn, corresponent al cavrguet (x 7.500 aug- bant durant poc temps a 
ments). temperati~res properes 
als 800 "C, que no van 
permetre augmentar la grandaria dels wdns.Tot seguit, es va efectuar un tremp, que és 
un descens brusc de la temperatura mitjanyant la immersió de I'objecte en un Iíquid 
fred; aquest xoc termic va originar la microestructura martensítica que s'obsewa en 
tata la mostra i que li proporciona ia important duresa detectada, necessaria perdis- 
posar d'un taliant efectiu. 
-A la punta de dard, s'hi ha buscat com a mostra una zona susceptible d'haver 
rebut tractaments localitzats, I'extrem superior o punxa que, per la seva funcionalitat, 
necessitava una combinació de diiresa i ductilitat singular. Amb una secció quadran- 
gular, la matriu metal.lica és molt neta d'escories, i presenta una microcstructura d'acer 
anlb distribució heterogenia de carboni, sempre inferior al 0,6 96, fet que provoca que 
la duresa no sigui contínua en tata i'area d'estudi. Les microdureses efectuades assen- 
. 
rtor en forina de plonia ddu, corresponent a la punga de dard (x 3 700 aug. 
mcnrs) 
yalen valors que van des 
dels 149 m, propis de 
l'acer do¡$, fins a valors 
de 475 HV a les zones 
amb microestructures 
de tipus bainític,produc- 
te d'un tractarnent ter- 
mic, També són visibles 
Iínies de soldadura que 
delimiten les lamines a 
partir de les qiials sem- 
bla conformada la pega 
i, en les superfícies de 
contacte d'aqirestes 
unions en calent s'evi- 
dencia la perdiia de car- 
boni com a conseqüeii- 
cia de l'acció de I'oxigen ambiental sobre el metall a temperatura. Les lamines també 
es delimiten per l'oxidació generada per punts de mala soldadura que van permetre la 
proliferació d'oxids clue han dilatat i malmes I'objecte. Cadasciina de les Iamines 
esmentades mostra diferents microestructures, caracteritzades totes per una grdnulo- 
metria molt fina; en una d'elles, on hi ha menys carboni, s'hi aprecia ferrita liiure; en 
attres zones més carburades es veu el component de carbur de ferro (cemcntita) en dis. 
posició laminar; en una tercera arca s'obsem L'anomenada bainita superior en forma 
de ploma d'au (fig. 3), essent també presents algunes agulles martensítiques. 
A partir de la informació anterior es pot afirmar que el dard es va conformar amb 
diverses Iamines de caractenstiques microestmcturals &ferents i, per tant, amb quali- 
tats mecaniques tambt: diferei~ts, i amb un percentatge diferent de carboni en cadas- 
cuna d'elles.?aut per separat com formant la base de I'objecte posterior, totcs van rebre 
un acurat trebail de martellatge amb que se'n van extreure les impureses provinents de 
la reducció del metail. El procés de fo jat va continuar amb la unió en cdlent de les 
diverses Ljmines que no va ser totalment efectiva ja que va deixar bosses d'aire que 
posteriorment van esdevenir focus de degradació; com a prova que a la foriial no es va 
arribar a una temperatura suficientment alta per soldar, es pot observar que el gra ha 
quedat petit i no ha tingut temps per créixer, procés que només pot donarse qiran es 
manté prou temperatura, en aquest cas per sobre dels 800 o 820 "C, durant un hiat tem- 
poral determitiat. Per donar-li duresa, l'artesa va refredar ripidament l'estri, sense arri- 
bar al tremp, segurament agitant la peca a I'aire, la qwal cosa origina que la capa més 
dura fos I'exterior i el nucli manlúigués les microestructures originals de les Iamines, 
corisiderablement més dúctils. 
Conclusions 
Tant el lot de materials de ferro de Puig Castellar com els de bona part dels jaci- 
ments catalans no han pogut &ser directamcnt atribuits a un establiment productiu; 
han estat poques les instal.lacions metal.lúrgiques identificades, entenent amb aquesta 
denominació des d'cspais condicionats amb forns i cistcrnes fms a arees d'extracció, 
neteja, torrefacció i reducció de mineral. Podria donar-se el fet, en aquest context, que 
els objectes d'estudi haguessin cstat d'importació, producte d'algun dels tallers medi- 
terranis que provcien el litomt atala amb diverses mercaderies, entre eUes els utillat~ 
ges de ferro, amb finalitats comercials. En tot cas, i sense cap prova que demostri la pos- 
sibilitat contraria, els estudis tipologics dels materiais vinculen el conjunt als models 
estesos per tota I'area iberica peninsular, alhora que la descripció que els excavadors 
van fer de I'ambit on, majoritariament, es van trobar les peces, i que anomenem "habi- 
tació del ferrer", podria assenyalar un taller de producció metül.1úrgica. 
Considerant-les de filiació iberica, l'eshidi arqucomctal~lúrgic d'aqucstcs peces 
permet afirmar, amb dadcs empíriqucs, diferents aspectes a proposit del nivel1 tec- 
nologic dels artesans que les van elaborar. Sembla demostrat que cls ferrers sabien dife- 
renciar perfectament les neccssitats mechniques de cada objecte en funció de la seva 
utilitat. Per una part, no van dedicar gaire temps ni gaires esfor~os i van utilitzar un 
metall tou i brut per conformar l'element estructural, una peca molt possiblement uti- 
litzada com a ~iervadura d'una estructura compiexa, per al qual no es requerien unes 
condicions especials, a part de les ja proporcionades per l'ús del metall; altrament, la 
necessitat &un tal1 dur en el caveguet els va fer depurar la massa de ferro sobre la qual 
van dura  terme un tractdment localitzat de tremp; amb una duresa molt més matisada 
i combinan1 les possibilitats d'iina punta rígida i una anima interna prou flexible per 
evitar fragilitat, les tecniques del ferrer s'adapten als requisits del dard que, coin a arma 
Uancivola, havia de disposar de poder de penetració i ,  alhora, evitar possibles deforma- 
cions. 
Si bé el coneixement p&ctic dels artesans perniet advertir un domini acurat de 
diferents tecniques i tractaments que encara continuen vigents en  I'actualitat, les d a -  
cultats infrdestmcturals i de mesures de control els van ocasionar diferents problemes 
que malmeten parcialment algunes de les propietats mecaniques dels objectes. La d a -  
cultat d'assolir temperatures més altes i mantenir-les als forns i fornals, la impossibiiitat 
d'advertir errades en la formació microestri~ctural o I'existencia de restes escorificades 
en la matriu metal.lica, no van poder ser superades fins a f'advenirnent, ja en epoca 
moderna, d'instal.laciotis niés avancades i processos d'aiiilisi de qualitat. 
Aquest estudi estudi arqueometal.lúrgic, amb dades comprovades científica. 
ment, indica la capacitat tecnologica de la s i d e ~ r g i a  en epoca ibkrica que, des de la 
introducció del coneixement d'aqnest metaü per part d'influencies colonials, es va 
andr desenvolupant pel que fa al proceditnent i es va estendre geograficament,fins que 
va esdevenir una tecnica plenament dominada pels pobles preromans peninsulars. Les 
fonts clissiques que van tractar la cultura iberica van fer un retrat parcial de les carac- 
terístiques dels ibers, reflectint,generalment, els aspectes geopoiítics ¡,en bona part,les 
particillaritats o anecdotes niés singulats per a uns ulls aliens. En aquest sentit,la infor- 
mdció aportada ens indica la similitud de la tecnica entre la civilització local i les cul- 
tures mediterrinies sincroniques més desenvolupades. 


Una aproximació a la tecnologia metal·lúrgica preromana al Pla de Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert