Monner i Estopinyà, Anton

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL CETA VISITA VILALBA DELS ARCS 
III. La carta de poblament de Vilalba 
Ramon Berenguer IV quan conquereix als Amb les cartes de poblament s'atreuen fa- 
arabs la zona sud de Catalunya, cedeix els míliescristianesarribadesdelescomarquesdel 
territoris a les ordes militars. Tota la Terra Alta Pallars i la Noguera que poc a poc es van 
actual i la Ribera van a parar a mans de I'Orde fusionant amb la població autoctona. Aporten la 
delTemple als que, el comte-rei, atorga I'obliga- llengua i per aixo nosaltres parlem el catala 
cióde repoblar, defensarde les escomesesdels occidental o Ileidata, comencen a construir les 1 arabs i administrar e s  territoris que reben. La caseson han deviure, aprofitant molts lescases 
nostra comarca aueda dividida en tres coman- existents i cornencen a bastir elsedificis públics, 
des: la de Miravei, la d'Horta i la dlAscó. Vilalba 
pertany a la d'Ascó i la resta de pobles de la 
comarca resten dividits entre Miravet i Horta. 
Alguns arabs, els menys bel.licosos, es que- 
den a viure als nostres pobles, treballant la terra 
i les seves propietats. Pertreballartotes les terres 
són pocs i poc fiables en tant que practiquen les 
lleis, la llengua i els costums dels arabs. Per 
cristianitzar i a la vegada repoblar els territoris i 
defensar-los de les incursions dels arabs rebels 
instal.lats als Ports, es creen uns instruments 
jurídics, coneguts percates de poblament. 
Aquest documentes signa el dia 10 d'abril 
de I'any 1224 i és un contractual entre I'Orde del 
Temple i uns nous pobladors arribats a Vilalba, 
als quals se'ls concedeix I'explotació del territori 
i I'ús delsginys, conduccionsd'aiguai embassa- 
ments i construccions existents a canvi de la 
cessió d'una part del fruit (normalment una 
vuitena part). Els Templers es reserven algunes 
propietats, drets, establiments senyorials i here- 
tats dominicals. 
Els avantatges que tenen els nous vinguts 
és que aquí són considerats homes lliures i 
poden ampliar a bastament Ilurs propietats. A 
canvi han de cedir una part dels fruits i a la 
vegada han de prestar-se a formar part de 
I'exercit quan són cridats pel senyor, durant els 
primers 15 anys. 
Administrativament depen de la comanda 
d'Ascó, on hi viu el preceptor o comanador. Les 
lleis que s'imparteixen són les d'Horta, conegu- 
des per Costums d'Horta. 
com el palau del senyorol'esglésiade N:~ra.  de 
Gracia. 
Segons consta a la carta de poblament els 
límits del terme municipal nodiferenciarien mas- 
sa dels actuals encara que eixamplats per la 
zona de la Fatarella i de la Pobla, municipis que 
es consoliden amb posterioritat. 
A la carta hom parla de I'existencia de regs 
i embassaments situats a bon segur a vora Val1 
i a la val1 de la Coma dels Horts o de Sant Pau. 
Cal entendre que 800 anys enrerevilalbaera un 
gran bosc amb petites clapes de treballats pre- 
ferentment a les valls i al costat de les fonts i les 
aigües corrents de les valls eren aprofitades 
íntegrament per I'agricultura d'aquells dies. A 
mesura que els conreus s'engrandeixen, els 
boscos desapareixen, les fonts redueixen els 
seus cabdals i les aigües superficials deixen de 
circular. Llavors es construeixen pous per regar 
els horts. 
A la carta també s'atorguen, a criteri del 
senyor, terres i boscos, prats, garrigues i alzi- 
nars que un cop arrabassats passaven a ser 
terres de conreu o drets de pasturatge per la 
ramaderia, havent de pagar el delme correspo- 
nent al senyor. 
A darreries del segle xlrie, uns 250 anys 
després de la carta de poblament, Vilalba, que 
era la població més gran de la comanda d'Ascó 
passa a ser independent i al poble hi viu el 
comanador, és considerada cap de comanda i 
tenia jurisdicciósobre els termes de la Fatarella, 
Riba-roja i Berrús. 
(927) BUTLLET~ NUM. 36 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 3 1 


III. La carta de poblament de Vilalba

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert