Resum executiu del director de la revista Paradigmes

Llarch, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La gestió del talent o, com diu el nostre primer
col·laborador, Andreu Mas-Colell, professor de la
Universitat Pompeu Fabra i president de la Barcelona
Graduate School of Economics: «cultivar, fixar i
atreure talent».  Aquest és el contingut central del
monogràfic que Paradigmes dedica a un intangible
esdevingut factor de producció fonamental en la so-
cietat del coneixement.  El doctor Mas-Colell obre el
bloc que dibuixa un panorama general de la qüestió
i hi destaca dues idees fonamentals, que s’aniran
desenvolupant en articles posteriors. En primer lloc,
exposa que sense un bon sistema educatiu el talent
potencial no es farà efectiu. En segon, que el talent
crida talent, i defineix la qualitat de vida com un dels
mecanismes que ajuden a posar en marxa aquest
cercle virtuós.
Per Gabriel Ferraté, president de l’Institut Cerdà,
«encara que el talent pugui tenir un component innat
més o menys fort, requereix un treball continuat, una ex-
periència pràctica obtinguda dels èxits i del errors i, so-
bretot, una orientació clara». Pel doctor Ferraté, «no
hem d’apostar a fer savis, que també n’hem de fer, sinó
a fer persones de talent: talent directiu, talent comercial,
talent tècnic, talent administratiu, talent innovador, ta-
lent emprenedor, talent en màrqueting…».
Roser Salvat i Xavier Marcet creuen que «el talent
és sinònim de competència, de capacitat, d’aptitud i de
qualificació». Al seu entendre, el talent inclou sabers
classificables en tres categories: saber teòric, comu-
nament denominat coneixement o ciència, saber-fer,
o saber pràctic, popularitzat com a know-how (saber
com) i saber-ser/estar o savoir faire. Així mateix, re-
marquen les dificultats per dissenyar, desplegar i
avaluar polítiques de talent que s’haurien de progra-
mar «a deu anys vista, orientades a capes àmplies de la
població estudiantil i treballadora, així com cap a estratè-
gies empresarials ambicioses que complementin les políti-
ques de tipus tàctic».
El professor Tom Cannon, de la Universitat de
Liverpool, presenta ideòpoli, la «ciutat de les idees»,
«l’indret que trien per viure i treballar els que tenen ca-
pacitat per fer-ho». També explica com els parcs cientí-
fics i tecnològics juguen un paper clau per «crear un
entorn on el talent empresarial emigrat pugui retornar
per treballar en condicions favorables úniques».
Lluís Torner, director de l’Institut de Ciències Fotò-
niques, aprofundeix en aquest raonament i dibuixa
una panoràmica mundial del que anomena «nius de
talent», caracteritzats per l’oferta «d’educació superior
i l’activitat de recerca de frontera com a instruments
d’atracció i de cultiu d’un cert tipus de talent». Uns nius
en els quals Catalunya, com tot el sud d’Europa, en-
cara ocupa una posició marginal.
Per cloure aquest primer bloc, Xavier Testar, director
del programa BCN: recerca i innovació, sosté que Bar-
celona i Catalunya compten amb els ingredients ne-
cessaris per ser atractores de talent, però que encara
hi ha traves legals i d’altres tipus que hi dificulten la
instal·lació de persones amb talent. 
L’apartat sobre talent i empresa s’obre amb l’article
de Josep Lladós, vicerector de la Universitat Oberta
de Catalunya, que destaca «aspectes crítics en la confi-
guració de l’esperit emprenedor, com evitar una excessiva
aversió a risc, una sanció desproporcionada als fracassos
i saber promoure la creativitat, el talent i la iniciativa
personal». Aspectes, afegeix, que «han d’estar ben
configurats molt abans que els estudiants accedeixin a la
universitat».
La gestió del talent6
Resum executiu
La gestió del talent
ENRIC LLARCH
006-009_E LLARCH-3.qxp:Prova 2  2/12/08  17:46  Página 6
Ramon Ollé, president de la Business Engineering
School de La Salle i membre del Consell Editorial de
Paradigmes, aprofundeix en el tema de l’emprenedo-
ria. Per al doctor Ollé, emprenedoria «no només signi-
fica estimular la creació de noves empreses, cal crear
entorns propicis que permetin un creixement favorable,
continuat i a escala global d’aquestes iniciatives locals».
Així, és necessari focalitzar l’atenció en la qualitat
d’aquests entorns i en l’atenció que reben, especial-
ment pel que fa a l’obtenció del finançament neces-
sari en el moment adient.
Robert Gili, d’Alta Partners Capital SGECR, s’endin-
sa en la qüestió del finançament empresarial i afirma
que «el principal factor de l’èxit empresarial ha estat,
històricament, l’accés al capital. En aquests moments
s’incorpora un nou factor decisiu: l’accés al talent, i és
molt important remarcar que aquest no substitueix el
primer sinó que han d’anar junts».
Josep Maria Llaurador, consultor de recursos hu-
mans, afirma que cal «identificar el talent, saber què
vol dir per a cada empresa i per a cada àmbit de l’orga-
nització i com es mesurarà». També adverteix «que mol-
tes empreses han cregut –equivocadament– que el talent
es paga amb diners i prou, i han posat per davant les
condicions econòmiques».
Aquest segon bloc es tanca amb dos casos emblemà-
tics que han fet de la gestió del talent un dels seus
principals factors d’èxit. Salvador Morera, vicepresi-
dent i director general del negoci de grans impresso-
res de Hewlett-Packard, remarca que la condició
principal per atreure persones de talent a la seva or-
ganització rau en l’encaix entre el projecte professio-
nal del candidat i les possibilitats de desenvolupa-
ment de la seva carrera professional que els pot
oferir l’empresa. També atribueix la manca de voca-
cions en enginyeria al fet que el mercat no ofereix
prou llocs de treball veritablement qualificats i que
molts enginyers han d’acceptar feines amb qualifica-
cions i, per tant, retribucions inferiors.
Per la seva banda, Carles Grau, director de Microsoft
a Catalunya, explica amb detall l’elaborada estratègia
que desenvolupa la seva empresa per captar i retenir
les persones amb talent. Una estratègia que passa,
entre d’altres elements, per la consecució d’un clima
laboral favorable fonamentat en el fet de «compartir
uns valors que inspiren i fomenten un nou estil de treball
en equip». 
L’apartat dedicat al talent i l’educació s’obre amb un
article del professor de la Universitat Autònoma de
Barcelona Enric Roca, que afirma que el nostre sis-
tema educatiu no està preparat per reconèixer el
talent i, en no saber diagnosticar-lo, no el pot incen-
tivar ni aprofitar. Per Roca, no es tracta de deixar
d’atendre els alumnes amb més necessitats, sinó de
«partir de la base que les dificultats per aprendre les té
tothom si la fita de l’aprenentatge és el màxim potencial
de rendiment de cadascú». 
Max Senges, de la Stanford University, John
Seeley-Brown, de la Southern California University
i Howard Rheingold, de la britànica de De Monfort
University, desenvolupen una reflexió sobre els reptes
i les oportunitats que l’era d’Internet i de la tecnologia
digital presenten per a l’aprenentatge emprenedor.
Emprenedoria entesa com a «pràctica d’identificar i
crear tot tipus d’oportunitats, seguida de l’actuació adreça-
da a realitzar-les». Per als autors, les TIC poden ser em-
prades «per a l’anàlisi crítica que permet el desenvolupa-
ment dels estudiants com a persones i professionals».
7paradigmes /  número 1 / desembre 2008
Segons Andreu Mas-Colell, per gestionar el talent cal
cultivar-lo, fixar-lo i atreure'l. Aquest és el contingut
central del monogràfic que Paradigmes dedica a un
intangible esdevingut factor de producció
fonamental en la societat del coneixement.
006-009_E LLARCH-3.qxp:Prova 2  2/12/08  17:46  Página 7
Josep de Mirandés, del Consell Superiors d’Experts
en Altes Capacitats, assenyala que els alumes super-
dotats o amb altes capacitats representen, almenys,
el 5% del total. El fet que només una escassa minoria
estigui adequadament identificada comporta que
el 70 % tinguin baix rendiment escolar, que en la
meitat o més de casos es tradueix en fracàs escolar.
Per tant, es tracta d’un cas extrem de talent desapro-
fitat per manca de diagnosi i de tractament específic
d’aquests alumnes.
Lluís Jofre, de la Universitat Politècnica de Catalu-
nya,  ens parla de la caiguda de vocacions científi-
ques i tècniques entre els universitaris catalans, vin-
culada, sobretot, a la manca d’atractiu i la dificultat
amb què es percep la matèria en els estudis previs
i a les perspectives poc atractives de les retribucions
salarials i les carreres professionals. Davant d’aquesta
situació, es fa ressò del ventall d’iniciatives promo-
gudes des del programa EnginyCAT, adreçades a
capgirar aquesta tendència.
Dins el bloc denominat «Experiències», tornem a
trobar múltiples iniciatives al voltant de l’educació i
la formació. Albert Montori, catedràtic de l’IES Sal-
vador Dalí, del Prat de Llobregat, sosté que durant la
secundària «el talent s’ha de tractar més com una poten-
cialitat que com un fet, sobretot perquè en aquesta fase
formativa l’individu disposa de tot un seguit d’aptituds
i habilitats que encara no ha pogut desenvolupar».
Maria Calsamiglia i Miquel Perdiguer, de la Fun-
dació Caixa Catalunya, presenten una innovadora
iniciativa destinada a estimular les vocacions científi-
ques mitjançant camps de treball estivals. Un dels
objectius instrumentals consisteix a ampliar la mira-
da dels joves estudiants de secundària cap a l’activi-
tat científica i la recerca. Pels autors, és el punt crític
de curiositat i creativitat, de rigor i discussió cons-
tant, el que fa la recerca única i atractiva.
Entrant en l’àmbit universitari, Ana Ripoll i Rafael
Grasa, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens
expliquen l’experiència d’aquesta universitat per mo-
dificar les polítiques de formació i selecció de profes-
sorat, amb l’objectiu de captar el millor talent forà,
tant pel que fa a estudiants com a professorat i
investigadors. Algunes de les claus per aconseguir-ho
passen per definir una carrera docent prou atractiva
que permeti, entre d’altres coses, avançar l’edat
en què s’assoleix l’estabilitat professional i fer-la
convergir amb aquells anys en què la producció
creativa dels investigadors és més gran.
Pere Pascual és director del Centre de Formació In-
terdisciplinària Superior (CFIS) de la UPC, que té
com a tasca ampliar l'oferta acadèmica de la univer-
sitat a través de les dobles titulacions. La doble titu-
lació és un mecanisme perquè els estudiants d'elevat
rendiment acadèmic, interessats en la interconnexió
entre les diverses branques de les enginyeries entre
si i amb les matemàtiques, puguin accedir a una for-
mació més completa destinada a satisfer demandes
laborals específiques que exigeixen una alta formació
Xavier Mendoza, professor d’ESADE i membre del
Consell Editorial de Paradigmes, exposa de quina
manera actuen les escoles de negocis en l’atracció de
talent internacional a Barcelona. Pel professor Men-
doza, «la qüestió clau passa a ser quants dels graduats
decidiran quedar-se aquí per crear la seva pròpia empre-
sa o bé vincular-se a una empresa del país, que els haurà
fet una oferta competitiva».
Jaume Bertranpetit i Mariona Costa, de l’ICREA,
remarquen que la seva tasca es desenvolupa en un
context en què «les universitats i els centres de recerca
acostumen a tenir mecanismes extremament feixucs
i complexos a l’hora d’atraure talent internacional».
Segons el seu criteri, «Catalunya és molt competitiva
en ciències de la vida i recerca biomèdica i, també,
en ciències fotòniques, en química orgànica 
i en economia.»
Les experiències recullen un bloc d’iniciatives generals
per atreure i retenir talent. D’una banda, Nick Leon,
director de Design London, destaca com el districte
22@Barcelona està esdevenint el nucli des d’on la ca-
pital catalana s’està transformant en una ciutat inten-
siva en coneixement. Aquest objectiu es procura asso-
lir mitjançant l’atracció i la retenció de talent a través
de les oportunitats d’ocupació i de la qualitat de vida.
Altres instruments són el desenvolupament del talent
a través de programes adreçats a tots els nivells edu-
catius i la connexió de xarxes socials de negocis locals
i internacionals. Una breu pinzellada d’un d’aquests
programes educatius destinats a estudiants d’educació
primària i secundària ens l’ofereix Ricard Huguet.
La gestió del talent8
006-009_E LLARCH-3.qxp:Prova 2  2/12/08  17:46  Página 8
Marcel Prunera, de la Direcció General de Promo-
ció Econòmica, apunta diverses línies de treball en
matèria de talent al nostre país. En destaquen la
creació de programes i focus d’atracció de talent en
diversos indrets de Catalunya, la retenció del talent
vinculat als estudiants de les escoles de negocis i
altres centres universitaris d’alta qualitat internacio-
nal, o la detecció i valorització del talent de la immi-
gració. També remarca la importància de facilitar
l’arribada i l’establiment del talent a Catalunya, es-
pecialment pel que fa als aspectes legals, i de pro-
moure internacionalment Barcelona i Catalunya com
a territori atraient d’emprenedors internacionals.
Svafa Grönfeldt, rectora de la Universitat de
Reykjavík, explica com, des de la universitat islande-
sa, s’ha fet una feina molt efectiva per recuperar
bona part dels professionals que havien anat a estu-
diar a l’estranger perquè retornin al seu país a des-
envolupar nous projectes empresarials. L’aposta que
en el seu moment va fer el govern per l’educació i el
talent ha contribuït decisivament a superar el tanca-
ment i l’endarreriment que patia el país, i ha de ser-
vir per superar l’impacte de l’actual crisi financera.
Un darrer bloc d’experiències fa referència a àmbits
on el concepte de talent s’havia fet servir tradicional-
ment per descriure qualitats poc menys que innates
pròpies d’artistes i esportistes. Tanmateix, es demos-
tra que, perquè aquest talent reïxi, calen grans dosis
d’altres tipus de talent, sobretot en el vessant orga-
nitzatiu i de gestió.
Marta Camps i Inmaculada Urrea, de Sofoco Me-
dia, repassen un considerable nombre de casos d’èxit
en el camp de la moda, on és indispensable saber
com detectar, potenciar, gestionar i rendibilitzar el
talent creatiu. Per això, en el món de la moda són tan
freqüents els tàndems de creadors i gestors destacats
en el màrqueting i la creació de marca.
Per l’intèrpret i director de música antiga Jordi Savall,
«tothom té un talent especial per a alguna cosa». I, a més:
«totes les persones portem quelcom amb nosaltres. L’artista
que té talent ho sap transmetre als altres». Segons el seu
parer, un problema del nostre país és que «pensem que
qualsevol cosa que ve de fora serà millor». I afegeix, «se-
gurament, ningú no és profeta al seu país, però hi ha paï-
sos, com el nostre, on encara és més difícil».
Per tancar aquest monogràfic sobre el talent, Ferran
Soriano, president de The Node Company i exdirec-
tiu del FC Barcelona, afirma que «la gestió del talent
en un gran club de futbol presenta reptes molt complexos,
fins i tot extrems, però estan sotmesos a la mateixa lògica
i sentit comú que els de qualsevol altra empresa o orga-
nització». Soriano remarca l’aposta de la directiva
barcelonista per desenvolupar el talent de joves juga-
dors als seus països d’origen.
Per completar el contingut d’aquest número de Para-
digmes, dos articles integren l’apartat de Miscel·lània.
Al primer, Ignasi de Delàs, director de Turisme de
Catalunya, planteja com l’esgotament dels mètodes
de publicitat tradicionals comporta la necessitat
d’explorar noves fórmules d’arribar i seduir els mer-
cats emissors de turisme. Descriu i reflexiona sobre
l’experiència empresa per Turisme de Catalunya en la
comunicació interactiva a través d’Internet, en el que
es denomina la filosofia del web 2.0.
Finalment, Joan Costa, de la London School of Eco-
nomics, aborda les tradicionals diferències en preus
relatius entre Catalunya i el conjunt de l’Estat espa-
nyol. Pel professor Costa, «tot i un cert estancament en
el grau de competència en la distribució en els darrers
cinc anys, no sembla que afecti el nivell de preus i, espe-
cialment, no afecta el nivell de preus relatius». En canvi,
«el baix pes del sector públic i la relativa obertura exte-
rior de Catalunya expliquen els preus proporcionalment
més elevats de Catalunya respecte a la resta de l’Estat
espanyol», de manera que si es doblés el pes del
sector públic en el PIB català, es reduiria entre un
4 i un 10 % el nivell de preus a Catalunya.
9paradigmes /  número 1 / desembre 2008
ENRIC LLARCH
Director
«C
la 
ciè
i e
006-009_E LLARCH-3.qxp:Prova 2  2/12/08  17:46  Página 9


Resum executiu. La gestió del talent.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert