Tots som alumnes. L’educador, contribuint a la formació dels seus educands, aprèn d’ells. Cada individu té un cicle vital per desenvolupar el seu potencial humà, correspon a la determinació personal i a la seva constant interacció amb l’entorn, que s’aconsegueixi, o no, la màxima expressió d’aquest procés. Per aconseguir aquest propòsit de vida necessitem referents que ens assenyalin el camí i ens ajudin en el procés de construcció personal. L’educador és la figura natural que s’erigeix, poderosa, per guiar des de l’ajut desinteressat aquest desafiament de vida. Tots som educadors. Diu un vell adagi africà: “Per educar un nen es necessita tota la tribu”. Tots els individus d’un col·lectiu humà que contacten amb els membres més joves d’aquest grup són responsables, en major o menor grau, amb més o menys intencionalitat, de la formació d’aquests nens i nenes mal·leables, immadurs i influenciables. Tots som alumnes, perquè aprenem constantment del nostre entorn social i mediambiental; però també tots som educadors, perquè amb les nostres posicions, conductes i relacions estem incidint en l’educació dels més propers, especialment dels més joves i mal·leables. Per ser educador no n’hi ha prou amb voler ser-ho; cal donar exemple, transmetre valors i actuar amb esperit d’ajut cap als altres. Per ser educador no fan falta títols ni càrrecs ni declaracions, l’educador s’erigeix de forma natural, perquè es converteix en un referent per a algú que el veu com un far resplendent que li serveix per entreveure el seu camí entre les tenebres de la vida
