En el context de l’optometria esportiva trobem una certa controvèrsia sobre si les prestacions visuals dels esportistes són superiors a les de la població sedentària. La major part dels estudis en aquest camp s’han dirigit a analitzar les habilitats visuals específiques de cada disciplina esportiva. En el present treball hem avaluat els aspectes més bàsics de la funció visual (anamnesi, agudesa visual, refracció, acomodació, binocularitat i dominància oculomanual) d’una mostra de 536 esportistes d’elit de 17,4 ± 3,7 anys, residents en el CAR de Sant Cugat del Vallès, per determinar el seu nivell de desenvolupament i comparar-lo, d’una banda, entre els participants de les diverses modalitats esportives estudiades i, d’una altra, amb la població sedentària, a partir de dades publicades prèviament. Els resultats obtinguts mostren que el 28 % dels esportistes avaluats presentava símptomes visuals i/o oculars i l’8,3% utilitzava neutralització òptica per a l’esport. Respecte a la refracció, el 78,4 % era emmetrop: la mitjana de l’ull dret se situa en –0,15 ± 1,05 D. Quant al punt pròxim de convergència i la flexibilitat acomodativa, el 95,6 % i el 70,8 %, respectivament, superen els valors normatius. En algunes modalitats com el golf s’inverteixen els percentatges de dominància oculomanual determinats per a la població en general. La comparació entre esports evidencia la superioritat visual dels pentatletes per sobre de la resta
