Gallego Frías, José

Revistes Catalanes amb Accés Obert

TEMATICA HISTORICA, SOCIAL 1 DE COSTUMS 
REFLEXIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT 
RURAL DE LA TERRA ALTA 
La comarca de la Terra Alta ha sofert les pagesos que van entrar a treballa a la Central 
transformacions tipiques de la resta del camp Nuclear d '~sc6. Aixi els caps de ~etmana'po. 
espanyol, amb les seves especials connota- dien conrear les seves terres. 
cions d'area deprimida, dintre del context del 
desenvolupament catala. La Central Nuclear d'Asc6 va fer que aug- 
mentés desmesuradament la maquinaria; si te- La 'Omarca t6 una superficie de nim en compte que ens trobem amb una comar- 74.004 Hes. que es reparteixen de la següent ca de seca, provoca un fort endeutament a manera: terreny forestal 32.264 Hes. de cultius I,explotaci6 al comprar un excbs de maquinaria 30.984 Hes. i la resta d'aitres usos. el qual s'agreuja amb els continus increments 
El sbl de la comarca esta moit empobrit, fo- dels preus dels combustibles. Arribara un dia, 
namentalmenf per la falta d'atenció al nostre no molt ilunya, que no els podran pagar. 
entorn ecolbgic, ja tradicional, de la societat in- Per una altra banda aquest fenomen, a la dustrial i del consumisme desmesurat que comarca, ha fet que no es tractes el seu verita. amenaqa la nostra societat civiiitzada. S'ha de ble desenvolupament integral la potencia- tenir en compte que els nivelis de materia orga- ci6 de la denominació dxorigen (Terra Alta), cosa Rica s6n molt baixos, el 75% del sol de la co- que la qualitat deis els enva. compresos entre el i '%* el sats, les xarxes comercials, la qualitat de I'oli 25% restant es troba en 1'1 i el 1'5%. d'oiiva, I'el.laboraci6 de I'oiiva en conserva, el 
La pluviometria tamb6 ha anat minvant cooperativisme, els regadius, etc. 
amb ei temps, a causa de la gran desforestació, a Si tot aixb que dic de la comarca ho posem la carrega de bestiar que hi va haver en d'altres d,un context historie de desenvolupa. temps, i últimament, il la gran proliferació d'in- ment, respon, en certa mesura, a la crisi de cendis forestals i per últim a les tecniques de cultura tradicional deis anys 60 que ha sofert 
cultiu, i especialment, a la manera de liaurar. Per grans arees de seca de la riostra geografia, La tot aixb la pluviometria de la comarca esta com- de I,agricultura tradicional fa que grans presa entre els 350 i els 45011mt2 i any. Aques- contingents de poblaci6 rural, passi a zones pluges en dues esta- dustrials, cosa de que aquesta comarca no s'ha 
cions, tardar i primavera, existeix un temps molt Iliurat, A causa de l$increment dels sous pel que llarg de seca a I'estiu, que accentua ewara mes fa preus pagats als pagesos, i si el camp vo- aquesta situaci6. lia incrementar la productivitat com el desenvo- 
Des de mitjans del segie passat fins a I'anY lupament exigia, havia d'eliminar ma d'obra del 
1920, es produeix a la Terra Alta un lncrement sector, que, a la vegada, era ben rebuda a les 7.0. 
notable de la població, lligat a una fase d'expan- nes de desenvolupament industrial, cosa que 
si6 econbmica de la comarca -sobretot de empobria i marginava moltes comarques agra- 
I'agricuitura- fins a arribar a un maxim de 23.365 ries. 
habjtants. La segona ~cr is i  energetican s'(nici& cap 
A partir de liavors la poblaci6 va dismi. aiS anys 73, amb I'increment del preu del petroll, 
nuint, en principi, pei gran exode cap a Barcelo- -encara no esta resalta, ni en perspectives de 
na, de families senceres a buscar la fortuna, S O ~ U C ~ ~ -  ja que la Crisi de I'agricuitura moderna, 
~ ~ ~ ~ ~ é s  ve la guerra civil espanyola, i s'hi de. es basa en el maiversament de I'energia, que 6s 
senvolupa una de les batalles més saivatges, molt cara i n'hi ha poca. Malgrat aixb, s'esta 
cosa que dona motiu a moltes morts i emigra- COnsumini molta energia en forma de maquina- 
cions. ria, combustibles, adobs, herbicides, insectici- des, etc. i a curt termini no esta assegurat que A la fi cap anys 1956-58, es produiren pugui haver-n'hi prou com perseguir el nivel1 ac. 
unesforte~geladesquevanmalmetregreument tual de consum si es tb per segur que el6 preus 
un dels principais cuitius de la comarca: I'oiive- pujant any r~era any, ra, cosa que ocasiona una aitra emigraci6 forta A la comarca de la Terra Alta, a mios a mas, 
cap a Barcelona; eis reclamaven les families que d,estar patint els problemes de I'agricu!tura mo- ja havien emigrat anteriorment i i'oferta de tre- derna, per la de Irenergia el fet de la cons- ball de I'area industrial. Desprbs ha anat baixant trucci6 de la central ~~~l~~~ ~ ' A s c ~ ,  ha fet que 
a POC a POC fins estacionar-se peis voltants deis slagreugin sobretot de cara al futur, degut 13.732 habitants, xifra que dóna I'Últim cene de fort augment de la maquinaria, dintre del crei- 1981. xement de la crisi energetica. 
L'evoiuci6 de la maquinaria de la comarca 
~ e r  altra part, als últims 10 anys, s'han 6s la següent: El 1964 hi havia 97 tractors, el arrancat de a d'oliveres i s8han 1973 passa a 706, per arribar el 1967 a 1.461. 
 PO,,^ de 1,500 a 2;000 Hes. d'ametllers cultiu 
Aquest increment fou degut al gran nombre de que, tothom sap, de cada 5 anys, dos otres no 
BUTLLETI N.O 6 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA, ESTlU DE 1984 (103) 
TEMATICA HISTORICA, SOCIAL I DE COSTUMS 
Tota aquesta serie de coses ha fet que la CO- 
Produeix, Per les geiades tardanes que sovinte- marca s'hagi empobrit de forma alarmant ara gen la nostra comarca. Si aquest cultiu s'ha in- per ara i si no ~ ' h i  posa rapidament, les 
crementat respecte al de I'olivera. no ha estat perspectives s6n molt dolentes, per tal comes- Perqud produeixi mes, sin6 Perque el nombre de . tan d'empobrits i desgastats els recursos agra- 
lornals Per Ha. molt mes Petit, a I'ametlla que ris: el terra, I'aigua, el capital, la població enve- 
a I'oliva, i aixb permet anar a treballar a la Cen- 1lida, els canals de comercialitzaci6 
tral Nuclear. cooperatives no posades al dia, la falta de quali- 
Un altre problema greu que hi ha plantejat a tat dels nostres productes, etc. 
la comarca, amb I'agricultura moderna, 6s la de- Tot aixb fa que la joventut pagesa pensi a 
sertització del terra. Al no aportar materia orga- marxar a sortir.se del sector, encara que hi ha 
nica, a I'augmentar el nombre de IlauradeS a poques possibilitats, unes altres families de la I'any, la falta de racionalitat de I'utilització dels comarca tenen montada la seva estructura eco. 
adobs nitrogenats. herbicides i insecticides, es- ,,bmica en base a les pensions de jubilació deis 
ta provocant la desertització (falta de retenció vells. 
de I'aigua pel terra, perdua de I'estructura) a Per arreglar part de tots aquests vells pro- marxes forcades i a I'augment de la caliza acti- blemes ¡ potenciar un desenvolupament tomar- va. cal, cal que hi hagi una voluntat política per part 
del Govern de la Generalitat. Els politics de la 
comarca han de deixar la demagbgia electora- 
lista i posar-se a treballar decididament en tots 
els problemes esmentats I no solament per 
aquells que donen més vots. Cal implicar i entu- 
siasmar a tots els joves de la comarca 
mitjancant credits i subvencions que siguin via- 
bles econbmicament, i que puguin ser ells qui 
prenguin les decisions. Se'ls ha de fer veure que 
el seu futur esta en la producci6 i comercialitza- 
ci6 dels productes del camp i no en les pen- 
sions dels vells ni fora de I'agricultura. 
S'ha d'implicar els Ajuntaments en aquest 
desenvolupament rural: fent més habitables els 
pobles, col.laborant amb els veins per millorar 
I'entorn ecolbgic i urbanistic, fent particeps i 
responsables tots els ciutadans. Sense malver- 
sar medis econbmics com és costum. 
Tambe s'han d'implicar els organismes de 
I'Administraci6 presents a la Comarca, S.E.A. 
Medio Natural, (ICONA), IRYDA, Medio Rural, 
Sindicat de Pagesos, Escoles, tant d'E.G.B.. 
com de Formaci6 Professional i BUP, Bancs, Cai- 
xes, etc. Les Cooperatives s6n empreses so- 
cials que poden tenir una importancia molt 
destacada, ja que el 60 o 80% de la producci6 
passa per elles. El futur esta en la qualitat i en 
saber comercialitzar els nostres productes. La 
Denominaci6 d'Origen s'ha de potenciar i posar 
els homes millors i més entregats al davant per 
fer realitat el desenvolupament comarcal. Aixb 
vol dir treball i sacrifici, perb 6s agafar la paella 
pel manec, abordar el problema en tota la seva 
dimensi6, perqud els moments de crisi social i 
econbrnica i I'atur que viu la nostra societat, 
aixi ho exigeixen. 
El tipus de desenvolupament rural que ne- 
cessita la comarca no s6c jo, qui I'ha de tracar, 
solament he esmentat els punts mBs candents, 
pero el vertader desenvolupament comarcal sor- 
tira de la gesti6 democratica de totes les forces 
polltiques, socials i grups amb interessos dintre 
de la comarca. 
José GALLEGO FRIAS 
16 (104) BUTLLETi N . O  6 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA, ESTIU DE 1984 


Reflexions sobre el desenvolupament rural de la Terra Alta

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert