CETA, Equip

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL CETA VISITA VILALBA DELS ARCS 
La Passió de Viialba, passió d'un poble 
Equip CETA 
EL CALVI IR! ,  CAPE,-LA D E L S  O O L O R S .  VlLPLBA OELS A R C S  TERRA A L T A  1391. 
En parlar avui de Vilalba cal fer-ho, també, 
de la seva Passió, que havingut a afegir-se a les 
rnoltes que, tots ho sabem, es representen arreu 
de Catalunya. Malgrat tenir nornés set anys 
d'antiguitat podem considerar-la ja tota una tra- 
dició. La Passió ha arrelat arnb forqa a la vila, els 
vilalbins se I'han feta seva, i avui els seus 
organitzadors es refereixen a ella amb vertader 
entusiasme. Aquesta manifestació creix d'any 
en any. 
Mésque un actesacramental, aquesta Pas- 
sió és considerada pels vilalbins com una obra 
o representació teatral; aixo dóna peu a que hi 
puguin participar tots els habitants del poble, o 
gairebé; es transmet sobretot un missatge: En 
cornencar la Passió el poble de Judea esta 
dividit, moralment i rnaterialment destruit. Hi 
trobem un governant jueu, Herodes, les forces 
d'ocupació amb un governant roma, Ponci Pilat 
i els governants clericals, Caifas o Anas. És 
aquest el moment enquearriba un hornequeels 
diu que s'han de unir. La Passió vista avui ens 
duu el repte de fer alguna cosa molt diferent; es 
va a la recerca de diversos punts de vista; 
busquem I'essencia total de la Passió. 
En aquesta Passió hi intervé un noranta per 
cent del poble, des de xiquets de mesos fins a 
homes i dones de seixanta anys. Hi ha gent que 
es passa quatre mesos preparant-la i d'altres 
que es limiten a posar-se la túnica i participar-hi 
(919) BUTLLET~ NUM. 36 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 23 
EL CETA VISITA VILALBA DELS ARCS 
el dia de la representació (corn ho poden fer 
tarnbé els visitants). ES la Passió de tots. Es 
representa. naturalrnent. per Setrnana Santa, el 
dijousalanit i el dissabtea latarda. De nit resulta 
espectacular, en respectar-se els canons de 
I'epoca el decorat és practicarnent inexistent; 
per darnunt de tot predomina la paraula. Arnb el 
vestuari fins i tot han sorgit problernes en consi- 
derar-lo alguns rnassa senzill. Els cornplernents 
s'han inspirat directarnent en els de I'epoca, les 
dones del teló per exernple porten una Ilantia 
d'oli i les torxes que esfan servir anant del poble 
al Calvari són de teia, la qual es crema per la 
seva rnateixa naturalesa; no hi ha res fora de 
ternps, s'intenta defugir qualsevol tipus d'ana- 
cronisrne, ni un rnicrofon, ni efectes especials. 
Res. Els escenaris s'aixequen quaranta centí- 
rnetres del terra, el rnínirn que perrnet donar una 
certa visualització; degut a aixo es dernanen 
sernpre disculpes a aquells que no poden veure 
ni escoltar. jaque tot és rnolt natural i personal. 
La Passió s'estén tot al llarg dels carrers del 
poble fins als afores, a rnig quilornetre, fins 
arribar al Calvari, un turonet errnat cornpleta- 
rnent, un lloc idoni, perfecte. 
El text de la Passió ha anat variant al llarg 
d'aquests set anys; al principi era rnolt senzill; 
tanrnateix, cada any s'ha anat adaptant la idea a 
una forma de veure-la diferent; la Passió, tothorn 
hosap, té infinitatde lectures icadascú pottrobar- 
hi allo que personalrnent li interessi. Un any es va 
fer corn un rnissatge de pau; la pau cornenqa per 
un rnateix, si no se'n té no es pot transrnetre. Un 
altre any es féu vista per un gerrna de Jesús, 
Santiago, i vista tarnbé a través de la cornunitat; 
tots parlaven del rnissatge que havia deixatJesús 
i al final el trobaven percrucificar-lo ells rnateixos. 
Un dels personatges rnés irnportats, Judes, el 
qual norrnalrnent ha estat considerat corn un 
traidor, es presentat, per contra, corn algú que se 
sent trait per Jesús; possiblernent era, fent servir 
conceptes actuals, el revolucionari nat, la seva 
visio i el seu desig eren canviar el rnón organit- 
zant una revolució, una guerra; en un rnornent 
donat el1 i Jesús tenen un enfrontarnent i Judes li 
diu que és el1 qui se sent trait. Són visions rnolt 
diferents de les coses. La Magdalena és tarnbé 
aquest cop un personatge irnportantíssirn; s'ha 
de tenir rnolt clar que en aquesta revolució, corn 
en totes, si les dones no parlen els hornes callen. 
Les dones d'aquella epoca anaven d'un lloc a un 
altre, eren elles les rnés interessades en el rnis- 
satge, les rnés convencudes de la sevavalidesa. 
És natural que fos així, ja que una de les grans 
frases del judaisrne és .cGracies senyor per no 
haver-me fet ni gentil, ni esclau, ni dona>>. L'arri- 
bada d'un horne que les considera les seves 
iguals és autenticarnent revolucionaria. Degut a 
aixo, la Passió de Vilalba atorga una gran irnpor- 
tancia a les dones. 
24 BUTLLETI NUM. 36 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (920) 


La Passió de Vilalba, passió d'un poble

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert