Blanch i Espuny, R. M.

Mercadal i Fernàndez, Oriol

Revistes Catalanes amb Accés Obert

MF 18: UN CAS ATÍPIC D'INHUMACIÓ 
PEHISTORICA A LA BOBILA MADURELL 
R.1VLI. BI.AXCH 1 ESPUNY 
ORIOL MERCAIIAL 1 FERNANDEL 
El jaciment de la Bbbila Madurell, a Sant 
Quirze del Valles, destaca dins del context arque- 
oibgic catali tant per la seva amplitud cronolbgica 
(des del neolític mitji fins al món romi) com per 
l'extensió espacial on es troben repartides les restes 
(unes 23 ha, des del sector de Can Feu fins al 
Poble-sec). Els diferents moments de recerca que 
s'hi han portar a terme al llarg de diverses decades, 
malgrat que de forma intermitent (CANALS, A. et 
al., 1988; MART~N, A. et a l ,  1988), han permes de 
coneixer gran part de les manifestacions sbcio- 
econbmiques i culturals dels grups que intervin- 
gueren en aquesta zona. 
En aquest sentir, la llarga ocupació prehistbri- 
ca ve reflectida, principalment, per la presencia 
d'estructures excavades en un subsbl argilós, la 
majar part de les quals es presenten reblertes de 
material de rebuig (una vegada perduda la seva 
funció original), repartides entre d'altres que con- 
tenen restes humanes. Entre aquestes darreres, 
bisicament, es poden diferenciar: les inhumacions, 
generalment de tipus primari, atribuides al neolític 
mitji (tradicionalment circumscrites a l'anomena- 
da cultura dels sepulcres de fossa), d'aquelies, nor- 
malment de caricter secundari, que en menor 
nombre corresponen a l'edat del bronze. No dub- 
ten,  perb, de la probable existencia d'enterraments 
que podrien pertinyer a etapes intermkdies docu- 
mentadeb també en el jaciment (neolític final-cal- 
colític), tot i que la manca de datacions de C14 i la 
poca representativitat del material no permeten 
una assignació cronolbgica puntual. És en aquest 
context imprecís que cal situar una de les fosses 
excavades en la intervenció &urgencia dura a ter- 
me al final de 1989. Es tracca de l'estructura d'en- 
terrameut ressenyada com a MF 18, les característi- 
ques morfolbgiques i conceptuals de la qual, ens 
fan diferenciar-la de la resta. 
Va ser localircada a uns 80 rnetres al sud de 
I'edificació de la Bbbila, rriolt a prop de la linia 
ferria que travessa el jaciment. 
Retallada en el substrat, la seva morfologia era 
de tendencia troncocbnica, amb les parets cbnca- 
ves-convergents (amb 1 3 9  m de diimetre mkim) 
i la base de planta circular i plana; l'algada conser- 
vada era de 0.88 m. 
Durant el procés d'excavació foren distingits 
dos nivells estratigrifics segons la diferencia colo- 
rimetrica del sediment, els quals, malgrat tot, no 
semblaven respondre a dos moments diferenciats 
de rebliment. 
ARRAONA, 16.111 EPOCA. PRIMAVERA 1995 
FIG~JKA l .  Secció estrntipdjca de kzfbisa MEl8, de mo$ologia honcor$nica amb lerparetr corbri 
El primer nivell, format per un sediment de 
textura Ilimoso-argilosa, de color marró vermellós 
fosc (SYR 3 /4 -44  Munsell Chart), ocupava un 
gruix de 0.67 m. Dins, a pocs centímetres de la 
superfície superior que conservava la fossa, va ser 
localitzat un esquelet faunístic en connexió anatb- 
mica, per sota del qual es va diferenciar la inhuma- 
ció de dos individus de sexe masculi, disposats 
entre iin abocament de pedres i material arqueolb- 
gic (dispersió en el repartiment, en les cates i en les 
orientacions). Ambdós esquelets, en connexió 
anatbmica rigorosa i ben conscrvats, estaven super- 
posats i orientats en direcció sud-est nord-oest. 
Disposats en decúbit supí, presentaven les extremi- 
tats esteses (les superiors obertes, mentre que les 
inferiors en un individu estaven obertes i en I'dtre 
tancades). 
El fet més sorprenent, pero, era l'esclafament 
del crani que anibdós presentaven de forma sem- 
blant; amb cls ossos fragrnenrats i superposats en 
una posició anatbmica alterada que, malgrat tot, 
sernblaven mantenir connexió amb la columna 
vertebral. L'estat dels cranis invalida tota possibili- 
tat relacionada amb una acció natural (tal com tina 
forta pressió del sediment, o esclafamcnt per pe- 
dres). D'altra banda, el primer individu presentava 
una punta de sageta, de sílex, clavada a la cara 
anterior del cos d'una vkrtebra lumbar alta -proba- 
blement L1-, la qual deuria haver entrat pel 
davant, després dc fracturar-se en el momcnt de la 
contusió. Segons una informació del Dr. Campi- 
llo, aquesta sageta, en la seva trajectbria, hauria 
pogut travesar l'artkria aorta i perforar també 
algun brgan i així provocar-li la mort. 
El segon nivell que acaba1.a de reomplir la 
fossa, d'uns 0,21 m de gruix, era format per un 
sediment d'igual textura que I'anterior pero de 
color marró molt fosc (SYR 416 Munsell Chart), 
L~ -- --u _ _ ~  - -  --u - -- 1 
F I G U R A  2. Porició de11 esqueletr deforma superpurada a lrntevior de lésnucn*ra. 
possiblement pel seu continrut en materia orphi- Clavícula esquerra: 
- - 
ca. Igual que l'anterior, presentava gran nombre de Longitud mixirna: 138 mm ? pedres i un material arqueolbgic fragmentat i dis- AmpIada externa: 22 nim ? pers. Amplada interna: 37 rnm 
Perímetre en el centre: 36 inm 
AyAr 1SI I ~ A L E O A ~ T R O P O L ~ G I C A  
fndex de Terry: 15,36 
B/OMF~'R/ES DEL .rsqi!&iir rosrcm1W,4L fndex de robistesa: 26,33 
Indiuidu núm. 1 Escdpula dreta: 
Clavicula dreta: 
Longitud mixima: 136,7 mm 
Amplada externa: 21 mm ! 
Amplada interna: 25 mm 
Perimetre en el centre: 36 mm 
fndex de Terry: 15,36 
fndex de robustesa: 26,33 
Altura cav. glenoide: 36,5 mm 
Amplada cav. glenoide: 21 mm 
Húmer dret: 
Longitud mkima: 3 12 mm 
Longitud fisiolbgica: 309 mm 
Perímetre subdeltoide: 64 mm 
Diimetre mkim: 20 mm 
ARRAONA, 16.lli 2POCA. I'RlMAVEKA 1995 
FIGURA 3. Material m b  signljfcatiu íocalitzat en el re6liment:fiagmrnts de recipzents cerdmics i material microlític en silex. 
78 
Diimetre mínim: 18,2 mm Tíbia dreta: 
fndex de robustesa: 20,51 
Índex diafisial: 91 
Longitud mixima: 263 mm ? 
Longitud fisiolbgica: 227 mm ! 
Diimetre subsigmoide AP: 18,2 mm 
Diimetre subsigmoide Tr.: 19,5 mm 
fndex de platilenia: 107,14 
Radi dret: 
Longitud mixima: 204 mm ? 
Longitud fisiolbgica: 429 mm 
Longitud mkima: 431 mm 
Longitud trocanteriana: 407 mm ? 
Diimetre transvers central: 24,4 mm 
Diimetre antero-post central: 2 9 3  mm. 
Diimetre vertical del cap: 44,7 mm 
Diimetre a-post. cap: 43,6 mm 
Amplada epífisi distal: - 
Diimetre transvers subtroc.: 27 mm 
Diimetre antero-post. subtroc.: 2 6 3  mm 
fndex de robustesa: 12,63 
fndex pilistric: 122,13 
fndex de platimkria: 99,25 
Femur esquerre: 
Longitud fisiolbgica: 431 mm 
Longitud mixima: 434 mm 
Longitud trocanteriana: 410 mm ? 
Diirnetre transvers central: 24,2 mm 
Diimetre antero-post central: 29 mm. 
Diimetre vertical del cap: 43,5 mm 
Diimetre a-post. cap: - 
Amplada epífisi distal: 76  mm ? 
Diimetre transvers subtroc.: 33 mm 
Diimetre antero-post. subtroc.: 22,7 mm 
Índex de robustesa: 12,34 
Índex pilhtric: 11983 
Índex de platimkria: 68,78 
Longitud mixima: 345 mm 
Amplada epífisi proximal: (+ de 70  mm) 
Diimetre transvers: 22,8 mm 
Diimetre antero-posterior: 3 5 3  mm 
índex cnemical: 63,68 
Tíbia esquerra: 
Longirud mixima: 345 mm ? 
Amplada epífisi proximal: (+ de 7 0  mm) 
Diimetre transvers: 23,3 mm 
Diimetre antero-posterior: 35 mm 
Índex cnernical: 66,57 
Clavicula dreta: 
Longitud mixima: 147 mm 
Amplada externa: 29,1 mm 
Amplada interna: 22 mm ? 
Perímetre en el centre: 39 mm 
Índex de Terry: 19,73 
Índex de robustesa: 26,53 
Esc.2pula dreta: 
Alcada cav. glenoide: 44 mm 
Amplada cav. glenoide: 26 mm 
Húmer dret: 
Longitud mixima: 298 mm 
Longitud fisioldgica: 295 mm 
Perímetre subdeltoide: 66 mm 
Diametre mkim: 22 mm 
Diimetre mínim: 19,8 mm 
fndex de robustesa: 22,14 
fndex diafisial: 90 
Longitud mkima: 252 mm ? 
Longitud fisiolbgica: 220 mm ? 
Diirnetre subsigmoide AP: 18,5 mm 
Diimetre subsigmoide Tr.: 18 mm 
fndex de platilenia: 97,29 
Radi drpt. Tibia esquerra: 
Longitud mixima: 230 mm ? 
Longitud fisiolbgica: 223 mm 
Circumferencia min. subbicipiral: 40 mm 
Diimetre mixim antero-post: 16 mm ? 
Diimetre mínim tranvers: 12 mm ? 
Índex diafisial: 75 
Femur dret: 
Longitud fisiologica: 420 mm ? 
Longitud mixima: 422 mm . 
Longirud trocanteriana: - 
Diimetre transvers central: 24 mm 
Diimetre antero-post central: 29,8 mm. 
Diimetre verticai del cap: 43,7 mm 
Diimetre a-post. cap: 43,2 mm 
Amplada epifisi distal: - 
Diimetre transvers subtroc.: 31 mm 
Diimetre antero-post. subtroc.: 24,2 mm 
índex de robustesa: 12,80 
índex pilistric: 124,16 
fndex de platimkria: 78,06 
Longitud fisiolbgica: 42 1 mm 
Longitud mixima: 422 mm 
Longitud trocanteriana: 407 mm 
Diimetre transvers central: 25,l mm 
Diimetre antera-post central: 29,2 mm. 
Diimetre vertical del cap: 42,7 mm 
Diimetre a-post. cap: 42,2 mm 
Amplada epífisi distal: 78 mm ! 
D i h e t r e  transvers subtroc.: 3 1,5 mm 
Diimetre antero-post. subtroc.: 22 mm 
fildex de robustesa: 12,89 
índex pilistric: 116,33 
Índex de platimkria: 6934  
Tíbia dreta. 
Longitud mixima: 350 mm 
Amplada epífisi proximai: (t de 70 mm) 
Diimetre transvers: 19,4 mm 
Diimetre antero-posterior: 33,5 mm 
Índex cnemical: 57,91 
Longitud mixima: 349 mm 
Amplada epifisi proximal: (+ de 70 mm) 
Diimetre transvers: 20,l mm 
Diimetre antero-posterior: 34,2 mm 
índex cnemical: 58,77 
Longirud mixima: 337 mm 
337 mm ? (335-340 mm) 
A~tragaVTal~s e querre: 
Longitud sense tubercul: 52 mm ? 
Amplada mixima: 49 mm ? 
Alcada: 3 1 mm ? 
Índex d'alcada: 59,61 
Calcani esquerre: 
Longitud mixima: 75,5 mm ? 
Alcada mkima: 45 mm ? 
Es tracta de dos individus adults i joves, de 
sexe masculi. La seva complexió és forca robusta. 
Pel que fa al primer, la majoria de caricters de lon- 
gitud i robustesa bssia I'acosten més al sexe diag- 
nosticar a través dels caricters escopies. Així ho 
confirmen tant els índexs obtinguts per a la claví- 
cula, I'húmer o el femur, com els aspectes descrip- 
tius. En relació a la morfologia, s'obseiva un pre- 
domini de I'arrodoniment en els diferents ossos de 
les extremitats (euribriquia alta, hipereurolknia, 
forra eurimkria i mesocnkmia). 
El segon individu presenta un$ caricters 
-principaimcnt longitud- més atenuats, perb resta 
dins la variabilitat sexual. Amb tot, mostra alguns 
índexs, com el de la pilastra femorai, que denoten 
una marcada robustesa. Morfnlbgicament mostra 
algunes diferencies amb el primer subjecte, i s'ob- 
serva també una euribriquia alta i eurolknia, pero 
plarim~rialhiperplatimkria al &mur i platicnkmia 
tibial. 
M F  18: UN CAS ATfPlC Il'INHUMAC16 PREHISTORICA A LA BOBlL4 MADURELL 
Fís1.r IC,I<AI:IA l .  Lrirtebrn /ri»rbni. d~lpr imer indieiúu nmh LI pi<ntn de q e t n  clnvadn, [a qrcnl li /,n~<rin pogutproliocnr [a mort. 
(Gentilea dcl Museu Arqiieolhgic de Rarcelona). 
En relació a al patologia potencial, hem detec- 
tnt una possible periostitis al peroné esquerre del 
primer individu, pero el mal estar de la cortical fa 
que no puguem asegurar-ho. El @mur dret del 
segon esqiielet mostra un caricter d'ordre patolb- 
gic a I'epífisi proximal que podria respondre a un 
procis infecciós. Amb tot, caldri fer un estudi més 
aprofundit de tot el conjunt, dades cranials inclo- 
ses. 
Les estatures obtingudes són de 162,33 cm 
per al primer individu i de 160 cm peral segon, a 
partir del merode de Pearson.' Aquestes s'inscriuen 
bé en relació a d'altres estudis sobre poblacions 
més o menys coerinies, amb una certa tendencia a 
la baixa.' 
Dintre del conjunt sepulcral neolitic constatat 
en el jaciment,' aquest enterrament presenta unes 
característiques que I'aparten de la norma general. 
Normalment, les inhumacions corresponents 
a la cultura dels sepulcres de fossa es realitzen en 
' OI.IVICH (1960). ' BLANCH (1992). 
' T L I R I ~ ~ ) ~  (1981): Vivirs (1987) i MI:R<.ADAL (1991). 
estructures que semblen destinades específicament 
al ritual, les dimensions de les quals responen a la 
posició encongida dels individus (en decúbit supí i 
de vegades lateralinat), i es localitzen aquests en 
la mateixa base de les fosses, acompanyats, en la 
majoria dels casos, pels elements d'aixovar. 
Singularment, I'estructura MF.18 presenta 
una morfologia i unes dimensions poc habituals 
entre els enterraments. Aixo, juntament al fet que 
previament a la deposició de les despulles humanes 
hi hagi sediment i pedres amb restes de material 
d'abocament, ens permet creure que no devia estar 
originalment destinada al ritus, i que estava, pot- 
ser, més ¡ligada a les fosses de rebliment -recepta- 
cles d'emmagatzematge?- que als sepulcres propia- 
ment dits. 
La mateixa posició, poc acurada, dels indivi- 
dus (estesos i dispnsats i'un sobre i'altre) sembla 
manifestar una simple deposició dels cossos, sense 
més intencionalitat, tot i que semblen estar sege- 
llats entre un abocament de pedres. 
Un altre element simptomitic de la particula- 
ritat d'aquest conjunt és la inexistencia d'aixovar 
assignat als individus. La majoria del material 
arquenlbgic va ser localitzat de forma dispersa for- 
mant part de tot el rebliment, i es localitzi a la 
mateixa planta que ocupaven els esquelets, una 
petxina (Lima p.) i sis elements microlítics, tots de 
sílex, pero sense que la seva posició respecte als 
inhumats etis permeti pensar en una atribució d'ai- 
xovar. 
Finalment, hem de subratllar dintre la raresa 
de tot el conjunt les lesions que presenten els indi- 
vidus, motius que podríem associar al seu diferen- 
ciat tractament ritual. 
De i'estudi es despren un caricter intencional 
de les lesions ressenyades. En relació al tractament 
cranial, hem pogut constatar algun fet paral.le1 -a 
Fontbrégoua (Var)- pero alhora una mica diferent, 
ja que els autors fan referencia a un cas de caniba- 
i i~rne .~  !?el que fa a lesions provocades per puntes 
de sageta de sílex i coure-bronze o d'os són ben 
conegudes en un rnoment situable entre el neolític 
final i i'edat del bronze mitji a Francai i i'Europa 
central, i són molt menys conegudes a la península 
Iberica, on els exemples documentals amb segure- 
tat es redueixen a quatre jaciments: dolmen del 
Collet de Su i cova H d'Arbolí -Catalunya- San 
Juan ante Portam Latinam -haba- i la Cueva de 
las Cabras -B~rgos-.~ D'entre aquests casos, cal 
destacar el conjunt de San Juan ante I'ortam Lati- 
nam, on les mostres d'aquest tipus són abundants, 
entre més de 300 individus inhumats. Després de 
la publicació d'aquest treball, sembla evident la 
constataci6 dels enfrontament tribals i els entcrra- 
ments col.lectius derivats de veritablcs matances. 
Creiem, com els seus investigadors, que les seves 
característiques rebutgen qualsevol possibilitat 
deguda a i'atzar. Malgrat aixb, el cas de la Bbbila 
Madurell, per la manca d'elements de judici i pel 
fet que solament s'ha pogut constatar un únic 
individu que hauria pogut ser mort per una punta 
de sageta (entre un conjunt important d'enterra- 
ments), ens permet relacionar la causa d'aquesta 
mort tant amb un fet accidental com amb una 
acció intencionada. En qualsevol cas, les parricula- 
ritats de la inhumació reflecteixen un tipus de 
ritual ben diferenciar (atípic) del de la resta de se- 
pulcres. 
R.M. BI-ANCH (1992). Rdbila Madurell: Darrers 
estudis sobre l'ocupació neolítica vallesana. 
Sabadell, Obra Social de la Caixa de Sabadell. 
(inedit). 
D. Bouvii.~.~;. (1977) ~ M o r t  violente. Les rnassa- 
cresn. Les dossiers d%ristoire et Archéologie, 
(Dijon), 66. p. 36-41. 
D. CAMPILLO (1977). Pakopatología del cráneo en 
Cataluga, klencia y Baleares. Barcelona, Ed. 
Montblanch-Martín. 
D. CAMPII.I.O (1983). La enfemzeddd en la Prehirto- 
ria. Madrid, Ed. Salvat. 
' VILLA et al. 1986). 6 C ~ ~ ~ l ~ ~ ~  (1977) i (1983); ETXEBERRIA PZ al (1992); 
' Bouvi~~e (1977); PERROT (1985); ZAMMIT (1991). SÁNCHEL OKTEC~A, ref oral. 
MI: 18: UN CAS ATIPIC IYlfiHUMACIO PREH~STORICA A U\ BOBII.A MADURELI. 
A. CANALS; O. MERCADAL i G. RIBÉ (1988). «El 
complex arqueolbgic de Bbbila Madurell - 
Serrat de Can Feu: Historia de la investigaciú 
(192 1-1987)). Arruona (Sabadell), núm. 2. 
p. 9.-26. 
F. ETXEBERRIA i J.I. VEGAS (1992). <<Heridas por 
flecha durante la Prehistoria en la Penínsu- 
la Ibérica,). Munibe (San Sebastián), supl. 8, 
p. 129-136. 
A. MART~N; J. MIRET; J.  BOSCH; R.M. BLANCH; 
S. ALIAGA; R. ENRICH; S. COLOMER; s. A1.BI- 
ZURI;  J. FOLCH; J. MART~NEZ i T. CASAS 
(1988). «Les excavacions al paratge de la 
Bbbila Madurell i de Can Feu (St. Quirze del 
Valles, Valles Occidental)". Tribuna dxrqueo- 
logia 1987-88 (Barcelona). Generalitat de Ca- 
talutiya. p. 77-92. 
O. MERCADAL (1991). <tBbbila Madurell: un bon 
exemple en la relació Arqueologia-Anrropolo- 
gia». Limes (Cerdanyola del Valles), núm. 1, 
p. 36-44. 
G. OI.IVIEK (1960). Prutiqz~e Anthrapologique. 
París, Ed. Vigor FrPres. 
R. PERROT (1985). «Les blessures er leur craite- 
ment au Moyen  gen. Les dossieis Histoire et 
ArchéoLogie (Dijon), 97, pp. 42-47. 
D. TUKBON (1981). Antvopologla de Cataluria en el 
II milenio. Barcelona, Eds. de la Universidad 
de Barcelona. 
P. VILLA; J. COURTIN; D. HELMFR; P. SHIPMAN; 
C. BOUVII.LE i E. MAHIEU (1986). «Un cas de 
cannibálisme au Néolithique. Boucherie et 
rejet de restes humains et animaux dans la 
grotre de Fontbrégoua Salernes». Gallid 
Prkhistorie, 29 (11, p 143-171. 
E. VIVES (1981). «Les restes humanes en el Neolí- 
tic a Catalunya. dins El Neolític a Catalunya. 
Taula Rodona de Montserrat. Publicacions de 
l'Abadia de Montserrat, p. 227-233. 
E. VIVES (1987). *Estudi de les restes hurnanesb 
dins J. VILLALBA et al., Les mines neolítiques de 
Cun Tintorer (Guvd). Excavucions 1978-1980. 
Excavucions Arqueoldgiques a Catalunya, 6. 
Barcelona, Dep. Cultura de la Generalitat de 
Catalunya, p. 189-196. 
J. ZAMMIT (1991). «Lésion traumatique osseuse 
humaine par pointe de fleche en silex (fin de 
Néolithique tarnais). Étude paléopathologi- 
que et inrégrationn. Bulletin du Musée dAnth- 
ropologie Prihistorique de Monaco, (Monaco), 
34, p. 97-107. 


MF 18: un cas atípic d'inhumació prehistòrica a la Bòbila Madurell

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert