Vila-Grau, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

En record i homenatge a l’acadèmic i amic Aureli Bisbe
Joan Vila-Grau
Acadèmic de número. vilagrauj@telefonica.net
A final del mes d’abril de l’any 2002 se celebrà l’entrada d’Aureli Bisbe i
Latorre, com acadèmic d’honor, en aquesta nostra Acadèmia. En aquella
ocasió se’m demanà de donar-li la benvinguda en nom de la nostra cor-
poració. Vaig fer-ho amb goig perquè Aureli Bisbe era un gran artista amb
qui m’unia una bona amistat. 
Precisament pels llargs anys d’amistat i llargs anys de compartir il·lusions,
projectes i col·laboracions, atesa la nostra pertinença al grup de La Can-
tonada, m’és difícil d’ordenar tants records i de resumir en uns pocs mots
la rica i polifacètica personalitat artística i humana de l’Aureli Bisbe. En
el recordatori de l’Aureli hi figurava un curt text que em colpí, deia: “No
podrem parlar mai més amb ell, però no serà pas el silenci...”
No podrem parlar mai més amb ell, però jo voldria que avui el sentíssim una vegada més mitjançant
les paraules i idees que l’Aureli expressava en un article que escrigué l’any 1974, a les planes de la
revista Q üe stio ns d’Art, la publicació de la qual ell en fou un dels fundadors. L’article es titulava
“L’orfebreria vista per un orfebre” d’aquest text n’extrauré uns paràgrafs que em semblen espe-
cialment significatius:
“L’orfebre es forma en el taller. La seva formació es completa seguint estudis artístics i coneixe-
ments de diferents tècniques en una escola d’arts i oficis. Aquest és breument l’aprenentatge d’un
joier amb vocació.
En la lluita professional troba, però, moltes dificultats i poques oportunitats de realitzar les obres
que voldria. Sovint el desacord entre el seu criteri i gust propi amb el de les grans firmes forma la
necessitat de crear la pròpia galeria on podrà exposar les seves obres i, sense traves artístiques, desen-
rotllar la seva íntima personalitat.
D’aquesta manera es forma el joier dissenyador, de poca importància financera, però que repre-
senta el corrent principal del desenvolupament progressiu artístic del moment”.
Amb aquests mots, Aureli Bisbe ens dibuixa el seu propi perfil humà i ens explica el seu desenvo-
lupament personal, la seva història, ja que ell féu l’aprenentatge al taller del seu pare i l’any 1941
entrà a l’Escola Massana, l’“Escola d’arts i oficis” que ens esmentava en el seu article.
L’any 1952, juntament amb la Mariona Lluch, la seva esposa i fidel col·laboradora, artista sensible i
creativa, l’Aureli s’establí pel seu compte per “desenvolupar la seva personalitat”, esmentant un cop
més les seves paraules. La seva sòlida formació tècnica, la seva evolució cap a una obra cada vega-
da més exigent, més lliure i creativa, així com el seu ferm arrelament al país, portaren a la seva eclo-
sió, coincidint l’any 1960 amb la creació del grup La Cantonada, aquest singular “punt de troba-
En record i homenatge a l’acadèmic i amic Aureli BisbeRACBASJ. Butlletí XX, 2006 181
Butlletí 20 interior filmar_Butlletí 17 interior filmar  12/07/11  08:53  Página 181
da” respectuós amb la personalitat de cadascun dels seus membres i enriquidor pel sincer, i de
vegades, sentit crític incisiu de les contrastades opinions de tots ells.
Aureli Bisbe, home de caràcter dialogant, tolerant, culte i curiós, amb la seva llibertat d’esperit,
independència personal i gran sensibilitat, fou fonamental en l’evolució i estructuració ideològica
de La Cantonada. Considerem que la seva aportació a aquest grup i a totes aquelles entitats en què
participà –molt especialment les del camp de la joieria catalana– rau sobretot en dues idees, les més
essencials, les més bàsiques del pensament de l’Aureli; l’exigència del rigor tècnic i la llibertat cre-
ativa, idees que es mostren nítidament en el següent paràgraf del seu article:
“A vegades aquests artistes de gran força creadora, dominats per l’expressió plàstica, negligeixen la
perfecció tècnica.
“El joier ha de tenir criteris amb la forma i el color. Les millors joies són les més creatives, les més
personals, les d’inspiració més diversa i més absolutament lliures, ja que tractant-se d’una joia, la
seva única funció és la de crear bellesa”.
La recerca de la perfecció tècnica, la riquesa i originalitat conceptual, el sentit de la bellesa, l’aus-
teritat dels mitjans i encert del disseny, així com l’ús de matèries diferents dels metalls o gemmes
considerats nobles o preciosos, són trets característics de l’obra “aureliana” i el fan notable capda-
vanter de la renovació de l’orfebreria catalana.
Són testimonis de la importància d’Aureli Bisbe en el camp d’aquesta renovació les nombroses mos-
tres de reconeixement i guardons que l’artista rebé, ben merescudament, al llarg de la seva vida
professional, com ho foren la Medalla al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, el Diploma
de Mestre Artesà atorgat per la Generalitat de Catalunya, la Medalla del Foment de les Arts Deco-
ratives, l’homenatge que li reté el Gremi de Joiers, l’exposició retrospectiva que l’any 1992 li dedi-
cà la galeria Hipòtesi, a més de les seves mostres a Nova York, París, Madrid, Estocolm, Coblenza,
Tòquio, Frankfurt i Munic. 
En la seva projecció pública no podem oblidar tampoc les seves actuacions com a vicepresident del
FAD o com a membre del Consell de Disseny de la Generalitat de Catalunya.
Potser, emportat pels meus records, he donat una visió de l’Aureli massa personal i fragmentària,
oblidant altres facetes de la seva gran i profunda humanitat; hauria de parlar també, dels seus estu-
dis de violí al Conservatori del Liceu, ja que la música, la pintura, els llibres i l’art en general foren
afeccions que marcaren el seu tarannà al llarg de tota la vida.
Voldria cloure el meu parlament, recordant els mots amb què vaig glossar l’obra i la persona d’Au-
reli Bisbe, el dia de la seva entrada a l’Acadèmia. En aquella ocasió deia i ara dic: “La singular per-
sonalitat d’Aureli, és fruit de la seva constant reflexió, de la seva actitud vital, plena de bonhomia,
de respecte i comprensió envers els altres, i d’un sentit crític exigent endolcit per una subtil iro-
nia”.
Amb aquestes ratlles voldria també homenatjar aquest home i artista que amb el seu amor a l’ofici
aconseguí –tal com ell escrigué– “crear (amb la seva obra) l’embelliment i humanització de la vida”.
25 de gener del 2006
En record i homenatge a l’acadèmic i amic Aureli Bisbe RACBASJ. Butlletí XX, 2006182
Butlletí 20 interior filmar_Butlletí 17 interior filmar  12/07/11  08:53  Página 182


En record i homenatge a l'acadèmic i amic Aureli Bisbe

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert