Casadesús, Meritxell

Celma, Nèlida

Esteve, Y.

Serrano, Y.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LES EINES DEL BASTER 
Una de les celebracions més arrelades a Sant Andreu és la dels Tres 
Tombs, quan els gremis deis carreters i dels cotxers surten al carrer per fes- 
tejar el dia del seu patro, sant Antoni. Al voltant del món de les besties de 
carrega i de  [ir hi ha tot un venta11 d'oficis artesans avui practicament desa- 
pareguts. Els morrallers, els aibarders o els sellers han forinat seinpre un sol 
gremi, ja des de I'Edat Mitjana, i, en genera1,totes les variants d'aquest ofici 
han formar part de  la confraria dels freners. 
Actualinent, els pocs artesans que queden dins d'aquest món (un o 
dos a tot Catalunya) han apres a fer tots aquests oficis, de manera que tant 
poden fer un guarniinent per a un cava11 de montura, com un altre per a 
una brstia de tir. La seva feina és eiicara útil en algunes zones iurals, pero 
és ben clar que el motor ha despla~at,  des de fa molts anys, els animals de 
carrega i, ara corn ara, aquests basters es dediquen sobretot a guarniments 
per muntar. 
Des del segon níimero, Finestrelles es& presentant un estudi dels ofi- 
cis desapareguts o en  vies de desaparició, per tal de donar-los a coneixer i, 
alhora, mantenir-ne la memoria. Ara li toca el torn al baster, que no es pot 
considerar eiicara un ofici perdut, pero sí desconegut per la majoria de per- 
sones, donat que avui ja no té tanta importancia. 
Tanibé, con1 sempre, volem agrair la col~laboració del senyor Clapés, 
baster de Sant Andrcu, que ens ha estat de gran ajuda en el nostre estudi. 
 NO^ COMPAS 
M*: 25 cm. 
D.fnrwó i usas: eína que consiste& 
en &es carnes unídes per un cap i 
que serveix per basar ara de cir- 
cumferenWa o prendre díst&des. El 
baster l'util1tza per maroir per on ha 
de tallar el cuir. N'hi ha de diferents 
mides i tipus, com ara el mm@s de 
xaral, que té una punta t a h t  que 
permet rebaixar les peces fetes amb 
xa~ol i que forma una incisi6 on 
s'emixa el cosit. 
Nom: PUNXÓ O ALENA 
Mida: 17 cm. 
Definició i usos: instmment acabat 
en punta que seweix per fer forats 
o per marcar els punts on cal fora- 
dar sobre la pell o el cuir. Se'n fan 
servir de diferents tipus i mides 
segons quina sigui la seva funció: 
- PUNXÓ DE CLAVAR, que permet fer 
al~aprem per poder clavar un 
clau o un gavarrot sense que H 
s'afluixi la peGa de cuir que es 
vol clavar. 
- PUNXÓ DE BASTEJAR, que seweix 
per fer córrer la llana o barra en 
I 
la direcció més convenient, tot traspassant la roba d'una encoixinada de 
sella o d'albarda. 
- ALENA TORTA, que seweix per cosir les corretges i els contraforts dels 
collars. així com tamhé les encoixinades de selles, d'albardes i de bastets 
a I'anglesa. 
Nom: TKEPANT DE C O P  
Mida: 13 cm. 
Definició i usos: eina de  tal1 circular 
que es fa servir per fer forats e n  el 
ciiir picant amh un martell. En 
aqiiests forats es  cus la sivella per 
passar-hi el pungal. Una altra varie- 
tat és el trepant d'ones de queu<alet. 
Nom: TREPANT DE MA 
Mida: 24 cm. 
Definició i usos: fa la rnateixa hnc ió  
que el trepant de  cop, pero té forma 
de  tenalla 
Nom: GRIFADOR 
Mida: 29 cm. 
Definició i USOS: rodeta amb minec, 
armada de puntetes, que serveix per 
marcar els punts per on s'ha de 
cosir la pesa. Hi ha broques de 
mides variades per fer els punts més 
junts o més separats. Tdmbé trobem 
grifadors especials que serveixen 
per a cosits d'ornament, principal- 
ment per a brides i regnes. 
Nom: COLTELL O MITJA LLUNA 
Mida: 18 cm. 
Definicií, i u~os: ganivet en forma de 
mitja lluna que serveix per tallar i 
rebaixar el cuir. Permet tallar tot 
tipus de formes: corhes, puntes. rec- 
tes. etc. 
Nom: NYiTA 
Mida: 18 cm. 
Deflnició i usm té la mateixa hnció 
que el coltell, pero s'utilitza per a 
peces més petites. 
Nom: RATLLADOR 
Mida: 20 cm. 
Definició i usos: consisteix en  un 
manec d e  fusta dura (boix o ta- 
ronger) que té dos talls d e  diferent 
amplada a cada extrem. S'utilitza per 
fer una ratlia al caire del cuir i acon- 
seguir un acabat més bonic. 
Nom: MATACAlRES 
Mida: 18 cm. 
DeAnició i usos: eina amb un tal1 en 
forma de V que s'empra per rebai- 
xar els caires de cuir de les peces, 
tant per sobre com per sota, per tal 
que quedin més polirs i no freguin 
la pell del cavall. 
Nom: LLISETA 
Mida: 21 cm. 
Definició i rcsos: einü d'os o fusta, 
útil per ernmotllar un cuir mullat, a 
fi de  treure'n les arrugiirs. 
Nom: ALICATES 
Mida: 20 cm. 
Definició i usos: instmment que 
consta de  dues peces metil.liques 
articulades de forma simetrica que 
serveix per subjectar les manses de 
filferro dels cascavells i de les cam- 
panes. 
Nom: PASSACORDES 
.Mida: 27 cm. 
Befinicib i usos: eina composta d'un 
ininec de fusta que presenta una 
Imra metil.lica acabada en un ull 
per passar-hi els corretjors. 
Nom: AGULLA 
Mida: 6 cm. 
Definició i usos: barreta de metal1 
que té un cap prove'it d'un forat o 
ull per passar-hi un fil i I'altre aca- 
baten punta. Les agulles de cosir no 
tenen punta, ja que el forat en el 
cuir es fa amb el punxó. Són de 
diverses mides. segons el gmix del 
fil amb que es cus. Trobem l'ano- 
menada agulla torta, que acaba en 
punta i que servek per cosir collars, 
selles i albardes. 
N«m: GAFES 
Mida: 1 .12  m. 
Defitiició i usos: eina composta per 
dues peces de fiista de taronger 
tinides per una frontissa que permet 
ohrir-les per fixar-hi el cuir que s'ha 
tle cosir. 
Nom: EMB0TII)ORA DE PEU 
Mida: 1.40 m. 
Defiiriició i irsos: barn de Ilauti~ per 
farcir de palla els collars dels cav¿lls. 
Nom: IdQUINA DE TALLAR 
Mida: 25 cm. 
Definició i usos: instmment per 
tallar diferents amplades (fins a 
10 cm.) de  corretia. 
El procés n'elahoració d'd'irna gztarnició 
Materia primera 
Els guarniments i els arreus que porten els cavalls, ja siguin de ca- 
rrega o no. són fets de cuir. perque és un material noble i resistent. Ara bé. 
no tots els cuirs serveixen per fer un guarniment, més encara si es trdcta 
&un guarniment pera  una bestia de carrega. Generalment, s'utilitza cuir de 
hou. molt apreciat i de molta qualitat, així com tamhé cuir de cavall. Són 
cuirs que senreixen per fer els arreus de carrega. ja que són més forts i més 
resistents; els hasters els anomenen "crom.. Sovint, per fer les peces més 
delicades, s'utilitza cuir de be, sohretot quan es tracta de fer guarniments 
de luxe: és el cuir -sillero. (de 
sella) que utilitzen els sellers. 
Moltes vegades, també, aquest 
tipus de cuir es tenyeix amh 
analina per tal que s'adigui amh 
el to del pel de I'animal. 
És impoitant, també, par- 
lar del tipus de pel que s'empra 
per cosir les peces. Antigament. 
els hasters feien servir fil de  
cinem, molt resistent, encerat 
amh cera verge d'ahella, o bé 
empegat amb pega negra. Aix6 
impermeabilitzava el fil i do- 
nava molta més consistencia al 
cosit. Avui s'utilitza generalment 
fil de niló o poliester, així com 
tina barreja de poliester i 
canem, perque aquestes fibres 
sintetiques són més barates i 
resistents que el cinem i acon- 
segueixen uns acabaments 
iguals que els dels fils antics. 
Dins de les materies pri- 
meres, hem volgut afegir-hi tot 
el que són les sivelles i tota 
mera d'ohjectes de metal1 que 
porten els guarniments. Tradi- 
cionalment, han estat fets de 
Ilautó, perqu? és un material 
que no es rovella, i actualment 
són també d'acer inoxidable. 
Aquestes peces no es fabriquen 
enlloc, així que el baster se les 
ha de  fer, de manera que tot 
sovint trobem basters que han 
hagut d'aprendre tecniques de 
foneria. 
El primer que cal fer és 
marcar en el cuir les formes de 
la guarnició, a partir d'unes 
plantillei, utilitzant el compis i el punxó. Un cop es tenen les peces marca- 
des, es tallen amb el coltell i ja són a punt de ser encolades i unides. 
És important que abans de cosir les peces es facin unes marques que 
permetran que el cosit quedi més fixat, feina que es fa amb el grifador. Ates 
que el cuir és un material molt dur, abans de cosir-lo s'han de fer també els 
forats per on s'haud de passar el fil i I'agulla. 
A l'hora de cosir, el cuir se subjecta amb les gafes, que es posen 
enmig de les carnes per tal de tenir les mans lliures per agafar dues agulles 
que es passen pel mateix forat, I'una sobre I'altra. 
Quan la peca ja esta cosida, només cal donar-li un bon acabat amb el 
matacaires. 
1, Serreta 
2. Brida, ronsal 
3. Escarabat 
4. Ulleres 
5. Morrera 
6. Pera 
7. Frontalera 
8. Testera 
9. Sotagola 
10. Collar catala 
11. Guardapols 
Encoixinada 
Galteres, pimpols 
Penjoll 
Selló 
Faldes 
Gamarra 
Ventrera 
Sofra 
Concei* de retranga 
Retranga 
Faixa de retranga, cavalot 


Les eines del baster

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert