Altisent Carulla, Daniel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

223
Anna M. Freixes i Badia
Dins la boira 
Lleida, Pagès editors, 2014
Llegir i ressenyar a posteriori el llibre d’Anna M. 
Freixes, Dins la boira, ha estat una experiència gra-
tificant. Aquest és un llibre de sensacions, una obra 
introspectiva i pausada, redactada de forma elegant 
entre l’assaig i la novel·la. L’autora de Mollerussa ens 
presenta un llibre on reflexiona, de forma oberta i 
sense prejudicis, sobre la fina línia que separa la feli-
citat i la depressió de la societat actual. Per comen-
çar a ressenyar aquest llibre, les meves reflexions 
postlectura i l’assimilació ràpida de la història es van 
centrar en l’art d’escriure de l’autora, un estil deli-
cat i profund que ens regala una lectura agradable i 
tranquil·la de la veterana escriptora mollerussenca. 
Anna M. Freixes sap relatar, amb molta elegància, 
els sentiments íntims i personals d’una etapa im-
portant de la vida de la Carla, personatge principal 
i protagonista de la novel·la. Una dona ponentina 
que decideix fugir de la Barcelona i la soledat que la 
turmenta, i passa uns dies allunyada en un balneari, 
al sud de França.
Seguint amb l’exercici de posar èmfasi a les me-
ves reflexions postlectura, la següent cosa que em 
va venir al cap va ser: si hagués de definir amb un ti-
tular l’obra que tinc entre mans, aquest seria: “Oda 
a la solitud”. Un qualificatiu curt i concís que, en po-
ques paraules, fa justícia al llibre de la senyora Frei-
xes. Dins la boira és una història melancòlica, una 
narració íntima i personalista; a més d’una clatellada 
al pessimisme de la nostra societat i una crida a con-
tinuar endavant. Un viatge on de forma inespera-
da l’autora arrossega el lector, que, sense que se’n 
adoni, n’assumeix la història i les seves reflexions. La 
Carla, personatge principal, juntament amb el seu 
diari, esdevenen el fil conductor de l’obra dins una 
novel·la trista, però gens feixuga. Es tracta d’una 
història pessimista, però escrita de tal manera que 
fa que sigui agradable de llegir. El llibre és menut 
i àgil, cosa que et permet acabar-lo en una tarda 
o un matí de diumenge. Els capítols, curts i escrits 
amb clarividència, introdueixen el lector dins l’am-
bient de l’obra i li desperten una forta curiositat per 
continuar llegint i coneixent com evoluciona l’estat 
anímic de la Carla. 
Tot i que l’escriptora situa la Carla vivint a Bar-
celona, la protagonista s’identifica ben aviat com a 
ponentina i, durant tot el llibre, situa en l’eix central 
de la novel·la la metàfora de la boira. Un recurs lite-
rari que, a més de ser autòcton de les nostres terres, 
serveix a l’autora per a fer una picada d’ull a la seva 
terra i a la gent de Ponent, que, si és possible, ens 
podem atribuir una comprensió més gran del sim-
bolisme que aquest fenomen representa. La nostra 
boira, aquells dies que tant ens angoixen i que tant 
ens agraden, es materialitzen a la vida de la Carla. 
La metàfora es concreta en la profunda depressió i 
la força que la protagonista creu en les seves convic-
cions per sortir-se’n i tirar endavant. La mort d’un 
fill i la fi del matrimoni dóna el tret de sortida a una 
lectura on l’escriptora transmet, al llarg de la novel-
la, un profund sentiment de tristesa, que el lector 
amb pocs segons se’l fa seu. 
El llibre comença amb la protagonista, sola, me-
ditant davant la finestra i amb la mirada perduda a 
l’exterior mentre plou. Sí que és cert que l’escriptora 
introdueix un clixé, però al llibre que tenim entre 
mans esdevé un recurs literari molt ben trobat. L’au-
tora ens presenta la protagonista i coneixem una 
noia intel·ligent, atractiva i independent; una per-
sona culta i decidida, però extremadament fràgil, 
trista i perduda al mateix temps.
Són tres els personatges centrals que estructuren 
aquesta novel·la: la Carla, el seu diari, a través del 
qual plasma els seus pensaments, i en Gerard. Tot i 
l’aparició de la seva amiga Anna, al final del llibre, i 
les converses que manté amb figures literàries en els 
moments més íntims, la protagonista tan sols inte-
Anuari 6 · 2015 · Pàgines 223-230
224
 Ressenyes     Ressenyes
ractua amb el que ella escriu i amb el seu amic Ge-
rard, personatge aprofitat per l’escriptora per a fer 
fluir els pensaments filosòfics i literaris que trobem 
al llarg del llibre. 
A més de les sensacions i pensaments de solitud 
que turmenten la Carla, l’Anna M. Freixes introdu-
eix, durant el viatge de la protagonista, una citació 
constant de les principals figures literàries i filosò-
fiques, a més de tot un seguit de preocupacions 
socials, polítiques i econòmiques; temes que giren 
entorn de les diferents reivindicacions, crítiques i ar-
guments racionals que tant la Carla com el Gerard 
comparteixen i discrepen durant les seves trobades.
Una de les primeres aproximacions a la temàtica 
social la trobem al principi del llibre, en el capítol 
on es parla del Fòrum de les Cultures de Barcelona. 
Aquell projecte, inaugurat l’any 2004 i que prete-
nia ser uns jocs olímpics de la cultura, va comptar 
amb la representació i les respectives ponències de 
figures com: Mikhaïl Gorbatxov o Felipe González, 
entre molts altres. Un punt de trobada, de les elits 
culturals mundials, que havia de debatre i aportar 
solucions a les diferents problemàtiques mundials. 
S’hi van discutir temes, llavors candents, com eradi-
car la pobresa al món i aconseguir assolir els objec-
tius del mil·lenni, marcats per a l’any 2015. El Fòrum 
es va plantar a Barcelona i els catalans, vanitosos i 
xovinistes com pocs pobles al món, vam veure com 
el resultat esdevenia un fracàs absolut i una mera 
maniobra d’especulació urbanística. L’autora, si més 
no, alleugereix la crítica especulativa del projecte i 
es queda amb l’aspecte més cultural del Fòrum, el 
qual enllaça amb l’amor que la Carla sent cap a la 
filosofia, la cultura i la literatura.
Anna M. Freixes, podríem dir que en la majoria 
dels capítols, o més ben dit, en les diferents situacions 
en què es troba la Carla, introdueix les reflexions del 
pensament clàssic i ens obsequia amb un petit assaig 
de filosofia contemporània, que es va repetint al llarg 
del llibre. Reflexions filosòfiques que l’escriptora sap 
camuflar entre la història de la Carla, l’amor pel Ge-
rard i el sentiment de solitud de la protagonista. De 
Kafka, Nietzsche i Oscar wilde, fins a autors menys 
mediàtics com Erich Fromm o Julien Green, el per-
sonatge de la Carla reflexiona sobre les seves obres 
i hi troba respostes sobre com ha d’afrontar les dife-
rents situacions que se li presenten. Per damunt de 
tot, ressalta la figura literària de Josep Pla, personatge 
que captiva la protagonista, pel qual proclama un 
amor incondicional i acaba adquirint protagonisme 
com un dels personatges secundaris de l’obra. Pla i la 
literatura catalana uneixen intel·lectualment la Carla 
amb el Gerard. L’art, l’amor i la literatura es barre-
gen en les trobades, cada cop més habituals entre ells 
dos, i en fan partícip el lector.
A través del Gerard, l’autora també ens parla de 
política. El llibre critica les actituds demagògiques 
i les tàctiques polítiques que utilitzen alguns re-
presentants del poble per no moure’s de la cadira. 
Després d’una subtil clatellada a en Duran i Lleida, 
l’escriptora enllaça l’engany polític amb les virtuts 
del teatre i, a través de la idea que en Gerard té de 
la política, l’autora estableix paral·lelismes de com 
el teatre enganya de forma consentida l’espectador. 
Similituds i comparacions que Anna M. Freixes acla-
reix que cal separar, ja que, si més no, a diferència 
dels ateneus o casals populars, el teatre de la política 
acostuma a ser brut, corrupte i nefast per la societat.
Quan acabes el llibre t’envaeix un sentiment 
agredolç, agre per la història acabada, i de forma 
paral·lela, la satisfacció per haver invertit de forma 
adequada el temps de lectura. El llibre és altament 
recomanable, tot i que a voltes, tanta delicadesa i 
sensibilitat dulcifica, a opinió personal, la història 
que se’ns narra. Val la pena llegir l’obra d’Anna M. 
Freixes, una escriptora veterana que, amb molts 
anys d’experiència a les espatlles, deixa per al llegat 
literari de la ciutat una obra sensible, tendra i ro-
màntica, que simplement no deixarà indiferent nin-
gú. El que fa que aquest sigui un bon llibre i l’autora 
una bona escriptora ho remarca l’autocrítica que 
ella mateixa fa de forma constant al llarg de l’obra. 
El diari que escriu la Carla és el llibre en si, i l’autora 
repeteix la idea que aquest diari no serà mai llegit 
per ningú i que simplement escriu com a element 
d’autoajuda per fugir de la solitud: “Tanta filosofia 
barata en un diari íntim que mai per mai serà lle-
git per altri que no siguin els meus ulls”. Aquest és 
un llibre nostre, un llibre de Mollerussa que hauria 
de ser llegit per la gent de la comarca i les terres 
que gaudim i patim un fenomen tant nostrat com 
la boira. No sabem quina part autobiogràfica hi ha i 
quina no, però gràcies, Anna M., per l’art que saps 
transmetre als teus lectors que, de ben segur, sabran 
entendre la boira del teu llibre. 
Daniel AltiSeNt CARullA
Universitat de Lleida


Anna M. Freixes i Badia. Dins la boira, Lleida, Pegès editors, 2014

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert