Jordi Pomés ens acosta al vessant social i polític de l'activitat corista del mestre Salvador Vives Feliu. Aquest va viure i treballar en una època en què cantar en un cor tenia una significació poplítica important. Ell va assumir aquesta significació fins i tot en els períodes més durs de la repressió franquist

Pomés Vives, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

6 El Sot de l’Aubó · XI · 40 (2012) · p. 6-8 © Centre d’Estudis Canetencs
El mestre Salvador Vives
De la defensa cultural de l’obrer
a la defensa del catalanisme:
Aspectes socials i polítics de la biografia
de Salvador Vives i la seva obra musical [1]
Jordi Pomés Vives
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)
Jordi Pomés Vives ens acosta al vessant social i
polític de l’activitat corista del mestre Salva-
dor Vives Feliu. Aquest va viure i treballar en
una època en què cantar en un cor tenia una
significació política important. Ell va assumir
aquesta significació fins i tot en els períodes
més durs de la repressió franquista.
Paraules clau: Salvador Vives, Anselm Clavé, cors,
repressió franquista, catalanisme, Sant Pol de Mar.
Jordi Pomés Vives examines the social and
political aspects of the choral activities of the
musician Salvador Vives Feliu. Salvador Vives
lived and worked at a time when choral singing
had an important political significance. He
helped to preserve this significance even during
the most severe periods of Francoist  repression.
Key words: Salvador Vives, Anselm Clavé, choirs,
Francoist repression, Catalanism, Sant Pol de Mar.
The musician Salvador Vives.
From the cultural defence of workers to the defence of Catalanism:
social and political aspects of Salvador Vives’ life and musical work
La rivalitat entre els cors
l’Estrella i La Sirena de Sant Pol.
El mestre Salvador Vives (1890-1960) –conegut
popularment per en Vivetes— va començar la seva
activitat com a director de cors a Sant Pol. Era l’any
1908 i era encara un adolescent. Tenia només 18 anys.
Va agafar la direcció del cor l’Estrella, vinculat al
cafè de la Puda. Aquest cafè, oposat ideològicament
al cafè del Centre, representava políticament a
principis del segle XX la fusió entre el catalanisme i
un republicanisme preocupat essencialment per
l’elevació cultural i moral de la classe obrera. Són
els dos ideals que en Vivetes mantindrà al llarg de la
seva vida, fins i tot en els moments en què aquests
valors es feren més difícils de defensar. Uns ideals
que políticament quedaren plasmats arreu de
Catalunya, i en concret a Sant Pol,  en el moviment
polític de la Solidaritat Catalana del 1906-1908. A
Sant Pol La Puda fou el centre polític representant
d’aquesta Solidaritat, que en aquesta població aplegà
des de carlins fins a tots els republicans passant per
la Lliga Regionalista. Al Cafè del Centre s’hi agruparen
els contraris, els dinàstics.[2]
L’herència obrerista de Clavé assumida per en
Vivetes.
Salvador Vives fou el prototipus ideal de l’hereu del
músic, poeta i  polític català Josep Anselm Clavé, fun-
dador del Cors Clavé. Clavé, convençut i activista
republicà del segle XIX, es proposà elevar la cultura
dels obrers mitjançant la música i el cant. Les primeres
societats corals que fundà –la primera de les quals fou
el 1845— tingueren un caràcter reivindicatiu obrerista.
Aquest caràcter s’anirà desdibuixant progressivament,
tot i que en molts cors es mantindrà en certa mesura
fins ben entrat el segle XX. L’empremta esquerrana i
republicana que Clavé donà al primer moviment coris-
ta català perdurarà d’alguna manera en bona part
d’aquest moviment. Salvador Vives, que sempre
pertanyé a la Federació de Cors de Clavé, dirigí els
cors locals que més s’identificaven amb aquesta tradició
claveriana: L’Estrella de Sant Pol, en rivalitat amb la
Sirena; l’orfeó de l’Ateneu Obrer de Canet –als anys
trenta— en rivalitat amb l’orfeó Misericòrdia del Cen-
tre Catòlic; el cor l’Esperança d’Arenys de Mar, fundat
encara en vida de Clavé per obrers arenyencs el 1863;
el cor de Sant Vicenç de Montalt i el Nova Germanor
7El Sot de l’Aubó · XI · 40 (2012) Jordi Pomés Vives
de Llavaneres, formats gairebé exclusivament per
pagesos; el 1930 ingressà a l’Associació Obrera de
Concerts, fundada per Pau Casals. Igual que Clavé, la
major part de cors que  dirigí en Vivetes estigueren
formats per la gent més aviat humil d’aquests pobles
de la costa: pescadors, pagesos i obrers.[3]
El catalanisme s’acaba imposant
Però encara més que l’ideari republicà o obrerista,
en Vivetes es distingí políticament per la defensa del
catalanisme. Durant els anys trenta estigué afiliat a la
formació separatista Estat Català. Ell fou el president
de la delegació local canetenca d’aquest partit durant
la República. Ja el 1920 es presentà en les eleccions
municipals a Canet en una llista catalanista enfront
d’una monàrquica i una altra de sindicalista.[4]
L’assumpció de l’ideari catalanista per part d’en
Vivetes fou paral·lela a la progressiva assumpció del
catalanisme per part de la tradició coral catalana. Cal
pensar que durant el segle XIX els cors de  Clavé tenien
part del seu repertori en castellà. El mateix Clavé
havia composat cançons i poemes en castellà com
¡Gloria a España!  -dedicat als voluntaris catalans a la
guerra del Marroc al 1864. El lema fundacional dels
cors de Clavé era Progrés, Virtut i Amor, i per enlloc
hi apareixia el catalanisme. Però amb l’èxit polític i
cultural d’aquest corrent nacionalista a principis del
segle XX, les coses canviaren i bona part del moviment
claverià assumí plenament el catalanisme. En moltes
poblacions, com Sant Pol, gràcies al catalanisme, en
bona mesura fou possible superar antigues rivalitats
polítiques locals a partir dels anys vint –amb el
parèntesi altament conflictiu dels anys trenta i bona
part dels quaranta—. D’aquesta manera, ja el 1919
s’aconseguí unir els dos cors rivals per fundar l’Orfeó
de Sant Pol, el qual hagué de tenir una clara continuïtat
amb l’Orfeó de la Sardana a partir de la constitució
d’aquest el 1928. Tots dos orfeons foren dirigits per
en Vivetes. Són els anys en què aquest ja tenia clar
que el seu lema eren les dues C: Cant i Catalunya. En
aquest mateix context –el 1930- començà a dirigir el
Catalunya Nova de Barcelona, fundat per Enric More-
ra, el qual tenia una component ideològica clarament
nacionalista.
La resistència catalanista contra la repressió fran-
quista
Acabada la guerra, l’accentuat sentiment catalanista
de Salvador Vives i el fet que havia pertangut a Estat
Català el feren passar per moments de molta angoixa.
La repressió franquista a Canet fou molt dura –també
ho havia estat la repressió roja, que havia causat 41
víctimes—. Només el fet que en aquell moment era
l’únic que podia garantir tots els serveis musicals que
exigia la celebració dels actes religiosos a Canet va
salvar-lo de l’empresonament i un possible
afusellament.[5]
Malgrat l’ambient clarament hostil contra el
catalanisme durant la postguerra, Salvador Vives
mantingué ferms els seus principis. Continuà escrivint
sempre en català –tant les cartes personals com la
documentació relativa a la seva empresa— i, quan el
Actuació del Cor l’Estrella de Sant Pol, dirigit per Salvador Vives, a la plaça Major de Vic el 1914.
Ce
di
da
 p
er
 O
ri
ol
 A
rn
au
8règim ho permeté, tornà a dirigir cors locals que
cantaven únicament en català, entre ells el Cor
Germanor de Sant Pol, fundat el 1947. El 1956 li
imposaren una multa de 10.000 pessetes per haver
estat un dels provocadors dels incidents que es
produïren arran de l’enterrament a Arenys de Mar de
l’alcalde republicà i gran catalanista de Canet Josep
Fors i Vidal, amic personal d’en Vivetes. Aquest cometé
el “delicte” de demanar el tancament de l’Escola de
Teixits per un dia i de col·locar la bandera de dita
escola a mitja asta en senyal de dol per la mort del
qui havia estat director de l’escola abans de la Gue-
rra Civil.
L’últim adéu amb la prohibida Santa Espina
En Vivetes morí al cap de quatre anys dels traspàs del
seu amic Fors, el febrer de 1960. El seu enterrament
es convertí espontàniament en una manifestació
catalanista. Centenars de coristes –entre ells lògicament
els components del Cor Germanor de Sant Pol—, amb
ple d’estendards entre els quals no hi faltava la ban-
dera catalana, acompanyaren els darrers moments del
músic. Al cementiri, i quan el taüt anava a ser introduït
al panteó familiar, de forma també espontània els
coristes es posaren a cantar La Santa Espina.[6] Era
potser el millor comiat que li podien retre, com a
mostra de gratitud, els deixebles al seu mestre.
[1] Aquest article va ser publicat per primer cop a la revista El
Nou Santpolenc, de Sant Pol, el juliol de 1996. Ara ha estat
revisat en part.
[2] La Solidaritat Catalana va obtenir un gran triomf electoral en
les eleccions generals de 1907. Obtingué 41 dels 44 escons possibles
a Catalunya. A Sant Pol, el solidari republicà Calvet va guanyar al
dinàstic Sagnier per 267 vots contra 31. La rivalitat que suposaren
aquestes eleccions de 1907 es mantingué fins i tot en el Carnaval
del 1908. La comparsa que muntaren els de La Puda pretenia
recordar la victòria electoral de la Solidaritat: “Tres noyas ben
ataviadas tancavan la comitiva, la una representava el partit carlí
y cubria son cap ab una boyna, l’altra representava’l partit republicà
y portava al cap un gorro frigi, y l’altra representava als
catalanistas y à Catalunya, anaba ab barretina y enlayrava un
pendó magnífich que deya Visca la Solidaritat Catalana, y del que’n
penjaven dugas cintas que portavan les comparsas respectivas”
(La Costa de Llevant, 7/3/1908). Cal especificar que si en aquesta
conjuntura política concreta el principal grup catalanista de Sant
Pol, encapçalat pel farmacèutic Gombau, s’agrupà a la Puda, en
els anys anteriors, tal com passarà a partir dels anys vint, s’havien
agrupat al Centre.
[3] Una carta que envià Salvador Vives al Govern Civil el 1956
demanant que li perdonessin una multa de 10.000 pessetes, que
més endavant comentaré, comença dient: “El suscrito es un
humildísimo músico, con cuyo arte se gana a duras penas la vida,
dirigiendo coros de obreros”. Cal aquí especificar que l’adjectiu
“humildísimo” està posat amb clara finalitat que li perdonessin la
multa. A part de dirigir cors, els quals li proporcionaven uns
ingressos, tenia altres negocis.
[4] Sortí derrotat, quedant en quarta posició del districte, amb 82
vots. En cap més ocasió es presentà a unes eleccions.
[5] Les autoritats franquistes feren afusellar 15 canetencs. La
xifra és molt elevada si es té en compte que els principals caps
dels rojos s’exiliaren i només restaren a la població els qui estaven
convençuts que no se’ls podia acusar de res.
[6] Arran d’aquests fet fou suspesa –i deixà d’existir- la Societat
Nova Germanor de Llavaneres, que fins aquell moment havia estat
dirigida per Salvador Vives. Desconec quins altres incidents provocà
aquest fet.
Actuació del grup «Els Nois Alegres» al teatre de l’Odeon a Canet el 12 de maig de 1934. d’esquerra a dreta: Celestí Fors, Fidel Roig,
desconegut, Puig, desconegut i Salvador Vivetes.
El Sot de l’Aubó · XI · 40 (2012) Jordi Pomés Vives
Ce
di
da
 p
er
 O
ri
ol
 A
rn
au


El mestre Salvador Vives. de la defensa cultural de l'obrer a la defensa del catalanisme: Aspectes socials i polítics de la biografia de Salvador Vives i la seva obra musical

El mestre Salvador Vives. de la defensa cultural de l'obrer a la defensa del catalanisme: Aspectes socials i polítics de la biografia de Salvador Vives i la seva obra musical

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert