Torres i Gros, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

-73-
Ornaments DecOratius, HeràlDics, 
Plaques, Xarneres, BriDes, PenjOlls 
meDalles, segells i BOtOns,  trOBats 
a la Vila De  BellPuig entre els 
 segles Xi i XVi
per jaume torres i gros
La Vila de Bellpuig a partir del segle XI és quan sorgeix com una població 
situada dalt d’un Puig o Turó, per on passen unes vies i cruïlles de comu-
nicació entre Lleida, Barcelona, Balaguer, Agramunt, Borges Blanques i 
Montblanc,etc,que farà que sigui un lloc estratègic i transitat d’antic, ara se-
nyorejat per un Castell, amb un estens domini feudal, la Baronia de Bellpuig,que 
era el centre de mercats i fires. No és estrany, per tant, que, amb els anys, 
s’hi perdin i es trobin vestigis d’ornaments decoratius metàl·lics personals i 
d’animals, dintre el seu terme municipal, amb Seana geogràficament. En són 
petites peces metàl·liques que són importantíssimes arqueològicament,i que, 
aplegats, poden reconstruir part de la seva història amb materials d’ornaments 
que ho testimonien visualment.
Amb la pràctica de fer arqueologia de camps amb molta constància, arriben a 
obtenir-se els fruits de recerca com deia d’historiador E. Ripoll: ”ens anava mostrant 
la possibilitat o no d’un hàbitat, o de fer una afirmació de troballa d’indumentàries 
personals, tot i que cal matisar-lo, si bé són casuals, d’una procedència personal 
o d’una contextualització que se’ns escapa. En qualsevol cas, tant els uns com 
els altres són el testimoni d’una presència humana, que tant pot correspondre a 
un hàbitat d’un establiment momentani, a una instal·lació temporal curta, o una 
incursió, o a una pèrdua causada per motius diversos.
-74-
Dintre l’evolució de les creacions artístiques, l’ornamentació no ha estat úni-
cament quelcom afegit a alguna cosa (...) elements que surten de les mateixes 
necessitats (...) com foren les arrels o simbolismes, per exemple amb els escuts 
personals heràldics.”1 
A l’Edat Mitjana, després de la reconquesta, es crea la nova població de Bell-
puig , on sorgiran ornaments senyorials nous, metàl·lics, etc. Amb ells, l’expansió 
dels senyorials heràldics, tot elaborant dissenys decoratius d’identificació, com 
escuts, plaques, xapes, monedes, penjolls, medalles i segells, marca una època de 
traspàs entre els artesans musulmans, els jueus i el cristianisme. La historiadora 
Anna Mª Balaguer ens diu: ”No coneixen cap estudi específic sobre ornaments, 
sovint de tipus heràldic, que poden presentar formes monediformes i que solen 
aparèixer en els jaciments medievals amb monedes, aquestes dues darreres cir-
cumstàncies fan que algunes vegades s’hagin confós amb monedes”. I segueix: 
“les conegudes monedes Dinhem d’argent àrabs quadrades, imitades per els 
cristians coetanis amb el nom de “millares” ara amb l’aparició d’un nou encuny 
batut com monedes quadrades tipus Almohades, batutes per molts governadors 
musulmans per exemple a Menorca conquerida definitivament per Alfons II, 
d’Aragó i Catalunya,l’any 1287.”
D’aquestes monedes almohades en foren batudes igual a Còrdova com al nord 
d’Àfrica, i possiblement les darrers encunyades a Menorca, a l’últim reducte de 
resistència, el castell de Santa Àgueda. A poca distància, apareixen ornaments 
metàl·lics cristians, una matriu per a fer segells, per quant la historiadora escriu: 
”Sobre la sort del personal dels artesans de la seca hem de creure que el més 
plausible és que es posessin al seu servei reial (o senyoria nova), tan apreciat era 
l’ofici de moneder a l’Edat Mitjana, tan estimat com ho fou el d’argenter, oficis 
que sovint eren exercits per les mateixes persones, donada la seva proximitat 
”tècnica” per fer ornaments metàl·lics de variades formes d’objectes, juntament 
amb plaquetes de llautó quadrades de mides 15 x 15 mm, al revers amb un piu 
o rebló de subjecció, i una sivella.”2
Amb la vinguda dels Almohades al regne Al Andalus de Còrdova l’any 1086 
procedents del Sàhara, arriba amb ells la innovació d’estil del tipus de moneda 
quadrada, amb la llegenda i ornamentació abstracta musulmana; arriben a Lareda 
(Lleida) l’any 1094, en plena reconquesta del territori per part dels cristians (els 
comtats de Barcelona i d’Urgell,que els enfeuden a cavallers com els Anglesola 
l’any 1079 i que s’establiran a Bellpuig tot fent-hi l’any 1139 el seu més importat 
Castell, fronterer fins ser conquerida Lareda l’any 1150).
1) Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 10.Barcelona 1977
2) Anna Mª BALAGUER, dins Acta Numismàtica, núm. 17-18. Societat Catalana d’Estudis Numismàtics filial 
de l’Institut d’Estudis Catalans. Barcelona, 1988. 
-75-
I com deuria ser i passar, els artesans ara coneguts per moriscos i jueus con-
tinuaren obrant objectes de tots tipus o mesclant estils cristianitzats, símbols, 
senyals, etc.
Cal destacar la moneda quadrada d’aquesta zona amb les noves encunya-
cions, incusa i bracteades, de poblacions comtats reials i senyorials d’Agramunt, 
Balaguer, Bellpuig i Tàrrega, que ja vaig documentar, en l’anomenada Ca-
talunya nova, gravats de relleu i amb prim gruix, amb el diàmetre 15 x 15 o 
bé 16 x 16 mm format igual a les plaquetes amb senyals heràldics que al seu 
revers porten rebló,o piuets; les quals són iguals d’estil a les obrades pels 
artesanats de Menorca.
És en aquesta Edat Mitjana que apareixen els ornaments heràldics amb el sor-
giment d’escuts pintats, primer militars, que porten els cavallers feudals de rang 
superior (en un escut col·locat com a l’element personal visible en el combat). 
L’escut , arma defensiva de guerra des de temps immemorials i insubstituïble 
fins al segle XVI, sempre fou adequat per a rebre ornaments decoratius de mot 
diversos estils que fa pintar el propietari de l’arma; constituïren de manera per-
Taller de fabricació de moneda i ornaments. 
-76-
manent una marca o emblema individual, que no pot ésser usurpat per un altre 
i que hereten els seus parents i descendents.
Se sap que al segle XI els escuts són de forma d’ametlla, decorats amb cercles, 
aspes i creus, etc. A finals del segle XII s’inicia la identificació del guerrer per les 
seves armes heràldiques als escuts, com a emblema gràfic, si bé era l’escut una 
arma lleugera i de materials febles, per quant rebria els deterioraments causats 
pels cops de l’enemic. Hom el féu més eficaç amb reforços verticals i horitzontals 
i amb claus de ramatges, amb claus o pius, reblons que l’afermaven, i de formes 
ornamentals.
L’heràldica en principi fou patrimoni exclusiu de la classe feudal més alta; però 
aquesta no triaria gaire a fer-ne emblema ja al segle XII, com diu d’historiador 
Martí de Riquer i ja troben la generalització de l’heràldica en escuts de dames 
al segle XIII, d’eclesiàstics, com també de ciutats, viles, corporacions d’oficis o 
gremis, ordes, monestirs, i es feien gravats segells, etc.
Apareix la llei de blasó: “Que tothom té capacitat heràldica, des del més en-
cimbellat fins al més humil...”.3
Plaques heràldiques ornamentals amb rebló: a partir del segle XI amb la in-
troducció de les heràldiques, que, com he dit, s’hi gravava l’escut un dels tipus 
més antic es diu que són de punta d’ametlla. A partir dels segles XII i XIII ja 
eren freqüent amb dissenys i formes diverses: ogivals, amb punta arrodonida, 
ovalat, rombe, etc.
3) Martí de RIQUER, Heràldica Catalana des de l’any 1150 al 1550 Volums I-II. Quaderns Crema. Barcelona, 1983.
Segell de Guillem d'Anglesola IV 
(1296-1334) procurador del rei de 
València (Segarra, 1860). Baró de 
Bellpuig. Cavaller dalt del cavall, 
portant escut d'armes heràldiques 
de barres horitzontals, braç alçat 
amb espasa a la dreta, un estell 
de vuit puntes, senyals antigues 
familiars. Orla amb llegenda 
gòtica.
-77-
Els trobats a Bellpuig i rodalies són:
1) Material de coure. Escut de punta d’ametlla, pintat de 
colors roig i negre amb faixat ondulat possible de la nissaga 
dels Anglesola o bé dels Sanaüja. Revers rebló. Amida 2,2 
cm d’ample per 3 cm de llargada,
2) Material de coure. Escut ogival amb quatre faixes ho-
ritzontals, dels Anglesola o Guimerà, sense colors. Revers 
rebló. Amida 1,5 cm d'amplada i 2 cm alçada.
3) Material de coure o bronze. Escut ogival voltat amb 
bordura a les puntes del tipus flor de trèvol, amb quatre 
faixes horitzontals amb les armes dels Anglesola, sense 
colors. Revers amb reblons. Amida 3 cm d’amplada per 
3,4 cm de llargada.
4) Placa de coure quadrada. Escut ogival de triangle, art 
primari, voltat per una bordura ondulada, amb les armes 
dels Anglesola sense colors, amb les faixes ondulades a 
l’horitzontal. Revers amb rebló. Amida 2,1 x 2,1 cm, igual 
llargada que amplada.
-78-
6) Placa de coure quadrada. Escut arrodonit amb les ar-
mes dels Anglesola, amb versió variant de les tres faixes 
ondulades. Revers amb rebló. Mida 1,4 cm d'ample per 
1,6 cm d'alt.
5) Placa quadrada de coure o aram i daurat, amb bon art. 
Escut arrodonit, col·locat dintre un rombe, i les quatre 
bandes o cantons un gran punt rodó, dins les armes dels 
Anglesola. Revers amb rebló. Amida 1,9 x 1,9 cm.
Plaques ornaments de brides de cavalls. Una de les part de les regnes del 
corretjam del cap/boca del cavall, per guiar-lo.
8) Peça de coure quadrada format amb art primitiu, segle 
XI. Porta les faixes brivades dels Anglesola. És la part de 
sobrebrida coneguda per femella, porta dues anelles amb 
forat amb una segona anomenada mascle que porta una sola 
anella o forat que s’enllaça entre les dues peces; la primera, 
la femella, porta un piu o rebló, fermant les regnes. Són de 
caire solament d’ornament decoratiu, conegudes com de 
cavalleria. Amiden 1,5 cm d’ample amb les anelles 2,3 cm. 
7) Placa quadrada de coure o aram amb l’escut de Bellpuig, 
segle XIV. És el més antic documentat per l’historiador 
Jaume Ripoll Vilamajor, canonge de Vic; era un Puig florit 
de llir tot ell de roig; aquest apareix amb el Puig cimat de 
llir i voltat d’una bordura amb requadres de color verd 
amb fons escut de groc segons el documenta l’historiador 
d’heràldica Manuel Bassa Armengol el 1968. És de quan 
la població es troba emmurallada, al segle XIV; es l’escut 
portat per cavallers descendents de Bellpuig, com Sanç 
Bellpuig a Mallorca. Revers amb rebló. Amida 1,4 x 1,5 cm.
-79-
11) Peça brida complerta sense mascle ni femella de coure. 
cercle amb l'escut arrodonit amb les heràldiques dels An-
glesola, conjunt rar de l'època. Mides 3,4 cm de llargada, 
més 0,5 cm d'anella, per 2 cm d'ample.
12) Peca Brida complerta de coure,quadrada amb cercle 
ovulat. Sense colors, amb l’escut de cairó dins les heràldi-
ques dels Cardona, mata de tres flors de card amb fulles 
amples i arrels; als cantells porta uns grans punts o botons, 
cercles; forma part de la decoració ornamental ben feta. 
Amb rebló a la part superior o femella, res a la de baix o 
mascle. Amida tota 5,5 cm de llargada, 2,1 d’ample i es 
podria datar entre els segles XV i XVI. 
9) Peça Brida mascle quadrada de coure, amb l’anella que 
acobla a l’anella femella, als cantons o angles hi té un punt 
rodó; a dalt, al centre, una circumferència amb l’escut 
arrodonit dels Anglesola amb dues faixes ondulades, sense 
rebló. Igual format quadrat de les monedes del segle XIV. 
Amiden 1,6 cm d’ample amb les anelles 2,7 cm.
10) Peça Brida de coure, quadrada amb cercle ovulat. Part 
femella com l’abans citada, amb rebló al revers i als can-
tons uns punts; al centre l’escut arrodonit dels Anglesola 
amb tres faixes ondulades. Igual format que les monedes 
de l’època. Amida 15 x 15 cm amb l’anella forat 2,2 cm.
-80-
17) Xarnera de llautó. Igual format que l’anterior, amb 
l’escut heràldic dels Cardona (mata amb tres flors de card, 
amb fulles i arrels). Amida 1,8 x 2,5 cm.
Xarnera: peça ornamental decorativa de persones i cavalls; eren cosides a les 
robes i portades per collarets o mantellines femenines. La xarnera és de material 
de llautó amb nombroses aplicacions, entre les quals hom pot destacar la bijuteria, 
l’ornamentació (pel color i la brillantor). Revelar allò que realment és enganyós, 
com l’or, però és decoració vistosa.
14) Xarnera de coure i llautó quadrada. Dins, l’escut 
arrodonit amb les heràldiques del comte d’Urgell; als seus 
cantons o angles un petit forat on es posava el fil per ser 
cosit a les robes generalment. Amida 2 x 2,2 cm.
15) Xarnera de llautó quadrada. Dins, un escut arrodonit 
amb heràldiques possibles familiar o cavaller local dels 
Anglesola; porta una faixa a la part superior horitzontal; 
als cantons els petits forats. Amida 1,8 x 1,8 cm.
16) Xarnera de llautó quadrat. Al final, escut arrodonit amb 
les heràldiques dels Anglesola; als cantons, a la part de dalt, 
dos forats i un sota l’escut per on passa el fil. Amida 2,2 
cm d’ample per 2,7 cm d’alçada.
13) Brida de coure, part femella, amb rebló al revers. Dins 
el cercle l'escut dels Cardona amb un punt rodó als angles. 
Amida 1,5x1,5 cm, amb l'arnella 2,2 cm.
-81-
20) Peça de coure o aram, sense colors. Amb les armes 
heràldiques dels Anglesola (faixes vibrades), escut de tipus 
ogival, a l’angle superior dos anses o aurèoles amb forats, 
on penjava com d’un collaret, crec, masculí. És de gran 
dimensió, amida 5 cm amb les orelles per 5,4 cm de llarg.
18) Xarnera moneda de coure, de Bellpuig, segle XIV. 
Amb l’escut dels Anglesola, amb faixes ondulades; porta 
dos petits forats a la part de dalt o sobre l’escut i un a sota. 
Possiblement era o formava part d’un collaret de dama o bé 
cosit a la roba d’un vestit per donar-li una decoració vistosa 
i amb valor afegit; també es podia usar per decoració amb 
les mantellines femenines. Amida 17 x 17 cm.
Penjoll o Medalla: Peça de metall d’una forma semblant a una moneda, amb una 
anella per penjar al coll, generalment és treballada com a ornament, amb relleu, i 
destinada a identificar la persona que la porta. Les medalles foren molt corrents a 
l’antiguitat grecoromana, especialment a Roma. La producció de medalles resta 
gairebé interrompuda fins al segle XIV, moda que sembla sorgir d’Itàlia i estén 
el seu ús entre els cavalles i noblesa, puix que porta les heràldiques familiars.
Les recollides als entorns de Bellpuig, d’aquesta època, per ordre, foren pri-
mer les dels Anglesola (els primers senyors feudals), i després són els Cardona. 
Totes entre els segles XIV i XVI. Apareixen amb petits o bé amb grans formats 
ornamentals.
19) Peça de coure daurada, quadrada. Als cantell un gran 
punt rodó, i dins l’escut heràldic dels Anglesola, de tres 
faixes ondulades, subjectat per una tija que acaba amb 
un petit forat i anella per ser subjectada al collar del coll, 
format petit, possible joia femenina. Amida 1,6 x 1,6 cm 
amb la tija 2,4 cm. 
-82-
21) Penjoll medalla. de coure. Ornament decoratiu, crec, 
femení, amb format de gran cercle estrella ben treballat 
com a joia; a la part central l’escut dels Anglesola de faixes 
ondulades i sobre ell i a les bandes hi 
té l’escut dels Cervelló o Cabrera; als 
braços encreuats semblen rajos que 
surten del centre de l’escut i a les ban-
des unes imatges de bestiari semblant a 
dracs. És incús i sembla del segle XIV. 
Possiblement aquesta peça la lluia Eli-
senda d'Anglesola, esposa d'Alemany 
de Cervelló i Cabrera, senyor de 
les baronies de Queralt i Montagut. 
Dimensions 7 cm d'amplada i 6,5 
d'alçada.
22) Penjoll, medalla de coure. De format decoratiu 
d’ametlla, amb tija i anella, amb l’escut heràldic dels Car-
dona (mata de tres cards); ben esculpit al burí, és del segle 
XV. Amida 3,5 cm. més l’anella, 0,6 cm. d’alçada per 2,6 
cm. d’amplada.
23) Penjoll, medalla de coure o aram. Format gran cercle, 
amb una tija alta i anella; al centre l’escut d’un Puig cimat 
de llir de color verd; de fondo a les bandes tres X i una 
sota, en total 7 (és possible que les X corresponguin a les 
poblacions i llocs enfeudats a la baronia de Bellpuig,que 
giren al seu entorn). Pot ser que el portés el paer en cap 
de la vila de Bellpuig o el governador. Amida 3x3 cm. El 
penjoll medalla circular més la tija anella: 1,5 x 4,5 cm.
-83-
24) Botó rodó de llautó. Element per agafar dues peces 
de roba, de vestir, ben obrat; al centre l’escut heràldic dels 
Cardona (mata de tres flors de card amb fulles, amb les 
arrels), remarcada per un cordó llis. Revers amb rebló. 
Amida 1,4 cm. Entre els segles XV i XVI.
Segells de lacre o Sigil·lografia: Sembla que apareix vers el segle XIII; la 
sigil·lografia és molt segura, però no pas l’única font a la història de les armories...
el costum d’armories als segells es generalitza amb escuts heràldics i organismes 
civils,clergues i gremis, etc. Generalment són rodons,quadrats, ovalats, rombes, 
i se’n coneixen des de l’antiguitat.
25) Segell de coure quadrat. Potser del segle XIII; dins 
l’escut acaba arrodonit amb les quatre barres del casal 
comtat de Barcelona, sense colors, remarcat el quatre. 
Revers: hi té un rebló quadrat amb un forat i anella per 
posar-li un cordó i penjar-lo al coll, generalment. Amida 
1,9 cm d’ample per 2,2 cm de llargada.
26) Segell de coure rodó. Sense colors, encerclant dins 
l’escut arrodonit el senyal heràldic d’una estrella, tot cerclat 
per la llegenda del seu propietari, lletra gòtica llatina no 
llegible. Revers:anella del forat, és a la part alta, feta amb 
motllo. Amida 2 x 2 cm. 
-84-
27) Segell allargat i ovalat, propi de dama, de coure. Sense 
colors, dins, al centre l’escut arrodonit amb les heràldiques 
dels Anglesola, amb la llegenda de propietat de Constança 
d’Anglesola (segle XIV). Revers: l’anella del forat a la part 
alta, arrodonit, fet a motllo. Amida 3,2 cm d’alçada per 1,9 
cm. d’amplada.
28) Segell de coure rodó. Sense colors, al centre escut 
amb les heràldiques semblants o iguals als Anglesola, 
amb llegenda no llegible. Revers: hi té un rebló anella, 
sobresortit amb forat, anella per on passa el cordó o fil per 
transportar-lo. Sobre hi té un doble cuny amb el mateix 
escut sense llegenda. Entre les dues parts un espai d’uns 
2 cm. que el separen, forma copa centre. Amida la cara 
principal 1,8 x 1,8 cm. i a més 1,3 x 1,3 cm. entre les dues 
parts, la copa anella 2,1 cm. 


Ornaments Decoratius, Heràldics, Plaques, Xarneres, Brides, Penjolls, Medalles, Segells i Botons, trobats a la vila de Bellpuig entre els segles XI i XVI

Ornaments Decoratius, Heràldics, Plaques, Xarneres, Brides, Penjolls, Medalles, Segells i Botons, trobats a la vila de Bellpuig entre els segles XI i XVI

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert