Presentem les fitxes descriptives de dues partitures del fons de la Capella de música de Canet que, periòdicament s'exposen a la Casa museu

Gregori i Cifré, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

25
FITXA 1: Tono Ruyseñor, clarín del albor de Joan Barter
Fitxa descriptiva:
Referència: Arxiu Parroquial de Canet de Mar. Fons Capella
de Música, Au. 45. Barter / Tono solo a la Purª Concepcion
/ Ruyseñor clarín del albor. Tono en Fa M.
Autor i biografia: Joan Barter (ca. 1648-1706). Joan
Barter nasqué a Mequinensa (Baix Cinca) a l’entorn de
1648. Les primeres notícies que es conserven el situen
d’infant cantor a l’escolania de la catedral de Lleida, on
es formà amb Juan Merino, mestre de capella entre 1661
i 1668. El 5 de gener de 1664, Barter va rebre una
gratificació econòmica del capítol de la seu lleidatana
pels serveis prestats a la capella fins aquella data,
probablement a ran del canvi de veu que el deuria afec-
tar d’un temps abans. El 1668 el mestre Merino guanyà
el magisteri de la catedral d’Ourense i el capítol lleidatà
nomenà Barter mestre interí de la seu, càrrec en el qual
fou confirmat, sense oposició, el 7 de setembre de 1668.
A finals de febrer de 1682, traspassava el mestre de la
This article presents a description of the index
card of two sheets of music from the
collection of the Capella de Música, that  are
periodically exhibited in the Casa museu in
Canet. The first one is a tono by Joan Barter
from the end of the XVII century.  The second
one is a cantata by Josep Picañol, from the
beginning of the XVIII century. Both are
examples of the catalan baroque music.
Key words: Music, baroque, 17th century, 18th century,
Joan Barter, Josep Picanyol, Music Chapel in Canet
La música de l’Arxiu
Ruyseñor de Joan Barter
i El gozo, la alegria de Picañol
Josep Maria Gregori i Cifré
Presentem les fitxes descriptives de dues
partitures del fons de la Capella de música
de Canet que, periòdicament, s’exposen a
la Casa museu. La primera és un  tono de
finals del segle XVII i n’és l’autor Joan
Barter. La segona és una cantata de Josep
Picañol de principis del segle XVIII. Ambdues
són exemples de la música catalana del
barroc.
Paraules claus: Música, Barroc, Segle XVII, Segle XVIII,
Joan Barter, Josep Picanyol, Capella de música de Canet
The music of the archive. Ruyseñor by Joan Barter and El Gozo, la alegria by Picañol
El Sot de l’Aubó · XII · 43 (2013) · p. 25-26 © Centre d’Estudis Canetencs
catedral de Barcelona Lluís Vicenç Gargallo; cinc mesos
més tard, el capítol barceloní convocà oposicions per cobrir
la vacant, a la qual s’hi presentaren Felip Olivellas, mestre
del Palau de la Comtessa de Barcelona; Josep Pujolar,
mestre de La Seu d’Urgell; i Joan Barter. A principis de
juliol, el tribunal examinador –format per Anicet Baylón,
mestre del Reial Col·legi del Corpus Christi de València;
Benet Buscarons, mestre de capella de la basílica del Pi de
Barcelona; i Rafael Simó, resident del Palau de la Comtessa,
va atorgar la plaça a Joan Barter, el qual fou nomenat el
13 de juliol de 1682. En el decurs de la seva etapa
barcelonina va intervenir de jurat en les oposicions als
magisteris de les seus de Lleida (1686) i Girona (1688). El
7 de desembre de 1696, Barter va sol·licitar la jubilació
al capítol barceloní, el qual li concedí deu dies després,
mentre nomenava coadjutor al jove Francesc Valls, fins
aquell moment, mestre de capella de Santa Maria del Mar
de Barcelona. Barter, que va sobreviure deu anys després
de la jubilació, traspassà el 5 de desembre de 1706; les
seves despulles reposen al claustre de la catedral de Bar-
celona.
Descripció del manuscrit:
Títol diplomàtic: «Barter / Tono solo a
la Purª Concepcion / Ruy señor clarin
del albor». Íncipit literari: Ruyseñor
clarin del albor. Veu solista: [Tiple].
Instruments: Violó, Acompanyament
d’Arpa (amb xifra). Tonalitat: Fa M.
Format: 3 folis apaïsats. Datació
Íncipit Au-45. Arxiu Parroquial de Canet
26 El Sot de l’Aubó · XII · 44 (2013) Josep M. Gregori
aproximada: Finals del segle XVII. Estat de l'obra: Complet.
Observacions: Mateixa música que CMar: Au-44.
Context i descripció:
Aquest tono forma part de la trentena d’obres escrites
en romanç que s’han conservat de Joan Barter, en les
quals aquest autor es mostra hereu de la tradició estilís-
tica i expressiva iniciada pels seus antecessors en el gènere:
Joan Cererols, Lluís V. Gargallo i Francesc Soler. El terme
castellà tono designa aquí un estil d’escriptura amb un
caràcter més intimista que el del villancet, el qual, si bé
des del punt de vista formal seria equiparable al tono, en
l’època de Barter es reservava per a l’estil concertat del
diàleg policoral. També és cert que el llenguatge musical
del tono adquireix una major inversió expressiva en la
sonorització que hom fa del text i respecte a això només
cal observar el tractament que fa Barter d’alternances
dinàmiques entre passatges “despacio” i “con ayre” –
«suspende la voz» i «y al sol que hoy amanece», o «admi-
re en suspensión» i «pues toca su bienvenida»–, i l’ús de
silencis suspensius per representar en el mateix disseny
sonor el terme «suspención», un exemple clar del
dramatisme expressiu del Barroc. D’altra banda, en aquest
tono, com en d’altres, Barter articula el discurs compositiu
a través del diàleg entre la veu i el violó solista, els quals
intercanvien els dissenys melòdics d’acord amb un
dinamisme imitatiu pròpiament barroc. Aquest dinamisme
també es fa palès en la mateixa estructura formal del
tono, en la qual l’«Estribillo» Ruyseñor clarín del albor
–amb les variants internes de contrastos rítmics– alterna
amb la «Copla», Si la rosa regna, per cloure la forma
amb la repetició final de l’última part.
FITXA 2: Duo El gozo, la alegria, de Josep Picanyol
Fitxa descriptiva:
Referència: Arxiu Parroquial de Canet de Mar. Fons Capella
de Música, Au -793. Duo al SSº Stº / El gozo la alegria /
Picañol.
Autor i biografia: Josep Picanyol (ca. 1695 - ca.1757).
Josep Picanyol es degué formar a la catedral de Barcelo-
na amb francesc Valls, a principis del s. XVIII. La seva
primera notícia biogràfica la dóna el relleu que féu de
Tomàs Milans i Godayol a la capella del Palau de la
Comtessa, el qual va haver de deixar aquell magisteri
després de la caiguda de Barcelona l’onze de setembre
de 1714. El 27 d’octubre, Milans marxava del Palau per
establir-se a Girona. Pocs dies després, era nomenat el
seu substitut: «el Sr Dn José Picañol, maes-/tro de capi-
lla, ha tomado posession / al 7 de Nbre de 1744 (sic)
[1714] por renun-/cia del Rdo Tomas Milans Pbro / y a 30
de mayo de 1726 renunció.»[1]
Picanyol va romandre al capdavant de la capella del Palau
fins al 13 d’abril de 1726 en què el succeí Bernat Tria
«por promocion del lizenciado Joseph Picanyol al Magiste-
rio de la Santa Yglesia Cathedral de aquella ciudad».[2]
D’aquesta manera, Picanyol succeí el seu mestre F. Valls
a la catedral de Barcelona, on regí el seu magisteri durant
deu anys. L’abril de 1736 guanyà la plaça de mestre de
capella del monestir de les Descalzas Reales de Madrid.
La seva obra compositiva se centrà en el conreu de la
música eclesiàstica (litúrgica i religiosa), amb obres en
llatí i en romanç: misses, motets, salms, oratoris,
cantates, duos, tonos i villancets. El còmput conegut fins
ara de la seva obra està  format per més d’un centenar
de composicions, el major nombre de les quals es conser-
ven a la Biblioteca Nacional de Catalunya i a la Biblioteca
Nacional de Espanya; també se’n localitzen als fons musicals
de les catedrals de Girona (4), Tarragona (5), i al ric fons
de l’església parroquial de Canet de Mar (14). La música
de Picanyol va ser coneguda i apreciada en el context
hispànic, tal i com ho palesa la presència de còpies d’obres
seves en diverses catedrals espanyoles, algunes de les
quals també van arribar a les catedrals de Mèxic i Puebla.
Descripció del manuscrit:
Títol diplomàtic: «Duo al SSº Stº / El gozo la alegria /
Picañol». Íncipit literari: El gozo, la alegria. Veus solistes:
Tiple 1/2. Instruments: Acompanyament, amb xifra.
Tonalitat: Sol m. Format: 1 foli i 3 bifolis apaïsats. Datació
aproximada: Primer quart del segle XVIII. Estat de l'obra:
Complet.
Context i descripció:
El títol de l’obra que recull el manuscrit, Duo, tal i com
s’esdevenia amb els Tonos, es presenta en realitat sota
la forma d’una Cantata. Els elements estilístics i estètics
d’aquell gènere –nascut a Itàlia a principis del s. XVII– van
anar penetrant en el repertori hispànic, en especial a
partir de la presència a Barcelona (entre 1705 i 1713) de
la capella de l'arxiduc Carles d'Àustria, comandada pel
mestre de cant napolità Giuseppe Porsile. Amb aquesta
capella, els nous repertoris i estils italians van ser coneguts
de primera mà pels compositors actius a Barcelona durant
aquells anys –F. Valls, T. Milans, L. Serra, P. Llinàs, J.
Picanyol– tal i com es fa ben palès en aquesta cantata per
a dues veus.
L’obra que exposem s’articula a través de l’estructura
següent:
1.— «Duo», «Ayre», El gozo, la alegria, escrit per a dos
Tibles (Ti 1/2) i Acompanyament (xifrat), en Sol m i 3/4,
amb 4 cobles alternades entre ambdues veus.
2.— «Recitado», Atienda pues, atienda agradecido, per
a Ti 1 i Ac, en Si b M, 4/4, on cal remarcar el dissonantisme
melòdic de la frase pues un Dios entre especies escondi-
do, talment com si tractés de representar el símbol del
memento eucarístic sota una velada obscuritat sonora, la
qual sembla obrir-se, o il·luminar-se, en els melismes
dels termes que conclouen el recitat: cielo i gloria.
[1] ANC. Arxiu del Palau Requesens. Unitat 534: “Maestros de
capilla que ha habido en nuestra capilla vul-/garmente llamada
del Palau, desde el año 1593 en que aparece la plaza / ô sea
capellania con obligacion al magisterio”, s. f.
[2] Id. Unitat 436. s. f.
Íncipit Au-793. Arxiu Parroquial de Canet


La Música de l'Arxiu. Ruyseñor de Joan Barter i El gozo, l'alegria de Picanyol

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert