El passat 3 de maig l'historiador Carles Saiz va fer una conferència que versava sobre el plebiscit de 1933 on es va decidir si es demanava o no un préstec per construir l'actual Plaça Mercat. Curiosament, les dones de Canet van ser les primeres de tot l'Estat Espanyol a exercir el dret a vot, d'acord amb el que dictava la constitució  republicana de 1931. Publiquem la transcripció íntegra de la ponència impartid

Sàiz i Xiqués, Carles

Revistes Catalanes amb Accés Obert

17
Quan les dones de Canet
van ser les primeres a votar
80 anys del referèndum de la plaça Mercat
Carles Sàiz i Xiqués
Universidad Nacional de Educación a Distancia
El passat 3 de maig l’historiador Carles Sàiz
va fer una conferència que versava sobre
el plebiscit de 1933 on es va decidir si es
demanava o no un préstec per construir
l’actual Plaça Mercat. Curiosament, les
dones de Canet van ser les primeres de tot
l’Estat espanyol a exercir el dret a vot,
d’acord amb el que dictava la constitució
republicana de 1931. Publiquem la
transcripció íntegra de la ponència impar-
tida.
Paraules clau: dret a vot, vot femení, referèndum, Plaça
Mercat, Segona República, Josep Fors Vidal, Canet de
Mar.
When the women in Canet de Mar were the first ones to vote
The 80th anniversary of the referendum at the Market Place
ns hem de situar a l’any 1930, quan la Dictadu-
ra de Primo de Rivera feia aigües. El general,
que en aquell moment ja no comptava ni amb
la confiança dels seus seguidors, va deixar el
poder, forçat en part pel rei Alfons XIII i
s’encomanà així a un altre militar, Dámaso Berenguer,
la tasca de retornar a la situació política d’abans de
1923, és a dir, a la d’abans del cop d’estat
primoriverista. Començava així un període que es
coneix com la Dictablanda, per tant, podem dir que
s’enceta un temps de transició cap a una pretesa
situació política. Un període que no acabà el general
Berenguer sinó que fou clos per l’almirall Juan Bautis-
ta Aznar, el qual, per l’abril de 1931 decidí convocar
eleccions municipals per caminar cap a la normalització
política del país. Sembla que l’estratègia de l’almirante
era renovar electoralment el poder local primer i, a
partir d’aquí, en funció dels resultats que
s’obtinguessin, seguir convocant cap a la tardor les
eleccions provincials i després a les Corts.
Les eleccions municipals del 12 d’abril però van donar
una clara victòria a les opcions republicanes arreu del
l’Estat, bàsicament a les principals capitals de
província, ara bé, en alguns llocs van guanyar les llistes
On 3rd May, the historian Carles Sàiz delivered
a conference paper on the plebiscite held in
1933 in which it was decided whether to apply
for a loan to build the current Market Place
in Canet de Mar. Interestingly, the women
from Canet de Mar were the first ones to
exercise the right to vote in the whole of
Spain, according to the law established by
the Republican Constitution of 1931. The
entirety of the conference paper is
reproduced.
Keywords: right to vote, female vote, referendum,
Market Place, Second Spanish Republic, Josep Fors Vidal,
Canet de Mar.
E
El Sot de l’Aubó · XII · 44 (2013) · p. 17-20 © Centre d’Estudis Canetencs
continuadores del règim de Primo de Rivera, com per
exemple, a Canet. Aquí, el 12 d’abril no van triomfar
les opcions d’esquerres sinó que la majoria la va
guanyar la candidatura dita «Llista Administrativa per
Canet» encapçalada per Joan Alegret Mora i integrada
per monàrquics i exmilitants de la Lliga Regionalista.
En els pobles on no van guanyar les opcions d’esquerres,
es va obligar a repetir les eleccions.
A la repetició però s’hi van presentar tres llistes: la
Lliga,  els radicals lerrouxistes i una coalició d’ACR,
ERC i socialistes sota el lema de «Llibertat i Repúbli-
ca».
Urna electoral conservada a l’Ajuntament de Canet (AMCNM)
18 El Sot de l’Aubó · XII · 44 (2013) Carles Sàiz i Xiqués
No hi va concórrer però la candidatura dretana de
Joan Alegret –com a senyal de protesta- i això va be-
neficiar electoralment a la Lliga, però també a la
coalició republicana de centredreta - centreesquerra
integrada per ACR i el Bloc Català Republicà –ERC-
que es van fer amb la majoria.
Validats els resultats electorals, fou investit alcalde
de Canet Josep Fors Vidal, amb el suport d’ERC i la
USC i l’oposició dels dos regidors de la Lliga i el
representant del Partit Radical.
Durant aquest primer període l’Ajuntament republicà
va començar a treballar en diferents projectes, entre
els quals cal destacar els treballs preparatoris per por-
tar a terme l’ampliació de l’Escola de Teixits de Punt
després de la seva reobertura. És del tot coneguda la
vinguda de Francesc Macià, el gener de 1932 per inau-
gurar el curs 1932-33 de l’Escola Tèxtil de Gèneres de
Punt i poc després, l’inici de les obres d’ampliació de
l’edifici.
Durant aquells primers mesos, Josep Fors també va
fer reobrir oficialment l’escola Montessori,
completament abandonada pel règim primoriverista
i paral·lelament a l’obra educativa, el consistori
republicà va tenir molt en compte també les obres
urbanístiques i de prevenció sanitària.
En dos anys Josep Fors va fer asfaltar molts dels carrers
del nucli urbà del poble, es van realitzar també millores
d’enllumenat, i es projectaren més serveis, com ara
desaigües  als carrers que encara no en tenien.
L’alcalde Josep Fors també va decretar la obligació
d’instal·lar aigua «viva», aigua corrent a les cases a fi
d’evitar malalties, alhora es feien controls sanitaris
als cafès, fàbriques i locals d’espectacles i  anàlisis de
la llet i l’aigua dels pous particulars.
El 27 de gener de 1933, un any després de la investi-
dura de Josep Fors com a alcalde de Canet, les forces
del govern, el Bloc Català Republicà i l’Associació
Catalanista Republicana (Acció Catalana Republicana)
organitzaren un acte públic en el qual l’alcalde Josep
Fors (ACR) i el tinent d’alcalde Joan Escarpenter (ERC)
explicaren l’obra feta sota el títol d’»El primer
Ajuntament Republicà. Realitzacions».
Entre els projectes més ambiciosos destacaven, a ban-
da de l’ampliació de l’Escola de Teixits,- que comptava
amb l’ajuda de la Generalitat de Catalunya- el de la
construcció de la Plaça Mercat, que no només era una
reivindicació històrica, sinó que alhora, havia de fre-
nar la crisi que tenia Canet en aquell moment en el
ram de la construcció. De fet, els treballs dels
republicans per portar a terme un projecte de plaça
Mercat a Canet els hem d’anar a buscar a l’inici de
legislatura. Comptem amb un informe tècnic signat
per Elies Roig, i datat del 25 de setembre de 1931 on
suggereix diferents escenaris per ubicar un edifici
destinat a plaça Mercat.
El govern de Josep Fors plantejava que l’obra s’havia
de realitzar en un punt cèntric i van fer una pluja de
diferents propostes. Us mostro les més curioses:
1. Un projecte proposava enderrocar totes les cases
compreses entre la Riera, el carrer Sant Pere i el carrer
de l’Alba per fer l’edifici de la plaça, al mateix temps
que també tindria sortida al carrer Sant Isidre. Però
es desestimà per l’elevat cost de l’enderroc.
2. Un altra opció era fer la plaça a la part alta del
Josep Fors Vidal, promotor de la plaça Mercat (Arxiu CEC)
Projecte 1 (AMCNM)
Projecte 2 (AMCNM)
Projecte 3 (AMCNM)
19El Sot de l’Aubó · XII · 44 (2013) Carles Sàiz i Xiqués
carrer Sant Jaume, després de l’expropiació de les
cases de banda i banda de carrer.
3. Un altre possible escenari seria expropiar totes les
cases de la banda esquerra del carrer Sant Jaume i de
manera molt original, i fins i tot contemporània, es
pretenia fer una gran plataforma elevada per eixamplar
la plaça de l’església i a la part interior, i amb entrada
pel carrer Sant Jaume i Plaça Macià, s’hi farien les
parades.
4. Es va plantejar també fer el mercat al carrer Sant
Benet, cantonada a Torrent de Lledoners, on encara
hi ha una mica d’hort i la casa de can Llorich.
5. Una altra proposta pretenia comprar els solars que
hi havia davant les cases del carrer Nou, ja que a la
banda de llevant no estava edificat. Aquesta proposta
era força engrescadora perquè era menys costosa.
6. Definitivament, el projecte que va prosperar va
ser el de l’enderroc de les cases de la riera Buscarons,
entre el carrer Pubilles i la pujada del cementiri. Era
un espai on hi havia quatre cases, amb grans eixides
que donaven al carrer pubilles i la resta de solars en-
cara no estaven construïts.
Altrament, malgrat que aquesta zona es trobava a 200
metres del centre, l’alcalde Fors va defensar aquesta
opció perquè en aquell moment s’edificaven unes 100
cases per any i per tant, el poble només podia créixer
per la part alta de la riera Gavarra. Canet en aquell
moment s’acabava al carrer Àngel Guimerà, i per la
riera Buscarons-Horta Clausell-Muní.
Una vegada s’aprovà la proposta, s’encarregà a
l’arquitecte Pere Domènech i Roura una valoració de
totes les altres. Certament, l’opció de fer-ho a la
riera Buscarons-carrer Pubilles era la més encertada i
poc després, per l’abril de 1932 es va iniciar ja
l’expedient d’expropiació de les quatre cases, així
com també dels solars que completaven l’illa. El cost
de les expropiacions i del projecte era força elevat.
De fet, l’execució del projecte estava pressupostat
en l’expedient amb 199.000 pessetes. Entre el projecte
i el terreny, la cosa fregava les 250.000 pessetes, que
equivaldrien més o menys a uns 500 o 600 milions de
pessetes avui, és a dir, si no m’equivoco cap a uns 3,5
milions d’euros. Tot i així, sembla que el govern Fors
estava decidit a tirar-ho endavant i per finançar el
projecte, el 7 de març de 1933 l’Ajuntament va aprovar
les condicions per a la concertació d’un préstec de
250.000 pessetes a La Caixa de Pensions.
Projecte 4 (AMCNM)
Projecte 5 (AMCNM)
Projecte 6 (AMCNM)
Plànols interior i exterior del projecte de la plaça Mercat, de Pere Domènech i Roura (AMCNM)
20 El Sot de l’Aubó · XII · 44 (2013) Carles Sàiz i Xiqués
El crèdit representava el primer endeutament del
poble en tota la seva història i això comportà un fort
rebuig de l’oposició de la dreta local. Fors, un home
agut, tenia clar que per donar fortalesa al projecte
calia el suport de les dones, que per mentalitat de
l’època eren les que acudien a comprar, per tant,
eren les usuàries d’aquella futura instal·lació. Calia el
suport de les dones de Canet per tirar-ho endavant i
d’acord amb la legislació vigent. Si aquest suport es
materialitzava mitjançant un referèndum, les dones
de Canet serien les primeres dones de tot l’Estat
espanyol que exercirien el dret a vot, d’acord amb el
que dictava la constitució republicana de 1931. I així
es va fer. Les dones de Canet van poder votar per
primera vegada el 1933, set mesos abans que les de la
resta de Catalunya i l’Estat, que hagueren d’esperar a
les eleccions a Corts del 19 de novembre de 1933.
La idea de Fors va ser acollida amb molt d’entusiasme
per dues de les mestres de l’escola de la vila més
preparades del moment, Emília Domènech i Conxita
Gibert. Aquestes dues canetencs van animar, amb la
seva autoritat intel·lectual, cívica i moral, a les do-
nes perquè participessin en el referèndum. Aquestes
dones provenien del Patronat de Cultura, engegat als
anys 20 a Canet per Fors, i durant la campanya del
referèndum, que es convocà per al 16 d’abril de 1933,
no només van fer campanya a favor del sí, sinó que
anaven per les cases a convèncer a les dones perquè
anessin a votar, que anessin a votar el que volguessin,
però que anessin a votar. El referèndum es va fer amb
una exemplar neutralitat i no va haver-hi cap incident.
L’acte es va fer bé. Es va crear una comissió
organitzadora, integrada amb una paritat dels
partidaris del sí i amb la mateixa proporció del no
que van actuar com a interventors de les cinc taules
electorals que es van distribuir:
1. Col·legi Montessori. (estava situat al darrere de
l’actual Font dels Gossos). La presidenta  de la mesa
va ser Conxita Gibert Arruga.
2. Al carrer Ample, 11, (Ajuntament) amb Emília
Domènech com a presidenta de secció primera, i Joan
Xiqués Castañé de la segona.
3. Al carrer Ample, 9 (can Mir) amb Josep Luque
Aguilera com a president.
4. A les escoles de la vila, al carrer de la Font, on avui
hi ha Ràdio Canet, amb Antoni Banchs Rosés com a
president.
5. En una casa del Torrent Lledoners, 21, amb Josep
Banchs Maynat com a president.
El referèndum va tenir una transcendència periodísti-
ca important. La  notícia va sortir publicada a diaris
com La Vanguardia, El Dia Gráfico, a diaris republicans
com el Diario de Alicante, o La Lucha i fins i tot al
diari satíric l’Esquella de la Torratxa, entre d’altres.
El resultat del plebiscit va ser favorable al sí. 1133
Canetencs i canetenques van votar a favor mentre
572 ho feren en contra, d’un cens de 3020 electors. I
així, Josep Fors Vidal, amb el suport de la població,
va impulsar l’execució de l’obra. Poc després el
projecte entrava en concurs i l’empresa barcelonina
Pallàs i Gamandé fou la constructora que el portà a
terme amb treballadors de Canet. En tenim una
fotografia on es pot veure el procés de construcció.
Les eleccions d’inicis de 1934 van donar una victòria
molt ajustada a Alegret, amb 67 vots de margerespecte
a la candidatura de Fors. Alegret fou investit alcalde
de Canet i malgrat la rivalitat política entre ambdos
polítics, el dia de la inauguració de la Plaça Mercat,
després del parlament de l’alcalde Alegret, aquest cedí
la paraula a l’exalcalde Fors -l’autèntic promotor de
l’obra-, perquè adrecés també unes paraules al poble.
Alegret i Fors van ser dos alcaldes de molta talla que
malgrat els anys elèctrics qeu els tocà viure van ac-
tuar sempre des del respecte mutu. I dit això, per
tancar aquesta intervenció, i a manera de conclusió,
crec que és de justícia dir que el plebiscit de 1933 és
de ben segur l’episodi més important de la història
democràtica del nostre poble perquè va ser el punt
de partida del reconeixement dels drets de les dones,
però per sobre de tot, perquè van ser les dones de
Canet, les que van actuar com a autèntiques ambaixa-
dores de les dones de Catalunya i també de l’Estat.
Enderroc de les cases per fer l’edifici  (Arxiu Carles Sàiz)
Obrers durant la construcció de l’edifici (AMCNM-Fons Galceran)
L’edifici, poc després de la seva inauguració (Arxiu Carles Sàiz)


Quan les dones de Canet van ser les primeres a votar. 80 anys del referendum de la Plaça Mercat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert