Entrevista a Vijay Govindarajan, un dels millors experts al món en estratègia i innovació

Govindarajan, Vijay

Jiménez, Mar

Revistes Catalanes amb Accés Obert

«Europa s’ha de concentrar
en la tecnologia i ha de triar
els quatre o cinc sectors en
què vol ser potent»
Innovació, finances al servei de la indústria i visió a curt, mitjà i
llarg termini. Aquesta és la recepta de Vijay Govindarajan,
considerat un dels millors experts al món en estratègia i innovació.
Al seu parer, l’obsessió pel curt termini, menystenint qualsevol altra
consideració, ha estat una de les causes de la crisi. Una obsessió
que ha estat denominador comú en les empreses del món
occidental, que en els propers anys hauran de competir amb les
poderoses companyies que sorgiran de les potències emergents. En
el nou ordre geopolític, l’Índia, la Xina, el Brasil i l’Àfrica plantaran
cara als EUA. Europa, si no hi posa remei, serà una simple
observadora.
MAR JIMÉNEZ
Entrevista a Vijay Govindarajan
126_129_15_OK.qxp:núm.2  16/11/09  12:57  Página 126
Vostè afirma que l’èxit d’una empresa depèn del
fet que tingui una estratègia per al present però
també a trenta anys vista. Podríem afirmar que
una de les causes de la crisi ha estat l’obsessió
per la immediatesa?
En la crisi actual les empreses s’han fixat fona-
mentalment en el curt termini, en el present, i no
s’han preocupat pel futur. Això s’ha revelat com
una pràctica realment dolenta.
El curtterminisme no tan sols ha condicionat el
disseny dels projectes, sinó també la cerca de
guanys.
En efecte, ha estat un error. He estudiat les reces-
sions dels últims cent anys, i hi ha aspectes que
es repeteixen sempre: després d’una recessió,
sempre hi ha un període d’expansió, que és molt
més llarg que la crisi precedent. He calculat que
els períodes expansius són tres vegades més
llargs que els períodes de contracció. La Gran
Depressió es va iniciar el 1929 i va durar fins el
1932. Posteriorment, hi va haver deu anys de crei-
xement continuat. Fixem-nos ara en la crisi de 
les punt-com. La crisi va durar setze mesos, i el
perío de de creixement posterior va perllongar-se
fins a set anys. D’això en deduïm que les expan-
sions són molt més llargues i robustes que les
recessions.
«El millor moment per a preparar-se
per a les èpoques de creixement és
durant les crisis. Si l’empresa aposta
per la innovació durant la recessió,
quan arribi la recuperació estarà en
molt bona posició.»
I per tant es menystenen els riscos...
Aquest és exactament el segon aspecte que li
volia comentar. Les recessions fonamentalment
canvien el paisatge de cada indústria. Quan es
va donar per acabada la recessió de les punt-
com, el 30 % de les empreses van desaparèixer,
el 60 % simplement van sobreviure, i un 10 % es
van enfortir. La qüestió és: què han fet el 10 %
de companyies que s’han consolidat, que no han
fet la resta d’empreses? I aquí ens situem en el
tercer i últim aspecte: el 10 % de companyies
que han aconseguit excel·lir durant la crisi ho
han fet perquè, en aquest període, han fixat la
seva atenció, alhora, en el curt, el mitjà i el llarg
termini. I és que el millor moment per a prepa-
rar-se per a les èpoques de creixement és durant
les crisis. Si l’empresa desenvolupa les capacitats
adequades i aposta per la innovació durant la
recessió, quan arribi la recuperació estarà en
molt bona posició.
Amb la crisi encara ressonant, les empreses
aposten per la innovació?
La gran majoria no. Les empreses que ho fan són
només un 10 %. I aquestes seran molt poderoses
després de la crisi. El problema és que un 90 %
d’empreses no ho fa!
Als EUA, el president Obama impulsa un nou pa-
radigma econòmic, que s’ha definit com a Green
New Deal (‘New Deal verd’). L’Administració
posa les bases d’un creixement més sa? 
Als EUA l’economia està dirigida pel sector pri-
vat, i el Govern li dóna suport...
Ha estat així fins ara.
La recessió ha canviat les coses. Ara, certament, el
Govern està assumint un rol molt important. Però
tingui en compte que no és el Govern el que ha
de crear incentius, és el sector privat el que ha
d’innovar! El Govern injecta diners al sector
financer perquè aquest pugui prestar crèdits.
Però el Govern pot ser innovador en el marc ins-
titucional.
I ho està fent, amb la creació d’un entorn favora-
ble a l’activitat empresarial. L’Administració
Obama fa una bona feina. Innova en el marc ins-
titucional i posa èmfasi en tres sectors clau: l’edu-
cació, l’energia i la salut. 
Ara han de moure fitxa les empreses.
Exactament, i no totes les companyies estan fent
les coses bé. Moltes tornen a prioritzar els benefi-
cis a curt termini.
No han après les lliçons de la crisi. Creu que
sobreviuran?
Veurem molts canvis. Hi haurà unes noves classes
de guanyadors i de perdedors.
127paradigmes /  número 3 / desembre 2009
126_129_15_OK.qxp:núm.2  16/11/09  12:57  Página 127
Expliqui’s...
Emergiran molt bones empreses a l’Índia, la Xina,
el Brasil, l’Àfrica...
Veurem un nou mapa econòmic mundial, doncs.
El mapa geopolític no canviarà demà, però sí en
els propers vint-i-cinc anys.
D’això en podem deduir que les companyies
dels països emergents sí que prenen les deci-
sions adequades per a millorar?
La raó d’això és que les empreses dels països
en vies de desenvolupament no busquen el tipus
d’èxit que persegueixen les empreses dels països
desenvolupats.
No tenen l’obsessió pel curt termini.
Exacte! Una empresa del Brasil no ha guanyat
encara tants diners com una dels EUA, i té tot el
futur al seu davant! En canvi, les empreses dels
EUA i Europa ha estat les dominadores, i aquest
és, potser, el seu gran problema.
És un problema de mentalitat, de valors.
La majoria d’empreses nord-americanes van néi-
xer després de la Segona Guerra Mundial! El món
ha canviat totalment! Fixi’s en Espanya: té molta
població, és un país gran, ric, però s’ha fet una
mala gestió del creixement econòmic.
Amb unes bases de creixement molt dèbils, que
no es van canviar en les etapes de prosperitat.
Els líders polítics han de pensar amb una visió de
futur de vint-i-cinc o trenta anys i prendre les deci-
sions conseqüents. Però com que les eleccions són
cada cinc anys, es fixen en el curt termini. Depenen
dels vots i fixen la seva atenció en assumptes que
no són estratègics per a l’economia. Miri, jo contra-
poso l’actitud dels polítics a la dels grans artistes
que ha produït Espanya: Picasso, Gaudí... Gaudí va
imaginar un món diferent. Quan tenia trenta anys
li van encarregar la Sagrada Família, i ja de bon
inici va dir: «No la veuré acabada durant la meva
vida.» Va morir a setanta-quatre anys! Això vol dir
que estava creant una cosa que estava a la seva
ment, un projecte de més de quaranta-quatre anys
de durada! És interessantíssim! Però ara no es
pensa d’aquesta manera...
Per què creu que les empreses dels països emer-
gents són capaces de mirar més enllà del curt ter-
mini i als països desenvolupats això és més difícil?
Si ens fixem en l’Índia, que és on jo vaig néixer,
li puc dir sintèticament: perquè nosaltres no
tenim res. I quan no tens res, tens gana! Si a
Índia pots rebre una bona educació, pots aconse-
guir una molt bona feina.
I és en aquest context en el qual poden sorgir
iniciatives com el Grameen Bank, del Nobel Mu-
hammad Yunus, que vostè posa com a exemple.
Un banc dels pobres, amb microcrèdits per als
que no tenen res, hauria estat impensable als
països desenvolupats.
No hi ha res a perdre. I per això es prenen riscos,
es pensa lliurement. En certa manera, part de la
història d’aquests països es caracteritza per l’ha-
bilitat per a canviar, per a adaptar-se. I una altra
cosa important és la joventut. Porto una setmana
a Espanya i he vist molta gent gran. A l’Índia, en
canvi, hi ha gent jove arreu, la mitjana d’edat és
de vint-i-quatre anys! Vostès necessiten gent jove
per a pensar de manera fresca, menys encotillada.
Amb aquesta realitat demogràfica, què pot fer
Europa per a adaptar-se a un nou paradigma, a
la cultura de la innovació?
S’ha de concentrar en quatre o cinc indústries en
les quals pugui guanyar. Europa no pot guanyar
Oportunitats de futur per a l’economia catalana128
Vijay Govindarajan
The Wall Street Journal i
la revista Business Week
han definit Vijay
Govindarajan com «un
dels grans pensadors»
actuals. Director i
fundador del Centre de
Lideratge Global a la Tuck
School of Business del
Dartmouth College,
Govindarajan, considerat
un dels gurus mundials
en innovació, va realitzar
el doctorat i l’MBA a la
Universitat de Harvard,
on fou inclòs a la Dean’s Honor List. Recentment nomenat
consultor d’innovació en cap de General Electric, confessa
que l’oportunitat que va suposar tenir accés a l’educació a
l’Índia, on va néixer, l’ha portat a convertir-se en assessor
de grans multinacionals.
126_129_15_OK.qxp:núm.2  16/11/09  12:57  Página 128
en tot! Alemanya o Suïssa són països molt
potents en tecnologies verdes. Concentrem-nos
en aquests sectors! Què no té Europa que en
canvi sí que tenen l’Índia, el Brasil o la Xina? No
té ni població ni recursos naturals; per tant,
Europa s’ha de concentrar en la tecnologia i ha
de triar aquests quatre o cinc sectors en els quals
vol ser potent per a poder arribar a construir pla-
taformes mundials. Vostès creïn la tecnologia i
després, si volen, traslladin les seves plantes al
Brasil o a l’Índia, per a vendre al món.
El món que vostè dibuixa descansa en dos grans
pols: els Estats Units i els països emergents.
Podríem arribar a aquesta situació. Certament,
l’envelliment d’Europa no és només un problema
cultural. També és un problema de manca de
força de treball. I, alhora, l’alta esperança de vida
es tradueix en una enorme despesa en pensions i
sanitat. És per això que, amb població que no
produeix Producte Interior Brut (PIB), la clau és
la tecnologia.
«Sense optimisme no hi ha innovació.
La innovació és intentar fer una cosa
sense saber si tindrà èxit, amb
incertesa. Per això cal pensar en
positiu i tenir confiança.»
I la productivitat.
Amb la tecnologia no necessites una gran població.
Si hagués de donar un consell als europeus els
diria: actueu a la una, unifiqueu la vostra força i
concentreu-vos en quatre o cinc tecnologies en
les quals pugueu ser líders mundials.
Retornem a la innovació. Vostè recomana
que en el món postcrisi s’ha de ser optimista i
innovar.
Sense optimisme no hi ha innovació, perquè la
innovació és intentar fer una cosa sense saber si
tindrà èxit, amb incertesa.
Cal optimisme i confiança.
Exacte. Optimisme vol dir pensar en positiu,
 focalitzar en l’èxit. Mai tindràs èxit en un 100 %
de les ocasions, però si ets optimista les coses
bones acaben arribant.
Després de la crisi, la innovació ha quedat
 associada en la ment de molts ciutadans al
 sector financer. Com es pot tornar a valoritzar
la innovació?
Hem mal interpretat la innovació. Hem pensat
que podíem crear riquesa innovant el sector
financer. Li posaré un exemple: quan vaig acon-
seguir el meu MBA a Harvard, el 1982, el 6 % del
PIB provenia del sector financer. Just abans de la
crisi, el 42 % del PIB dels Estats Units provenia
del sector financer! Això és ridícul! No es crea
riquesa amb la innovació financera! La innovació
s’ha d’aplicar a la indústria.
Hem de retornar a l’economia real.
Hem de tenir un sector financer fort, al servei de
la indústria.
129paradigmes /  número 3 / desembre 2009
MAR JIMÉNEZ
Llicenciada en Economia i doctorand en Política Econòmica per la UB. 
Periodista i columnista del diari Avui. Col·labora habitualment en diferents mitjans
de comunicació, entre els quals TV3 o Catalunya Ràdio. Ha estat responsable de
suport tècnic i coordinació del Departament d’Economia i Finances de la
Generalitat de Catalunya (2003-06). 
126_129_15_OK.qxp:núm.2  16/11/09  12:57  Página 129


"Europa s'ha de concentrar en la tecnologia i ha de triar els quatre o cinc sectors en què vol ser potent"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert