Arran de les excavacions que el Centre d'Estudis Canetencs ha emprés a les restes arqueològiques de Sant Pere de Romaguera, l'articulista reflexiona sobre el poblament de la Vall de Canet a l'època medieval, que és, per tant, el pur origen del Canet actua

Mas Gibert, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

3El Sot de l’Aubó · XII ·  43 (2013) · p. 3-5 © Centre d’Estudis Canetencs
Una reflexió sobre el Canet medieval
Algunes consideracions sobre
el naixement de Canet de Mar
Nosaltres no tenim cartes de poblament com les que
serveixen de partida de naixement als pobles de la
Catalunya nova; a la Catalunya feudal que és la nostra,
per a intentar precisar d’alguna manera els orígens,
ens hem de remetre a l’aparició de Canet com a
parròquia individualitzada, de manera doncs, que,
col·lectivament, no apareixerà oficialment fins a la
seva emancipació de Sant Iscle el 1599, una data ben
tardana certament.  Ara bé, això no vol dir ni molt
menys que el poble només tingui 413 anys, el que té
413 anys és el  document que van signar el representant
del marquès d’Aitona i els representants locals(?) i
l’única cosa que determina aquest document és que,
el nucli de població de la Vall Baixa de Canet que fins
aleshores pertanyia a Sant Iscle, des d’aquell moment
anirà pel seu compte. Els canetencs que es declararen
deslligats del seu fogar originari de  Sant Iscle, però,
en aquell moment  ja tenien al darrera –com a mínim-
els 689 anys de vida col·lectiva com a santisclencs,
atès que la seva carta fundacional de St. Iscle com a
parròquia és del  910?.. I per tant, en la mesura que
els orígens de Sant Iscle des d’aquesta data eren també
els de la Vall de Canet,  també ens és lícit i legítim
recular els nostres orígens fins aquesta, encara que no
pas de forma personalitzada en què ho farem des
d’aleshores.
Ara bé, com que, per entendre’ns o fer-nos una idea
només aproximada d’aquestes qüestions tan nuvoloses
i com que hem de partir d’un punt o altre, aquestes
Xavier Mas Gibert
Centre d’Estudis Canetencs
Arran de les excavacions que el Centre
d’Estudis Canetencs ha emprès a les restes
arqueològiques de Sant Pere de Romaguera,
l’articulista reflexiona sobre el poblament
de la Vall de Canet a l’època medieval,
que és, per tant, el pur origen del Canet
actual.
Paraules clau: Sant Iscle de Vallalta,  Vall Baixa de Canet,
Salt de Rocí,  camí de la Serra, Ravalet, Misericòrdia,
Castellet, mas Vendrell, mas Simon, can Catà de les Figu-
res.
Some observations on the origin of Canet de Mar.
(A reflection on Medieval Canet...)
dades serveixen si més no de punt de referència, de
la mateixa manera que, antigament, els nostres mariners
i pescadors prenien un cimal  més prominent o
característic com a o punt de referència ( la “senya”
en el llenguatge marítim). Doncs bé, aquestes dades
són el senyal que ens permet orientar-nos en el conjunt
de la serralada de la història.  Ergo, el primer senyal
doncs, per nosaltres, no ha de ser el de 1599, sinó el
de 910? La prova del que acabo de dir és que, la
toponímia de Canet, sí que està documentada amb
anterioritat  (veure llibre de Josep M. Pons).  Tot i
això, el fet documental, també és una referència que
únicament dóna fe que el 910,  o el 1013 o l’any que
sigui, algú ja pronunciava el nom de Canet  referit al
mateix indret  que encara ho fem ara. I eren
avantpassats nostres aquells que invocaven aquest
topònim identitari per antonomàsia. Actualment s’han
fet proves d’ADN als habitants actuals del comtat de
Somerset a Anglaterra i resulta que pràcticament tots
porten els gens de les restes humanes talaiòtiques que
s’han trobat en els enterraments d’aquest lloc. Ergo,
el mateix segurament podríem dir, o si més no, pen-
sar de nosaltres mateixos en relació amb del nostre
entorn. Els topònims associats a determinats noms i
cognoms, suggereixen a alguns dels qui els porten o
que hi han nascut, moltes vivències pròpies, però
també d’anteriors a l’aparició pròpia en aquest indret:
goigs i penúries, malalties i èpoques de benestar,
feines ingents i espais de temps de lleure i també de
Following the archaeological dig that the
Centre d’Estudis Canatencs undertook on
the remains of the church of Sant Pere de
Romaguera, the author reflects on human
settlement in the valley of Canet during
medieval times, which formed the origin
of present day Canet.
Key words: Sant Iscle de Vallalta, low valley of Canet, Salt de
Rocí, Camí de la Serra, Ravalet, Misericòrdia, Castellet, Vendrell
farmhouse, Simon farmhouse, the house known as Catà de les
Figures.
4períodes negres de conflictes socials o de misèria i
manca de feina. Etapes de fam i de moments d’excés
(com els que jo encara recordo dels dies de grans
agafades de peix que el poble no podia assolir), grans
fartaneres col·lectives: el meu pare deia que Canet
tot s’acabava sempre fent un tiberi i això fa pensar
que potser era així, perquè en aquesta vall dels Canyers
també s’hi havia passat molta gana... Bé, doncs, tot
això evoca tot un món passat i perdut, del qual  l’única
cosa que potser en resta som nosaltres mateixos i el
que nosaltres mateixos som capaços de recordar.  Ara
bé, tornant al tema dels avantpassats remots i no tan
remots, si bé és veritat que si a molts dels canetencs
actuals els fessin les proves d’ADN i els comparessin
amb les restes de l’època romana que es van trobar
entre les ruïnes de la Cooperativa, podria ser, per
més sorprenent que ara ens pugui semblar, que
tinguessin quelcom en comú, no cal donar a aquesta
mena de coses una importància o més importància de
la que tenen.  Sense anar tan lluny, les restes del
cementiri de Sant Iscle, són les dels nostres
avantpassats, però  ens diuen ben poca cosa de la
seva vida, que era radicalment diferent de la nostra!
I, si bé, els camins per anar de la Vall Baixa a la Vall
Alta, passant  pel Salt de Rocí, o el camí de la Carena
de ponent o el de la Serra (o sigui el de la carena de
llevant), per exemple, encara són els mateixos que
ells trepitjaven, si fa o no fa, les persones que els
veien i els calcigaven, entenien les coses d’una ma-
nera ben distinta a la nostra; tenien preocupacions
distintes i donaven a gairebé tot, significats diferents
als que donem nosaltres a tot allò que els passava i
que, encara ara ens passa. D’aquí ve que, quan algú
s’acosta a la història, baldament sigui la història lo-
cal, i, per tant, la més pròpia i acostada, la primera
reacció és gairebé sempre de perplexitat,
d’estupefacció i fins i tot, en segons quins aspectes,
d’un rebuig frontal. I és que, si ja ens resulta
inversemblant allò que van viure els nostres avis o els
nostres pares, quin estupor i quina perplexitat o quin
rebuig no ens han de produir el que podia passar durant
el paleolític en aquesta mateixa vall nostra.
Ara bé, en aquell moment de finals del segle setze, ja
hi havia almenys dos  veïnats: el de pagès situat a
l’interior de la vall (actual zona del Ravalet i carrer
de la Misericòrdia),[1] el qual, sumat a un nombre
indeterminat de masies esparses, formava el barri o
raval dels pagesos, i l’altre, el de marina, situat al
turó del Castellet, el dels pescadors i mariners.
Si tenim en compte que, en el document susdit
d’emancipació parroquial, es tracta del naixement
d’una comunitat i no d’un individu, en aquells moments
ja es parla de 140 focs? Això voldria dir que la nova
parròquia comptava almenys amb uns 700 ? habitants,
els quals no van néixer pas aquell mateix dia ni tampoc
van ser creats els habitacles en els quals vivien en un
sol i únic dia com creuen de la creació del món els
creacionistes bíblics.  Atès que són adveniments
“oficials” d’una col·lectivitat,  això ve a ser el
reconeixement que, un nucli humà determinat té el
El Sot de l’Aubó · XII · 43 (2013) Xavier Mas Gibert
L’església de Sant Iscle de Vallalta es va consagrar
5El Sot de l’Aubó · XII · 43 (2013) Xavier Mas Gibert
nombre o el volum suficient per a
reconèixer-lo com una unitat o
identitat pròpia. De fet, doncs, es
tracta més del reconeixement d’una
majoria d’edat que d’un
adveniment o natalici, atès que el
naixement estrictu sensu  ens hauria
de remetre a l’establiment a la Vall
de Canet, del primer mas o de la
primera família que, en el nostre
cas, probablement va ser el de la
pròpia casa forta de Canet –i d’aquí
ens pervindria el nom-  i això va
ser en un moment  desconegut,
però en cap cas posterior el segle
X? I més tard, probablement,  a la
seva empara i defensa es van eri-
gir els primer masos que la tradició
oral sempre ha volgut que fossin
deu [sic.]
D’aquests masos hem conservat el
nom de: mas Vendrell (el qual amb
els anys passà  a ser mas Rodós, mas
Batlle i finalment mas Pruna a
l’actualitat); el mas Simon (a ca
l’Espanyol actual); a can Catà de
les Figures (a can Giol, actual)  i
alguns d’altres que són difícils de
precisar.
Canet s’emancipà de Sant Iscle de
Vallalta el 1599, o sigui, 413 anys
després de la seva vida dependent
del seu fogar originari i després es
va gestionar per si mateix com a
Parròquia independent.
[1] Aquesta gent que vivia en aquest  nucli
inicial dels pagesos, eren estadants dels
masos “grassos” o importants, els quals,
mitjançant el sistema de parts (terços i
quarts segons la bondat del terreny),
arrendaven la part del seu extens territori
que els propietaris no podien abastar, per
conrear-lo directament o personalment.
D’aquesta modalitat contractual devia
sorgir la denominació de “comparets”,
apòcope, fusió i contracció de “company”
i “part”, (company-part-comparet).
Aquests comparets, en els moments de
major demanda de mà d’obra: sega, collita,
veremes etc.,  també treballaven
directament al mas al qual pertanyia la terra
que menaven, o per als altres masos
importants del rodal.  Aquest sistema que
va durar fins ben entrat el segle XX,  a
vegades no es remunerava amb diners, sinó
amb una part del que es collia. Això potser
tenia una mena de sentit de reciprocitat
amb el sistema de pagament  de les parts
(raïm, blat, olives, garrofes o els que fos)
que el parcer o comparet li pagava a l’amo
per la part de terra que li menava
directament. D’alguna manera això sembla
reforçar o reblar la idea de treballar en
associació o companyia recíproca  però
asimètrica i desigual atès que “compare”
en diminutiu ens remetria a qui estava en
inferioritat o minoritat en aquest sistema
de pacte o contracte feudal. El Mas Simon, posteriorment Ca l’Espanyol
L’antic Mas Vendrell, posteriorment conegut con a Mas Roldós, Batlle i avui Can Pruna
Can Giol, antigament Can Catà de les Figures


Algunes consideracions sobre el naixement de Canet de Mar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert