Durant l'excavació a la zona de Sant Pere de Romeguera, el novembre del 2013 es van recuperar diverses restes de fauna, la procedència de les quals és de dos rebliments de Sitges (cales 3b i 4b)i uns nivells d'amortització i enderroc de la cala 5b

Aran Martínez, Maria Rosa

Font Valentín, Laia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

17
urant l’excavació a la zona de Sant Pere de
Romeguera, el novembre de 2013 es van
recuperar diverses restes de fauna, la
procedència de les quals és de dos rebliments
de sitges (cales 3b i 4b) i uns nivells
d’amortització i enderroc de la cala 5b. Aquests estan
situats en diferents àrees del jaciment i poden
adscriure’s a diferents moments cronològics. S’ha
fet l’estudi zooarqueològic del conjunt d’aquestes
restes per tal de poder entendre la dinàmica existent
en aquestes zones ja treballades. Aquest va més
enllà de poder ser capaces de determinar les espècies
representades, ja que ens centrem en l’estudi cada
resta de manera més exhaustiva, emprant una
metodologia de treball i així poder realitzar una bona
interpretació faunística i poder disposar, en
definitiva, d’una aportació més al conjunt de dades
que generen un estudi històric d’un lloc concret.
Aquest estudi zoaarqueològic s’ha realitzat al Centre
d’Estudis Canetencs i al laboratori d’arqueologia de
la Facultat de Geografia i Història de la Universitat
de Barcelona, basant-nos en manuals d’osteologia
animal i fent ús de la col·lecció osteològica de
referència amb espècies animals actuals de la qual
disposa el grup de recerca SERP (Seminari d’Estudis
i Recerques Prehistòriques) de la mateixa univer-
sitat.
El conjunt de restes s’ha analitzat a partir d’un
estudi específic on s’han determinat la totalitat o
la part de l’os que tenim representada i la
taxonomia, especificant l’espècie o grup taxonòmic
a la qual aquest podria correspondre. També s’han
estudiat les restes detectant criteris diagnòstics que
puguin indicar el sexe i l’edat de mort d’aquests
individus. Per últim, hem pogut identificar diferents
marques i traces sobre la superfície d’aquestes
restes, aportant, per una banda, informació
tafonòmica sobre la formació del registre arqueològic
(estudi de les alteracions de caràcter biològic o
ambiental) i per altra banda, sobre la gestió i consum
d’aquestes restes (estudi de les marques de tall i
de l’índex de la seva fragmentació).
El nombre de restes recuperades és alt en relació a
la superfície de les cales excavades, trobant-nos, a
Restes de fauna trobades
a Sant Pere de Romeguera
Campanya SPR’2013
Laia Font Valentín
GRAP. Universitat de Barcelona
Maria Rosa Aran Martínez
Universitat de Barcelona
més a més, amb una alta fragmentació. Aquest
fenomen el trobem sobretot en les restes que
podríem adscriure al grup dels mamífers. Les arrels
i la meteorització són els agents biològics i
ambientals que més han afectat les restes, seguides
per alguna amb marques de rosegador o de carnívor.
Sobre aquest aspecte hem d’afegir un altre agent
causant d’aquesta fragmentació, l’humà, realitzant
les fractures intencionades detectades com a resultat
de la gestió dels recursos animals i les marques de
tall que hem pogut observar.
El resultat preliminar d’aquest estudi ens ha portat
a identificar diferents grups animals, salvatges i
domèstics, de l’àmbit terrestre o aquàtic.
Destaquem, en primer lloc, les restes de mamífers
de mida mitjana, entre els quals s’ha detectat un
4,53% de Sus (porc), 5,35% d’ovicaprins no
determinats (ovella o cabra), i un 1,23%
d’Oryctolagus cuniculus (conill). També és important
el nombre de restes d’aus, que representen un
15,63%, amb 1,23% corresponent a l’espècie Gallus
gallus (gall). A més a més, destaquem la presència
del grup dels amfibis amb un 3,70% de restes d’anur
(granota o gripau).
A continuació especifiquem de manera més detallada
algunes de les espècies i grups animals identificats:
Porc
El porc (Sus scrofa o Sus scrofa domesticus, sense
poder arribar a determinar ara per ara si es tracta
de domèstic o salvatge) el tenim representat
bàsicament per elements del crani i únicament en
el segon rebliment de la sitja 2. En aquest cas, s’han
recuperat diferents fragments corresponents a
mandíbules i maxil·lars que ens remeten a tres
individus. A partir de la presència i absència de
certes peces dentals podem determinar que es
tractarien de dos individus mascles de més d’un any
i mig, i d’un altre individu amb una edat de mort
inferior a l’any. És interessant destacar que aquests
fragments de mandíbula i maxil·lar, excepte en un
dels casos, hem pogut detectar que en tindrien una
fractura intencionada, ja sigui per separar les dues
hemimandíbules o per fracturar longitudinalment
D
El Sot de l’Aubó · XIII · 48 (2014) · p. 17-20 © Centre d’Estudis Canetencs
maqueta.pmd 19/06/2014, 23:5517
18 El Sot de l’Aubó · XIII · 48 (2014) Laia Font/Maria Rosa Aran
l’element ossi. Per tant, estem davant d’un
tractament de les restes per part del grup humà,
amb la selecció, en aquest cas, de parts anatòmiques
del porc.
Ovelles o cabres
Les restes que podem adscriure al grup dels ovicaprins
(desconeixent fins el moment, a falta de criteris
diagnòstics, si tindríem més ovelles que cabres)
pertanyen a elements esquelètics del crani i les
extremitats, tant anteriors com posteriors. En
aquest cas tenim diferents dents aïllades, fragments
d’escàpula, húmer, diversos fragments de metàpo-
des i una falange. L’anàlisi d’aquestes restes ens
ha portat a identificar dos individus. Un (correspo-
nent al segon rebliment de la sitja 2) es troba entre
l’any i els tres anys i mig d’edat, i de l’altre
(procedent dels nivells d’amortització i enderroc de
la cala 5B) només podem dir que hauria superat els
dos anys. Algunes d’aquestes restes presenten
fractures intencionades, resultat també de la gestió
d’aquests individus, trobant fractures que discorren
longitudinals a l’os i d’altres amb talls oblics.
Conill
Sobre aquesta espècie cal indicar que només l’hem
determinat a la sitja 2, però amb poques restes, a
través d’ossos llargs de les extremitats anteriors i
posteriors, les quals només ens remeten a un únic
individu no adult, al voltant dels 5 mesos. Una
d’aquestes restes presenta una fractura obliqua.
Restes d’aus
Les restes d’aus són molt nombroses en les diferents
unitats estratigràfiques analitzades, trobant
representats elements del crani, esquelet axial i
esquelet apendicular, remetent-nos a un nombre
mínim quatre individus. Del total d’aquestes restes
hem determinat l’espècie Gallus gallus,
comptabilitzant-ne, fins el moment, un únic individu.
No descartem que l’anàlisi més exhaustiu de les
restes d’avifauna ens portin a determinar més restes
d’aquesta espècie o, fins i tot, detectar-ne una altra
que enriqueixi aquest tipus de registre.
Maxilar i mandíbula de porc (Foto: Alfons Viñas)
Restes d’aus trobades a la sitja 2 (Foto: Alfons Viñas)
maqueta.pmd 19/06/2014, 23:5518
19
Restes d’amfibis
L’altre grup destacable és el dels amfibis,
representat per dos individus que podrien ser un
gripau o una granota. Aquest tipus de restes,
documentades a la sitja 2 i als nivells de la cala 5B,
és comú trobar-les, molt especialment, en contextos
de sitges.
D’altra banda, les restes de malacofauna (conquilles
i mol·luscs) suposen un 18,52% del total de les restes
recuperades. La presència d’aquestes en totes les
cales excavades respon molt clarament a la
proximitat que té la zona envers el mar, fet que
afavoreix l’aprofitament d’aquests tipus de recursos.
D’aquest percentatge destaquem la presència de
Mytilus galloprovincialis (musclo) amb un 7,41%, de
Patella (barretet o pagellida) i de Bolinus brandaris
(comunament conegut com a múrex) amb un 3,29%
i un 3,70%, respectivament, de Glycymeris
(petxinot) amb un 2,06% i un fragment de conquilla
interna de Sepia officinalis (sípia) amb un 0,41%.
Hem d’afegir també la presència de restes de peix,
representades, però, per un 0,41% amb una única
vèrtebra.
Podem concloure, doncs, que el registre
zooarqueològic de l’emplaçament de Sant Pere de
Romeguera, durant els períodes representats per les
unitats estratigràfiques excavades en la campanya
de  l’any 2013, en mostra una diversitat de fauna a
través dels diferents animals determinats:
mamífers, aus, amfibis, peixos i conquilles de
mol·luscs. Els resultats del seu estudi ens han portat
a conèixer quines espècies animals eren explotades,
caçades, o consumides, i en alguns casos quins
patrons se seguien, a través de l’estudi de les seves
traces.
El Sot de l’Aubó · XIII · 48 (2014) Laia Font/Maria Rosa Aran
BIBLIOGRAFIA
Chaix, L. i Méniel, P. 2005: Manual de Arqueozoología. Ariel
Prehistoria. Barcelona.
Gardeisen, A. i Valenzuela, S. 2010:  «Leporaria urbanos.
Problemática y evidencias en el registro arqueológico de
Lattara (Hérault, Francia)». Pyrenae 41(1): p. 97-118.
Grant, A. 1982: «The use tooth wear as guide to the age of
domestic ungulates». A B. Wilson, C. Grigson i S. Payne (ed.):
Ageing and Sexing Animal Bones from Archaeological Sites.
BAR British Series 109. Oxford: p. 91-109.
Greenfield, H. i Arnold, E. 2008: «Absolute age and tooth
eruption and wear sequences in sheep and goat: determining
age-at-death in zooarchaeology using a modern control
sample». Journal of Archaeological Science 35: 836-849.
doi:10.1016/j.jas.2007.06.003
Schmidt, E. 1972: Atlas of animal bones. For Prehistorians,
Archaeologists and Quaternary Geologists. Elsevier
Publishing Company. Amsterdam.
Malacologia marina (múrex i lapa) (Foto: Alfons Viñas)
Restes de malacologia marina bivalba (Foto: Alfons Viñas)
maqueta.pmd 19/06/2014, 23:5519
20 El Sot de l’Aubó · XIiI · 48 (2014) Laia Font/Maria Rosa Aran
Llegenda nomenclatura:
au nd: Au no determinada; sp: quan no podem acabar de perfilar l’espècie; Malacofauna nd: Malacofauna no determinada;
MCR-Me: Macrofauna mida mitjana; MRC-Nd: Macrofauna no determinada; Mi Nd: Microfauna no determinada; OC Nd:
ovicaprins no determinats.
maqueta.pmd 19/06/2014, 23:5520


Restes de fauna trobades a Sant Pere de Romeguera. Campanya SPR'2013

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert