El propòsit d’aquest treball és examinar la importància que té l’autoconcepte físic i l’autoeficàcia general en la predicció de la conducta de pràctica física en una mostra d’adolescents. El nombre de participants és de 1.588, pertanyents a la ciutat de Màlaga (Espanya), amb edats compreses entre 14 i 16 anys (M = 15,11; DT = 0,78). Es tracta d’un estudi transversal en què s’usa l’enquesta per obtenir les dades. A més de recollir informació sobre l’activitat fisicoesportiva feta i el sexe, s’han utilitzat diversos instruments per mesurar els constructes objecte d’estudi, com el Qüestionari d’Autoconcepte Físic (QAF) i l’Escala d’Autoeficàcia General (EAG). Les anàlisis de regressió logística binària efectuades indiquen que ambdós constructes prediuen de manera significativa la conducta de pràctica física per al total de la mostra, tenint en compte que el model inclou les dimensions condició física, habilitat física i força, així com l’autoeficàcia general. No obstant això, quan s’analitza en funció del sexe, la percepció d’eficàcia general queda també exclosa en el cas de les noies
