Equip de Recerca del CETA,

Revistes Catalanes amb Accés Obert


TEMATICA HISTORICA, SOCIAL I DE COSTUMS 
ARNES, PORTES ENFORA (1) 
Treball de camp elaborat per I'equip de recerca del Centre d'Estudis de la Terra Alta 
El mas de Pau i el seu entorn 
La situació d'aquest mas simbolitza la soli- 
tud. arnb tot el significat del mot i més encara en 
I'actualitat, que resta tancat i sense fum a la 
xerneneia. Ací, a la capcalera del riu Algars hom 
es troba voltat de cingles i boscos que semblen 
talment caiguts del cel i per penetrar-hi cal 
descobrir preterits senderons temorosos de pro- 
fanar la frondositat d'aquest sector del Port 
d'Arnes. La capcalera de la conca del riu Algars 
és de molt difícil accés i merces als obstacles 
posats per la naturalesaferéstegad'aquest Iloc, 
I'entorn es manté gairebé verge de la petja 
humana si continuem aigües amunt del mas de 
Pau. Noms com clot de la Pega. barranc del 
Corb, la val1 Negra, barranc de la Paridora, 
estret del Llac i el toll Blau evidencien ben 
clarament I'imatge dels noms esmentats. Inten- 
teu anar-hi i us en convencereu ben aviat. 
La construccio del mas ens mostra una 
casa perfectament adequada al Iloc, on al de- 
curs de molts anys ha donat aixopluc a una 
família muntanyenca pura dedicada a la rama- 
deria, la fusta del bosc i al conreu d'userda, 
patates i cereals aprofitant les clarianes de 
I'entorn del mas de Pau. La duresa ambiental i 
la manca dels mitjans de comoditat més ele- 
mental~ obligaalsdarrersocupants a traslladar- 
se a Arnes, abandonant aquest paradisiac racó 
de món, encisador pels que el visiten pero rnolt 
dur quan s'hi ha de viure permanentrnent. Els 
excursionistes hem anat perdent gairebé de 
( Mas de Pau. arnb el porxo doble. que dona accés a I'entrada principal del mas. I 
TEMATICA HISTORICA, SOCIAL 1 DE COSTUMS 
sobte, tots aquests acollidors informadors que 
sempre estaven a punt d'orientar al caminador 
foraster. Sembla un contrasentit que abans, 
sense quasi cap accés facil a I'interior del Port, 
tots els rnasos i rnasets estaven ocupats bona 
part de I'any i actualment, amb pistes forestals 
enxarxades a tort i a dret, tothom ha fugit, uns 
per necessitat i d'altres perla forca. El mas de 
Pau, a rnés de les dependencies interiors. 
posseeix un porxo com no n'hi han al Port; es 
tot cobert, amb dos plantes. A baix hi ha la llar 
de foc al racó. amb les quatre parets tancades 
als aires gelats del bosc i amb I'entrada Iliure, 
sense porta i al damunt un entresolat tarnbé 
cobert, dobla I'espai de la planta baixa i s'hi 
puja per una escala exterior, ampla, feta arnb 
Ilosesde pedra. El conjunt captiva al nouvingut 
i per acabar-ho d'adobar, dues carrasques 
monumentals donen ornbra a I'entorn del por- 
xo, amb una fonteta que acaba d'arrodonir 
aquest paratge. 
A uns cinc minuts hi neix lasurgencia nome- 
nada Ullal de Pau, de cabdal constant, que 
simbolitza el naixement del riu Algars, rnalgrat 
queaquest riu neix molt més amuntdel toll Blau. 
A I'entorn del mas de Pau en surten varis sen- 
ders radials que menen, un a Beseit pel riu 
Ulldemó i d'altres als plansde Terranyes pel col1 
de Montfort i a la mola de Cati per la roca de 
I'Enclusa i rasets de Lino, pujant pel barrancdel 
Corb, al riu Algars. Riu amunt hi trobareu I'estret 
més fins el toll Blau. Del mas de Pau al col1 de 
Montfort Oh. 45m. i a Terranyes mitja hora rnés. 
El refugi de Terranyes 
A I'extrem S.W. de I'altipla de Terranyes i a 
10 minuts del cim més alt d'aquest sector del 
Port, la Miranda (1 193 m.) s'hi troba el refugi de 
Terranyes, antigament masdeTorrero, constru- 
i t  de nou perdonar acolliment a excursionistes, 
boscaters i cacadors, doncs aquest lloc esta 
rnolt allunyat de pobles i masos habitats. Molts 
anys enrera els plans de Terranyes eren conre- 
ats del tot, amb una majoria dedicats al cultiu de 
patates de sembra, fet que obligava a nombro- 
ses farnilies arneroles a continues anades i 
vingudes des d'Arnes, utilitzant carnins de bast. 
Terranyes sernblava un poble traslladat a més 
de mil rnetres d'alcada i nombrosos masets 
poblaven temporalment els plans, des de les 
Foies fins la punta de la Miranda. El mas del 
Torrero fou sempre el més important, amb gran 
corralissa i dues cisternes, que actualment en- 
cara s'en fa us al refugi, inaugurat I'any 1990. 
del Llac, on un senderet obert damunt del cingle 
permet vencer aquest toll quan les aigües bai- 
xen mogudes. Més amunt s'hi troba, esperant- 
nos, el toll Blau, fi del trajecte a peu, doncs més 
enlla els grans blocs de pedra despresos dels 
cingles, impedeixen seguir endavant. 
D'Arnes al mas de Pau, 3 hores i 1 h. 40m. 
Aauest era el masdel Torrero. on actualment 111 lrobareu el 
~,~~~ ~ 
A prop del mas de Pau es troba el mas del Llosero. a I'inici refugi de Terranyes. El cim del Caro s'alqa per damunt de 
del cami que puja al col1 de Montfort. totes les muntanyes i boscos dels plans de Terranyes. 
20 BUTLLET~ NÚM. 24 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (460) 
TEMATICA HISTORICA, SOCIAL I DE COSTUMS 
Aquest aixopluc seweix d'acollida i pernoctació 
als excursionistes que solen fer la travessia del 
Port d'Arnes al Caro i Tortosa o d'Horta de Sant 
Joan a la Mola de Cati. Si no us fa peresa el 
caminar encara podreu seguir les petges dels 
arnerols, pujant a Terranyes pel cami de bast, 
tot passant pel col1 de la Creu, les Valls, barranc 
del Pedregar, col1 de Miralles, el Pirnpoll i el pi 
Ramut, colls de I'Ereta i de la Grassada, ja a dalt 
de tot i nornés a 10 rninuts del Refugi de Terra- 
nyes. Actualrnent la ruta més curta per accedir 
al Refugi pot fer-se arnb vehicle fins el col1 de 
Miralles i seguir ara a peu. passant a frec del 
Pimpoll. 
Per acabar, cal saber que també s'hi pot 
accedir des del mas de Pau, pel col1 de Montfort; 
desde la Vall Negra, a la capqaleradel riu Algars 
i també des de la tosseta Rasa. La ruta més 
freqüentada sol ser la travessia Caro-Terra- 
nyes, passant pel collde Llinars i els plansde les 
Foies, ja a I'entrada de Terranyes. Cal advertir 
que el refugi és lliure i no hi ha cap rnena 
d'equipament, sols aigua, unataula i a I'entreso- 
lat. cal dormir damunt la maconeria. La porta 
esta desbaldada i cal dur llenya per animar 
aquesta llar de foc que ens espera a dins del 
rnenjador. 
El povet de la neu 
Aquest pou es troba situat a I'oest de la 
població i a propde les darreres cases del carrer 
de la Font, on cal seguir ara tot pujant a un 
turonet amb plans conreats d'ametllers i tot 
seguit estem al cim del povet, descobrint la 
cúpula del pou. L'estat de conservació del pou 
és rnolt bo i recomanem la seva visita. rnalgrat 
no estar excavat fins els fonarnents originals. 
La construcció del pou de la neu d3Arnes 
data del segle XV, epoca de gran esplendor i 
riquesa de la vila. El diposit esta soterrat per ser 
més aillant i sols hi ha un vessant al descobert, 
orientat al nord. on es troba I'obertura d'accés i 
al darnunt un altreforatfet per personal incontro- 
lat. La porta d'entrada al pou esta situada a un 
tercde I'alcada. Aixovol dirque partdel pou esta 
cobert de runa i que lacota del paviment original 
esta uns metres més baix. Esta previst excavar 
aquestes terres fins arribar al fons per saber del 
Vista exterior de la cupula del povet on el forat d'acces ha estat cobert amb obra amb volta de cano. amb obertures tapades 
provisionalrnent. 
(461) BUTLLET~ NÚM. 24 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 21 
TEMATICA HISTORICA, SOCIAL l. DE COSTUMS 
Tall esquematic del pou de neu d'Arnes. 
cúpula 
: . .. 
. * .  . 
. . .  . .  I 
certtotalacapacitati alhoradescobrir el sistema diposit i es tapaven amb pedra i argila al finalit- 
dedrenatge, com tenen totsels pousde neu, per zar I'omplida. 
facilitar lasortidade lesaigüesdefusióde la neu Sistema d'omplida 
emmagatzemada al pou. ' La neu es dipositava en capes i aillada del 
El povet de la Neu es de planta circular, fons i murs amb palla o rames de pi. Els treba- 
tipus ben freqüent, doncs amb la mateixa longi- lladors la piconaven amb malls de fusta (pilons) 
tud de mur, tenien més capacitat. Esta cobert 'preferentment de carrasca. El treball era molt 
amb una cúpula de tipologia arab molt solida. idur, per les baixes temperatures i els treballa- 
Lesdimensionsdel dipdsit sónde 8,40 x6,35 m. idors calia que es rellevessin sovint. L'omplida 
Sempre tenint en compte que el sol esta ple de ;es realitzava intercalant un o dos pams de neu 
runa. ;i capes aillantsde palla. L'últimacapa aillant era 
Els murs tenen un gruix entre 0,50 i 0,60 m. !de més gruix que les altres. L'abocament o 
i estan construits amb pedra de la zona. Per $carrega s'efectuava principalment per la porta 
construir la cúpula esvan utilitzar carreus amor- inferior, i quan ja no era possible aquesta mani- 
terats amb argamassa amb la junta enrasada, .obra la carrega es feia pel forat zenital de la 
els murs són de maconeria. A I'exterior l'aparell t cúpula. 
és de maconeria ordinaria, amb pedres petites ' Els forats calia tancar-los molt acuradament 
per encaixar. doncs els corrents d'aire eren molt temibles i 
El forat zenital esta cobert per una volta de acceleraven la fusió de la neu emmagatzema- 
canó amb dos forats que s'obren per omplir el da. L'aigua de fusió també era molt perillosa, no 
22 BUTLLET~ NÚM. 24 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (462) 
TEMATICA HISTORICA, SOCIAL I DE COSTUMS 
podia quedar-se al fons del pou i s'evacuava 
rnitjancant desaigües que conduien aquest dre- 
natge aforadel pou, sortinta unacota rnés baixa 
del terreny a manera de font. 
Finalrnent, sobre la cúpula que quedava al 
descobert, s'estenien rames i matolls verds re- 
novats quan s'assecaven, a fi d'oferir una capa 
aillant a la superfíciesuperiordel pou, exposada 
a les altes temperatures. 
Historia dels pous de neu 
Des de ternps remots I'horne ha conegut i 
també ha apres a utilitzar les propietats refrige- 
rants de la neu i el gel. Els tres usos principals 
han estat emprats en la conservació d'alirnents, 
refresc de fruits i també, la utilització per a fins 
terapeutics. 
Algunes tecniques són una aportació d'ori- 
gen rnesopotamic i les primeres noticies aparei- 
xen el 1700 a.c. construint a Mari caves per 
ernmagatzemar la neu recollida 200 km. Iluny. 
Grecs i rornans la utilitzaven abundosament. 
Aquestes tecniques desapareixen a Occident 
despres de la invasió dels barbars, malgrat tot, 
els musulmans van continuar ernprant la neu. 
Les tecniques de I'aplicació i ús de la neu "en 
conserva" ja es coneixen a ['Espanya musulma- 
na del segle X. Hi ha prou proves que dernostren 
que a la Baixa Edat Mitjana gracies a la influen- 
cia musulmana, la neu ja s'utilitzava al nostre 
país i I'ús d'aquest element fred arriba a estar 
molt estes entre la noblesa i classes elevades. 
A I'epoca del Renaixernent, I'ús de la neu 
continua difonent-se arreu d'Espanya entre les 
classes diguem-ne més poderoses. S'han tro- 
bat referencies, cites i documentsque afirmen la 
progressiva consolidació del comerc estable de 
la neu. Els pous i neveres les feien construir els 
Superficie del povet de a neu d Arnes orientada al nord. 
amb els tres torats ben visibles 
(463) BUTLLET~ NÚM. 24 DEL CENTRE D'ESTUDIS 
Ajuntaments. grans monestirs o bé persones 
adinerades i com que I'explotació directa no era 
habitual, aquests magatzems de neu s'arrenda- 
ven als proveidors de neu. Els Ajuntarnents 
intervenen al comerc de la neu dictant normes 
sobre preus i llocs de venda, establint tributs i 
impostos. Cal observarque en aquells ternpsels 
arrendatarisde I'explotació i comercd'un pou de 
neu estaven sotrnesos a contractes rnolt estric- 
tes Iligats arnb cornprornis de subministrament 
garantit, transport i d'altres exigencies que ara 
no venen al cas. Per acabar, entrem al segle XX 
i la neu es continua acceptant com a medica- 
ment i les neveres rnunicipals donaven total 
prioritat pels malalts. La indústriadel gel artificial 
ha fet desapareixer del tot aquesta indústria 
rural, que s'ha perllongat al decurs de rnés de 
deu segles. Tot un record! 
Boveda de povet de ia Neu d'Arnes. A dalt. el forat a la 
cúpuladel pou ial'extrem inferior. unforat mespetit utilitzat 
coma bocad'acces al pou i mes avall. un segon forat. obert 
per passavolants que hi pernoctaven. 
DE LA TERRA ALTA 23 


Arnes, portes enfora (I)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert