Pérez i Suñé, Josep M.

Rams i Folch, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL CETA VISITA LA FATARELLA 
Les Camposines 
Pere Rams i Folch / Josep Mª Pérez i Suñé 
Ellloe de les Camposines i el seu entorn 
L'antic terme o quadra de les Camposines, 
en el sector sudest del terme municipal de la 
Fatarella (la Terra Alta), esta a la vall mitjana del 
barranc de la Font de l' Auba, mal conegut per riu 
Sec, en un important encreuament viari de les 
carrete res N-420 de Tarragonai Reus a Falset, 
Móra d'Ebre i Gandesa i de la N-230 de Tortosa 
a la Vall d'Aran. D'aquest punt surt la carretera 
local TV-7331 que porta a la vila de la Fatarella. 
L'agregat de les Camposines és una caseria de 
població disseminada, en I'actualitat practica-
ment un despoblat integrat per I'anomenat Hos-
tal de les Camposines, prop del barranc de 
I'esmentada font de l' Auba, i per I'antiga esglé-
sia romanica de Sant Bertomeu, situada un 
quilometre al nord i que havia estat parroquia del 
lIoc. La seva població sempre fou escassa: 16 
focs el 1358, 14 focs el 1378, només 1 foc el 
1553 i 10 i 12 habitants el 1820 i 1842 respecti-
vament (després el censos són conjunts amb la 
Fatarella). L'any 1934 arriba a tenir60 habitants. 
La Batalla de l'Ebre acaba amb les Camposines 
i completa la destrucció del castell, per bé que se 
salva I'església. Actualment només resten habi-
tats alguns deis masos de la zona, sobretot els 
principals, situats a la vora de la carretera. 
Reeull historie 
Les primeres evidéncies de poblament a les 
Camposines daten del Neolític o com a molt 
tardar, de I'Edat del Bronze, segons es dedueix 
de la troballa d'una destral de pedra polida 
documentada a la zona. D'un moment posterior 
són els tres fragments (dues vores i una nansa) 
de ceramica a torn de clara filiació ibérica, que 
malgrat no poder-la associar a cap lIoc concret, 
ens dona una referéncia d'una possible ocupa-
ció d'algun lIoc proper en época ibérica, consi-
derant que el riu Sec és una important via de 
penetració i comunicació entre el riu Ebre ¡les 
terres de I'interior del Sud de Catalunya i el Baix 
Aragó, caracteritzades ambdues per la impor-
tant concentració de poblament durant el Bron-
ze Final i I'época ibérica. 
Segons la tradició recollida per Emilio More-
ra, Camposines fou una població próspera que 
a I'época del califat se subleva contra el seu valí. 
La repressió que en seguí va ser molt dura, sent 
arrasada i sembrada de sal; els habitants es 
desperdigaren i anaren a viure per les poblaci-
ons ve·ines. L'aparició a la zona d'un important 
volum de ceramiques islamiques suggereixen la 
possibilitat de que en aquest indret hi hagués 
una alqueria musulmana. Malgrat tot, la proce-
déncia superficial d'aquestes restes dificulten la 
seva datació precisa, tota vegada que la técnica 
FaQana de I'església de Sant Bertomeu. 
(945) BUTLLETí NÚM. 37 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 9 
EL CETA VISITA LA FATARELLA 
10 
Església de Sant Bertomeu. 
i decoració islamica continua sent emprada a la 
zona de la Ribera de l'Ebre, amb posterioritat a 
la conquesta cristiana. 
Laprimera noticia historica de les Camposi-
nes la trobem en la donació de terres de la Satllia 
de Miravet als templers, feta per Ramon 
Berenguer IV I'any 1153, que inclo'ia els termes 
de la Fatarella i Camposines. L'any 1209, el 
comanadorde Ribera, Pere de Castellnou, ator-
ga a PeJe de Brusca i als homes que vulguessin 
anar-hi, una carta de població del \loe de les 
Camposines. A les acaballes del segle XIII, les 
poblacions de I'antiga Batllia de Miravet hague-
ren de suportar greus enfrontaments entre el 
senyoriu deis Entences, situat al caste\l de Móra, 
i I'alian<;a formada pels Montcades i I'Orde del 
Temple. La família Enten<;a, enemistada des de 
feia anys amb el Temple, engega un seguit 
d'actes per perjudicar als lIocs depenents del 
Temple, entre ells les Camposines, que fou 
saquejat i cremat els anys 1291 i 1293. 
L'any 1317, amb I'extinció de I'orde del 
Temple, els Hospitalers varen accedir al domini 
d'aquestes terres. La Fatarella i les Camposines 
pertanyien a la Comanda d' Aseó, i en el segle 
XIV passaren a formar part de la Comanda de 
Vilalba. Poca cosa es coneix deis primers se-
gles de senyoriu hospitaler, pero cal suposar 
que ellloc de les Camposines deuria de seguir 
una tonica semblant a la deis darrers anys 
templers. Se sap que I'any 1439 el preceptor de 
Vilalba, fra Joan de Vilagut, autoritza a la gent de 
les Camposines a muntar el primer trull d'oli. 
La recent troballa d'una sitja al costat del 
mateix camí que porta fins a I'església de Sant 
Bertomeu, tapada amb la pedra reaprofitada 
d'un molífariner, fa pensarquelazonapotdonar 
algunes sorpreses arqueologiques, ja que fins 
al moment, no s'havien realitzat estudis arqueo-
logics que serveixin per a aprofundir en el conei- • 
xement del passat de Camposines, i que el 
eoneixement que ara en tenim sigui refor<;at per ; 
les evidencies arqueologiques. 
En el segle XVI comen<;a la decadencia del 
\loe i ja no se'n tindra més notíeies fins al relat 
que deixa escrit el cronista Cock el 1585, del 
pas, per allí, de la comitiva reíal de Felip 11, on 
surt esmentada la venta de les Campusines. 
L'església de Sant Bertomeu 
A prop de I'antic hostal de les Camposines 
s' eleva una mica el terreny entremig deis eamps 
de eultiu, formant una esplanada d'uns 60 m de 
lIarg per 30 d'ample. Aquest espai, segons Enrie 
BUTLLETí NÚM. 37 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (94E 
rEAME 
CE 
VILALBA 
" , 
. 
St. Francisco 
" ,/rEAME 
la ,,:20 DE 
" n 27 
30 1. 31 
" " 
311 la Falarella 3~ 
" 
•••. FUX 
". 
TERME O'Aseó 
TEAME 
CE 
MÓRA C'EBRE 
Mapa del terme de la Fatarella (Font: La Fafarella. Una 
visió genera~. 
Ventosa, deuria correspondre al recinte emmu-
rallat del castell, sent la part central, més alta 
que la resta, el lIoc on s'elevava la torre amb 
I'església vora seu. Al costat de I'edifici religiós 
trobem les restes del cementerio 
Sant Bertomeu és una església petita, amb 
una sola nau amb capgalera plana, que mesura 
10m de lIarg, 5,85 m d'ample i 4 m d'alt a 
I'interior. Per cobrir la nau s'utilitza el mateix 
proeediment constructiu que trobem a altres 
eonstruccions similars a la Terra Alta (Pinyeres, 
Algars, Berrús); nou arcs diafragma transver-
sals, separats entre ells escassament mig me-
tre, sobre els quals s'assenten les lIoses sobre-
posades. Aquests ares,' de mig metre de gruix, 
arrenquen de terra lIigats per una bancada pe-
rimetral que fa de socol, i pugen generant un bell 
arc apuntat rebaixat. Són de pedra molt ben 
tallada, amb les arestes de I'intradós aixamfra-
nades. Els murs laterals d'on arrenquen els arcs 
són gruixuts, d'un metre, i obrats de magoneria 
bona. El mur de tramuntana rep el suport de dos 
potents contraforts, ja que aquest costat és el 
que presenta un fort desnivell i deurien de ser 
col·loeats per a evitar que la pressió deis arcs 
interiors ensorrés I'edifici. Centrada en el mur 
del peu, s'obre la porta que forma un arc de mig 
punt adovellat Al damunt de la porta hi ha tres 
EL CETA VISITA LA FATARELLA 
permodols, la funció deis quals s'ignora, pero 
segons Joan Fuguet, podrien tractar-se de su-
ports per a aguantar algun ti pus de portic. El 
tester esta coronatper un petit campanar de 
cadireta d'una arcada, segurament refet no fa 
molts anys, substituint I'espandanya original, 
molt més esbelta i elegant si tenim en comte la 
resta de construccions ve',nes abans esmenta-
des. 
A I'interior de I'edifici es conserven dues 
columnetes amb basament i capitell d'una sim-
plicitat cistercenca, que podrien pertanyer al 
primitiu altar, i n'hi ha una altra de gotica, ben 
esculpida, amb un buit a la part superior que 
suggereix un tenant d'altar amb el seu recondi-
torio A I'interior també trobem una estela funera-
ria discordal, amb una creu grega o templera 
sense orla a una cara i, segons Ventosa, un 
escut amb la ma a I'altra. Aquesta estela, feta 
amb pedra sorrenca esta forga erosionada, és 
un altre vestigi de la importancia que degué tenir 
el lIoc de Camposines en época medieval, ja 
que aquestes esteles apareixen en lIocs asso-
ciats al Temple. 
Interior de I'església de Sant Bertomeu. 
(947) BUTLLETí NÚM. 37 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 11 
EL CETAVISITA LA FATARELLA 
o 
- -
Destral de pedra polida. 
( .~ 
'-------
Ceramica ibérica. 
, , 
• • 
---
Ceramica musulmana. 
Materials arqueológics recuperats a les Camposines 
(Font: La Fatarella. Una visió genera~. 
Les Camposines i la Guerra Civil 
Durant la batalla de l'Ebre (agost-octubre 
1938) s'instal·la prop de I'Hostal de les Campo-
sines el comandament republica. La situació 
estrategica dellloc, fa que Camposines sigui un 
punt important durant la batalla; les tropes repu-
blicanes, coneixedores d'aquesta situació s'atrin-
xeren a la zona i durant els mesos d'estiu 
aconsegueixen resistir les continues ofensives 
nacionals. L'important nus de comunicacions 
que és les Camposines ho corrobora la instal·la-
ció deis lIocs de comandament d'algunes unh 
tats republicanes als voltants de I'església de ~ 
Sant Bertomeu. .., 
Les tropes nacionals no pogueren ocupar- : 
les Camposinesfins el dia 11 d'octubre, apode-
rant-se del fort nucli de resistencia que els 
republicans havien organitzat en aquesta zona, 
envoltant diverses posicions que el defensaven 
i fent molts presoners. S'ocuparen algunes po-
sicions altes al nord de Camposines. Aquest 
mateix dia 11 es va ocupar I'església de Sant 
Bertomeu, quedant en mans deis nacionals els 
primers 8 km de la carretera que porta fins Aseó. 
La resistencia republicana fou debilitant-se rapi-
dament, ja que les tropes republicanes estaven 
practicament desorganitzades per la maniobra 
envolvent, el gran nombre de baixes i preso-
ners. 
Les restes materials i humanes que encara 
avui es troben a la zona de Camposines són el 
mut testimoni deis dramatics fets ocorreguts, no 
només al lIoc, sinó a tots els indrets que foren 
escenari de la Batalla de l'Ebre (restes d'arma-
ment, restes humanes, esteles funeraries recor-
datories deis combatents caiguts, els impactes 
de bales i projectils a les construccions, etc.). La 
situació immillorable de I'església de Sant Ber- -
tomeu ha fet que des del Consorci Memorial deis ': 
Espais de la Batalla de l'Ebre, s'hagi triat Campo-
sines per a I'ubicació, a prop de I'església, d'un 
monument-ossera que serveixi per a dipositar 
les restes aparegudes deis combatents caiguts 
i ser un homenatge a tots ells i a la seva memoria 
per a les futures generacions. Segons el COME-
BE, la construcció de I'ossera esfara al vessant 
del turó on s'aixeca I'església, utilitzant els ma-
terials propis del territori, amb una presencia 
destacada de la pedra en sec i defugint qualse-
vol mena d'ostentacions o elements decoratius 
excessius, cercant un disseny senzill i digne. 
L'espai destinat a ossera es construira a I'interi-
12 BUTLLETí NÚM. 37 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA (948) 
EL CETA VISITA LA FATARELLA 
F 
1= 1::: f-
~ 
:.... 
~ ~ >-
L.. 
~ ~ ¡:: 1= ~ 1= 1- f- f-
~ '- l 
¡::: 
~ f-
'--
1= ~ f-
'-
I I I 
I I • 
~ ~ : : : 
, , I , , 
! : I : : : 
: :::::::::!. 
, -f-t--;"·~·~·!-.J-·~~ 
. :: i : : ~ : t ; I I 
:. :::: :: I 
I t. 1, • I 
• • '1 I I 
• ~ :. I I 
I •• ' I I 
• I I I I I • I • 
¡:: ¡::: 
~ ~ f- 1-
'- '-
....... 
l::==:i===J 
::·::t:~ Nivell coberta 
',. +-- primitiva 
4 , ... 
'ocA 
Parroquial de les Campesines (Fent: FUGUET, J. L'arquitectura de/s temp/ers a Cata/unya). 
or del turó, excavant una mena de cova on seran 
'dipositades les restes i que en principi, no estara 
oberta al públic. A I'exterior s'habilitara una zona 
de recepció on, a través del seu disseny, es 
faciliti la reflexió i el recolliment necessari que 
pot existir a qualsevol cementiri, sense arribar a 
ser-ho. 
Bibliografia consultada 
A.A.V.V. (1984): Gran Geografia Comarcal de 
Catalunya, vol. 11. Ed. Fundaci6 Enciclope-
dia: Catalana. 
A.A.V.V. (1995): La Fatarella. Una visiógeneral. 
Ed. Centre d'Estudis Tarragonins Antoni 
Agustí. 
A.A.V.V. (2001): «Evidencies arqueologiques 
del ritual de la mort a la Terra Alta medieval», 
a Dossiers d'História Terraltenca, núm. 1. 
Ed. Secció d'Arqueologia del Patronat Pro 
Batea. 
A.A.V.V. (2002): «Troben una sitja i una pedra 
d'un molí medieval en eixamplar un camí 
rural vora ,I'ermita de Camposines», a La 
Cabana, núm. 110. Ed. Grup de premsa de la 
Fatarella. 
FUGUET, J. (1995): L'arquitectura deIs tem-
plers a Catalunya. Ed. Rafael Dalmau. 
MEZQUIDA, L. (1997): La batalla del Ebro. Ase-
dio y defensa de Gandesa en sus aspectos 
militar, económico, demográfico y urbanístico 
(3a edició). Ed. Diputació de Tarragona. 
MORERA, E. (1981): Tarragona Cristiana, vol1. 
Tarragona. 
TORMO, D. (2002): Memória del projecte del 
Monument-Ossera de Sant Bertomeu de les 
Camposines. Fet pel Consorci Memorial deis 
Espais de la Batalla de l'Ebre. 
TORRES, E. (1999): La batalla de I'Ebre i La 
Caiguda de Barcelona. Ed. Pagés Editors. 
VENTOSA, E. (1986): Esglésies singulars de la 
Terra Alta. Ed. Diputació de Tarragona. 
(949) BUTLLETí NÚM. 37 DEL CENTRE D'ESTUDIS DE LA TERRA ALTA 13 


Les Camposines

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert