Sánchez Mesa, F. X.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Administració 
Una de les noticies més importants 
que es van produir durant I'any 1900 
va ser la inauguració de la carretera 
que comunica Alcover amb el santuari 
de I'ermita del Remei. Aquesta carre- 
tera va ser costejada amb I'aportació 
d'almoines, la subscripció pública i les 
donacions voluntaries. Mossen Jaume 
Tarragó, davant el ple del consistori, 
va felicitar-se del fet que durant les 
obres de construcció de la carretera 
no s'haguessin lamentat desgracies 
personals i per aquest motiu proposa, 
va la celebració d'una gran festa popu- 
lar de caracter religiós per la seva in- 
auguració. Moss6n Tarragó proposava 
la data del 2 1  d'octubre i, com que 
coincidia amb el diumenge de Festa 
Major, demanava que la festa de sant 
Prbsper es traslladés al dia 23 perque 
d'aquesta manera I'afluencia de foras 
ters seria major. La proposta va ser molt 
ben rebuda i es va acordar crear una 
comissió de festes perdonar la major 
magnificencia possible a la festa d'in- 
auguració. Aquesta comissió va que 
dar formada pel mateix mossen 
Tarragó, pels regidors Antoni Catala 
Serra, Lluís Giné Escarré i Antoni Martí 
Serra, així com pels presidents de les 
societats Casino dSAlcover, Joan 
Barbera París, i la Societat la Dalia, 
Joan Andreu Lloveras. La comissió es 
va encarregar de la redacció i la distri- 
bució deis programes de festa, la r e  
captació de fons mitjancant subscrip 
cions públiques així corn del lloguer de 
músics i I'arranjament de carrers. Ja 
durant la Setmana Santa, el consistori 
havia complert amb els seus deures 
religiosos acceptant la invitació que el 
regidor Antoni Catala Serra els havia 
realitzat en qualitat, en aquest cas, de 
procurador de la Confraria de la Sang. 
La inestabilitat va tornar a ser la 
nota dominant a I'Ajuntament. Ja vam 
ser testimonis d'una renovació de 
I'equip de govern en el darrer trimes 
tre de 1899, perb durant I'any 1900 
les dimissions es va anar succeint fins 
arribar a finals d'any, quan I'alcalde 
Josep Gomis va presentar la seva di- 
missió per motiusd'edat (feia 60 anys). 
La primera persona que va presentar 
la seva dimissió va ser el secretari 
Josep Roig, que va ablegar que no li 
conveniacontinuar en el carrec. Va ser 
substituit temporalment pel veí de 
I'Albiol Carlos Fernández Alonso que, 
com a secretari interí, passaria a co- 
brar un sou de 40 ptes. mensuals. El 
mateix Carlos Fernández va dimitir a 
finals del mes de novembre. I al llarg 
de I'any van continuar les tensions en- 
tre alguns membres de I'equip de go- 
rocneria 2% Nasetra Benora ifol 
. . 
rrn solemnidad 
.; & icaeitadv pompa., < . .  ,s , .. ! - i  o > L T ~ .  0 > . , .  t : , ,  6 \  , 
L'acte va tenir resso en e/ Diari de Tarragona de/ 23 d'octubre de 1900, 
vern i el regidor Gaspar Girona. Aquest estimar. En una sessió posterior, el 5 
va demanar la seva dimissió al mes de de desembre, el sr. Girona va insistir 
novembre Per motiusde salut i perque en la seva petició pero la resposta va 
havia d'atendre altres assumptes de continuar sent negativa. Finaiment se 
caracter Particular. SegOnS i'equip de li va advertir que la presentació de la 
govern, aquesta dimissió no s'ajusta- dimissió no Ireximia de continuar as. 
va als requisits marCatS per la llei ja sistint a les sessions plenaries i que si 
que I'havia presentat en forma de car- no es presentava es tiraria endavant 
ta  que, a més, no anava dirigida a i'au- I'expedient que tenia obert per aban. 
toritat competent, i per tant es va des- donament de les funcions públiques. 
ara fa cent anys 
Aquesta era una proposta del mateix 
alcalde en la sessió del 7 de novembre 
motivada per la impossibilitat de rea  
litzar cap reunió consistorial durant qua 
tre setmanes (xtr manca de qubrum. 
Com ja hem comentat, durant el 
mes de desembre el Josep Gomis va 
presentar també la seva dimissió per 
motius d'edat. Aixb va comportar que 
durant tres dies, Alcover va comptar 
amb tres alcaldes diferents. El dia 1 2  
va presentar la seva dimissió I'encara 
alcalde Josep Gomis; la seva dimissió 
va ser acceptada i es va nomenar al- 
calde interí Gabriel Simó Llopis i, tres 
dies després, el 15 de desembre i des 
prés d'una sessió extraordinaria, és 
escollit nou president Antoni Catala 
Serra amb un total de set vots. 
Les eleccions a Corts van ocupar 
també un capítol important en lesdeli- 
beracions municipals. A principisd'any 
van ser exposades les llistes dels com- 
promissaris per a senadors. Recordem 
que aquesta llista era formada pels 
quaranta majors contribuents de cada 
població i els donava dret a participar 
en I'elecció deis representants al Ce 
nat. La Ilista definitiva, pero. no es va 
fer pública fins a finals d'any; els vefns 
Francesc Masdeu Valldeperes i Antoni 
Gine Pujol van ser exclosos per defun- 
ció i van ser substituits per Joan Rove 
llat Girona i Francesc Roig Torrell. 
D'altra banda, un cop més es va 
procedir a la divisió del terme en tres 
districtes electorals per al nomenament 
de la Junta Municipal. A cada secció li 
corresponia els següents carrers: 
Secció primera: carrers del Rec, de 
I'Abadia, d'en Perxes, Amorós, Nou i 
Major (des de la Saura fins a I'església 
Vella), així com el raval del Carme i la 
placa Rubert. 
Secció segona: carrers Major (des de 
I'església Vella fins al portal de St. Mi- 
quel), Forn Xic, St. Llorenc, Sta. Marina, 
St. Ramon i St. Jaume, juntament a les 
places Nova, Vella i de la Font. 
Secció tercera: Les cases de camp, 
suburbis i masies. 
Finalment cal assenyalar que un 
decret del Ministeri de la Governació 
anunciava I'ajornament de les elecci- 
ons a diputats fins al mes de gener de 
1901 per fer-les coincidir amb I'any 
natural. Igualment, les Juntes Munici- 
pals, ja creades com hem vist, no seri- 
en aprovades fins al febrer del mateix 
1901. 
Pel que fa als nomenaments, Joan 
Girona Serra i Rafael Bosch Giné van 
passar a ser treballadors municipals i 
Josep Barbera Cervelló, queja exercia 
les funcions de paleta municipal tam- 
bé s'encarregaria de recaptar els drets 
de les parades públiques per a tot ti- 
pus de bestiar, botigues de sastreria i 
altres tipus de comerc cara a la Fira. 
Hisenda 
A principis d'any s'informa de I'ober- 
tura d'un expedient informatiu a 
I'exalcalde, Francesc Pellicer 
Bartomeu perla defraudació de 5.025 
pessetes i 50 centims del fons munici- 
pal i un altre a I'antic diputat a Corts, 
Gabriel Ballester Boada per la quanti- 
ara fa cent anys 
tat de 520,38 pessetes, corresponents 
als interessos cobrats deis consums 
propis i no ingressats a la caixa rnuni- 
cipal. L'expedient contra Francesc 
Pellicer continua el seu curs i al mes 
de maig se'n presenten els resultats. 
Un cop revisats es troba provada la 
culpabilitat de I'exaicalde i s'acorda 
que ingressi la quantitat defraudada 
arnb un terrnini de 30 dies arnb I'ame- 
naca de portar-lo als tribunals ordina 
ris perque tot plegat ho consideren 
causa de delicte. Trenta dies després, 
el 20 de juny, s'autoritza I'alcalde per 
presentar una querella criminal contra 
Francesc Pellicer per defraudació de 
cabals públics. Els representants de 
I'Ajuntarnent en el judici serien els prc- 
curadors de Valls Ramon Ballester i 
Josep Cendrós, així com els senyors 
Garcia i Peñarrubia de Tarragona. D a  
vant d'aquestes rnesures, sernbla que 
es produeix un canvi en les intencions 
del Sr. Pellicer i presenta una carta de 
pagament per retornar part del seu 
deute, peroel consistori no accepta les 
seves pretensions. 
Tanrnateix, des de I'adrninistració 
de I'Estat també es fan diverses recla 
rnacions a I'ajuntarnent pels seus deu- 
tes acumulats, a vegades des de fa 
anys, per la mala gestió d'anteriors 
equips de govern, un mal que es va ar- 
rossegant i del que no hi ha manera de 
fer net del tot. Si per un cantó s'inicia 
I'any reclarnant al Sr. Pellicer els seus 
deutes, el rnateix dia es decideix a- 
pel4ar davant el rninisteri d'Hisenda per 
i'expedient erroni contra els regidors 
de 1898-99, als quals es reclama una 
quantitat de 6.018,20 pessetes per 
debits de consum. A finals del mes de 
febrer és el Govern Civil el que recla- 
ma e l  pagarnent del contingent 
carcelari i que es rendeixin comptes 
dels anys 1892-93 i 1987-98. Pero la 
cosa no es queda aquí; al mes de mar$, 
la Comissió Provincial dernana repas 
sar els cornptes des de 1876 fins a 
1880, els comptes de vint anys enre- 
re. I al mes de desembre és la Diputa 
ció Provincial la que reclama els d& 
bits pei contingent provincial. És en la 
sessió plenaria del 5 de desembre que 
es decideix ingressar 500 ptes. per 
satisfer el contingent provincial així 
corn pagar el carcerari. 
El capítol d'irnpostos a recaptar 
s'obre el mes de febrer arnb I'aprova 
ció del cupó de consurns. Aquest p re  
veu el pagarnent de 8 centirns per xai i 
bou i 6 centirns per porc. A l  mes de 
juny és el torn de la contribució rústi- 
ca, urbana i la matrícula industrial i, 
d'aquesta manera, es disposa la verifi- 
cació de les Ilistes per dur a terme la 
recaptació. Tarnbé es posa en pública 
subhasta i'arrendarnent de I'escorxa 
dor i el capítol corresponent al reparti- 
rnent de Iíquids i guardia rural. Pero dins 
el capítol fiscal té un paper destacat 
I'arnillararnent. El 30 de rnaig es va 
realitzar la confecció de les llistes per 
modificar I'amiliararnent per tal d'es- 
tablir el repartirnent dels irnpostos rús- 
tics i urbans de I'any 1901. També es 
van revisar quins eren eis veins que 
tenien expedient de deute arnb Hisen- 
da entre els que s'havien de diferenci- 
ar els que havien de ser declarats fa- 
llits per insolvencia i aquells que eren 
solvents gracies al fet de certificar fin- 
ques. Les resolucions es van exposar 
al públic per tal que es fessin les recla- 
macions pertinents. 
A finals del mes d'agost es va pre- 
sentar el pressupost ordinari per I'any 
1901. El pressupost, que va ser apro- 
vat perque el van trobar "conforme i 
ajustat" a les necessitats del poble, 
va ascendir a 20.712 pessetes i 75 
centims. Uns mesos abans ja havia 
estat examinada i aprovada pels regi- 
d o r ~  Antoni Catala i Joan Simó, que 
formaven part de la comissió d'Hisen- 
da, la liquidació presentada pel recap 
tador d'impostos, Josep Guma, que 
corresponia des de I'any 1897 fins al 
primer trimestre de 1900. La quantitat 
final queda fixada en 81.009 pessetes 
i 23 centims. Amb aquesta important 
injecció de Iíquid es va poder fer front 
a nombrosos deutes del consistori amb 
diferents veins. Per exemple el regidor 
Antonio Martí va cobrar 44,50 pesse 
tes en concepte de dietes, també van 
cobrar els treballadors de I'Ajuntament 
o Josep Barbera Cervelló va poder re- 
bre les 95 pessetes per treballs de 
paleta que tenia pendents de cobra- 
ment des de 1897. 
Educació 
El 23 de maig, I'inspector d'ense 
nyament de la província, el Sr. Luis 
Santamaria Gil, va fer les visites ordi- 
naries a les escoles públiques i priva- 
des alcoverenques. El resultat de la 
visita va ser forca satisfactori i I'ins- 
pector es va comprometre al fet que el 
retard dels pagaments des del minis- 
teri serien recuperats en un període 
curt de temps per tal que "el progrés 
en I'ensenyament fos mes eficac". 
Quintos 
Un cop finalitzat el confiicte militar 
amb eis Estats Units i independitzades 
les darreres colbnies espanyoles a ul- 
tramar, es va anunciar que I'any 1900 
no hi hauria quinta. De totes maneres, 
al llarg de I'any es van dedicar diver- 
ses sessions per a revisar els expedi- 
ents dels anys anteriors. D'aquesta 
manera el 4 de marc es va realitzar una 
sessió extraordinaria per revisar els 
expedients dels reemplacaments cor- 
responents a 1897, 1898 i 1899. En 
aquestes revisions no van poder parti- 
cipar els regidors Simó Masqué, Antoni 
Catala i Antoni Martí perque tenien 
algun parentiu amb els mossos i van 
ser substituits per Francesc Girona 
Rosich i Josep Catala Ribes. Un cop 
revisats es va convocar una nova ses- 
sió per fer-los públics. Tots aquells que 
n'havien quedats exempts anterior- 
ment tornaren a ser-ho perque es tro- 
baven en les mateixes condicions. 
Anteriorment es va fer saber als 
mossos que havien passat revisió m& 
dica perque al,legaven algun tipus de 
malaltia, que tots aquells que tenien 
possibilitats economiques havien de 
pagar la citada revisió i els que eren 
pobres no. La llista va quedar configu- 
rada de la següent manera: 
Pagar: Ramon Ollé Roveliat, Manel 
Juncosa Torreli, Pere Casanovas Ribe 
Iles, Rafael Altés, Lluís Roca Vidal, 
Josep Blas Isern i Antonio Masqué 
Barbera. 
No pagar: Joan Girona Serra, 
Antonio Domingo Estadelia, Josep 
Barbera Casas i Francesc Roca Sans. 
En la darrera sessió de I'any es va 
acordar que el proper 6 de gener, a les 
deu del matí, es convocaven els rnos- 
sos per aformar la Itista de reemplaca- 
ment de 1901. 
Sanitat i beneficencia 
Al llarg de I'any, I'Ajuntarnent va 
haver de fer front a diverses peticions 
d'ajuda per beneficencia. Així podem 
veure com es va denegar una petició 
d'ajuda per a pagar una dida que va fer 
Ramon Roig Saumell. La seva dona 
havia tingut bessons i al4egava que 
eren pobres. La petició va ser denega- 
da perque Ramon Roig tenia béns irn- 
rnobles i perque no n'existia cap parti- 
da pressupostaria consignada. Uns 
mesos després es va acceptar pagar 
un cornpte de 16.86 pessetes perque 
els pobres que tenien algun impediment 
no podien ni tan sols mendicar (Esteve 
Ferré Camps). La presencia de perso- 
nes pobres no estava ben vista per una 
part de la població. Jaume Pamies, i 
altres veins, van elevar les seves quei- 
xes en la sessió del 1 2  de desernbre, i 
van demanar la prohibició perque cap 
pobre ni cap rodarnón s'albergués a 
I'antic convent de Sta. Anna perque, a 
part d'embrutar I'aigua que serveix per 
bastir el poble. roben verdures i llenya 
i causen perjudicis als veins contigus. 
A finals d'any I'alcalde va informar 
que estaven vacants les places de 
metge i farmaceutic. Malgrat tenir un 
metge interí, el Dr. Barbera, es va de- 
cidir oferir al públic iesdues places amb 
un sou anual de 150 pessetes per al 
metge i 125 pessetes peral farrnaceu- 
tic. 
Urbanisme 
Amb el tombant de segle a la vista, 
els avencos tecnolbgics no es fan es- 
perar i, d'aquesta manera, trobem 
I'oferta de I'ernpresa telefonica de Valls 
pera renovar la instal4ació de telefon 
a canvi deis pals telefonics. 
Un cop mes, I'aigua va ser un tema 
de discussió. Una proposta de I'alcal- 
de va ser la de canalitzar amb canona- 
des d'acer les aigües que bastien per 
dalt el poble. La idea era canalitzar des 
de la font Major fins al nucli urba fent 
servir les 5.000 pessetes i escaig que 
esperaven que l'antic alcalde Ramon 
Pellicer restituís. Es va nornenar el 
rnestre d'obres de Reus, Pere Monné, 
perque redactés la memoria i aixequés 
els planols corresponents per a poder 
formar I'expedient d'obra i el corres- 
ponent pressupost. Durant el mateix 
pie el Sr. Bofarull va preguntar per I'es- 
tat de les obres de reparació de la con- 
ducció de les aigües de Baix. La repa- 
ració no estava feta perque els propie- 
taris estaven intentant constituir-se en 
societat que tindria com a objectiu la 
conducció i la reparació de les aigües 
pera regar. Poques setmanes més tard 
era el regidor Simó Masqué el que in 
formava que el conducte que portava 
aigua potable al dipbsit de la Garriga 
estava obstru'it i pertorbava la regula 
ritat de I'aigua. Esvaencarregar la seva 
reparació al paleta Josep Barbera 
Cervelló. 
Una decisió important va ser pro- 
hibir regar a tots aquells que tingues- 
sin horts abans del rentador de St. 
Miquel perque es perjudicava la higi- 
ene de la gent perque I'aigua no es- 
tava prou neta per rentar la roba. Fi- 
nalment, a proposta del tinent d'al- 
calde, Joan Simó, es va acordar la 
reparació de totes les fonts públiques 
que perdien aigua i causaven moles- 
ties als veins i disminuia la capacitat 
dels regadius. 
A tal1 de curiositat podem dir que al 
mes de juny es van aprovar unes dis- 
posicions perque els animals del poble 
portessin esquelles i determinar una 
hora per tancar-los a la cleda. 
F. X. Sánchez Mesa 


Any 1900

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert