Sánchez Mesa, F. X.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

. . .- . .. , . +. . , . , . , , . , . . í.:.::. ,:&p$;fa - , , . ic;ent : y . .  . ,  
. , < ~  \. . 
..*- 
'l... . _ -  
Tercer trimestre de 1898 
La rutina fou la nota dominant durant aquests mesos i es tractaren els temes 
de sempre, principalment els relacionats ainb la Hisenda i la recaptació d'impos- 
tos, així corn la composició de la Ilista de quintos. Només una anella més en la 
llarga cadena de problemes amb l'aigua que prové del riu Glorieta, que es remun- 
ten fins a ]'&poca medieval, i el seu ús per al regadiu de les terres i I'abastiment de 
la vila trenca la monotonia. 
Durant els mesos de juliol, agost i setembre tornem a ser testimonis del 
nomenament i el cessament de nous cirrecs dins el consistori, encara que aquesta 
vegada no es tracta de carrecs públics, sin6 de treballadors del servei municipal. 
D'aquesta manera, el 19 d'agost s'aprovaren els nomenaments deis guardes de 
camp per a la temporada d'estiu. Aquests van ser: Prbsper Altks Ollé, Rafael 
Torrell Llauradó, Joan Domingo Bonell, Joan Pedret Miró, Antoni Puig Molné i 
Llorens Fons Bové. El seu sou era de 14 pessetes setmanals. Continuem aquest 
tema, el dia 23 de setembre s'acordi fer noves gorres per als guardes de camp i 
I'agutzil, amb la idea de poder estrenar-les per la Festa Major. 
De la mateixa manera, el 8 de setembre, l'alcalde, en Sebastii Xatruch, 
informa que s'havien designa1 la Sala d' Actes de 1' Ajuntament i la Sala-escola de 
nenes de I'Hospital per constituir-hi les meses electorals del Ir i 2n districte, 
respectivament, per a les properes eleccions a Diputats provincials. El mateix 
alcalde i el primer tinent d'alcalde, Josep Gomis, en van ser els presidents. 
HISENDA 
Tots els processos impositius oberts, ckdules personals, contingut provinci- 
al de carn, repartiment de consums, repartiment de Iíquids, amillarament, contri- 
bució rústica i urbana, etc. Continuen la seva evolució anual, malgrat la greu crisi 
economica que pateix la població. Aprincipis del mes de juliol, el consistori s'as- 
sabentj que el recaptador i agent executiu provincial, Miquel Queral, així com els 
seus auxiliars, eren els encarregats del cobrament del contingut de la carn,fet que 
obliga, d'aquesta manera, que tots els ajuntaments de la província es possesiu en 
contacte amb ells per facilitar-los la feina. 
Des de Tarragona, no deixaven de pressionar els rnembres del consistori 
perqui continuessin amb la tasca recaptadora. Així, el 19 d'agost, s'inicia, per 
part de ¡'Agencia Executiva de la Diputació, un expedient de constrenyiment contra 
el munieipi pels dibits del contingent provincial de 1897-98. Amés, tots els ajun- 
taments haurien de trametre cada mes un estat dels cobraments a la Delegació 
d'Hisenda. Perqui tota aquesta tasca no fos massa feixuga per als consistoris, la 
Diputació els aconsella, mitjautcant una circular, que s'acollissin a una moratoria 
que consistia en el pagament d'un interis del 2,5 % anual dels deutes. Pero com 
que la condició previa per acollir-se a aquesta moratoria era el pagament de tot el 
contingent de 1898 i el municipi no estava en condicions de fer-ho, es desestima. 
Malgrat tot, les autoritats de Tarragona no es dedicaren només a estirar-los les 
orelles, ja que també aprovaren el padró de cedulzs personals presentat el trimes- 
tre anterior, aixícom la matrícula de subsidi industrial i el pressupost ordinari de 
1898. Aixb no evita, pero, que a finals de setembre, i arnb la presencia deis perits, 
es donés una relació dels deutors de la contribució rústica i urbana per designar 
quins haurien de respondre amb finques i quins serien declarats fallits. 
El 29 de juliol es constituí la Junta Muiiicipal d'Associats pera I'any eco- 
nomic 1898-99, i es realitza un sorteig per determinar els vocals de la Junta. El 
resulta1 fou el següent: 
- l a  Secció: Domingo Andreu Carbó, Francesc Rubert Climent, Joan Andreu 
Lloberas i Sebastia Malapeira Banús. 
-2a Secció: Antonio Porta Catalh, Fraucesc Puig Guardias i Gabriel Simó 
Llopis. 
-3a Secció: Antonio Giné Pujol, Sirneó Martorell Ribé i Pau Valldosera 
Catala. 
Finalment, el 19 d'agost, foren aprovats els comptes presentats pels indus- 
t r ia l~ Gabriel Simó Isern i Joan Simó Masqué, fuster i manya respectivament, 
pels treballs que, en nom de I'Ajuntament, havien realitzat durant tot l'any 1897. 
També s'aprovi el cornpte de medicaments per a les famílies pobres, presentat 
pel farmaceutic Gabriel Sirnó Llopis. 
QUINTOS 
A principis del mes de juliol, encara es tractaren qüestions relacionades 
amb el reemplacament que s'havia inicial sis rnesos abans. En aquest cas, es trac- 
t i  de dues instancies presentades el dia 8. La primera la presentava en Joan Batet 
Molné i demani l'excempció del seu fill, Antoni Batet Martí, amb I'al.legació 
que el seu genni Joan ja servia a files. La segona la presenta el mosso Joan Bofarull 
i també demanava I'excempció, encara que per un motiu diferent, el seu pare, 
Antonio Bofamll, es trobava "inutilitzat" . Els regidors acceptaren la primera 
instancia, i el declararen excempt el 19 d'agost, mentre que la segona va ser tra- 
mesa a la Comissió Mixta de Reclutament de Tarragona. 
Es nomen& el regidor Antonio Martí Serra, tal com ja va succeir un any 
abans (vegeu Butlletí 79), comissionat per a presentar a la 3a Regió Militar del 
Penedes la documentació i els quintos a la caixa de reclutament. Als mossos se'ls 
abona les despeses del viatge. 
URBANISME 
Al llarg de tot el trimestre, l'assumpte que capti la major atenció i els ma- 
jors esforcos dels membres de 1'Ajuntament s'inicih el 10dejuliol amb una sol- 
licitud, signada per diferents veins, en que es demanava una inspecció del cabal 
de I'aigua dels rentadors de les Rodes i de I'abeurador del Portal de la Saura, ja 
que, segons ells, els propietaris situats al barranc de la Glorieta regaven les seves 
terres indegudament, aprofitant I'aigua a qualsevol hora i desviant-la del seu curs 
sense atenir-se als drets adquirits ni  a les adscripcions legals vigents, i aixb provo- 
cava una disminució del cabal dels rentadors i I'abeurador. Com veurem, pero, 
més endavant en I'acord que es prendra, el problema del rentador i I'abeurador, 
en el fons, era secundari i el més important era la manca d'aigua que els propieta- 
ris de la part inferior del poble tenien per poder regar. 
Un cop realitzada la inspecció, el 17 de juliol, i en una sessió extraordina- 
ria, es confirma la disminució del cabal de I'aigua i s'informa de I'expedient que 
n'elabora la Comissió de Sanitat: 
1. L'aigua que s'abocavaa era molt menor a l'habitual, malgrat no notar-se 
la sequia. 
2. La manca d'aigua la feia insuficient per al servei de rentador i abeurador 
i, si es continuava així, es podrien originar conflictes i perjudicis per a la salut 
dels veins i, per tant, s'havien de prendre mesures urgents per posar les coses en 
el seu estat anterior. 
3- La manca d'aigua era a causa de pertorbacions recents dels propietaris i 
arrendataris de les partides superiors, entre d'altres, Josep Cañellas Rodón i Ricard 
Balcells Bru que "han convertido en tierras de huerta lo que hasta ahora era de 
secano". 
4- Des de temps rernots el Comú d'Alcover havia estat en possesió, sense 
interrupció, de les aigües del Glorieta, i les utilitzava peral rentador públic de les 
Rodes i I'abeurador de la Saura, aixícom altres usos que s'haguessin sigut conve- 
nients. Per demostrar-ho, s'adjuntaven amb I'expedient dos docu~nents de caire 
historie: una escriptura de 1408, en que el comte de Prades, propietari de les 
aigües, confirmava tots els costums que tenien i havien tingut i practicat amb les 
aigües, fustes, pedres, arbres i matolls dins la sevajurisdicció, els Jurats i particu- 
l a r ~  de la vila d'Alcover; la segona era una escriptura de venda segons la qual 
Raimon Hernández i Folch de Cardona, senyor de les muntanyes de Prades, havia 
venut, el 1531, al Comú d'Alcover totes aquelles aigües del terme de Samunta i 
Comtat de Prades pel preu de 200 lliures catalanes. 
5. Qualsevol intent de corregir el curs de les aigües en el passat s'havia 
portat davant dels tribunals i s'havia guanyat la causa, com per exemple el 1790 
quan 1 '  Audiencia de Barcelona obliga Felip Baldrich de Vallgornera a no canviar 
el curs sota pena de 50 Iliitres. 
6. Immediatament, s'havien de suprimir les pertorbacions tancant les pre- 
ses de Josep Cañelias i Ricard Balcells, entre d'altres. 
Cap a finals de setemhre, l'alcalde anuncia, amb moltasatisfacció, que s'ha- 
via arribat a un acord entre I'Ajuntameiit i els regants de la part superior i inferior 
del poble. Els propietaris de la part inferior comprarien a Ricard Balcells la seva 
heretat anomenada la Torreta i els altres regants es subjectarien a utilitzar I'aigua 
per regar el dia i I'hora que es determinés setmanalment. CAjuntament s'assegu- 
rava aigua corrent abundant al rentador i a I'abeurador. 
El 29 de juliol s'informa que, segons una llei especial, la carretera provin- 
cial de Reus a Montblanc passava a ser de titularilat estatal. 
ALTRES 
Al llar& d'aquest trimestre, es realitzaren un total de vull sessions, un nom- 
bre no &aire elevat si teuim en compte la tasca realitzada pel consistori des de la 
seva arribada a l'alcaldia el juliol de 1897. A mes, d'aquestes sessions, quatrc es 
realitzarcu en segoria convocatoria i tres van ser extraordinaries, amb la qual cosa, 
només es realitza una sessió en primera convocatoria, la del 13 de juliol, un fet 
inusual. 


Tercer trimestre de 1898

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert