García i Casacuberta, Núria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

466 SEBarc x, 2012, pp. 449-474
Recensions
d’un topònim local. R. Sablayrolles ofereix 
una visió de la interpretatio als Pirineus fran-
cesos a «Les dieux pyrénéens: de Farouches 
Montagnards ou d’accueillants indigènes?».
Com a cloenda de les actes i retent ho-
menatge a la ciutat que acollí el Col·loqui, 
«Soli aeterno Lunae. Cultos astrais em época 
pré-romana e romana na área de influência 
da Serra de Sintra: ¿Um caso complexo de 
sincretismo?», on J. Cardim Ribeiro es pre-
gunta si el santuari del Sol i la Lluna situat 
al Promuntorium Magnum, al finis terrae 
del món conegut, podria ser l’escenari de 
sincretisme entre religions prehistòriques, 
protohistòriques i el culte romà a les estrelles 
de la Muntanya de Sintra. Després de fer un 
estudi de l’epigrafia, les restes arqueològiques 
i la informació històrica que té a l’abast, 
accepta que l’únic nexe de connexió evident 
és el paisatge i es planteja la qüestió si no es 
tracta més aviat d’un procés d’acumulació. 
El punt i final és posat per J. d’Encar-
nação amb una «Crónica e conclusões», que 
reflecteix amb precisió el desenvolupament 
del Col·loqui.
Gemma Bernadó i Ferrer
Barnabás Lörincz, Zur Militärgeschichte der Donauprovinzen des Römischen Reiches. 
Ausgewählte Studien 1975-2009 (Hungarian Polis Studies nr. 19), Bd. 1, Budapest-Debrecen, 
University of Debrecen, 2010, 310 pp., issn: 1417-1708.
En aquest volum es recullen un seguit d’arti-
cles publicats entre el 1975 i el 2009 ordenats 
per temes i cronològicament segons la data 
de publicació sobre la història militar a les 
províncies del Danubi de l’Imperi Romà.
La primera part d’aquest recull de treballs 
tracta de les legions. En el primer article es 
tracta la construcció del destacament de la 
legió de Brigetio, lloc que a finals del segle 
I d.C. guanyà en importància militar i s’hi 
construïren uns quarters per a una legió. A 
partir de diverses fonts (també de localitats 
properes com Vindobona, Carnuntum, Ad 
Flexum) s’arriba a la conclusió que va ser la 
legio I Adiutrix juntament amb tres vexilla-
tiones qui n’executà la construcció. De fet, es 
coneixen a Brigetio tres quarters: el primer 
és un castellum auxiliar, el segon correspon 
a la legio XI Claudia i a la legio XXX Ulpia 
Victrix i el tercer és el de la legio I Adiutrix, 
que arribà cap a l’any 118-119. Al segle IV 
encara era en ús. L’última part de l’article 
s’ocupa dels moviments de tropes de la zona, 
amb les consegüents edificacions i desmante-
llaments de quarters.
El segon treball tracta de les tropes 
que ocupaven Aquincum a finals del segle 
I - principis del II, tema sobre el qual G. 
Alföldy ja en publicà una panoràmica. Es 
presenta la qüestió de la legio IIII Flavia i el 
seu epítet, Felix. Es presenten a continuació 
les diferents troballes de tegulae marcades 
amb el segell de la legio IIII Flavia i altres 
legions, com la II Adiutrix o la X Gemina, 
i la seva datació en relació amb la presència 
de la legio IIII Flavia a Aquincum. Finalment 
s’exposen tres inscripcions descobertes per 
Alföldy: es tracta de dos altars dedicats per 
L. Naevius Campanus, praefectus castrorum 
de la legio IIII Flavia, i una dedicatòria de 
la legió sencera a Silvà. No hi ha restes per 
datar amb seguretat la presència de la legio 
IIII Flavia a finals del segle i, de manera que 
hi ha dubtes al respecte. Per acabar es tracta 
sobre la presència de la legio II Adiutrix i la 
X Gemina a Aquincum.
SEBarc X.indb   466 11/07/2012   9:47:48
467SEBarc x, 2012, pp. 449-474
Recensions
El següent article tracta dels moviments 
de legions a Panònia entre finals del segle I i 
principis del II d.C. L’article porta un annex 
on s’exposa la informació referent a la ins-
cripció (inclosa en l’article) de Marcus Ulpius 
Marci f. Dasius (CIL III, 4491), probablement 
el fill d’un soldat autòcton que obtingué la 
ciutadania gràcies al servei militar, cosa que 
en part depèn de la presència de Trajà a Pa-
nònia. També s’arriba a la conclusió que no 
hi ha cap prova inequívoca que la legio XV 
Apollinaris fos traslladada de Carnuntum cap 
a l’est abans del 118 d.C.
La quarta contribució tracta d’un mil·liari 
de Pupiè i Balbí de Panònia, i se’n restitueix 
el text perdut. La inscripció és de gran impor-
tància, ja que prova que la legio I Adiutrix 
de Maximinus Thrax rep el sobrenom de 
Pupiena Balbina Gordiana, cosa que prova 
que aquests dos governants van ser recone-
guts després de la mort de Maximinus Thrax 
i el seu fill. El cinquè article està dedicat a la 
presentació d’una estela funerària (RIU 720).
La legio II Italica, sobre la qual les fonts 
epigràfiques s’han multiplicat des del 1925, 
és l’objectiu del sisè treball, on es presenta 
el problema del destacament originari. Els 
primers quarters coneguts són a Locˇica, 
construïts entorn dels anys 168-169 d.C. En 
aquest moment la legió rep l’epítet Fidelis. La 
data exacta del seu trasllat a Albing és encara 
discutida. Durant el regnat de Còmode i fins 
Dioclecià la legió s’està a Lauriacum.
El següent article tracta sobre la legio I 
Adiutrix, que Ritterling ja estudià. Les fonts 
literàries no han augmentat, per contra han 
aparegut noves inscripcions sobre el seu esta-
cionament a Brigetio. S’exposa en primer lloc 
la situació de la legió l’any 68 d.C. i la seva 
constitució com a iusta legio. Es planteja la 
participació dels vexillationes de la I Adiutrix 
i altres legions en una expedició a la Ger-
mània al 89 d.C. comandats per C. Veleius 
Rufus. No disposem de noves dades sobre el 
trasllat de la legió des de Germània Superior 
al Danubi (possiblement l’any 85). Com que 
la raó va ser la guerra de Domicià contra 
els dacis, cal buscar el campament al limes. 
Segurament l’any 89 la legió va ser transfe-
rida a Brigetio, però la data és discutida. La 
I Adiutrix participà en la guerra contra els 
dacis de Trajà i va ser de les primeres forces 
d’ocupació de la nova província, també rebé 
el sobrenom Pia Fidelis; posteriorment va 
estar implicada en la guerra contra els parts 
sota Trajà. L’any 118 tornà a Brigetio, on en 
els anys a venir dugué a terme diverses obres 
de construcció al campament i a la zona. 
Finalment es resumeixen les campanyes en 
què prengué part des d’Adrià.
L’últim article de la primera part descriu 
la legio II Adiutrix, també estudiada per Rit-
terling. Com abans, les fonts literàries no han 
augmentat, però sí que han aparegut noves 
inscripcions, en especial del seu estaciona-
ment a Aquincum. La legió va ser nomenada 
iusta legio l’any 70 d.C. segons Ritterling, 
però Parker en dubta. La unitat tingué part 
activa en la guerra de Batàvia i posteriorment 
va ser enviada a Britània (entorn dels anys 
71-86), aquarterant-se primer a Lincoln i 
després a Chester. També una vexillatio seva 
participà en l’expedició a Germània citada en 
l’article anterior. L’any 86 la legió va ser en-
viada a la zona del Danubi, però no a Mèsia 
Superior (com Ritterling i altres suposaren) 
sinó a Panònia, i després de la guerra dàcica 
de Domicià (89 d.C.) va ser traslladada a 
Aquincum. La legió prengué part en la guerra 
de Dàcia i va ser de les primeres forces d’ocu-
pació de la província. El 113 va ser enviada 
a la guerra contra els parts de Trajà i també 
ajudà a sufocar el tumultus Iudaicus. L’any 
118 tornà a Aquincum. La legio II Adiutrix 
participà al bellum Iudaicum dels anys 132-
135 i a les guerres dels anys 193-198. El 202 
torna de nou a Aquincum. També participà 
en una campanya contra els quades el 214 
i a la guerra contra els parts de Caracal·la i 
contra els gots sota Claudi II.
SEBarc X.indb   467 11/07/2012   9:47:48
468 SEBarc x, 2012, pp. 449-474
Recensions
La segona part del volum tracta sobre les 
tropes auxiliars. El primer article d’aquest 
bloc tracta sobre l’ala I Flavia Britannica 
Milliaria civium Romanorum. Un passatge 
de Tàcit (Hist. III 41) mostra que la fundació 
ha de ser anterior a Domicià i tingué lloc 
segurament a la Germània. A continuació 
es descriu la història de l’ala i les distincions 
que se li van atorgar. L’any 105 l’ala va ser 
enviada a la segona guerra dàcica de Trajà. 
Probablement a l’any 108 va ser traslladada 
a la Panònia i és possible que prengués part 
en lluites contra els sàrmates. L’ala participà 
a més en la guerra contra els parts de Trajà 
(114-117) i el 149 una vexillatio seva va estar 
present en la guerra d’Antoní Pius a Mauri-
tània. L’última menció de l’ala és del 167. La 
seva història posterior és desconeguda. 
A continuació són estudiats dos membres 
de la cohors quingenaria Maurorum citats 
en la inscripció CIL III 3324. El text estudia 
l’onomàstica dels personatges i el seu possible 
origen a l’Àfrica proconsular. Es creu que 
els personatges no obtingueren els drets de 
ciutadania fins que es llicenciaren. 
En el tercer article es comenta una ins-
cripció relativa a un oficial de cavalleria de 
les guerres del Danubi en època de Domicià. 
El quart explica els moviments de tropes al 
limes de Panònia durant les guerres contra 
els marcomans i els sàrmates d’època de 
Marc Aureli.
El cinquè treball fa el comentari d’una 
inscripció trobada a Lével, que es data apro-
ximadament entre 150-175 d.C. i s’atribueix 
a un soldat de cavalleria de l’ala I Hispani-
orum Arvacorum, que hauria servit prop 
de Brigetio i després de llicenciar-se hauria 
tornat al seu poble natal (Lével).
L’article sisè analitza les dades sobre els 
oficials i els soldats de les tropes auxiliars 
que trobem en 17 altars i un altar funerari 
trobats a Bölcske. Hi consten cinc praefecti, 
un signifer, un cavaller i un veterà. En últim 
lloc se citen tres altars de la cohors III Bata-
vorum milliaria equitata i un altar funerari 
de la cohors VI Thracum veterana sagittaria, 
però l’article s’ocupa de fet de C. Iulius C. 
f. Maximus. A més porta un annex sobre el 
diploma militar CIL XVI 113 trobat a Vetus 
Salina, molt fragmentari, però que s’ha pogut 
restituir gràcies a una de les inscripcions de 
Bölcske.
La setena contribució d’aquest bloc 
resumeix les noves dades sobre les tropes 
auxiliars de Panònia Superior. Hi trobem un 
total de 6 ales i 9 cohorts. Al final s’inclou 
una taula amb els diferents emplaçaments de 
les unitats segons les constitucions de l’any 
161. La vuitena tracta de l’ocupació dels 
castells auxiliars de l’est de Panònia i posa 
al dia les dades noves ordenades segons els 
emplaçaments.
Una inscripció funerària d’un soldat de la 
cohors XIIX voluntariorum civium Romano-
rum és el tema del novè treball. En primer lloc 
es corregeixen les lectures dels noms propis 
que va fer el primer editor. Seguidament es 
posa en relació el personatge d’aquesta estela 
amb el d’una altra procedent de Carnuntum, 
atesa la raresa del nom Urvinius. Per acabar 
s’analitzen les relacions familiars dels noms 
de l’estela.
L’últim article d’aquest apartat repassa 
les diferents alae de les províncies dàciques 
en temps de Trajà i Adrià, per les quals han 
aparegut nous diplomes militars. 
La tercera part del recull tracta del reclu-
tament. El primer article investiga l’origen 
d’un soldat de la cohors I Augusta Ituraeo-
rum documentat en una inscripció funerària 
trobada a Esztergom/Solva. L’autor se centra 
en els seus noms. Primerament exposa la 
raresa del nom del pare, Iamelicus, el qual és 
quasi desconegut en les províncies europees. 
N’hi ha en canvi (amb algunes lleugeres 
variants) a la part oriental de l’Imperi, en 
concret en la zona semítica, per la qual cosa 
se li suposa al soldat un origen siri. El nom 
del soldat, Soranus, es pot comparar amb el 
SEBarc X.indb   468 11/07/2012   9:47:48
469SEBarc x, 2012, pp. 449-474
Recensions
gentilici Soranius present en una inscripció 
de Brigetio: l’home en qüestió també era siri. 
La inscripció de Soranus també el qualifica de 
Germanus, però aquest epítet és massa estès 
perquè ens pugui aportar dades rellevants. 
Donats aquests noms, la indicació de l’origo 
en la inscripció és segurament correcta, i per 
tant el soldat no hauria estat, com proposa 
Visy, reclutat a occident sinó al lloc originari 
de la unitat (Síria). 
Una taula sobre l’origen dels soldats de les 
tropes auxiliars de l’exèrcit de Panònia és el 
penúltim treball recollit. L’últim presenta per 
mitjà de diverses taules la informació sobre 
els soldats hispans de l’exèrcit de Panònia.
Tenim, doncs, a la nostra disposició un 
volum de gran fiabilitat que completa la 
història militar d’aquesta zona de l’Imperi 
a partir d’exemples concrets i fruit d’una 
activitat de l’editor duta a terme en el decurs 
de molts anys.
Núria García i Casacuberta
Antonio Sartori, Alfredo Valvo (a cura di), Identità e autonomie nel mondo romano occi-
dentale Iberia-Italia - Italia-Iberia. III Convegno internazionale di epigrafia e storia antica, 
Gargnano, 12-15 maggio 2010 (Epigrafia e Antichità 29), Faenza, Fratelli Lega, 2011, 511 
pp., 64 figs b/n, isbn: 978-88-7594-102-4.
Questo volume raccoglie 29 contributi, pre-
sentati durante un convegno svoltosi a Gar-
gnano che costituiva il terzo appuntamento, 
dopo quello di Gargnano nel 2005 e di Pam-
plona Olite nel 2008, in cui studiosi italiani e 
iberici, appartenenti a vari settori disciplinari, 
si sono incontrati e si sono confrontati su temi 
che mettono in rilievo le radici di una appar-
tenenza comune alla romanità. In particolare 
questo colloquio era dedicato al tema delle 
identità e delle autonomie. 
Il primo articolo si apre con un intervento 
di Elio Franzini che evidenzia lo spirito di 
questo incontro, sottolineando che il formarsi 
di una identità non è un processo lineare ma 
sempre si è confrontato con la questione della 
differenza, dell’alterità, del diverso. L’io, l’al-
tro, il tu mantengono una differenza e sono 
proprio le diversità a costituire il carattere 
produttivo del dialogo.
Di diversità o meglio di identità contrap-
poste si occupa l’articolo di Francisco Javier 
Navarro in cui emerge quanto le famiglie 
medio orientali dell’impero in confronto con 
quelle iberiche, sentirono più fortemente l’or-
goglio di appartenenza alla patria d’origine 
con la quale mantennero per lungo tempo 
e intensamente un legame, continuando ad 
esercitare magistrature locali e a compiere atti 
di evergetismo. Una spiegazione attendibile 
per esplicare questo fenomeno può essere 
ritrovata nel loro passato glorioso, caratte-
rizzato da uno splendore urbanistico e cultu-
rale che poteva competere, se non superare, 
quello di Roma rispetto a quello più umile 
degli iberici. Agli orientali, quindi, occorse un 
tempo maggiore per convincersi dei vantaggi 
che potevano trarre inserendosi pienamente 
nella società romana. Al termine di questo 
lungo processo provinciali di lingua greca 
o latina, occidentali o orientali finirono per 
integrarsi pienamente nella società romana, 
aggiungendo, però, questi ultimi nella loro 
storia la gloria di un passato remoto.
Lo stretto collegamento alla patria d’o-
rigine è un sentimento che viene fortemente 
sentito anche dai soldati che, lontani da 
casa, ricordavano nelle iscrizioni il luogo 
di provenienza. Il tema della anagrafia dei 
soldati viene analizzato da Donato Fasolini 
SEBarc X.indb   469 11/07/2012   9:47:49


Barnabás Lörincz, Zur Militärgeschichte der Donauprovinzen des Römischen Reiches. Ausgewählte Studien 1975-2009 (Hungarian Polis Studies nr. 19), Bd. 1, Budapest-Debrecen, University of Debrecen, 2010, 310 pp., issn: 1417-1708.

Barnabás Lörincz, Zur Militärgeschichte der Donauprovinzen des Römischen Reiches. Ausgewählte Studien 1975-2009 (Hungarian Polis Studies nr. 19), Bd. 1, Budapest-Debrecen, University of Debrecen, 2010, 310 pp., issn: 1417-1708.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert