Martín i Mallofré, Agustí

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La gent de mar 
per AgustíMartin iMalhfré. 
VIAJE DEL PUERTO DE BARCELONA CON DESTINO A NUEVA ORLEANS 
SINGLADURA: del 31 de mayo al 1 de junio de 1857. 
"Dimos principio a esta singladura siguiendo en demanda de las Bocas del Mississi-
pi con el viento Galeno del Sur. Con todo el aparejo largo, sin haber más velas a bor-
do con el fin de alcanzar el puerto con la atmosfera muy calimosa. A las 1 horas 30 
minutos desde el tope se avistó un velero y un vapor siguiendo en demanda de las 
bocas del río, a las 8 horas 30 minutos vino el vapor y nos dio remolque y a las nue-
ve horas dimos fondo. Dando gracias al Dios Poderoso. 
Amaneció estando la atmosfera semicubierta con viento del sur fresquino, y vamos 
siguiendo con el vapor para Nueva Orleans. A las 18h. 30 m. quedamos amarrados en 
el muelle. Dando gracias a Dios por hallarme en el puerto habiendo pasado un viaje 
feliz sin ninguna novedad. 
Una vez atracados y después de haber tomado los papeles fui a casa del Consignata-
rio y a casa del Cónsul, entrando luego el barco a la Aduana, estando listo para ver 
a unos amigos. A la noche de retirada subí a bordo el cual estaba repleto de mosqui-
tos y así pasamos el día con buen tiempo, viento flojo del sur. 
Aquest escrit és una copia exacta d'un "Dia-
ri de Bord" del Capitá i Pilot de Derrota vilassanés 
JAUME GELPI i BOTEY, mes conegut per tots peí so-
brenom de "JAUME DANUS". Eli és un exemple mes 
deis molts vilassanesos del segle passat que escolliren la 
mar com a mitjá de treball. 
En aquells temps la gent de la costa sentía la 
mar, i va ser tanta l'afició que, des de Barcelona fins 
Arenys de Mar, hi havia cins escoles náutiqueso "estu-
dis de pilots", entre elles la de Vilassar, mes coneguda 
per "CalMonjo". 
Aquella escola o estudi de pilots va ser fun-
dada per Joan Monjo iPonsl'any 1876. Lagranperso-
nalitat d'en Monjo la podem veure plasrnada en una 
frase que va dir abans de la seva mort: "Filis meus, fins 
avui US he donat exemple per a viure. Ara us haig d'en-
senyar a ben morir". Aquesta escola va desaparéixer 
després de la guerra de Cuba. La pérdua de Cuba va re-
presentar la fi de la nostra gran marina. 
La gent que havia navegat en l'anomenada 
"Marina Catalana del Vuitcents" havia tingut molt 
bona formació. El pilot sempre estavaobsessionat pels 
cálculs, intentant trobar la máxima precisió. Per altra 
part, la navegado no era solament dura davant deis 
temporals, sino que una de les principáis preocupadons 
del man' era no agafar una epidemia, com per exemple 
la "febre groga", malaltia de l'América Meridional i 
GolfdeMéxic. 
En aquells dies la forga del vent era l'únic 
propulsor del vaixell, motiu peí qual la navegació era 
bastant lenta; pero s'ha de teñir en compteque llavors 
no existia la pressa. El temps passava molt lentament, i 
el navegant en tenia prou per pensar, escriure i fins i 
tot realitzar veritables obres d'art, tais com pintures i 
naus miniaturades. També era molt comú entre els nos-
tres avantpassats el portar un diari "de abord" perso-
nal, on cada dia s'anotava l'estat del temps, la direcció 
del vent i de la mar, la manera d'agafar el vent i també 
tots els fets importants que s'esdevenien a bord durant 
el dia. 
En Jaume Gelpí i Botey va fer el seu Diari 
des de l'edat de 16 anys fins pocs dies abans de la seva 
mort. En ell hi trobem molt ben especificats tots els 
viatges que va emprendre des que va esdevenir Pilot 
fins que va arribar a ser Capitá o "Pilot de tots els 
mars". En el seu manuscrit, i a mesura que van transco-
JAUME GELPÍ i BOTEY (Jaume Danus) el 1850 
rrent els anys, veiem l'evolució d'aquest marí vilassa-
nés, fins arribar a comandar les següents naus: Corbeta 
"PELEGRINA" (1842);bergantí-goleta "ATREVIDA" 
(1846); bergantí-goleta "PAQUETE TRINIDAD" 
(1848); corbeta "CATALANA" (1854); fragata "LAU­
RA" (1857); i fragata "LLOBREGAT" (1864). 
Totes les dades tretes deis seus diaris quant a 
porst de destí, cárregues exportades i importades, co-
rresponen fidelment al tráfec d'aquella época durant 
la qual les rutes comerciáis catalanes es centraren d'una 
manera gairebé exclusiva en la navegado d'América. 
Dintre d'aquesta ruta hi havia itineraris diversos. Els 
mes importants foren el de Montevideo i Buenos Aires, 
amb retorn per Cuba (L'Habana, Cienfuegos, Santiago 
de Cuba), i el d'América del Nord (Nova Orleans, 
Charleston, Brunsvic), i menys importants foren el de 
Méxic, Valparaíso i el de Manila, a les liles Filipines. 
Les principáis matéries d'exportació catala­
nes eren: el vi del Penedés i del Camp de Tarragona cap 
a Puerto Rico, Cuba, Montevideo i Buenos Aires; l'obra 
de terrissa (rajóles i teules) cap a les Antilles i Méxic, i 
la sal de Sant Pere de Pinatar, Torrevella i Eivissa cap a 
Montevideo. 
Entre les importacions mes corrents cal es­
mentar el "tasajo" (carn de bou salada i seca) que car-
regaven a Montevideo i portaven a les Antilles. De vega-
des, abans de tornar a casa, feien mes viatges en aques­
ta "ruta del tasajo", de Montevideo a les Antilles i vice­
versa, pero aquest producte alimentan poques vegades 
arribava fins ací. Els productes que portaven a casa 
eren normalment les fustes d'América (que descarrega-
ven a Alacant, Valencia i Barcelona), la caoba i el pal 
"campache", doga (per ais boters) i coto de Nova 
Orleans, sucre de Cuba i petroli de Baltimore (que era 
transportat en botes i usat sobretot per a la il.lumina-
ció amb el clássics quinqués). 
El comer? marítim ha evolucionat moltís-
sim; s'ha estés i s'ha especialitzat, de manera que avui 
es navega sota una estructura económica i técnica molt 
mes capitalista i avan9ada que aquella que conegué la 
nostra marina mercant en époques passades. 
A Vilassar ja no hi ha drassanes ni escola 
náutica, pero encara resta aquella afició a la mar en 
tots els seus aspectes, i aixó ésmolt important. I ja, per 
concloure aquest escrit, recordarem unes frases del nos-
tre estimat Lluís Guardiola i Prim, que, a manera d'es-
coli, deia que la nostra marina velera fou el bastió amb 
el qual es mantingué la voluntat indestructible del nos-
tre carácter i de la nostra capacitat de treball. Totes les 
altres activitats pogueren extendre's grácies ais nous 
mercats que els velers catalans posaren a l'abast de les 
noves produccions agrícoles o industriáis. Fou una tas­
ca de la qual avui en gaudim encara els beneficis. 
El monument 
de la placa 
de Palau 
per Joaquim Moragas i Botey. 
Havia sentit dir al meu pare, que el monument de 
la Plaíja de Palau de Barcelona havia sigut portat d'Itá-
lia per un avi nostre, i que en premi peí compte amb 
que fou portat, li regalaren una placa de marbre blanc 
per posar-la al nínxol del cementiri. 
No fa gaire, parlant-ne amb uns familiars, em di-
gueren que també ells tenien la mateixa versió referent 
a un seu avi, i un d'ells de qui els nostres avis eren ger-
mans, em digué que precisament la seva mare estava 
enterrada en aquest nínxol. L'altre que tenia la matei­
xa versió era fill d'un cosí del meu pare. 
Vaig anar al cementiri de Premia de Mar per veure 
aquesta placa, al carrer de Sant Llátzer, núm. 35, i vaig 
poder veure la inscripció que diu: "Propietat de Salva­
dor Cisa y familia, 1855". Es una plaga de molt bona 
qualitat, ja que a pesar d'estar en la filera que toca a té­
rra i que ha sofert bastant amb les pavimentacionsdel 
cementiri, es troba en perfecte estat de conservado a 
pesar deis mes de cent anys d'existéncia, cosa que no 
passa amb la majoria de les plaques deis altres nínxols. 
Per dades de la Gran Enciclopedia Catalana, sa-
bem que el monument de la Plaga de Palau fou conce-
but el 1851 com homenatge al "Geni Cátala" i poste-
riorment es dedica al Capitá General de Catalunya, 
Francisco Bernaldo de Quirós el 1856, que féu portar 
les aigües de Monteada a Barcelona, fet que commemo-
ra aquest monument. 
El projecte és de Francesc-Daniel Molina i Casa-
majó, i l'escultor fou Faust Baratta i Rosi (Carrara 
1832 - Barcelona 1904), que també té construits diver­
sos panteons al cementiri del Masnou. 
Comprovant les dades que ens dona la G.E.C. i les 
que teniem nosaltres, semblen Iligar. El monument que 
ens deien portat per un nostre avi des de Carrara, deu-
ria ésser les peces de marbre per fer-lo, ja que fou escul-
pit a Barcelona, i és molt possible que aixó justifiques 
l'obsequi d'una placa, possiblement treballada en el 
taller de Tescultor abans citat. 


La gent de mar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert