Avellaneda, Jaume

Revistes Catalanes amb Accés Obert

E l  mur de maó vist com a element estructural i de tancament s'ha 
perpetuat a casa nostra d'engi que Lluís Domenech va,construir 
I'editorial Montaner i Simon entre els anys 1881-1885. Es evident 
que el concepte de la utilització del maó en la composició de la faca- 
na ha variat des d'aleshores, de facanes com la del Cafe-Restaurant 
del parc de la Ciutadella (1887-88) en quk gairebé cada maó pren 
una situació destacada dels altres s'ha evolucionat cap a facanes, com 
les que són presentades en aquest número de QUADERNS, en que els 
maons s'integren conjuntament formant un pla regular, el mur ex- 
terior. 
Des d'aquestes línies, pero, no volem reflexionar tant sobre l'evo- 
lució de la imatge de la facana de maó, com sobre el comportament 
constructiu que aquesta ha experimentar al llarg d'aquests darrers 
anys, i més concretament sobre la manca d'actualització tecnologi- 
ca d'un dels tipus de facana més sovint emprat: la paret de 14 cm 
de maó vist amb cambra d'aire i envi. 
Les dues condicions bisiques que havien de complir els murs 
yteriors eren: la resistencia a les cirregues i l'estancament de i'aigua. 
Es a partir d'aquestes condicions que les tecnologies evolucionen 
i independentment del material emprat (maó, pedra, terra, fusta, 
etc.) s'aconsegueixen murs exteriors resistents i impermeables. 
El gruix del mur, la travada dels maons o pedres i la protecció exte- 
rior mitjan~ant un revestiment arrebossat impermeable eren qües- 
tions indiscutibles per aconseguir ambdues condicions. El mur 
exterior era doncs massís i arrebossat. 
La decisió d'eliminar l'arrebossat per tal de deixar aparent el ma- 
terial de constitució del mur, implica necessiriament permetre i'en- 
trada d'aigua dins el mur massís. Davant aquest fet les tecnologies 
constructives varen reaccionar de dues maneres: acurant al mixim 
el disseny de la junta entre pedres o maons, com ara la mamposte- 
ria de l'església de les Saleses de Joan Martorell, i augmentant el gruix 
del mur, perquk d'aquesta manera I'aigua, tot i que penetra, difícil- 
ment pot assolir el parament interior. Cal dir que molts arquitectes 
no van ser pmidaris de deixar vist el material. Els edificis de l'eixam- 
ple construits amb una paret massissa de maó de 30 cm, que poste- 
riorment s'impermeabilitzava amb un revestiment de pedra artificial 
o amb un estucar, són una bona prova d'aquest manteniment de 
les pri~tiques constructives clissiques. 
Actualment existeixen algunes normes que no permeten la cons- 
trucció de murs e ~ e r i o r s  massissos si no porten una impermeabi- 
lització exterior, com és el cas del D.T.U. 20.11. Parois et murs en 
magannene, o d'altres que imposen limitacions al gruix mínim dels 
murs, com les normes alemanyes que recomanen que el mur tingui 
com a mínim un peu i mig. 
Com que a determinades contrades els fenbmens de pluja i de 
vent són molt considerables, els murs sense revestiment exterior 
calia fer-los amb gruixos importants per tal d'assegurar que l'aigua 
ExPosed hrick walls as structural and facing elements have been 
common practice in Catalonia ever since Lluís Domenech used them 
in the construction of Editorial Montaner i Simón in 1881-1885. 
Evidently the way this element has heen utilized on facades since 
then has undergone a series of changes ranging from the facade of 
the Café/Restaurant in Ciutadella Park (1887-88), where nearly 
every single brick stands out on its own, to those included in the 
present issue of QUADERNS where al1 of them form the uniform 
plane of the exterior wall. 
However, this paper does not intend to discuss the evolution 
of hrickwork facades. Rather, ir intends to explore tbe construction 
practices this type has exhibited throughout the past few years and, 
more specifically, the lack of technological modernization of one 
of the most commonly used facade types: the exposed 14-cm hol- 
low brick wall. 
The two basic conditions which exterior walls had to comply 
with were a good hearing capa+ and water resistance. They are 
the conditions for any technological breakthrough and, regardless 
of the material (brick, stone, wood, etc.), they must be met. The 
thickness of the wall, the method of joining of bricks or  stone and 
the exterior waterproof finish were indispensable requirements to 
satisfy hoth conditions, giving rise to a solid, covered wall. 
Eliminating the lining to expose the joints of the wall necessa- 
rily would permit water to penetrate. Al1 solutions followed either 
LA NECESSARIA RECONVERSIO D7UN TIPUS CONSTRUCTIU 
A NECESSARY TRANSFORMATION OF A CONSTRUCTION TYPE 
Jaurne Avellaneda 
no assoliria el parament interior. La col.locació d'un enva com a 
intradós deixant una cambra d'aire va reforcar encara més aquesta 
exigencia d'impermeabilitat. El mur amb cambra d'aire sorgeix 
doncs més aviat per amagar l'aigua que pogués entrar en determi- 
nats oeríodes de condicions clim21tioues extremes oue no nas oer . . 
desguassar, a travé? de la cambra constituida, I'aigua que pogués en- 
trar pel full exrerior, tal com bucceeix en el tradicion31 cavir) wall 
angles. 
Posteriorment el mur exrerior disminueix de gruix fins a arri- 
bar tan sols a aquel1 a que l'obliga la condició resistent, 14 cm, i 
una cambra que no té desguas es converteix en l'element que asso- 
leix la funció impermeable del mur. Des d'aquest punt de vista es 
of these procedures: taking extreme care of making the gaps bet- 
ween bricks or stones as thin as possible (for instance, the stone- 
work of Joan Martorrell's Church de les Saleses); or increasing the 
thickness of the wall, in which case, though the water indeed pene- 
trates the wall, it seldom reaches the inner face. However, many 
architects were not in favor of this practice. The buildings in the 
Eixample, where 30 cm solid brick walls are covered utilizing ei- 
ther artificial stone or stucco, evidence how these traditional cons- 
truction methods were preserved. 
Current legislation bans the constmction of solid masonry waUs 
devoid of waterproofing. An instance of this is found in D.T.U. 
20.11: Parois et Murs en Magonnerie or other similar regulations 
pot dir en forma comparada que el disseny constructiu del cavity 
wall respon més a la idea de mur buidat interiorment per tal de dotai- 
lo d'un desguas adient, en tant que el mur que ens ocupa és un mur 
aplanat per tal d'amagar l'aigua que traspua pel full exterior. 
Els darren anys a casa nostra han aparegut dues normes que afec- 
ten considerablement aquest tipus constructiu: la MV.201.1972 i 
la NBE.CT.79. És a dir que a les condicions bisiques de resistencia 
i d'estancament s'hi afegeixen la condició d'aillament termic i un 
reforc de la condició de resistencia. 
LaMV. 201.1972 obliga a col.locar un cerco1 de formigó armat 
a nivel1 de cada sostre i per damunt de totes les parets de carrega 
i de travada. L'amplaria del cerco1 depen de les dimensions del mur; 
1 eaié3ia de les s~lescs (1884) de 2 El conceptc de cnvifyuiull anglis, mur de 
Joan Manorcll. Podem "cure la curn amb doble full o mur huir. Del  llibie Pinripler 01 
qui han errar rrnrrader les junte pcr impedir Modern Birildiug. H.M.S.O. 
I 'cnmd* d'rigu~. 
The concepr of ihc Englirh cnviry wrll, i 
Bcickwork 0" h e  Salesas Chvrrh (1884) by hollow or rwo-lryir wall. ~ r o m  fiin6ple3 
Jarn Maicorrll. Note rhe carehil rrearmcnr Modcm Bili1ditrg H.M.S.O. 
oí ioinrs to cnrurr mminium warerproofing. 
which establish the minimum thickness of a wall, e.g., in Germany 
walls must be at least a foot and a half thick. 
In some areas buildings are exposed to severe winds and rain- 
fall. Accordingly, exterior walls with no finishing in such areas 
should be considerably thick in order to protect the inner surface 
from humidity. An efficient procedure is to build a thin layer form- 
ing a cavity for extra waterproof protection. Cavity walls appear 
more as a means to conceal the water that might seep in under cer- 
tain severe weather conditions than as a means to drain (down the 
cavity) any water which could permeate the outer surface, as is the 
case of the traditional cavity walls in England. 
Later, the wall became gradually thinner, down to 14 cm, the 
3 Origintirmrni ronrriru' pcr dos mur* de 1 1 1 
tiird. arrurlmenr cr fa servir In vcrniá en qui 
cl mur interior dr cirrepi i r  de blocr de 
formigó Ileuper, i pcr rrnr arllinr. de manera 
que erialvi. la col.lo<-rriá del plif6 
d'z'ill.mcnr. 
Oripinxlly compored of rwo masonary willr. 
ii i s  now siindard for rhr inner bcaring wall 
m be O( liphi concrnr. blorkr. ihur avoiding 
rhe nred for inrulniion. 
El projccrr dr vivender i Mar Abellá, Re"., 
d'Orcrr Tusqucrr i Cnrler Dirz cansrirueix 
un bon rxrmple de reccrca ronsrrucrivn pcr 
r l  mur exrcrior, fenr servir niarerirls i 
mirianr r i'abst. 
The prajecr for a h~vsing devrlopment 
Mas Abclló, REUS, by Oscilr Tusquell and 
Caria Díaz, ir n good r x ~ r n p l ~  of building 
rrinrch vhcre rmdily riuniliibli mi ter id^ 
and rerourrei rrc "red for rhe exrrrior wdl. 
si el mur resistent és de 14 cm, l'amplaria del cerco1 tarnbé ha de 
ser de 14 cm i ha de recolzar totalment sobre el mur, aixb vol dir 
que amb aquest tipus no pot ferse un mur exterior de carrega sense 
que quedin aquests C ~ ~ C O ~ S  evidents. 
La NBE.CT.79 regula les condicions termiques dels edificis, tant 
pel que fa a les despeses energitiques com pel que fa a l'absencia 
de condensacions superficials. Els estindards d'aillament que la nor- 
ma fixa per als edificis són elevats i difícilment es poden complir 
sense afegiu al mur un plafó d'allament. Cal dir que lacambra d'aire 
atorga al mur un cert aillament termic, 0.20 Kcal/h.m2.C, valor 
que és molt reduit si el comparem a I'aillament tbrmic que suposen 
2 cm de material aillant, ésa dir, que la cambra no queda justificada 
tan sols pel seu comportament com a aillant. 
A grans trets es pot dir que aquest tipus constructiu difícilment 
pot superar les noves exigbncies dictades per I'anomenada norma. 
En efecte, com que la paret de maó es la que compleix amb l'exi- 
gencia de resistencia, primerament i des de l'exterior es constmeix 
aquesta paret, un cop l'estructura de l'edifici ja esti realitzada es 
col.loca des de l'interior el plafó d'aillament enganxat a la seva cara 
interior i finalment es construeix el trasdós. Es pot comprovar la 
contradicció que existeix entre el iioc bptim de col~locació de l'ailla- 
ment, a la cara exterior del trasdós, i el lloc on realment se situa, 
precisament sobre la paret exterior humida. Aixb implica que de- 
terminats aillants poden perdre, en contacte amb l'aigua, les seves 
propietats especifiques. 
Pero no és sols aixb: la propia concepció del tipus fa que la tota- 
litat de la vora del sostre estigui en contacte amb l'ambient exte- 
rior, aixb no és tan greu per les fuites termiques que s'ocasionen 
com per la molt possible aparició de condensacions en l'interior 
de I'edifici, i que es manifesten tant al voltant del sostre com en 
els brancals, ampits, cantonades, etc. 
Com sigui que actualment són promocionats molts habitatges 
de baixa algaria, unifamiliars, en filera, etc., i és precisament en 
aquests edificis on l'estructura de fabrica de maó és plenament vi- 
gent, creiem que es requereix fer un esforg important per tal d'ade- 
quar aquest tipus constmctiu a les noves exigbncies i adhuc als 
diferents climes del Principat. Li correspon doncs a ]'Administra- 
ció potenciar, mitjangant estudis, assaigs, models experimentals, etc., 
la reconversió d'aquest tipus de maó vist en un altre de més adaptat 
a les circumstincies actuals. 
]*"me AveUuied. i Dirr 
Grande 
B a m l o m  1949 
ObringuC el rito1 d'arquircne ri 
I'ETSAB el 1973 i 
porrerioimenc el de Doctor 
Arquirectr el 1982. Dcs de 
1976 ér profesor de 
Conrimcci6 a l'ETSAB i d e  
de 1984, profesror titular de 
Canrrmccib r I'ETSAV, 
centre del qual n'& dirccior 
zcrualmenr. Ha fer divem. 
rrebdlr de recerca per una 
miilora de les solucions 
conrimcriveo en l'edificaciá. 
Jaurne Avelhnedr 
i Diaz Grande 
Baxclona, 1949 
Archire<r. Graduacirc of ETSAB 
in 1973. Hr va. arvarded hiz 
Doctorare by rhe same 
instilvfion in 1982. Sincr 1976 
he has been profer~or of 
Cairrucrion nr ETSAB and 
rince 1984 rhe pcrmment 
prafeuor of conrrrvaion ar 
ETSAV. He ir currently rhe 
Dirccror o i  ETSAN. He h a  
undenakcn rhe reirarch of 
bcrrer conirmaion rerhniquer. 
lowestpossible for effective resistance. It thus becomes, not a drain- 
age cavity, but the waterproofing part of the wall. While the Eng- 
lish cavity wall is intented to provide adequate drainage, in this 
case the wali is hollow only to xhiden the water that permeates the 
outer face. 
In the last few years a series of regulations directly concerning 
this constmction type has been produced in Catalonia: the 
MV.201.1972 and the NBE.CT.79. To the waterproofing require- 
ments these regulations have added considerations of thermal insu- 
lation and an improvement of bearing capacity. 
Regulation MV.201.1972 compels constmctors to include a rein- 
forced concrete perimeter beam on al1 roofs and above al1 bearing 
and masonry walls. The width of the beams depends on the size 
of the wall. If the wall is 14 cm, the perimeter beam must be 14 
cm as well and supported entirely by the wali. This makes it im- 
possible to make an exterior bearing wall without a visible stmc- 
ture of this sort. 
Regulation NBE.CT.79 establishes the thermal requirements for 
buildings regarding both energy consumption and the absence of 
surface condensations. This regulation establishes high insulation 
standards difficult to meet without insulation panelling. The cavity 
of the wall itself supplies a certain degree of thermal insulation (0,2 
Kcal/h.m2.C), which is not very much if compared to the amount 
of insulation obtainedfrom 2 cm of insulating material. This means 
that the cavity is not justified only because of its insulating pro- 
perties. 
In general, this construction type could hardly surpass the new 
requirements establisbed by this regulation. The brick wall is the 
bearing structure built first. Once in place, the insulation material 
is placed on the inner surface of this wall. Then the outer layer is 
built. There is a contradiction here: insulation is not placed where 
it works best-the interior of the brick wall. And in some cases, 
certain kinds of insulation are impaired by humidity. 
Additionally, this type often allows the entire edge of the roof 
to be in permanent contact with the exterior, promoting not only 
heat losses but also the appearance of condensation inside the build- 
ing. The effects are felt both under the entire roof and along din- 
teis, parapets, corners, etc. 
Low-rise, terrace, one-family etc., housing is currently standard 
practice. And it is precisely in the cases where brickwork is most 
common. This is the reason why we believe a considerable effort 
must be made to adjust this constmction type to modern-day 
requirements and, even, to the varied climate of the Principality 
of Catalonia. Indeed, the public bodies should encourage research 
to transform this exposed brickwork type into another which better 
suits our modern-day conditions. 


La necessària reconversió d'un tipus constructiu = a necessary transformation of a construction type

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert