González, Clara

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ecentred’estudisalcoverencs 49
Plantes. Usos, propietats, història
Clara González
 Butlletí CEA 2011.indd   49 1/10/13   12:22:32
50
118
2011
núm
any
Figuera de pala (Opuntia ficus- indica)
La figuera de pala o figuera de moro pertany a la família de les cactàcies, 
és originària de Mèxic, està formada per unes 1.500 espècies de plantes 
carnoses, la majoria amb moltes espines, les flors acostumem a ser molt 
vistoses. Aquesta és una planta xeròfita, que és capaç de sobreviure i re-
produir-se en un ambient amb poca aigua. Té un aspecte estrany format 
per unes pales engalzades una sobre l’altra amb moltes espines. Les flors 
són molt grans i vistoses de color groc lluent o taronja intens, surten 
a les pales la majoria a les vores. El fruit és carnós ataronjat, i vermell 
quan madura. Floreix i dóna fruit a l’estiu. Viu silvestre i surt als marges 
assolellats.
Les pales acabades de tallar contenen més del 90% d’aigua que flueix a 
gotes quan la pala es talla de través, conté sucres (glucosa i fructosa), 
vitamines, sals minerals, àcids orgànics, i mucílags.
En medicina popular el fruit es considera astringent i s’usa com a antidiar-
reic. Les pales fresques i escalfades tenen les propietats d’ablanir i relaxar 
les parts inflamades.
El fruit es pot menjar com a postres, se’n pot aprofitar el suc endolcit, que 
es prepara de la manera següent: es pelen les figues de pala i es tallen a 
rodanxes, es col·loquen en un vol que es cobreix de sucre a la nit. Al matí 
següent s’ha format per si sol un xarop excel·lent, més o menys aromàtic 
segons la qualitat del fruits. Aquest suc es passa a través d’un colador 
metàl·lic per separar-ne les llavors, es beu ben fred. És molt agradable 
amb plàtan tallat a rodanxes. Aquest mateix suc si es pren calent té fama 
d’estovar la tos.
Una creença popular és que el xarop posat en un drap de cotó doblegat 
diverses vegades i posat calent a sobre de la pel inflamada és oli en un 
llum.
Magraner (Punica granatum)
Aquest és un arbre caducifoli molt decoratiu i de gran bellesa, que pot fer 
uns 5 metres d’alçada, molt ramificat i amb espines, de procedència ori-
ental. Les flors apareixen de maig a agost, són solitàries, de color vermell, 
molt vistoses. El fruit és la magrana, que madura a la tardor, és una de les 
fruites típiques d’aquesta època. El principals components són àcids, cítric 
i màlic, sucres, sals de fòsfor, calci, ferro, vitamines C i tanins.
 Butlletí CEA 2011.indd   50 1/10/13   12:22:33
51
118
2011
núm
any
Recentment s’ha descobert que, a part de les vitamines i un alt contingut 
en ferro, les magranes posseeixen una substància de gran poder antibiòtic 
i desinfectant, per això es recomana fer una cura de suc de magrana a la 
tardor.
En gastronomia, s’utilitza en la preparació de postres, proporciona un 
toc elegant a les amanides de fruita, també es pot combinar amb gelats, 
iogurt i formatges, amb els grans també es poden preparar confitures 
i melmelades, es pot esprémer com si fos una taronja, tallada per la 
meitat amb un espremedor adequat. L’escorça del fruit té propietats 
astringents, i l’escorça de les arrels s’utilitza en farmàcia a causa dels 
principis actius que té, és vermífuga, i s’utilitza contra els cucs intes-
tinals.
També es fa servir en jardineria, i per fer bonsais, és una planta molt visto-
sa en la floració i a la tardor. A Alcover es planta als horts, també la podem 
trobar al jardí de l’església Vella com a arbre decoratiu.
El magraner va ser conegut i cultivat des de temps prehistòrics, a les tom-
bes egípcies de 2500 anys abans de la nostra era se n’han trobat restes 
 Butlletí CEA 2011.indd   51 1/10/13   12:22:41
52
118
2011
núm
any
de fruits. És considerat a l’Orient símbol d’amor i fecunditat. L’arbre estava 
consagrat a la deessa Rimmel, a Síria, i a Grècia, a Afrodita.
Nesprera d’hivers (Mespilus germanica L.)
La nesprera d’hivern és un arbust, o petit arbre caducifoli de tronc fort. Les 
fulles són ovalades de color verd fosc, que a la tardor es tornen de color 
groc i taronja. Les flors són blanques i roses, floreix al juny. Viu en tots el 
terrenys fins i tot a l’ombra. A final de la tardor produeix els fruits, són 
rodons de color marró i posseeixen una forma característica, obert per 
l’extrem superior per una àmplia depressió del calis on es conserven els 
cinc sèpals. Aquest és un fruit que ha caigut en desús, actualment tendeix 
a desaparèixer, hi ha moltes persones que el desconeixen, i costa de trobar 
als mercats. Però antigament totes les masies o cases de pagès en tenien 
un arbre o més per aprofitar-ne el fruits. Les nespres es collien a la tardor, 
 Butlletí CEA 2011.indd   52 1/10/13   12:22:51
53
118
2011
núm
any
amb el fruit madurat però encara no era comestible, després es posava 
a sobre de palla escampada damunt d’un canyís, i no es consumien fins 
després de les gelades, quan eren molt madurs, aleshores eren molt dolços. 
Aquest fruit conté sucres, àcids màlics i tartàrics, tanins, pectina, vitamina 
B i C. També es mengen de postres, als preparats se li reconeixen propietats 
astringents i tòniques beneficioses per a la mucosa intestinal. Si se n’aixafen 
els ossos i es posen a macerar amb vi s’obté una poció diürètica que es 
recomana en casos de càlculs renals. També es preparen excel·lents gelees, 
el seu aroma pot millorar si s’hi afegeix mel.
Aquesta planta no necessita una poda excessiva, és suficient amb fer una 
aclarit anual. 
És un arbre de gran bellesa pel seu aspecte i forma, amb una característica 
tonalitat vermellosa a la tardor, això fa que sigui una espècie idònia per a 
parcs i jardins.
 Butlletí CEA 2011.indd   53 1/10/13   12:22:57
54
118
2011
núm
any
Codonyer (Cydonia oblonga)
El codonyer és un arbre fruiter de la família de les rosàcies, aquesta fa-
mília és molt nombrosa amb més de 3.300 espècies, la majoria en zones 
temperades de l’hemisferi nord. És una família de gran interès econòmic 
ja que inclou moltes espècies fruiteres i arbres ornamentals. Les branques 
tendres són molt flexibles, per això temps enrere eren preferides al vímet. 
És un arbre molt decoratiu en jardins i horts, ja que a la primavera, quan 
s’omple de fulla i flor és molt frondós. Les flors són grans de color blanc o 
rosa clar. El fruit és un pom semblant a una pera, cobert d’una pelussa que 
es desprèn en fregar-la, també es desprèn quan madura a la tardor, i deixa 
al descobert una pell fragant de color groc daurat, el conjunt adquireix una 
gran bellesa a la primavera i a la tardor.
Des del punt de vista terapèutic, exerceix efectes beneficiosos sobre l’apa-
rell gastrointestinal. De l’escorça i les llavors, se n’obtenen locions per 
combatre tot tipus d’inflamacions. Conté sucres, àcids orgànics, i una es-
sència perfumada (d’aquí ve el costum de col·locar el codony entre la roba 
neta), sals minerals (coure i potassi), vitamina A i C, tanins i pectina.
El codony només es consumeix fresc després d’uns mesos de conservació. 
Es preparen xarops, sucs, gelees, i el famós codonyat, que es recomana 
contra les diarrees infantils, es prepara una infusió amb 0,5 onzes de 
sàlvia i 0,25 l d’aigua, es bull i s’endolceix amb 3 o 4 onzes de xarop de 
codonyat.
El codonyer és originari del nord de Pèrsica, d’Armènia, al Sud del Cauques, 
i d’Àsia Menor, on encara es pot trobar silvestre, però amb el fruit molt 
petit. Cultivat des de molt antic, el seu cultiu es va estendre per Grècia, 
Itàlia i altres països mediterranis. Amb aquest fruit els grecs ja preparaven 
el codonyat, però utilitzaven mel en comptes de sucre. Quatre o cinc segles 
abans de la nostre era, en temps d’Hipòcrates, el codonyat ja era recoma-
nat per les seves virtuts astringents i antidiarreiques.
Bibliografia 
Font Quer, Pío. Plantas Medicinales. El Dioscórides renovado. Editorial Labor, 
S.A. 1995.
Bueno, Mariano. El huerto familiar ecólogico. RBA Libros, SA. Pérez Galdós, 
36 – 08012 Barcelona. 2004.
 Butlletí CEA 2011.indd   54 1/10/13   12:22:57
55
118
2011
núm
any
Guía de frutos de la tierra, Ediciones Grijalbo, S.A. 1989.
chanes, Rafael. Deodendron. Barcelona: Ed. Blume. 2002.
El mil plantas, Guía de las plantas de los viveros de España. Editorial Maxi. 
2002.
Botánica, guia ilustrada de plantas. Könemann. 2006.
PanareDa cloPés, Josep M. Plantes de muntanya. 2008 Brau edicions.
Árboles i arbustos, Editorial Everest, SA. 2008.
Pascual, Ramon, Guia dels arbusts dels Països Catalans, Editorial Pòrtic, SA. 
1990.
latorre, José A. “Aproximació al coneixement de la biodiversitat de la finca 
del Mas Forès i el seu entorn” Butlletí 109, 110, 111, 112 . Centre d’Estudis 
Alcoverencs. Alcover 2005, pàg. 52-82.
Pàgines web
http://herbarivirtual.vib.es/cat/index.html 
http://botanicavirtual.udl.es/fam/rosacies/rosacies.htm
 Butlletí CEA 2011.indd   55 1/10/13   12:22:58


Plantes. Usos, propietats, història

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert