Batalla, Anna M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

        Vol 36, nr. 1, April               Vol 36, nr. 1, April 14th, 2015  ISSN: 1139‐7365 
 
8 
 
 
 
   
 
 
PERSONAL I COL∙LECTIU    
PERSONAL Y COLECTIVO 
 
   Anna M. Batalla  (filla d’/ hija de Anna Solà) 
  
 
Sóc Anna Maria Batalla Solà, vaig néixer 
i  vaig  viure 27  anys de dictadura  fran‐
quista,  sóc  filla  de  presos  polítics.  El 
meu  pare  José  Batalla  Salvat  (1915‐
1985)  de  Vallmoll  (Tarragona)  va  ser 
tinent  de  l'exèrcit  republicà  i  simpatit‐
zant  d'ERC  durant  la  guerra  civil,  des‐
prés de  la derrota va passar a França  i 
va ser internat al camp de concentració 
d'Argelers,  al  cap  d'un  temps  va  ser 
repatriat a St. Sebastià  i d'allà al camp 
d'Orduña.  En  tornar  al  seu  poble,  una 
denúncia el va portar a la presó de Pilat 
de Tarragona, va ser jutjat en consell de 
guerra i condemnat a 30 anys de reclu‐
sió  per  "rebel∙lió  militar".  Va  complir 
set anys a la presó Model de Barcelona 
sortint en llibertat l'any 1946. 
 
La  meva  mare  Anna  Solà  Sardans 
(1918‐2004) de Manresa  (Barcelona), 
era funcionària de la Generalitat, mili‐
tant i col∙laboradora en premsa i ràdio 
de les joventuts socialistes, de la UGT, 
i secretària de la "Unió de dones anti‐
feixistes". Va  ser denunciada  i acusa‐
Soy  Anna  Maria  Batalla  Solà,  nací  y 
viví 27 años en  la dictadura  franquis‐
ta, soy hija de presos políticos. Mi pa‐
dre José Batalla Salvat (1915‐1985) de 
Vallmoll  (Tarragona)  fue  teniente  del 
ejército republicano y simpatizante de 
ERC durante  la guerra civil, tras la de‐
rrota  pasó  a  Francia  y  fue  internado 
en el campo de concentración de Ar‐
geles, al cabo de un tiempo fue repa‐
triado a St. Sebastián y de allí al cam‐
po  de Orduña. Al  regresar  a  su  pue‐
blo, una denuncia  lo  llevó a  la  cárcel 
de  Pilatos  de  Tarragona,  fue  juzgado 
en  consejo de  guerra  y  condenado  a 
30  años  de  reclusión  por  “Rebelión 
militar”.  Cumplió  siete  años  en  la 
cárcel Modelo  de  Barcelona  saliendo 
en libertad el año 1946. 
 
Mi  madre  Anna  Solà  Sardans  (1918‐
2004)  de  Manresa  (Barcelona),  era 
funcionaria de  la Generalitat, militan‐
te  y  colaboradora  en  prensa  y  radio 
de  las  juventudes  socialistas,  de  la 
UGT,  y secretaria de la “Unión de mu‐
        Vol 36, nr. 1, April               Vol 36, nr. 1, April 14th, 2015  ISSN: 1139‐7365 
 
9 
da  de  “Auxilio  a  la  rebelión militar  y 
propagandista  roja”.  Jutjada  en  un 
consell  de  guerra.  El  fiscal  Godet  va 
demanar per a ella la pena de mort, el 
defensor  Luis  Alegre  va  presentar 
recurs i va aconseguir rebaixar la pena 
a 20 anys  i un dia que va complir a  la 
Presó de les Corts de Barcelona. Es va 
acollir  a  la  redempció  de  pena  per 
treball  i va obtenir alguns  indults par‐
cials  aconseguint  sortir  en  llibertat 
vigilada  als  2  anys  i mig.  Per  fi  l’any 
1945  arribaria  l'excarceració  definiti‐
va. 
 
La  vida  a  les  presons  franquistes  era 
terrible.  L'amuntegament,  les  vexaci‐
ons, la manca de menjar i les malalties 
feien  estralls  en  la  població  reclusa, 
però enmig de  tanta desesperació va 
ocórrer  un  fet  que  canviaria  la  vida 
dels meus pares. Encara  sense conèi‐
xer‐se,  van  iniciar una  correspondèn‐
cia amistosa de presó a presó, sent el 
seu  únic  vincle  els  propis  companys 
de cel∙la, un matrimoni també empre‐
sonat.  Aquest  fet  posaria  un  raig  de 
llum en les seves vides, i duraria els 7 
anys que el meu pare va estar pres. En 
sortir  en  llibertat  l'any  1946,  es  van 
casar. Ell tenia 31 anys, i ella 28. 
 
En  la  nova  Espanya  la  condemna  no 
acabava en sortir de  la presó, fora els 
esperava la misèria i la marginació. Els 
antecedents penals que van conservar 
durant  25  anys  eren  pesaven  molt  i 
dificultaven  enormement  la  seva  in‐
serció. Els  "rojos" eren depurats dels 
seus  treballs  i  condemnats  a  l'ostra‐
cisme  laboral,  van  haver  de  passar 
molts  anys  i  moltes  privacions  fins 
que  van  aconseguir  tirar  endavant; 
malgrat  tot mai es van considerar els 
"vençuts"  i van conservar tota  la vida 
els seus ideals. 
 
Jo vaig néixer el 1948. Els meus pares 
mai no em van ocultar el  seu passat; 
jeres antifascistas”. Fue denunciada y 
acusada de “Auxilio a  la rebelión mili‐
tar y propagandista roja”.  Juzgada en 
un  consejo de guerra. El  fiscal Godet 
pidió para ella  la pena de muerte, el 
defensor Luis Alegre presentó    recur‐
so  y  consiguió  rebajar  la  pena  a  20 
años  y  un  día    que  cumplió  en  la 
Cárcel  de  Les  Corts  de  Barcelona.  Se 
acogió  a  la  redención  de  pena  por 
trabajo  y  obtuvo  algunos  indultos 
parciales  consiguiendo  salir  en  liber‐
tad vigilada a  los 2 años y medio. Por 
fin  en  1945  llegaría  la  excarcelación 
definitiva. 
 
La vida en  las cárceles franquistas era 
terrible.  El  hacinamiento,  las  vejacio‐
nes,  la falta de comida y  las enferme‐
dades  hacían estragos en la población 
reclusa,  pero  en medio  de  tanta  de‐
sesperación  ocurrió  un  hecho  que 
cambiaría  la vida de mis padres. Aún 
sin  conocerse,  iniciaron  una  corres‐
pondencia  amistosa  de  prisión  a  pri‐
sión, siendo su único vínculo sus com‐
pañeros  de  celda,  un  matrimonio 
también  encarcelado.  Este  hecho 
pondría un rayo de luz en sus vidas, y 
duraría  los 7 años que mi padre estu‐
vo  preso.  Al  salir  en  libertad  el  año 
1946,  se  casaron. El  tenía 31  años,  y 
ella 28. 
 
En  la  nueva  España  la  condena  no 
acababa al salir de  la cárcel, fuera  les 
esperaba la  miseria y la marginación.  
Los  antecedentes  penales  que  con‐
servaron durante 25 años eran un las‐
tre muy pesado que dificultaba enor‐
memente  su  inserción.  Los  “Rojos” 
eran  depurados  de  sus  trabajos  y 
condenados al ostracismo  laboral, tu‐
vieron que pasar muchos años y mu‐
chas  privaciones  hasta  que  lograron 
salir adelante; a pesar de  todo nunca 
se consideraron  los “vencidos” y con‐
servaron toda la vida sus ideales. 
 
        Vol 36, nr. 1, April               Vol 36, nr. 1, April 14th, 2015  ISSN: 1139‐7365 
 
10 
parlaven  amb  naturalitat  i m'explica‐
ven  la seva visió de  la història d'Espa‐
nya  (molt diferent de  la versió oficial 
que m'ensenyaven a  l'escola). Durant 
la meva infància i joventut vaig conèi‐
xer  a  molts  dels  seus  companys,  re‐
cordo  les  seves  converses  i  les  seves 
anècdotes  i em considero privilegiada 
per  haver  estat  testimoni  de  totes 
aquelles  vivències,  per  això  vaig  a 
citar  alguns  dels  seus  noms  en  un 
pòstum homenatge: 
  
Els companys i amics de la Model:  
Eduard  Inurrigarro,  Eusebi  Brunet, 
Agustí  Murà,  Albert  Rovira,  Salvador 
Marones ... 
 
Les  companyes  i  amigues  de  Les 
Corts: 
 
ROSER AMORÓS PLA: tenia 43 anys el 
1939,  condemnada  per  "Auxilio  a  la 
rebelión", va ser una dona generosa  i 
entregada que va protegir  i va cuidar 
com una mare a les preses més joves i 
desvalgudes. 
 
ROSITA  ESPINALT  PRAT  (19  anys). 
Funcionària de  la Generalitat, sindica‐
lista, llibertària i feminista. Va morir el 
2006. 
 
ASSUMPTA  SOLÀ  CASES  (19  anys) 
treballadora tèxtil, sindicalista  i mem‐
bre del comitè de la fàbrica, va perdre 
la salut a la presó, va intentar refer la 
seva vida però va morir jove. 
 
LLUÏSA  XANDRI  SAGUES  (25  anys) 
treballadora  tèxtil  i  sindicalista,  va 
estar a les presons de Les Corts, Amo‐
rabieta  i Palma,  i va  ser desterrada a 
Logronyo. 
 
Aquests són només alguns noms dar‐
rere dels quals hi ha unes vides i unes 
històries  que  mai  no  van  sortir  a  la 
llum. 
Yo  nací    en  1948.  Mis  padres  jamás 
me  ocultaron  su  pasado;  hablaban 
con naturalidad y me explicaban su vi‐
sión de  la historia de España (muy di‐
ferente  de  la  versión  oficial  que  me 
enseñaban en la escuela).  Durante mi 
infancia  y  juventud  conocí  a muchos 
de  sus  compañeros,  recuerdo  sus 
conversaciones y sus anécdotas y  me 
considero privilegiada por haber  sido 
testimonio  de  todas  aquellas  viven‐
cias, por esta razón voy a citar algunos 
de  sus  nombres  en  un  póstumo 
homenaje: 
 
Los compañeros y amigos de la Mode‐
lo: Eduard  Inurrigarro, Eusebi Brunet, 
Agustí  Murà,  Albert  Rovira,  Salvador 
Marones… 
 
Las  compañeras  y  amigas  de  Les 
Corts: 
 
ROSER  AMORÓS  PLA:  tenía  43  años 
en 1939,  condenada por  “auxilio a  la 
rebelión”,  fue   una mujer generosa y 
entregada que protegió y cuidó como 
una madre a las presas más jóvenes y 
desvalidas. 
 
ROSITA  ESPINALT  PRAT  (19  años). 
Funcionaria de  la Generalitat, sindica‐
lista,  libertaria   y  feminista. Murió en 
2006 
 
ASSUMPTA  SOLÀ  CASAS  (19  años) 
trabajadora  textil,  sindicalista  y 
miembro  del  comité  de  la  fábrica, 
perdió  la  salud  en  la  prisión,  intentó 
rehacer su vida pero murió joven. 
 
LLUÏSA XANDRI SAGUES (25 años) tra‐
bajadora  textil  y  sindicalista,  estuvo 
en    las cárceles de Les Corts, Amora‐
bieta y Palma, y  fue desterrada a Lo‐
groño. 
Estos  son  tan  solo  algunos  nombres 
detrás de  los cuales hay unas vidas y 
unas historias que  jamás salieron a  la 
        Vol 36, nr. 1, April               Vol 36, nr. 1, April 14th, 2015  ISSN: 1139‐7365 
 
11 
 
Recordo  la  primera  vegada  que  vaig 
connectar amb  la web de  la Presó de 
les  Corts  (www.presodelescorts.org), 
va ser per mediació de la historiadora 
Conxita  Parcerisas  del  grup  "Memo‐
ria.cat", en aquells moments estaven 
elaborant un cens de presos del Bages 
i havien trobat 1.800 fitxes, 100 de les 
quals eren dones. Em vaig assabentar 
de  la  notícia  per  la  premsa  local  i  la 
meva sorpresa va ser encara més gran 
quan  vaig  llegir  que  la  meva  mare 
apareixia  al  bloc  "manresanes  que 
han  fet història  ",  en  l'apartat d'acti‐
vistes polítiques. 
 
De seguida em vaig posar en contacte 
amb els historiadors i els vaig oferir la 
meva  col∙laboració  per  reconstruir  la 
seva  història,  ja  que  la  meva  mare 
havia mort el 2006. Conchita Parceris‐
as va considerar que la documentació 
era  prou  valuosa  per  compartir‐la 
amb  Fernando  Hernandez  Holgado, 
que  va  decidir  publicar‐la  a  presode‐
lescorts.org. 
 
A  finals  de  setembre  de  2012,  vaig 
assistir  a  les  Jornades  divulgatives 
sobre  la memòria  de  la  Presó  de  les 
Corts. Va ser emocionant,  l'exposició, 
els  documentals,  els  testimonis  .... 
finalment  sortia  a  la  llum  tot  el  que 
sempre  explicava  la  meva  mare!  Em 
va  impressionar  l'entusiasme  i  la  ca‐
pacitat de  treball dels organitzadors  i 
col∙laboradors  i  vaig  pensar  que  jo 
també podia aportar el meu granet de 
sorra en aquest projecte al costat dels 
fills  i  familiars  d'altres  preses. Nosal‐
tres  som  els  últims  dipositaris  dels 
records  i vivències de  les nostres ma‐
res, a la presó i fora. 
 
En l'última jornada, després de tantes 
emocions,  em  va  cridar  l'atenció  la 
intervenció  de  la  professora  de  la 
Facultat  de  Belles  Arts,  Núria  Ricart 
luz.  
 
Recuerdo  la primera vez que conecté 
con  la Web de  la Cárcel de Les Corts 
(www.presodelescorts.org),  fue  por 
mediación  de  la  historiadora  Conxita 
Parcerisas  del  grupo  "Memoria.cat", 
en aquellos momentos estaban elabo‐
rando un censo de presos del Bages y 
habían  encontrado  1.800  fichas,  100 
de las cuales eran mujeres. Me enteré 
de  la noticia por  la prensa  local y mi 
sorpresa  fue  aún  mayor  cuando  leí 
que  mi  madre  aparecía  en  el  blog 
"Manresanas que han hecho historia", 
en el apartado de activistas políticas. 
 
Enseguida  me  puse  en  contacto  con 
los historiadores  y  los ofrecí mi  cola‐
boración para  reconstruir  su historia, 
ya  que  mi  madre  había  muerto  en 
2006.  Conchita  Parcerisas  consideró 
que  la documentación era  lo suficien‐
temente valiosa para compartirla con 
Fernando  Hernandez  Holgado,  quien 
decidió  publicarla  en  presodeles‐
corts.org. 
 
A finales de septiembre de 2012, asistí 
a  las  jornadas  divulgativas  sobre  la 
memoria  de  la  Cárcel  de  Les  Corts. 
Fue  emocionante,  la  exposición,  los 
documentales,  los  testigos....  ¡final‐
mente salía a  la  luz todo  lo que siem‐
pre  explicaba  mi  madre!  Me  impre‐
sionó el entusiasmo y la capacidad de 
trabajo de los organizadores y colabo‐
radores y pensé que yo también podía 
aportar  mi  granito  de  arena  en  este 
proyecto  junto a  los hijos y familiares 
de  otras  presas.  Nosotros  somos  los 
últimos depositarios de  los recuerdos 
y vivencias de nuestras madres, en  la 
cárcel y fuera. 
 
En  la última  jornada, después de tan‐
tas  emociones, me  llamó  la  atención 
la  intervención  de  la  profesora  de  la 
Facultad de Bellas Artes, Nuria Ricart 
        Vol 36, nr. 1, April               Vol 36, nr. 1, April 14th, 2015  ISSN: 1139‐7365 
 
12 
Ulldemolins. Va parlar de com s'havia 
esborrat  completament  qualsevol 
rastre  de  la  'antiga  presó  i  de  la  ne‐
cessitat  de  senyalitzar  l'espai  i  fer 
actuacions per  recuperar  la memòria 
històrica  de  la  zona.  Em  va  semblar 
una idea genial. Han passat tres anys i 
podem  dir  amb  alegria  i  satisfacció 
que  aquest  projecte  ha  fructificat. 
Actualment gràcies a l'esforç i la cons‐
tància de  tots els promotors, el barri 
ha  fet  seu aquest  repte.  Les entitats, 
els polítics  i els veïns han fet possible 
que tinguem ben visibles els 5 panells 
que donen informació permanent. 
 
Espero que en un futur no molt llunyà 
puguem  reunir‐nos  davant  del  mo‐
nument definitiu per retre l'homenat‐
ge  que  es  mereixen  les  nostres  pre‐
ses. Mai més seran oblidades. Moltes 
gràcies. 
 
Ulldemolins. Habló de cómo  se había 
borrado  completamente  cualquier 
rastro de la 'antigua cárcel y de la ne‐
cesidad de señalizar el espacio y hacer 
actuaciones para  recuperar  la memo‐
ria  histórica  de  la  zona.  Me  pareció 
una idea genial. Han pasado tres años 
y  podemos  decir  con  alegría  y  satis‐
facción que este proyecto ha  fructifi‐
cado. Actualmente gracias al esfuerzo 
y la constancia de todos los promoto‐
res, el barrio ha hecho suyo este reto. 
Las entidades,  los políticos y  los veci‐
nos han hecho posible que  tengamos 
bien visibles los 5 paneles que dan in‐
formación permanente. 
 
Espero que en un futuro no muy  leja‐
no  podamos  reunirnos  delante  del 
monumento  definitivo  para  rendir  el 
homenaje  que  se  merecen  nuestras 
presas.  Nunca  más  serán  olvidadas. 
Muchas gracias. 
 
 
 


PERSONAL Y COLECTIVO

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert