Claudine i l’amor: novel·la d’amor “de segona fila” i modernitat durant
la Belle Époque Durant aquest període de modernització ultrarràpida que fou la Belle Époque, la ficció va adquirir la seva funció cartogràfica respecte a la societat contemporània, en particular pel que feia a un públic lector de classe popular i mitjana. De cara a les burgeses aquella funció la duia a terme la novel·la d’amor de segona fila o “middlebrow”, subcategoria de la novel·la de costums tan apreciada entre el públic de 1900. A través de l’anàlisi d’una novel·la de Daniel Lesueur i de
dues de les Claudine de Colette, publicades entre 1901 y 1903, aquest capítol intenta demostrar que ambdues novel·listes (como tantes altres contemporànies) van saber fer ús del pitjor dels gèneres per tal d’explorar i afirmar la posició contradictòria per bé que real de les dones a la modernitat del nou segle. Allà on Lesueur realitza una modulació subtil del gènere, Colette el reconfigura amb humor i valentia, tot i que les dues confirmen el poder subversiu d’un gènere sovint menystingut i qualificat d’insípid alhora que conservador
