Indurain, Sol

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Esbossos 
perSHARK 
Des de temps molt antics els auda^os marins 
que s'atrevien a travessar els oceans amb elements molt 
rudimentaris basaven el cálcul de la seva derrota en la 
latitud, una observado coneguda d'en^á d'époques 
remotes; tota la resta consistía a totalitzar rumbs i 
distancies, cosa que representava grans i perillosos 
errors en la longitud que es posaven de manifest sobre-
tot en les recalades. Resumint, es navegava gairebé 
complint al peu de la lletra el ben conegut i vell prover-
bi de "Paral.lel corrent, térra trobant". 
Amb molts pocs aven90s s'arriba a comen9a-
ments del segle XVIII, concretament al 1714, data en 
qué el govern anglés va establir un premi de vint mil 
Iliures esterlines per a qui sol.luciónos un mitjá de tro-
bar la longitud amb una aproximado de mig grau, és a 
dir, unes trenta milles, si es navegava per l'Equador. 
Aquest guardó va ser atorgat a un rellotger aficionat 
anomenat Harrison, que el 1772 va presentar el seu re-
lio tge de precisió, dit cronometre, que marcant l'hora 
d'un primer meridiá i comparant-la amb l'hora de bord 
resolia aquell tan enutjós problema sense necessitat de 
cálculs enfadosos. 
El gran navegant i descobridor Cook va teñir 
ocasió en els seus viatges de confirmar sense cap mena 
de dubte el nou sistema, que amb poques variacions 
perdura avui dia, malgrat els nous aven90sde l'electró-
nica, i molt particularment de l'anomenada navegado 
per satél.lit, ja que per molt exactes i eficients que si-
guin els resultáis que s'aconsegueixen, no és prudent 
aconsellar el desterrament deis dos pilars clássics que 
son el cronometre i el sextant. 
Rellotge marí de Berthoud. Va ser experimentat 
el 1768 a bord de la fragata francesa Isis. 
I aquí s'escau de citar el cas de la pregunta que 
es va fer a un professor i que deia així: "Quina és mes 
práctica i exacta, l'agulla magnética o la moderna águ-
ila giroscópica?". La resposta fou molt encertada: "Es 
mes práctica i exacta la giroscópica, pero sempre que 
al seu costat hi hagi l'agulla magnética". Sense comen-
taris. 
La cultura popular 
per Sol Indurain. 
La cultura popular és un món íntimament lli-
gat a la comunitat humana que la sustenta. La cultura 
académica es pot permetre el luxe de fragmentar-se, 
d'internacionalitzar-se, d'estandaritzar-se. La cultura 
popular no. Es formada peí conjunt de coneixements 
de tota índole, pautes i normes de comportament, 
productes simbólics i materials, que una comunitat 
transmet ais seus membres de generado en generado. 
La cultura popular és Tinstrumental que l'individu rep 
per a viure. I és per aixó que la cultura popular ha de 
ser arrelada, s'ha d'adaptar a les necessitats, a les parti-
cularitats de cada comunitat, de cada poblé, de cada 
contrada. 
La cultura popular no és, dones, un saber de 
segona, una ombra, una projecció de la cultura acadé-
mica com podria semblar si la identifiquéssim amb re-
cuUs fragmentaris i desarrelats. La cultura popular és 
ni mes ni menys que les formes de vida d'una comuni-
tat concreta i tangible. Tot alió que compon aqüestes 
formes de vida des de la transformado del medi, les 
cases, les eines i atuells, els oficis, les normes i pautes 
de conducta, els valors, les creences... tot és expressió 
d'aquesta cultura popular. 
Vista així la cultura popular és histórica i 
actual, interdisciplinária i, en un primer moment, 
estrictament local, gairebé familiar. 
Histórica perqué amb ella intentarem entendre 
com vivien —pensaven, menjaven, treballaven, juga-
ven...— les generacions que ens han precedit d'una ma-
nera mes immediata i de les quals podem obtenir testi-
moni oral. Actual perqué, se'ns presentará espontánia-
ment la necessitat de comparar aqüestes formes de vida 
amb les nostres própies. Interdisciplinaria perqué per 
entendre com vivien els nostres avis haürem de tocar 
de tot: els conreus, els oficis, les rondalles, les cases, els 
jocs, els objectes... 
Avui, el col.leccionisme i un cert gust peí pas-
sat han fet que molts deis objectes arraconats uns 
anys per l'eufória consumista, siguin ara motiu de com­
pra-venda amb un cert volum de negoci. L'atenció que 
desvetllen s'ha obert camí per la via de l'economia i els 
objectes quotidians s'han convertit ara en bibelots de-
coratius o en peces de col.leccionista. 
Els objectes han estat pensats i elaborats per un 
univers de cultura que els fa servir. La manera de pro-
cedir per assolir d'utilitzar-los de manera quotidiana i 
quasi automática ha conformat un sistema de vida. 
Els artesans de manera reservada i segons unes 
directrius no escrites han fet, en el decurs de la histo­
ria, múltiples objectes per a totes les activitats de la 
vida. Els objectes així elaborats son els que un cop for-
maven part d'un col.lectiu conformaven i, a voltes mo-
dificaven, el costum. 
De manera pacient i meticulosa, d'un conjunt 
determinat d'objectes, en descriurem l'una darrera 
l'altra totes Uurs característiques: materia, pes, mida, 
color, forma, ús, etc. Després, un cop ben esmicolades 
les peculiaritats, ens interroguem sobre el seu origen, 
sobre l'economia i les situacions de la comunitat que 
els ha produit i usat. Si hem procedit amb cura, 
aquests objectes ens donaran respostes a partir de les 
seves qualitats. Respostes sobre el medi en el qual 
s'han trobat, sobre la tecnología emprada, el marc eco-
nómic, l'estatut jurídic, etc. 
Per mitjá deis objectes que podem trobar en 
una cambra o un cobert podrem estudiar l'evolució 
histórica del treball a pagés, l'aven? tecnológic en els 
últims cent anys, la situació de la dona, l'educació deis 
infants, etc. Ben entes que sempre s'ha de treballar 
amb objectes reals i a poder ser en el seu context propi. 
Fer-ho en un museu pot ser una alternativa 
acceptable. 
Inventari deis bens de 
Pau Carrau, pescador (1730) per Josep Samon i Porgas. 
Els inventaris de bens fets per qualsevol motiu 
acostumen a ser molt il.lustratius de les formes de vida 
en l'época del seu aixecament. L'inventari deis bens de 
Pau Carrau, pescador, realitzat uns dies després de la 
seva mort, l'any 1730, i conservat a l'Arxiu Parroquial 
de Vilassar de Dalt (en endavant APV.), ens mostra 
molt clarament com vivia una familia que podem con­
siderar de tipus mig en aquella época. 
Abans, pero, de transcriure i comentar aquest 
Inventari vull fer una petita ressenya de la familia Car­
rau. 
El primer Carrau que consta a l'APV. és JOAN 
CARRAU pescador habitant en dita parroquia de Vila­
ssar, el qual es casa l'any 1651 amb MARÍA AGNA 
STRANY. Joan Carrau no era natural de Vilassar, i en 
la partida del seu casament no consten ni els noms 
deis seus pares ni de quin indret procedeix. L'any 
1651 ens trobem a les acaballes de la Guerra deis 
Segadors (1640-1652). En aquell moment son fre-
qüents els matrimonis entre noies d'aqui i nois france-
sos (segurament soldats). El cognom "Carrau" ens fa 
pensar en una possible ascendencia francesa. En la si­
tuació anormal de guerra que es vivia en aquell mo­
ment, no és d'estranyar que pocs dies després de la 
celebrado del matrimoni trobem anotat el bateig del 
primer fill. 
D'aquest casament en nasqueren 5 filis i dues 
filies. El primer fill, Jaume Carrau, pescador, nat el 
1651, casa amb Margarida Vehils aproximadament 
el 1685 i tingué nombrosa descendencia. El fill 4rt. 
GENIS CARRAU, nat el 1658, també pescador, casa 
amb EULARIA LLENES el 1680. D'aquest matrimoni 
en nasqueren 10 filis: Joan el 1681; Pau el 1682; 
Maria el 1684; Eularia el 1686; Maria Agna el 1689; 
Miquel el 1691; Maria Angela el 1695; Joseph el 1697; 
Genis el 1701; i Salvi el 1702. 
El fill segón de Genis Carrau i Eularia Llenes, 
PAU CARRAU, igualment pescador, contragué matri­
moni amb CATERINA CASANOVES el dia 27 de 
febrer del 1718. Tingueren tan sois 3 filies: Eularia el 
1719; Caterina el 1723 i Maria Rosa el 1726. Pau Car­
rau morí el dia 8 d'abril del 1730, a l'edat de 47 anys. 
La seva vídua prengué inventari deis bens el dia 9 de 
maig següent. 
PAU CARRAU, com hem pogut observar, 
pertany a la tercera generació Carrau establerta a 
Vilassar di Mar. 
Passem ara a comentar l'inventari que ens ocu­
pa. El podem dividir en quatre parts que es diferencien 
per si mateixes. En primer lloc trobem l'habitacle amb 
els estris normáis de qualsevol casa i alguns d'especí-
fics de la casa d'un pescador, junt amb "6 tonells buyts 
i 2 barrils usats" segurament per a vi. Segonament es 
descriuen els bens trobats en una "Cambra", senyalant 
la roba de la casa i les peces de vestir. En tercer lloc la 
barca i els estris per anar a pescar. I finalment els "bens 
immobles" formats per una vinya junt a la casa i una 
altre a mitges amb el Marqués de Moja, llavors senyor 
del Castell de Vilassar, el qual ens indica la doble 
dedicado de Pau Carrau, a la pesca i al cultiu de la 
vinya. 
En la transcripció de l'inventari s'ha conservat 
la grafía original quasi totalment. Com que algunes 
expressions usades poden ser difícils d'entendre avui, 
he posat un petit vocabulari al final. 
La transcripció és com segueix: 


La cultura popular

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert