Jover, Marià

Revistes Catalanes amb Accés Obert

29
El deute a Canet al segle XVII
Amb aquest article es fa un breu resum de
la condició financera i econòmica del
municipi de Canet al segle XVII, centrant-
se sobretot en els mètodes que el mateix
municipi tenia per poder-se mantenir
econòmicament en el món del crèdit en
l’època moderna.
Paraules clau: Canet de Mar, censal, crèdit, segle XVII,
Universitat de Canet
Debt in Canet de Mar in the 17th century
urant els passats mesos de febrer a juny
vaig tenir l’oportunitat de fer les meves
pràctiques de la carrera d’Història a l’arxiu
de Canet de Mar, a través del Centre
d’Estudis Canetencs. La meva tasca es va centrar
en un buidatge d’actes municipals del segle XVII i
d’uns recents manuscrits que l’Ajuntament havia
adquirit de l’Arxiu patrimonial de Can Cabanyes; en
concret un lligall de més de 200 manuscrits, una sèrie
de pergamins respectius al poble, entre els que es
troba correspondència fins a documentació privada
i pública dels segles XVII-XIX.
Al llarg del buidatge van sorgir molts temes
recurrents i repetitius, els quals mostraven les
preocupacions i les necessitats que la vila patia en
aquella època. Veiem que en el segle XVII,
principalment a mitjans de la centúria, el poble de
Canet es trobava en una situació econòmica molt
precària, i sobretot, amb una gran manca del
principal aliment, el blat. La gran majoria d’actes
del consell municipal es defineixen per la necessitat
de la compra de blat, ja fos a Blanes o a l’Empordà,
moltes vegades expressant la pressa de la necessitat
del cereal. Un altre cas repetitiu i constant eren els
pagaments que el municipi de Canet havia de fer als
seus creditors, els quals vaig poder observar que
n’eren bastants.
Aquesta manca de recursos i finançament no sorgeix
del no res. Ens trobem en un segle on gairebé tota
Catalunya es veia sotmesa pel deute, sobretot com
a conseqüència de la Guerra dels Segadors, entre el
1640 i el 1652. Canet no serà menys i econòmicament
també veurà i patirà els estralls d’aquesta crisi
financera on, a la vegada, la gran pressió fiscal que
sumava el Principat en condició d’impostos reials i
sobretot de la gran pressió del senyoriu, haurà de
participar aportant diners a les taules de canvi de
Girona per pagar els impostos reials destinats a la
This article tries to summarize briefly the
financial and economic situation of the town
of Canet de Mar in the 17th century. It mainly
focuses on the methods that the town used
to remain economically viable within the
world of credit in the modern era.
Key words: wheat crisis, minutes of the Commons of Canet,
censuses of the Commons of Canet, Catalan Revolt (‘Reapers’
War’), Canet de Mar, loan redemptions.
Maria Jover
Centre d’Estudis Canetencs
D
protecció de costes i camins. Fins i tot, hi ha
constància de reclamacions per part del representant
del virrei perquè Canet pagui els impostos que no
ha pagat de l’any 1677.  Aquest fet ens demostra la
gran necessitat i l’afany que Canet tenia per fer front
a tots aquests pagaments i impostos que se
l’imposaven, a part del propi manteniment
municipal.
Podem veure que hi havia un gran nombre de deutes
que s’anirien allargant durant anys i que Canet havia
d’anar pagant en forma de pensions, fins i tot
emprenent altres deutes per pagar els anteriors.
Però, com aconseguien aquests diners? En aquests
moments, Canet es trobava amb manca de
finançament, però no només ell, sinó que  era una
cosa normal gairebé en tots els pobles i masos de
Catalunya, els quals es veien obligats a recórrer a
aquesta mesura. Podríem afirmar que la majoria o
gairebé tots els masos o cases de Catalunya patien
el deute o n’eren creditors. Però si la vila no tenia
diners en efectiu, s’havien d’aconseguir d’alguna
manera, i quina era la manera més ràpida? Doncs
evidentment el crèdit, que en aquella època no
El Sot de l’Aubó · XVI · 54 (2015) · p. 29-30 © Centre d’Estudis Canetencs
30 El Sot de l’Aubó · XVI · 54 (2015) Maria Jover
s’anomenava crèdit sinó censal1. La religió catòlica
prohibia la usura, o sigui el benefici o l’enriquiment
abusiu respecte a un deute, així que la majoria de
vegades i com es definien en els censals, tan sols hi
havia un benefici d’un 5% respecte al preu inicial,
amb una pensió anual establerta. En el cas de Canet,
segons comenta Alexandra Capdevila en la seva tesi
doctoral, a diferència dels altres pobles catalans que
utilitzaven altres mètodes creditors com el violari2,
a Canet i Arenys de Mar són gairebé inexistents, i
veurem que la gran majoria o gairebé tots, eren els
anomenats censals i censals morts3. La diferència
entre un i l’altre és que el mort no va vinculat a cap
propietat sinó a una renda, i el viu està lligat a un
dret de propietat.
Canet aconseguí diferents formes d’establir aquests
censals per aconseguir les quantitats de diners que
es necessitaven per mantenir el municipi. Ho feren
a través de persones o, fins i tot, institucions;
curiosament Canet va tenir censals amb les pròpies
esglésies de Santa Maria del Mar o la del Pi de
Barcelona. Es té constància d’aquesta sèrie de
censals per la gran quantitat d’àpoques4 que a la
dècada dels 60 i 70 i sobretot els anys 80, la
Universitat de Canet pagava a tots els seus creditors.
El fet que Canet tingués censals amb les esglésies
de Barcelona, no ens allunya del que era la realitat
d’aquella època on la mateixa església, o més aviat
els seus religiosos, eren un dels màxims prestadors
al crèdit. És el mateix cas que el propi presbiter
beneficiat de l’església de Canet, Miquel Vendrell,
o el mateix rector Jacob Ferrer, els quals rebien
pensions de la Universitat5 de Canet per un censal
atorgat.
La manera amb què Canet procedia al crèdit, era
en certa manera estipulada; es nomenaven uns
representants per la vila, que representaven la
Universitat de Canet; aquests, davant notari i
acompanyats dels seus prestadors, negociaven el
censal i el definien notarialment. Hi ha casos de
censals a Canet que, fins i tot, van continuar pagant
als hereus del propietari d’aquest deute, ja que
aquests passaven en herència quan es moria el
propietari; o fins i tot persones del mateix consell
municipal que havien concedit censals a la pròpia
Universitat, ja que podríem afirmar que en aquella
època era un negoci profitós a llarg termini.
Entre aquests documents s’hi troba el cas d’un censal
de 1651 que es va fer amb la comunitat de Nostra
Senyora del Pi de Barcelona a favor de la Universitat
de Canet, d’una quantitat d’unes 1000 lliures, un
preu que en aquella època podríem considerar força
elevat, amb una pensió anual d’unes 55 lliures cada
3 de febrer. Fins el 1672 la Universitat no va poder
fer lluïció del censal, que va haver de pagar un total
de 1122 lliures, les 1000 lliures del censal i la suma
de 122 lliures i 8 sous pel total de les pensions
degudes, és a dir l’interès. Però també tenim
exemples de pagesos de la pròpia vila que havien
atorgat censals a la Universitat; és el cas de Gabriel
Catà que, després de mort, la seva hereva, Bàrbara
Catà, continuà rebent les pensions d’un censal de
1000 lliures.
La gran quantitat de lluïció de censals, o sigui la
seva liquidació durant els anys 70 i sobretot 80, ens
mostra que el poble estava començant a remuntar
econòmicament, tot i que escassament, ja que
encara tenim documentació de nous censals
concedits, però en aquests casos no tan elevats. I
alhora reflexa els anys amb més crisi econòmica del
municipi, sobretot en els anys de la Guerra dels
Segadors, o entre els anys 1640-1650; estralls
econòmics que tota la Catalunya Vella va patir a causa
de la fam, la mort i la guerra.
El gran fons documental conservat a l’arxiu municipal
ens descriu i ens mostra les condicions econòmiques
i financeres del poble de Canet de Mar en el segle
XVII. Els expedients conservats ens detallen
minuciosament la definició, la pensió i el pagament
que la vila va fer en cada censal, deixant la
constància que Canet, tot i els seus deutes,
continuava pagant els seus crèdits.
1 Donació d’una quantitat de diners a canvi de l’obligació d’una
pensió anual o de retornar aquests diners amb certs interessos.
2 Pensió vitalícia.
3 Capdevila, Alexandra. Pagesos, mariners i comerciants a la
Catalunya litoral. El Maresme a l’època moderna. Tesi
doctoral. Pàg. 326.
4 Document on s’acredita que el deutor ha rebut pagament
d’una quantitat del censal o la mateixa lluïció d’aquest.
5 Des del principi del segle XIII, col·lectivitat d’habitants d’una
ciutat o d’una vila, revestida d’una certa personalitat pública,
premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis i una
certa representació davant el poder reial o senyorial o davant
tercers. Diccionari de la Llengua Catalana.


El deute a Canet al segle XVII

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert