Ballart, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

8La crisi del XIX
odem dir que la industrialització a Canet va
començar en ple segle XIX, de la mà dels
artesans de l’activitat tèxtil, esperonats per
la situació de misèria en la què s’havia
caigut. Efectivament, aquells van ser uns
mals temps, com a conseqüència de la pèrdua de
l’imperi colonial espanyol que va portar, entre
d’altres, l’estroncament del que havia estat el florent
comerç transatlàntic, així com la finalització de les
activitats comercials, marítimes, industrials, etc.,
que s’havien muntat al voltant de la navegació a
vela i de les que en vivia una munió de gent a bona
part dels pobles de tota la costa.
L’alternativa del tèxtil
Un cop estroncat el comerç marítim colonial, la
possibilitat de trobar feina per aquestes rodalies va
quedar reduïda al mínim. Es va produir un descens
Algunes històries
del temps de les fàbriques
Joan Ballart Clos
Centre d’Estudis Canetencs
Aquest article vol fer memòria del temps
del Canet industrial, que va començar a
meitat del segle XIX amb la Revolució
Industrial i que va arrelar amb força el segle
XX, anys en què els canetencs van passar
del treball artesanal a la industrialització
del tèxtil.
Per contra i com a contrast, actualment
assistim impotents al desmantellament del
poc que en queda d’aquelles indústries que
van marcar una època de la vida canetenca.
Avui parlarem doncs, de l’evolució que van
seguir algunes d’aquelles indústries que
havien sorgit gairebé del no-res i que van
deixar la seva empremta en els canetencs
d’aquell temps.
Paraules clau: Indústria tèxtil, telers de punt, telers circulars,
teixits, filats, moda, roba interior, fibres tèxtils sintètiques.
History from the time of the factories
P
notable de població, que marxava per tractar de
guanyar-se la vida en altres llocs més propicis. A més
de l’escassetat de la feina, les condicions en què es
donava eren dures i difícils, com les que realitzaven
els comparets: esforçant-se en els rostos aixaragallats
de les vinyes per mirar de treure’n un escàs rendiment.
Una de les poques alternatives que encara quedaven,
tot i que en situació de decaiguda, era el sector del
tèxtil, amb la fabricació de veles i cordam de les
barques, com s’havia fet des de sempre, al que s’hi
dedicaven els homes, mentre les dones i les criatures
feien randes, una altra de les activitats tèxtils
vinguda a menys i que havia tingut el seu temps
d’esplendor en el segle anterior. El treball tèxtil, com
a auxiliar de barques i vaixells, sempre havia estat
present a Canet i va representar una mínima
supervivència per a unes quantes famílies.
D’altra banda, a meitat del segle XIX i procedents
de França, ja s’havien instal·lat a Canet els primers
telers circulars de punt de petit diàmetre, les
clàssiques i populars «colmenes» per a teixir mitges
This article is a reminder of the times
of industrial Canet de Mar, which started
in the mid-19th Century with the
Industrial Revolution and took a strong
hold in the 20th century; in those years,
people from Canet moved from crafts
to industrial textile work.
Conversely and as a contrast, today we
are witnessing the slow dismantling of
what little is left of those factories
which marked an era in the life of
Canet. This article then will focus on
the evolution of some of those
factories, which having started from
almost nothing, left their imprint on the
people of Canet at that time.
Key words: textile industry, looms, circular looms, textiles,
threads, fashion, underwear, synthetic textile fibres.
El Sot de l’Aubó · XVI · 54 (2015) · p. 8-11 © Centre d’Estudis Canetencs
9El Sot de l’Aubó · XVI · 54 (2015) Joan Ballart Clos
i mitjons, que permetien un tipus de treball que es
podia considerar a mig camí entre el treball manual
i un principi de semiautomatització. Era el
començament del procés de la industrialització de
la societat canetenca.
La industrialització
Al tombant del segle XIX al XX, van venir aires nous
i Canet va entrar de ple en l’era industrial, amb la
instal·lació de les que arribarien a ser les tres grans
empreses de la indústria local.
El pioner va ser Joan Carbonell Paloma que l’any
1899, juntament amb els seus socis, la família
Susanna, inauguraven les noves i grans instal·lacions
que havien encarregat a l’arquitecte Josep Puig i
Cadafalch, situades al començament del que seria
el passeig de la Misericòrdia, fins llavors zona
agrícola dels afores.
No es van quedar enrere les altres dues grans empreses
canetenques, així que el 1903 s’inauguraven les noves
instal·lacions de «Jover, Serra i Cia», obra de
l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner en el mateix
passeig de la Misericòrdia. El 1929 es retirava el soci
Francisco X. Serra i la nova empresa passava a mans
de la família Jover, amb el nom de «Isidre Jover i
Cia». El seu apogeu va ser
entre 1950 i 1980 amb la
marca comercial «Pulli-
gan», com a sinònim de
qualitat internacional dels
seus articles. A partir
d’aleshores va començar el
llarg declivi fins la seva
definitiva extinció.
La tercera gran empresa de
Canet va ser, sens dubte,
la comandada per Jaume
Romagosa. Havia començat
el 1908 de la mà dels socis
Bernadell i Romagosa,
ocupant les instal·lacions
antigues del «Vapor Vell».
El 1915 plegava Bernadell i
aleshores Jaume Romagosa
va associar-se amb els
nous socis canetencs, que
disposaven de capital
procedent de les antigues
colònies americanes. La raó
social passava a anomenar-
se «Jau-me Romagosa St.
en Cta» i així es va man-
tenir fins la seva extinció,
a causa del gran incendi de
1973.
Després dels comença-
ments prometedors del se-
gle XX, es van anar intro-
duint en la indústria del
punt una quantitat d’arte-
sans que havien après l’ofici dels teixits i de la seva
maquinària, i decidien emprendre el nou camí pel
seu compte.
No tots ho aconseguirien, però el resultat era que
l’any 1925 ja es trobaven registrades a Canet 40
fàbriques. Naturalment, la majoria eren modestes
fàbriques artesanals dedicades a la calceteria
(fabricació de mitjons, mitges i roba interior), però
de les que més endavant en sortirien unes quantes
empreses de gran envergadura.
L’Escola de Teixits de Punt
Un fet important que va consolidar l’orientació de
la indústria canetenca, va ser la instal·lació el 1922
per part de la Mancomunitat de Catalunya, de l’Escola
de Teixits de Punt, dedicada a la formació dels
enginyers i operaris de l’especialitat. L’any següent,
la imposició de la Dictadura de Primo de Rivera, la
va fer tancar perquè respirava aires de llibertat, i
per recuperar-la, es va haver d’esperar l’adveniment
de la República.
L’Escola va realitzar una gran labor pedagògica i
d’ella en sortirien grans idees, algunes de les quals
proporcionarien la formació tècnica a moltes
generacions d’alumnes, tant de Canet com d’altres
Fàbrica Jaume Romagosa, Staten Cta que havia estat la primera fàbrica canetenca moguda
amb força de vapor el 1870. (CEC)
10 El Sot de l’Aubó · XVI · 54 (2015) Joan Ballart Clos
països que venien a la localitat a estudiar, gràcies al
renom que tenia l’escola.
Una bona idea
Valgui com exemple d’una idea -d’aquelles que se’n
diuen lluminoses- fruit dels coneixements adquirits
a l’Escola de Teixits: el cas del senyor Joan Rovira
Fors, que va convertir una petita indústria artesanal
en una potent empresa de projecció internacional.
El cas era que el senyor Joan Rovira havia realitzat
els estudis d’enginyeria a l’Escola de Teixits de
Canet. Resulta que en un cobert del pati de casa
seva, cap a finals de la dècada dels 50, hi havia
muntat una fabriqueta d’artesania de mitjons, amb
uns antics telers d’abans de la guerra, telers circulars
de petit diàmetre, els clàssics estàndards, que en
aquells anys a Canet se’n trobaven per tot arreu.
Com a curiositat direm que l’empresa girava a nom
de Pievesto, nom que en principi podia semblar un
xic estrany, però que responia explícitament a
l’activitat primera de l’empresa, la de fabricar
mitjons per vestir el peu amb elegància. Aquest era
l’objectiu de la modesta empresa i d’aquí venia el
nom, ja que «Pie Vesto» volia significar «Peu Vestit».
Amb aquells vells telers estàndards, el senyor Rovira
no s’hi feia ni savi ni ric, però amb els coneixements
tècnics adquirits a l’Escola de Teixits, més
l’experiència de jove fabricant, li van suggerir una
idea genial que li feria canviar l’orientació de la
llavors petita empresa.
La patent mundial
Comptant amb la seva preparació tècnica i pràctica,
el senyor Rovira ideà la modificació d’un sistema de
teixit de punt clàssic per aplicar-lo a una peça de roba
interior femenina, la braga. El tema era tan enginyós
que l’Oficina Internacional de Patents, després de
rigorosos estudis, concedí la patent mundial a l’empresa
del senyor Rovira. Això volia dir obtenir l’exclusiva de
fabricació i venda del producte patentat pràcticament
a tot el món. A partir d’aquí, l’empresa va entrar en
una nova activitat totalment diferent, nou producte,
nova maquinària, nous clients, etc.
El producte
El teixit de la nova braga resolia el problema de fer
compatibles les fibres tèxtils sintètiques que
s’anaven imposant en el mercat amb la delicadesa
de la pell de l’anatomia femenina a la que aquelles
noves fibres sintètiques causaven irritacions i
coïssors. Estem parlant de començaments dels anys
60, quan començaven a imposar-se les fibres
sintètiques de poliamida, poliester, Lycra, etc.
Consistia en teixir les peces amb les màquines
«cotton», és a dir, les que donaven forma a la peça
de roba amb els seus minvats, calats, etc. Es
començava la peça teixint amb fibra sintètica i en
arribar la màquina a la zona de l’entrecuix entrava
en acció l’invent patentat, una guia portafils que
teixia cotó sobre la fibra sintètica, el que
Els alumnes i professors de l’Escola presidits pel seu director Sr. Paul Müller, als anys 30. (Arxiu Escola de Teixits)
11
tècnicament se’n diu «vanissage», que s’acon-
segueix gràcies al moviment automatitzat
d’agulles i platines que formen les vagues del
punt, és a dir, el ris, quedant la fibra sintètica
teixida al costat exterior de la peça, mentre el
cotó, fibra noble que protegeix la pell, queda
teixida al costat interior; i així la usuària queda
protegida de coïssors i irritacions no desitjades.
La nova braga va ser registrada amb la marca
«Mituka», nom amb el que va ser popularment
coneguda.
La producció
Les bragues, com abans dèiem, es teixien amb els
telers «cotton», màquines d’una extraordinària
llargada, de 20 a 25 metres, i que han d’estar molt
ben assentades i alineades amb precisió per treballar
en bones condicions.
Les relacions comercials
Pievesto havia registrat la marca comercial «Mituka»,
fent especial referència a la comoditat del tacte del
cotó, totalment compatible amb les noves fibres
sintètiques gràcies a l’enginyós sistema del
«vanissage» que, un cop conegut i provat per la
clientela, es traduí en un èxit de vendes en els
principals grans magatzems de les ciutats espanyoles,
convertint la marca Mituka en article de gran consum.
La projecció internacional
Com totes les idees brillants, la projecció
internacional va venir sola, i grans indústries
internacionals del món de la moda van arribar a
acords amb Pievesto, amb el pagament dels
corresponents royaltis per poder fabricar i vendre
«Mitukas» en els seus respectius països amb llicència
de Pievesto.
Més endavant, la relació internacional que havia
començat amb països europeus es va anar estenent,
arribant a cobrir molts altres països d’ultramar.
Conclusió
Després van venir canvis d’aires. Les modes són
volubles i es van anar imposant noves tendències, nous
teixits amb noves qualitats, etc. D’altra banda, el
personal es va anar fent gran, tant directius com
treballadors de la fàbrica, de manera que el negoci es
va anar esllanguint fins arribar a la seva liquidació.
D’aquelles naus industrials que abans estaven plenes
de feina, poca cosa en queda. Una nau està
abandonada, l’altra va caure ruïnosa i dels
protagonistes en queden ben pocs.
El que en tot cas ens queda, és l’exemple de com
una petita empresa, sorgida gairebé del no res, pot
arribar a assolir un futur millor.
El Sot de l’Aubó · XVI · 54 (2015) Joan Ballart Clos
A la part superior, edifici de la fàbrica Pievesto SA a la riera del Pinar, 32
Catàleg Mituka que fabricava Pievesto


Algunes històries del temps de les fàbriques

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert