Our knowledge of the solar system is constantly expanding. Ideas that initially
are accurate become uncertain and/or obsolete because they evolve and they
need to be revised. The planets of the solar system havent always been the neither
the same nor the same number. The concept of planet has also changed. This fact becomes
a tool to work in the classroom. Our proposal is based on two texts: The first
one, which we date approximately in 1850, presents the Planetary System made up
by 23 planets; the second includes resolutions 5 and 6 in which the IAU General Assembly
in Prague passed a new definition of planet, on August 24 of 2006

Cadefau Surroca, Trinidad

Català i Poch, Maria Assumpció

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CANVIS EN EL CONCEPTE
DE SISTEMA SOLAR
T. CADEFAU SURROCA1; M. A. CATALÀ POCH2
1IES PERE BORRELL, PUIGCERDÀ.
tcadefau@xtec.cat
2DEPARTAMENT D’ASTRONOMIA I METEOROLOGIA,
UNIVERSITAT DE BARCELONA.
catala.poch@gmail.com
Paraules clau: sistema solar
Changes in the solar system’s Concept
Summary: Our knowledge of the solar system is constantly expanding. Ideas that ini-
tially are accurate become uncertain and/or obsolete because they evolve and they
need to be revised. The planets of the solar system haven’t always been the neither
the same nor the same number. The concept of planet has also changed. This fact be-
comes a tool to work in the classroom. Our proposal is based on two texts: The first
one, which we date approximately in 1850, presents the Planetary System made up
by 23 planets; the second includes resolutions 5 and 6 in which the IAU General As-
sembly in Prague passed a new definition of planet, on August 24 of 2006.
Key words: solar system
Si repassem la història del nostre sistema solar (Cadefau-Surroca &
Català-Poch, 2007), veiem que els seus canvis sempre han estat pa-
ral·lels a l’evolució dels coneixements i/o descobriments. Per exemple,
el concepte de planeta: els grecs l’identificaven amb «errant» i per a
ells hi havia set astres errants en el cel: el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus,
Mart, Júpiter i Saturn. Aquest concepte va canviar completament l’any
1478, amb Copèrnic: el Sol, la nostra estrella, passa a ser el centre, i la
ACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LATÈCNICA
NOVA ÈPOCA / VOLUM 2 (1) / 2009, p. 297-302
DOI: 10.2436/20.2006.01.112
01 ACTES HISTORIA V3 277-485.qxp 27/10/09 15:15  Página 297
Lluna el nostre satèl·lit; els planetes o astres que giraven entorn el Sol són sis: Mercuri, Ve-
nus, la Terra, Mart, Júpiter i Saturn. Quan semblava que el nostre sistema solar estava sòli-
dament estructurat i limitat, Herschel descobria casualment Urà, era el 1781, fet que va im-
pactar, el sistema solar no estava limitat..., es descobrí Ceres el 1801, l’any següent Pallas...;
els càlculs de Leverrier i Adams van portar a predir un nou planeta, Neptú, que es descobrí
el 1846... i el 1851 el sistema solar arriba a tenir 23 planetes. El telescopi havia ampliat els
nostres horitzons i la incorporació d’aquests petits astres de característiques semblants que
s’incloïen amb els planetes era imparable. El 1852 aquest nou col·lectiu passa a ser el dels
petits planetes o asteroides. El 1915 Lowell prediu un nou planeta, Plutó, que és descobert
per Tombaugh el 1930, i el sistema solar compta amb 9 planetes. S’entreveu que Plutó com
a planeta és singular, la descoberta posterior de nous objectes transneptunians de caracte-
rístiques semblants a ell fa que sorgeixi un dubte, realment Plutó s’ha de considerar plane-
ta?... el descobriment d’Eris el 2003 revifa la necessitat de precisar millor el concepte de pla-
neta i així, en l’Assemblea General de la IAU, el 24 d’agost de 2006, es redefineix aquest
concepte i Ceres, Plutó, Caront i Eris passen a ser planetes nans amb la qual cosa el sistema
solar torna a tenir només vuit planetes.
Aquesta interessant, curiosa i condensada història ens sembla prou eloqüent per engres-
car l’alumne i que així prengui consciència de com canvien o evolucionen els coneixements
i, implícitament, els conceptes. Per aconseguir el nostre propòsit disposem de dos docu-
ments que prendrem com a base. El primer correspon a un llibre de text d’astronomia que
datem del 1851, on s’hi troba definit el Sistema Planetari i hi ha anomenats els planetes del
moment (Rion, 1851: 58-59); i el segon document és un article sobre la definició de plane-
ta de G. Anglada-Escudé i S. J. Ribas de la Universitat de Barcelona (Anglada-Escudé & Ri-
bas, 2006) que ens expliquen com va anar l’Assemblea General de la IAU de 24 d’agost de
2006, on es va aprovar una nova definició de planeta. Una anàlisi de la nova definició de
planeta podem trobar-la en l’article de S. Soter (Soter, 2007).
En aquest treball dirigit als alumnes d’ESO presentem un conjunt de pautes les quals
caldrà que el professor seleccioni en funció del grup d’alumnes als quals vagi destinat i del
temps de què es disposi. Bàsicament s’intentarà distribuir el treball en dues parts, la prime-
ra consistirà en la recerca d’informació més o menys dirigida amb qüestions sobre el tema,
a fi d’agilitzar el treball i evitar l’excés d’informació que hi ha i que ens pot distorsionar els
objectius. La segona part estaria destinada a aconseguir que l’alumnat assimili i s’adoni real-
ment del que representa aquesta informació. Així les activitats que proposem són les se-
güents:
1. Lectura dels documents i opinió
És interessant recollir les primeres opinions de l’alumnat sobre els dos documents com tam-
bé és important fer-ne una anàlisi acurada, destacar els termes que s’hi utilitzen i les impli-
cacions de les definicions. En destacarem:
298 T. CADEFAU SURROCA, M. A. CATALÀ POCH
01 ACTES HISTORIA V3 277-485.qxp 27/10/09 15:15  Página 298
a) Definició de planeta en els dos documents: contrarestar-la i comparar-la amb alguna
de les que es poden trobar en les enciclopèdies anteriors al 2006 o amb la definició estu-
diada a primària. Hi ha alguna diferència entre la definició de planeta en el text de 1851 i
l’actual?..., i amb la definició que es va estudiar a primària?
b) Com és que apareixen en el text de 1851 aquests planetes: Vesta, Juno, Ceres i Pa-
llas..., i no hi figura Plutó? Quina explicació té?
2. Recerca d’informació
S’haurien d’establir les següents línies de recerca entre els diferents grups-classe:
a) Introducció: grecs, Copèrnic...: Pels grecs, què significava el terme «planeta»? Quants
planetes coneixien? Quin era el seu nom?... Com es pensava que era el sistema solar abans
i després de Copèrnic?
b) Ceres, evidentment, no podia ser planeta. Però al segle XIX, era tan evident?: El
24 d’agost de 2006, la IAU va catalogar Ceres com a planeta nan. Descobriment de
Ceres, característiques orbitals i físiques. Què són els planetes menors o asteroides? Si-
tuació: on es troben?, quants se’n coneixen? Grandària: Com són les seves òrbites? Com
s’agrupen?
c) El descobriment d’Urà i Neptú va suposar un canvi de mentalitat: Urà amplia els
límits del sistema solar, i Neptú l’èxit del càlcul en la predicció: Descobriment d’Urà
i Neptú (Leverington, 1996: 87-93). Què va suposar el descobriment d’Urà? Qui era
Herschel? Què va suposar el descobriment de Neptú? Qui era François Arago? D’on era?
Què va aconsellar? Com s’anomenen els anells de Neptú? Per què creus que tenen aquests
noms?
d) Plutó és l’astre que ha provocat aquest actual enrenou en la concepció del sistema
solar: Plutó. Resumeix breument el seu descobriment. Què et suggereixen els noms de Lo-
well, Tombaugh, Pickering, Venetia Burney i Crommelin? Característiques orbitals i físiques
de Plutó. Té el seu descobriment algun paral·lelisme amb el de Neptú? ...
Realització de pòsters, on cada grup sintetitzarà la informació trobada i posteriorment ho
explicarà a la resta de la classe.
3. Singularitats de Plutó respecte de Mercuri,Venus, laTerra, Mart, Júpiter,
Saturn, Urà i Neptú
a) Situació: Es pot fer un esquema que mantingui les proporcions de les distàncies en el
sistema solar on hi encabirem els planetes i els planetes nans: Per fer-ho ens cal una tira de
cartolina aproximadament d’uns 2 o 3 m de llargària, on hi dibuixarem una línia central.
Senyalarem sobre ella, en un extrem, un origen on hi situarem el Sol, a partir d’aquest ani-
rem marcant la situació dels planetes i planetes nans segons la seva distància mitjana al Sol
en UA (l’escala pot ser 2 o 3 cm per cada 1 UA). D’aquesta manera s’evidencia la grandària del
CANVIS EN EL CONCEPTE DE SISTEMA SOLAR 299
01 ACTES HISTORIA V3 277-485.qxp 27/10/09 15:15  Página 299
sistema solar. Val la pena mostrar entre quins valors varia la distància de Plutó i d’Eris al
Sol, (Figura 1).
b) Grandària: Comparar Plutó i Caront amb la Terra i la Lluna. Buscar els satèl·lits dels
planetes més grans que Plutó i comparar-ne la grandària fent una representació gràfica.
Sistema binari Plutó-Caront?: Creiem que és important dibuixar la grandària dels astres
sobre paper mil·limetrat (escala: 1 mm per cada 1 km), ja que així s’eviten els efectes òptics
de fer-ho amb cartolines de diferents colors i permet agilitzar la representació. És evident
que la Lluna és molt més petita que la Terra però Caront només és set vegades més petit que
Plutó (Figura 2).
Figura 2. Comparació de grandàries.
Figura 1. Representació del sistema solar.
300 T. CADEFAU SURROCA, M. A. CATALÀ POCH
01 ACTES HISTORIA V3 277-485.qxp 27/10/09 15:15  Página 300
c) Inclinació de l’òrbita i excentricitat: Proposem fer una maqueta (Figura 3) de les òrbi-
tes de Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó, respectant l’excentricitat de l’òrbita de Plutó, que
ens proporcionarà una el·lipse perfectament definida (pot dibuixar-se pel mètode del jardi-
ner), i la seva inclinació, que permetrà veure la impossibilitat que Plutó topi amb Neptú.
Veurem que l’òrbita de Plutó s’entrecreua amb la de Neptú, tot i així no pot topar amb ell,
Neptú manté allunyat a Plutó. S’evidencia la importància de la inclinació de l’òrbita a l’hora
d’estar separats.
Construcció: Cal disposar de dues cartolines preferiblement de colors ben diferents. En
la primera, ja que les inclinacions de Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són molt petites, hi dibui-
xarem les 4 òrbites dels quatre planetes, les quals representarem per cercles perquè les se-
ves excentricitats són molt petites o quasi zero (si prenem la distància de cada planeta al Sol
en UA, una possible escala podria ser 0,5 cm per cada 1 UA). Retallarem el cercle de l’òrbita
de Neptú i hi farem un tall radial.
A la segona cartolina dibuixarem l’òrbita de Plutó, la seva excentricitat, 0,25, és ja im-
portant, i cal representar-la per una el·lipse, així col·locarem la cartolina de forma apaïsada,
hi dibuixarem una línia horitzontal, que serà la línia que determinarà la direcció de l’eix
gran, hi marcarem els dos focus de l’el·lipse, F i F’, distància de separació 10 cm (represen-
taria 20 UA), clavarem dos petits claus o xinxetes en els focus i amb l’ajut d’un cordill tan-
cat al seu voltant, de llargària 39,5 cm (és a dir, que representaria el doble del semieix gran
de l’òrbita de Plutó, 2 x 39,5 UA), i un llapis ens permetrà dibuixar l’el·lipse (figura 3). Se-
nyalarem una línia perpendicular a l’eix horitzontal i que passi per un dels focus. Retallarem
Figura 3. Construcció de la maqueta de l’òrbita de Plutó.
CANVIS EN EL CONCEPTE DE SISTEMA SOLAR 301
01 ACTES HISTORIA V3 277-485.qxp 27/10/09 15:15  Página 301
l’el·lipse i tallarem la meitat de la línia perpendicular fins a arribar al focus on suposarem si-
tuat el Sol.
Després cal acoblar les dues cartolines, cercles i el·lipse, de manera que en el periheli que-
di l’òrbita de Plutó per sota de la de Neptú. Per mantenir la inclinació entre les òrbites farem
una falca doblant una tira de cartolina, la distància entre els plecs 7,6 cm, 8,0 cm i
2,3 cm, i deixarem una petita pestanya en un dels extrems. Muntarem la falca enganxant els
extrems i l’acoblarem entre les dues cartolines, d’aquesta manera tindrem ja feta la maqueta.
Una altra opció és intentar trobar un símil amb les proporcions, per exemple: a Puig-
cerdà, si Plutó el representem amb una llentia de 1,4 mm de grandària situada dalt del cam-
panar de l’església de Sta. Maria, el Sol seria una esfera de 0,98 m de diàmetre situat davant
del Casino Ceretà. També, en cursos més avançats, es podria realitzar una simulació del mo-
viment amb l’Interactive Physics.
d) Característiques físiques i orbitals de Plutó en comparació amb els planetes, bàsi-
cament la densitat, massa, composició...: Per exemple: La densitat de Plutó, 2,1 g/cm3,
està entre la dels planetes terrestres (de 3,9 a 5,5 g/cm3) i els planetes gegants (de 0,7 a
1,6 g/cm3). L’origen de l’atmosfera de Plutó és conseqüència de la sublimació del gel de la
superfície... Es pot construir una taula amb els valors i/o característiques dels vuit planetes,
i així es fan evidents els dos grups: terrestres i gegants gasosos; Plutó no encaixa en cap.
e) Paral·lelisme entre la història de Plutó i Ceres, en què es diferencien i en què
s’assemblen: Tots dos han estat planetes amb característiques que els han fet singulars. Amb
el descobriment de nous objectes semblants a ells han provocat una revisió del concepte de
planeta.
4. Descobriment de nous objectes transneptunians
Quins objectes s’han descobert últimament de característiques semblants a Plutó? Això fa
preveure que s’ampliarà el nombre de planetes nans? Anomenarem alguns altres objectes
transneptunians que s’hagin descobert. És interessant comparar Plutó amb Eris.
5. Conclusions i opinió personal
Després de l’anàlisi feta, l’alumnat hauria de donar la seva opinió personal explicant molt
breument l’evolució del concepte de planeta. Pot utilitzar-se una Cacera del Tresor com a re-
sum per destacar els principals trets del treball i per valorar el nivell aconseguit per
l’alumnat.
Plutó hauria de continuar sent planeta o no? Què podria comportar si ho fos?
302 T. CADEFAU SURROCA, M. A. CATALÀ POCH
01 ACTES HISTORIA V3 277-485.qxp 27/10/09 15:15  Página 302
Bibliografia
ANGLADA-ESCUDÉ, G.; RIBAS, S.J. (2006), De-
finició de planeta, Universitat de Barcelona,
http://www.serviastro.am.ub.es/noticies/definicio_
planeta.html.
CADEFAU-SURROCA, T.; CATALÀ-POCH, M. A.
(2007), «Plutó». A: Actes de la II Jornada d’Història
de l’Astronomia i de la Metereologia, Vic, Agrupa-
ció Astronòmica d’Osona i Societat Catalana
d’Història de la Ciència i de la Tècnica.
LEVERINGTON, D. (1996), A History of Astronomy
from 1890 to the present, London, Springer-Verlag.
RION, A. (1851), Élements d’Astronomie 2e edition,
Paris, Imp Blondeau.
SOTER, S. (2007), «Definición de Planeta», Investi-
gación y ciencia, 366, 6-13.
CANVIS EN EL CONCEPTE DE SISTEMA SOLAR 303
01 ACTES HISTORIA V3 277-485.qxp 27/10/09 15:15  Página 303


Canvis en el concepte de sistema solar

Our knowledge of the solar system is constantly expanding. Ideas that initially
are accurate become uncertain and/or obsolete because they evolve and they
need to be revised. The planets of the solar system havent always been the neither
the same nor the same number. The concept of planet has also changed. This fact becomes
a tool to work in the classroom. Our proposal is based on two texts: The first
one, which we date approximately in 1850, presents the Planetary System made up
by 23 planets; the second includes resolutions 5 and 6 in which the IAU General Assembly
in Prague passed a new definition of planet, on August 24 of 2006

Hemeroteca Cientifica Catalana

CANVIS EN EL CONCEPTEDE SISTEMA SOLART. CADEFAU SURROCA1; M. A. CATALÀ POCH21IES PERE BORRELL, PUIGCERDÀ.tcadefau@xtec.cat2DEPARTAMENT D’ASTRONOMIA I METEOROLOGIA,UNIVERSITAT DE BARCELONA.catala.poch@gmail.comParaules clau: sistema solarChanges in the solar system’s ConceptSummary: Our knowledge of the solar system is constantly expanding. Ideas that ini-tially are accurate become uncertain and/or obsolete because they evolve and theyneed to be revised. The planets of the solar system haven’t always been the neitherthe same nor the same number. The concept of planet has also changed. This fact be-comes a tool to work in the classroom. Our proposal is based on two texts: The firstone, which we date approximately in 1850, presents the Planetary System made upby 23 planets; the second includes resolutions 5 and 6 in which the IAU General As-sembly in Prague passed a new definition of planet, on August 24 of 2006.Key words: solar systemSi repassem la història del nostre sistema solar (Cadefau-Surroca &Català-Poch, 2007), veiem que els seus canvis sempre han estat pa-ral·lels a l’evolució dels coneixements i/o descobriments. Per exemple,el concepte de planeta: els grecs l’identificaven amb «errant» i per aells hi havia set astres errants en el cel: el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus,Mart, Júpiter i Saturn. Aquest concepte va canviar completament l’any1478, amb Copèrnic: el Sol, la nostra estrella, passa a ser el centre, i laACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LATÈCNICANOVA ÈPOCA / VOLUM 2 (1) / 2009, p. 297-302DOI: 10.2436/20.2006.01.11201 ACTES HISTORIA V3 277-485.qxp 27/10/09 15:15  Página 297Lluna el nostre satèl·lit; els planetes o astres que giraven entorn el Sol són sis: Mercuri, Ve-nus, la Terra, Mart, Júpiter i Saturn. Quan semblava que el nostre sistema solar estava sòli-dament estructurat i limitat, Herschel descobria casualment Urà, era el 1781, fet que va im-pactar, el sistema solar no estava limitat..., es descobrí Ceres el 1801, l’any següent Pallas...;els càlculs de Leverrier i Adams van portar a predir un nou planeta, Neptú, que es descobríel 1846... i el 1851 el sistema solar arriba a tenir 23 planetes. El telescopi havia ampliat elsnostres horitzons i la incorporació d’aquests petits astres de característiques semblants ques’incloïen amb els planetes era imparable. El 1852 aquest nou col·lectiu passa a ser el delspetits planetes o asteroides. El 1915 Lowell prediu un nou planeta, Plutó, que és descobertper Tombaugh el 1930, i el sistema solar compta amb 9 planetes. S’entreveu que Plutó coma planeta és singular, la descoberta posterior de nous objectes transneptunians de caracte-rístiques semblants a ell fa que sorgeixi un dubte, realment Plutó s’ha de considerar plane-ta?... el descobriment d’Eris el 2003 revifa la necessitat de precisar millor el concepte de pla-neta i així, en l’Assemblea General de la IAU, el 24 d’agost de 2006, es redefineix aquestconcepte i Ceres, Plutó, Caront i Eris passen a ser planetes nans amb la qual cosa el sistemasolar torna a tenir només vuit planetes.Aquesta interessant, curiosa i condensada història ens sembla prou eloqüent per engres-car l’alumne i que així prengui consciència de com canvien o evolucionen els coneixementsi, implícitament, els conceptes. Per aconseguir el nostre propòsit disposem de dos docu-ments que prendrem com a base. El primer correspon a un llibre de text d’astronomia quedatem del 1851, on s’hi troba definit el Sistema Planetari i hi ha anomenats els planetes delmoment (Rion, 1851: 58-59); i el segon document és un article sobre la definició de plane-ta de G. Anglada-Escudé i S. J. Ribas de la Universitat de Barcelona (Anglada-Escudé & Ri-bas, 2006) que ens expliquen com va anar l’Assemblea General de la IAU de 24 d’agost de2006, on es va aprovar una nova definició de planeta. Una anàlisi de la nova definició deplaneta podem trobar-la en l’article de S. Soter (Soter, 2007).En aquest treball dirigit als alumnes d’ESO presentem un conjunt de pautes les qualscaldrà que el professor seleccioni en funció del grup d’alumnes als quals vagi destinat i deltemps de què es disposi. Bàsicament s’intentarà distribuir el treball en dues parts, la prime-ra consistirà en la recerca d’informació més o menys dirigida amb qüestions sobre el tema,a fi d’agilitzar el treball i evitar l’excés d’informació que hi ha i que ens pot distorsionar elsobjectius. La segona part estaria destinada a aconseguir que l’alumnat assimili i s’adoni real-ment del que representa aquesta informació. Així les activitats que proposem són les se-güents:1. Lectura dels documents i opinióÉs interessant recollir les primeres opinions de l’alumnat sobre els dos documents com tam-bé és important fer-ne una anàlisi acurada, destacar els termes que s’hi utilitzen i les impli-cacions de les definicions. En destacarem:298 T. CADEFAU SURROCA, M. A. CATALÀ POCH01 ACTES HISTORIA V3 277-485.qxp 27/10/09 15:15  Página 298a) Definició de planeta en els dos documents: contrarestar-la i comparar-la amb algunade les que es poden trobar en les enciclopèdies anteriors al 2006 o amb la definició estu-diada a primària. Hi ha alguna diferència entre la definició de planeta en el text de 1851 il’actual?..., i amb la definició que es va estudiar a primària?b) Com és que apareixen en el text de 1851 aquests planetes: Vesta, Juno, Ceres i Pa-llas..., i no hi figura Plutó? Quina explicació té?2. Recerca d’informacióS’haurien d’establir les següents línies de recerca entre els diferents grups-classe:a) Introducció: grecs, Copèrnic...: Pels grecs, què significava el terme «planeta»? Quantsplanetes coneixien? Quin era el seu nom?... Com es pensava que era el sistema solar abansi després de Copèrnic?b) Ceres, evidentment, no podia ser planeta. Però al segle XIX, era tan evident?: El24 d’agost de 2006, la IAU va catalogar Ceres com a planeta nan. Descobriment deCeres, característiques orbitals i físiques. Què són els planetes menors o asteroides? Si-tuació: on es troben?, quants se’n coneixen? Grandària: Com són les seves òrbites? Coms’agrupen?c) El descobriment d’Urà i Neptú va suposar un canvi de mentalitat: Urà amplia elslímits del sistema solar, i Neptú l’èxit del càlcul en la predicció: Descobriment d’Urài Neptú (Leverington, 1996: 87-93). Què va suposar el descobriment d’Urà? Qui eraHerschel? Què va suposar el descobriment de Neptú? Qui era François Arago? D’on era?Què va aconsellar? Com s’anomenen els anells de Neptú? Per què creus que tenen aquestsnoms?d) Plutó és l’astre que ha provocat aquest actual enrenou en la concepció del sistemasolar: Plutó. Resumeix breument el seu descobriment. Què et suggereixen els noms de Lo-well, Tombaugh, Pickering, Venetia Burney i Crommelin? Característiques orbitals i físiquesde Plutó. Té el seu descobriment algun paral·lelisme amb el de Neptú? ...Realització de pòsters, on cada grup sintetitzarà la informació trobada i posteriorment hoexplicarà a la resta de la classe.3. Singularitats de Plutó respecte de Mercuri,Venus, laTerra, Mart, Júpiter,Saturn, Urà i Neptúa) Situació: Es pot fer un esquema que mantingui les proporcions de les distàncies en elsistema solar on hi encabirem els planetes i els planetes nans: Per fer-ho ens cal una tira decartolina aproximadament d’uns 2 o 3 m de llargària, on hi dibuixarem una línia central.Senyalarem sobre ella, en un extrem, un origen on hi situarem el Sol, a partir d’aquest ani-rem marcant la situació dels planetes i planetes nans segons la seva distància mitjana al Solen UA (l’escala pot ser 2 o 3 cm per cada 1 UA). D’aquesta manera s’evidencia la grandària delCANVIS EN EL CONCEPTE DE SISTEMA SOLAR 29901 ACTES HISTORIA V3 277-485.qxp 27/10/09 15:15  Página 299sistema solar. Val la pena mostrar entre quins valors varia la distància de Plutó i d’Eris alSol, (Figura 1).b) Grandària: Comparar Plutó i Caront amb la Terra i la Lluna. Buscar els satèl·lits delsplanetes més grans que Plutó i comparar-ne la grandària fent una representació gràfica.Sistema binari Plutó-Caront?: Creiem que és important dibuixar la grandària dels astressobre paper mil·limetrat (escala: 1 mm per cada 1 km), ja que així s’eviten els efectes òpticsde fer-ho amb cartolines de diferents colors i permet agilitzar la representació. És evidentque la Lluna és molt més petita que la Terra però Caront només és set vegades més petit quePlutó (Figura 2).Figura 2. Comparació de grandàries.Figura 1. Representació del sistema solar.300 T. CADEFAU SURROCA, M. A. CATALÀ POCH01 ACTES HISTORIA V3 277-485.qxp 27/10/09 15:15  Página 300c) Inclinació de l’òrbita i excentricitat: Proposem fer una maqueta (Figura 3) de les òrbi-tes de Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó, respectant l’excentricitat de l’òrbita de Plutó, queens proporcionarà una el·lipse perfectament definida (pot dibuixar-se pel mètode del jardi-ner), i la seva inclinació, que permetrà veure la impossibilitat que Plutó topi amb Neptú.Veurem que l’òrbita de Plutó s’entrecreua amb la de Neptú, tot i així no pot topar amb ell,Neptú manté allunyat a Plutó. S’evidencia la importància de la inclinació de l’òrbita a l’horad’estar separats.Construcció: Cal disposar de dues cartolines preferiblement de colors ben diferents. Enla primera, ja que les inclinacions de Júpiter, Saturn, Urà i Neptú són molt petites, hi dibui-xarem les 4 òrbites dels quatre planetes, les quals representarem per cercles perquè les se-ves excentricitats són molt petites o quasi zero (si prenem la distància de cada planeta al Solen UA, una possible escala podria ser 0,5 cm per cada 1 UA). Retallarem el cercle de l’òrbitade Neptú i hi farem un tall radial.A la segona cartolina dibuixarem l’òrbita de Plutó, la seva excentricitat, 0,25, és ja im-portant, i cal representar-la per una el·lipse, així col·locarem la cartolina de forma apaïsada,hi dibuixarem una línia horitzontal, que serà la línia que determinarà la direcció de l’eixgran, hi marcarem els dos focus de l’el·lipse, F i F’, distància de separació 10 cm (represen-taria 20 UA), clavarem dos petits claus o xinxetes en els focus i amb l’ajut d’un cordill tan-cat al seu voltant, de llargària 39,5 cm (és a dir, que representaria el doble del semieix grande l’òrbita de Plutó, 2 x 39,5 UA), i un llapis ens permetrà dibuixar l’el·lipse (figura 3). Se-nyalarem una línia perpendicular a l’eix horitzontal i que passi per un dels focus. RetallaremFigura 3. Construcció de la maqueta de l’òrbita de Plutó.CANVIS EN EL CONCEPTE DE SISTEMA SOLAR 30101 ACTES HISTORIA V3 277-485.qxp 27/10/09 15:15  Página 301l’el·lipse i tallarem la meitat de la línia perpendicular fins a arribar al focus on suposarem si-tuat el Sol.Després cal acoblar les dues cartolines, cercles i el·lipse, de manera que en el periheli que-di l’òrbita de Plutó per sota de la de Neptú. Per mantenir la inclinació entre les òrbites faremuna falca doblant una tira de cartolina, la distància entre els plecs 7,6 cm, 8,0 cm i2,3 cm, i deixarem una petita pestanya en un dels extrems. Muntarem la falca enganxant elsextrems i l’acoblarem entre les dues cartolines, d’aquesta manera tindrem ja feta la maqueta.Una altra opció és intentar trobar un símil amb les proporcions, per exemple: a Puig-cerdà, si Plutó el representem amb una llentia de 1,4 mm de grandària situada dalt del cam-panar de l’església de Sta. Maria, el Sol seria una esfera de 0,98 m de diàmetre situat davantdel Casino Ceretà. També, en cursos més avançats, es podria realitzar una simulació del mo-viment amb l’Interactive Physics.d) Característiques físiques i orbitals de Plutó en comparació amb els planetes, bàsi-cament la densitat, massa, composició...: Per exemple: La densitat de Plutó, 2,1 g/cm3,està entre la dels planetes terrestres (de 3,9 a 5,5 g/cm3) i els planetes gegants (de 0,7 a1,6 g/cm3). L’origen de l’atmosfera de Plutó és conseqüència de la sublimació del gel de lasuperfície... Es pot construir una taula amb els valors i/o característiques dels vuit planetes,i així es fan evidents els dos grups: terrestres i gegants gasosos; Plutó no encaixa en cap.e) Paral·lelisme entre la història de Plutó i Ceres, en què es diferencien i en quès’assemblen: Tots dos han estat planetes amb característiques que els han fet singulars. Ambel descobriment de nous objectes semblants a ells han provocat una revisió del concepte deplaneta.4. Descobriment de nous objectes transneptuniansQuins objectes s’han descobert últimament de característiques semblants a Plutó? Això fapreveure que s’ampliarà el nombre de planetes nans? Anomenarem alguns altres objectestransneptunians que s’hagin descobert. És interessant comparar Plutó amb Eris.5. Conclusions i opinió personalDesprés de l’anàlisi feta, l’alumnat hauria de donar la seva opinió personal explicant moltbreument l’evolució del concepte de planeta. Pot utilitzar-se una Cacera del Tresor com a re-sum per destacar els principals trets del treball i per valorar el nivell aconseguit perl’alumnat.Plutó hauria de continuar sent planeta o no? Què podria comportar si ho fos?302 T. CADEFAU SURROCA, M. A. CATALÀ POCH01 ACTES HISTORIA V3 277-485.qxp 27/10/09 15:15  Página 302BibliografiaANGLADA-ESCUDÉ, G.; RIBAS, S.J. (2006), De-finició de planeta, Universitat de Barcelona,http://www.serviastro.am.ub.es/noticies/definicio_planeta.html.CADEFAU-SURROCA, T.; CATALÀ-POCH, M. A.(2007), «Plutó». A: Actes de la II Jornada d’Històriade l’Astronomia i de la Metereologia, Vic, Agrupa-ció Astronòmica d’Osona i Societat Catalanad’Història de la Ciència i de la Tècnica.LEVERINGTON, D. (1996), A History of Astronomyfrom 1890 to the present, London, Springer-Verlag.RION, A. (1851), Élements d’Astronomie 2e edition,Paris, Imp Blondeau.SOTER, S. (2007), «Definición de Planeta», Investi-gación y ciencia, 366, 6-13.CANVIS EN EL CONCEPTE DE SISTEMA SOLAR 30301 ACTES HISTORIA V3 277-485.qxp 27/10/09 15:15  Página 303

Catalan

http://hispana.mcu.es/es/registros/registro.do?tipoRegistro=MTD&idBib=4284269

Canvis en el concepte de sistema solar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana