En la nostra contribució volem posar de manifest l’interès de la sintaxi per a entendre les relacions lingüístiques transpirinenques en base al seu caràcter contigu en termes geogràfics, que permet obtenir
una imatge de les vinculacions interlingüístiques i les diferenciacions intralingüístiques alhora. Ho mostrem prenent com a exemple alguns trets morfosintàctics: la distribució dels auxiliars en aranès en connexió amb el que trobem en català i, singularment, el que trobem en alt pallarès i la forma i la distribució geogràfica de l’expletiu se com a introductor d’interrogatives indirectes (cat.: no saben se qui vindrà / oc.: non saben se qui vierà). A més mirem d’establir un contrast entre fenòmens:
- dinàmiques lingüístiques relativament recents on es fa notar el factor geopolític, que es poden exemplificar amb el cas de les alteracions en l’auxiliaritat en aranès;
- dinàmiques amb distribució no condicionada per l’existència de fronteres administratives recents, és a dir, de datació possiblement més antiga.
La legitimitat d’una perspectiva pirinenca es posa de manifest en l’originalitat d’alguns fenòmens observables: caràcter local i al mateix temps transpirinenc, que suggereix l’existència d’un àmbit
particular de relacions interlingüístiques. A l’hora d’interpretar les dades, ens adonem que el panorama anterior a la romanització està encara per definir. Però més enllà, si les afirmacions de Coromines, en constatar la notable pervivència de l’element prellatí al vessant meridional dels Pirineus centrals i occidentals, han de ser tingudes per certes en el sentit que la llatinització efectiva d’aquestes valls pirinenques és un fet tardà, aquell panorama pren una aparença complexa: cal no oblidar el paper encara no del tot definit de la dominació musulmana; si bé aquest és un fet en aparença eminentment meridional, per a bona part del territori també sembla derivar en una certa posada a zero del comptador de la romanització. I llavors, per contra, potser l’impacte romanitzador que hi segueix no pot ser descrit en termes estrictament meridionals.In our contribution we would like to show our interest in the syntax to understand the trans-Pyrenean
linguistic relationships on the basis of its adjacent character in geographical terms, in order to have a
view of both the interlinguistic links and the intralinguistic differences. This is explained taking some
syntactic features as an example: the distribution of the auxiliaries in Aranese in connection with the
ones we find in Catalan and, singularly, the one we find in Alt Pallarès, and the way and geographical
distribution of the expletive se to introduce indirect questions (Cat.: no saben se qui vindrà / Oc.: non
saben se qui vierà). We also try to establish a contrast between phenomena:
- relatively recent linguistic dynamics where the geopolitical factor is obvious, which can be exemplified
with the case of the alterations in the auxiliaries in Aranese.
- dynamics with a distribution which is not conditioned by the existence of recent administrative borders, that is, of probably more ancient dating.
The legitimacy of a Pyrenean perspective is revealed by the originality of some phenomena we can observe: local character and, at the same time, trans-Pyrenean, which suggests the existence of a particular area of interlinguistic relationships. When we interpret the data, we realize that the previous panorama to the Romanization is still to be defined. However, if the affirmations made by Coromines, when he verified the remarkable survival of the pre-Latin element in the southern side of central and occidental Pyrenees, are certain, in the sense that the effective Latinization of these valleys is a late fact, that panorama becomes complex: we must not forget the role of the Muslim domination which is not completely defined yet; although this domination is a fact of highly southern appearance, for a big part of the territory it is like starting the Romanization again. And then, on the contrary, maybe the impact of the Romanization cannot be described in strictly southern terms
