El “Monumento a los Caídos” de Sabadell manifesta de manera paradigmàtica els elements clau de la cultura visual oficial dels anys quaranta, així com de la coordinació entre els ajuntaments i l’administració central del règim franquista, que exercia el control i la supervisió perquè les iniciatives monumentals, escultòriques i arquitectòniques locals s’adeqüessin als cànons estètics considerats més idonis per a representar el triomf del nou règim. L’anàlisi dels expedients municipals d’aprovació del projecte de la ciutat vallesana i els cerimonials d’inauguració, benedicció i commemoració ens ajuden a reconstruir els trets que definien tant els monuments
com els actes públics
