Després de "Ésser i Temps", el paper dels estats afectius cobra una especial rellevància a l’obra heideggeriana: d’una banda, i enfront el mètode reïficador de les ciències, Heidegger proposa fonamentar la filosofia en un estat afectiu profund; d’una altra, analitza la seva societat a partir dels estats afectius imperants. Ambdues intencions coincideixen de forma paradigmàtica a Die Grundbegriffe der Metaphysik. Seguint el fil d’aquesta obra exposarem la rellevància d’un estat afectiu com l’avorriment en les societats actuals i la seva relació amb el temps contemporani caracteritzat per la seva tecnificació.Tras "Ser y Tiempo", el papel de los estados afectivos cobra una especiel relevancia en la obra heideggeriana: por un lado, y frente al método cosificador de las ciencias, Heidegger propone fundamentar la filosofía sobre un estado afectivo profundo; por otro, analiza su sociedad a partir de los estados afectivos imperantes. Ambas intenciones coinciden de forma paradigmática en Die Grundbegriffe der Metaphysik. Al hilo de esta obra expondremos la relevancia de un estado afectivo como el aburrimiento en las sociedades actuales, y su relación con el tiempo contemporáneo caracterizado por su tecnificación.After Being and Time, the work of Heidegger concentretes on the role of the emotions: on one hand, he seeks the fundaments of philosophy on a deep emotions; on the other hand, he bases his social analysis on the prevaility emotions. Both ideas are best shown in his Die Grundbegriffe der Metaphysik. From this work I expose the present social relevance of a specific emotion, boredom, and its relation with the technical time
