Mayer, Marc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

219SEBarc xi, 2013, pp. 177-221
Recensions
car presenta, pp. 319-334, un important 
addendum, publicat anteriorment a Studia 
Philologica Valentina, 13, n.s. 10, 2011, pp. 
45-67, que posa al dia les novetats posteri-
ors al 1999, any de la primera edició, i ens 
dóna una mostra palesa del treball infatiga-
ble de Josep Corell per dotar el País Valen-
cià d’un instrument complet que permetés la 
recerca històrica i arqueològica del període 
romà mitjançant les inscripcions.
Conseqüentment respecte del volum del 
1999, els índexs han estat modificats amb 
les noves incorporacions i resultats, encara 
que les novetats no han implicat, com bé 
s’indica en la introducció dels addenda, la 
necessitat d’una modificació de les conclu-
sions que continuen mantenint llur validesa.
El record del professor i amic Josep Co-
rell resta així, en completar-se aquest cor-
pus, encara més indeleble als ulls de la cièn-
cia i, en culminar-se la versió definitiva de 
la seva obra, aquest fet ens dóna peu per a 
retre-li de nou un homenatge ben merescut 
des d’aquestes pàgines.
Marc Mayer i Olivé 
Carlo Molle, Le fonti letterarie antiche su Aquinum e le epigrafi delle raccolte comunali di 
Aquino (Ager Aquinas. Storia e archeologia nella media valle dell’antico Liris V), Aquino, 
Museo della Città, 2011, 160 pp.
El llibre, com ja indica el títol, es divideix 
en dues parts complementàries que estudi-
en respectivament les fonts literàries clàssi-
ques fins a l’ocupació longobarda, és a dir 
de la segona guerra púnica fins l’època de 
Gregori el Gran, i les 46 inscripcions roma-
nes conservades a les col·leccions municipals 
d’Aquino, a les quals s’afegeix en un apèn-
dix la interessant inscripció conservada a la 
Chiesa di S. Tommaso (CIL X, 5450) amb 
una decoració singular en el fris que decora 
la seva part superior i que l’autor proposa 
datar entre la segona meitat del segle I a.C. 
i la primera del segle I d.C., i que en tot cas 
sembla pertànyer a època augústia. Cal se-
gurament relacionar aquesta inscripció amb 
la núm. 4 (AE 1984, 108) i, probablement, 
també amb la núm. 38 (AE 2007, 339).
El tractament de les fonts literàries és 
acurat i C. Molle ha preferit fer-ne una si-
nopsi explicativa i un comentari sense re-
córrer a la traducció, en un intent de deixar 
segurament al lector interessat un marge 
d’interpretació. Notem, però, la importàn-
cia dels testimonis de Ciceró, especialment 
la seva Correspondència, per a la història 
d’Aquinum, que completen l’habitual pre-
sència de la ciutat en els autors corogràfics, i 
la dels Diàlegs de Gregori el Gran.
Pel que fa a l’epigrafia, el conjunt resulta 
força variat i comprèn algunes peces impor-
tants que mereixeran, segur, nous aprofundi-
ments; tal és el cas de les inscripcions núms. 
2 (AE 1996, 350) i 36 (AE 1991, 414).
La varietat paleogràfica és molt notable i 
cal destacar la important mostra d’escriptu-
ra d’època augústia i tardorepublicana. En 
aquest últim àmbit podem notar la núm. 46, 
malgrat la migradesa del text. Des del punt 
de vista del formulari, encara que és ben co-
neguda, cal esmentar la inscripció núm. 34 
(CIL X, 5386 = ILS 7324), on és recollida la 
memòria dels loca sepulturae cultorum Her-
culis Victoris in fundo Domitiano, potser 
les sepultures dels membres d’un dels nom-
brosos collegia tenuiorum sota l’advocació 
d’una divinitat. Resulta, en canvi, encara 
un petit enigma el desenvolupament de les 
abreviatures presents en l’epígraf núm. 32 
(CIL X, 5407).
Unes breus i sintètiques conclusions 
tanquen el volum, amb una excel·lent bibli-
SEBarc_XI.indb   219 07/05/2013   21:11:39
220 SEBarc xi, 2013, pp. 177-221
Recensions
ografia i els corresponents índexs epigràfic 
i analític.
Carlo Molle amb aquesta monografia 
fa una contribució notable al coneixement 
d’Aquinum i culmina un seguit de treballs 
parcials anteriors sobre el mateix tema que 
ja preludiaven els bons resultats que ara te-
nim a les mans.
Marc Mayer i Olivé
Donato Fasolini, Le tribù romane della Hispania Tarraconensis. L’ascrizione tribale dei 
cittadini romani nelle testimonianze epigrafiche, Milano, Vita e Pensiero, 2012, 666 pp., 
isbn: 978-88-343-2040-2.
Sinal seguro de inclusão no mundo privile-
giado dos cidadãos romanos e índice de per-
tença a determinada cidade, a adscrição a 
uma tribo constituía, por isso, até meados 
do século II da nossa era, elemento impor-
tante na identificação das pessoas no tempo 
dos Romanos.
Tivemos em Imperium Romanum Tribu-
tim Descriptum, da autoria de Carl Ludwig 
Grotefend (Hannover, 1863) e na obra ho-
mónima de J.W. Kubitschek (Leipzig, 1889), 
as primícias dessa pesquisa, que foi sendo 
paulatinamente actualizada ao longo dos 
tempos em relação a âmbitos geográficos 
específicos. No caso da Península Ibérica, a 
obra clássica é, ainda, a da responsabilidade 
de Rainer Wiegels, Die Tribusinschriften des 
Romischen Hispanien — Ein Katalog (Ber-
lim 1985).
Coube agora a Donato Fasolini prepa-
rar, no âmbito do seu doutoramento, um es-
tudo especificamente sobre uma das provín-
cias da Hispânia: a Hispania Tarraconensis.
O autor começa por analisar, na intro-
dução (p. 7-14), a problemática que o tema 
envolve, nomeadamente se houve, por parte 
dos imperadores, uma decisão consciente e 
uniforme na atribuição de uma tribo espe-
cífica às cidades que fundaram; se a ideia, 
já adiantada por Kubitschek, de que, por 
exemplo, cidades com a tribo Galeria eram 
fundações de Augusto e as da tribo Quiri-
na de Vespasiano. Inclina-se também para 
que esta afirmação não pode ter carácter 
peremptório, porquanto há testemunhos de 
cidades fundadas pelos Júlios-Cláudios não 
adscritas à Galeria e, por isso, há que anali-
sar o assunto caso a caso.
Também se debruça sobre os documen-
tos epigráficos que atestam uma dupla tri-
bo, concordando com a hipótese explica-
tiva avançada por Giovanni Forni de que 
se trata de indivíduos naturais de um local 
diverso daquele em que foram exercer fun-
ções administrativas, o que terá implicado, 
por isso mesmo, a entrada na tribo da cida-
de onde iam ser magistrados. E, ainda que 
esse exemplo seja lusitano, evoca, na p. 12, 
G. Blossius Saturninus, Neapolitanus Afer 
e, por tal motivo, da tribo Arnensis, que — 
devido a ter vindo para Pax Iulia — aí re-
cebeu a tribo Galeria. É uma inscrição que 
incluí em Inscrições Romanas do Conven-
tus Pacensis (Coimbra 1984), sob o nº 294, 
nem sequer me tendo suscitado qualquer 
dúvida a sua autenticidade, em que Forni 
(in Gnomon 59 1987 618-630), porém, não 
acredita, no que é seguido por Beltràn [sic] 
(sem referência bibliográfica especificada); a 
epígrafe (agora perdida) vem desenhada no 
álbum de Frei Manuel do Cenáculo, de cuja 
veracidade nunca se duvidou — e há provas 
para não se duvidar.
No final da introdução explicita-se, em 
nota, o esquema adoptado na estrutura da 
obra: apresenta-se na 1ª parte, cidade a cida-
de, um quadro de síntese acerca das fontes e 
das inscrições com menção de tribo (p. 19-
SEBarc_XI.indb   220 07/05/2013   21:11:39


Carlo Molle, Le fonti letterarie antiche su Aquinum

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert