Lázaro Vinyes, Núria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LES MARQUES DELS PASTORS 
L'home, en les diverses activitats que ha realitzat durant la seva existencia, ha estat capag Núria Lazaro Vinyes 
de crear i de millorar diferents elements relacionats arnb el1 per tal d'afavorir o de com- 
plementar el seu funcionament. 
La ramaderia ha estat una de les pnmeres activitats desenvolupades com a tals. El 
Ripolles, perla seva situació geogrifica (pas obligat per desplagar-se de nord a sud i d'est 
a oest), posseeix una llarga tradició dins aquest camp. La seva geografia afavoreix la difu- 
si6 d'aquesta activitat. La major part del territori esta ocupat per muntanyes i, en els seus 
pendents -degut a la algada i a la climatologia- l'única activitat que s'hi pot desenvolupar 
és la ramaderia. Els temps canvien, la societat evoluciona i les activitats imporiants #una 
epoca poden desapareixer amb molta facilitat. Els grans ramats, principalment d'ovelles, 
han anat desapareixent. Ara sols en resten alguns elements com a testimoni de la importin- 
cia que va tenir en uns temps no gaire Ilunyans. Les marques de propietat que s'aplicaven 
a les ovelles són un d'aquests testimonis. 
Avui parlem de les marques de propietat de bestiar recolli- 
des a¡ Museu ~ t n o ~ r i f i ;  de ~ i i o l l :  N'hi trobem una tren- 
tena, que foren recollides entorn al 1952. Totes van acom- 
panyades del nom de la casa a la qual pertanyien. En 
observar-les, hom es planteja diferents qüestions: 
- Existeix una relació entre la forma grifica i la denomina- 
ció que les acompanya? 
- Els elements grifics formen un alfabet propi de la zona 
estudiada? 
- Quins elements simbblics hi apareixen? 
- Quins signes s'han utilitzat? 
- Com es creaven les marques? 
- El tamany dels ferros de marcar, era estbdard? 
El Roig 
(Antiga Parrbquia 
de Ripoll). 
ANNALS 2000-01 
Cada una d'aquestes qüestions obre una porta vers el desconegut. Algunes tan sols podran 
ser respostes amb hipbtesis, ja que la inexistencia de documentació escrita i la desaparició 
dels qui ho desenvoluparen, sense que hi hagués transmissió oral, fa que ara sigui un tema 
difícil d'aclarir. 
El Soler Portavella Cal Batlle El Reixac 
(Ripoll) (Les Llosses) (Serrat) (Smt Joan de les Abd.) 
El Ripolles té diferents zones ramaderes delimitades per les valls que el configuren. 
Així podem parlar de la zona de les Llosses, la de la Vall de Ribes i la de la Vall de 
Camprodon com les més importants. 
Llimós 
(Les Llosses) 
A les Llosses la tradició de pastor s'esth perdent amb gran rapidesa. Actualment encara és 
possible trobar-bi algun pastor, pero degut a la seva avancada edat -per sobre dels 50 
anys- la continuació de l'activitat té un futur molt incert. El camí ramader que passa per 
aqucsta demarcació esta gairebé perdut i, a més, no és possible trobar cap mapa cartogrh- 
fic de la zona apte per a ser utilitzat sobre el terreny: tan sols és possible consultar la car- 
tografia feta pel Depmment  de Política Territorial i Obres Públiques, d'escala 1:5 000, 
que representa vuit fulls DIN A-1 per poder tenir indicat tot el sector a estudiar. 
En aquest espai hi ha una de les cases de pagks més antigues del Ripolles, que encara con- 
serva la marca, perb ja no la utilitza. No es dedica a la ramaderia ni a la pagesia, només 
ANNALS 2000-01 
GZ1\ Elements configuradors 
#una marca 
serveix com a habitatge. Es tracta de la masia de Llimós. 
En ella s'hi conserva documentació que, tot i no establir 
l'epoca de creació del senyal, situa el cognom en el 
mateix habitatge des de1 segle XIII. 
La val1 de Ribes té com a principal nucli ramader la zona 
de Queralbs. Darrerament s'han recuperat les cabanes de 
pastor d'aquest indret 
La vail de Camprodon és poc representada en les marques 
recollides en aquest museu etnolbgic. És una zona que, tot 
i que disposa encara d'un cett nombre de pastors en actiu, 
no te fins ara cap tipus de documentació recollida. La 
tasca de recerca resta, doncs, per fer. 
Les marques són fruit de les diferents agrupacions dels 
signes. Un signe 6s allb amb que quelcom és representat. 
En les marques recollides al Museu Etnogrific de Ripoll, 
l'element constructor és la Iínia. Tots els símbols s'han 
aconseguit trebailant la línia, ja sigui recta o bé corba. El 
trac ha estat situat en la diversitat de posicions que ofe- 
reix: horitzontal, vertical, obliqua i corba. 
Dels signes bisics -el cercle, el triangle, el quadrat, la 
creu majorit&riament utilitzaren el cercle i la creu. La 
forma quadrangular, tot i ser la que predomina en l'entom 
habltual de l'home (casa, babitacions, Ilit ... ) és poc utilit- 
zada en les marques del bestiar. 
S'observa que hi ha cases que tenen dues marques, en 
ocasions amb petites variacions, que poden correspondre Lei Cases (Les Llosses) 
a dues epoques diferents; també hi ha marques que repre- 
senten dos noms diferents -haunen estat utilitzades per 
dos propietaris distints? O potser es varen desplacar d'una 
casa a l'altra i s'endugueren la marca? 
Si deixem de banda els signes que ens situeu les marques 
en una ubicació concreta i n'estableixen la propietat, Arquers (Les Llosses) i 
podrem gaudir purament de la bellesa d'aquestes formes. Pardinella (Gombren) 
La seva diversitat ens permet realitzar múltiples agrupa- 
cions. Hi ha, perb, un tret diferencial importaut que les 
divideix en dos grans blocs: 
ANNALS 2000-01 
A) Els signes geometrics 
B) Els signes alfabetics: les inicials 
TT La Franquesa La Serra del Boix xica (Les Llosses) (Antiga Panhquia de Ripoll) 
RS Els Amats S La Sena del Boix gran (Les Llosses) (Antiga Parroquia de Ripoll) 
Quin dels dos sistemes és més antic? Malauradament no bi ha un registre que ens perme- 
ti datar-los. Tal com ha anat la historia de la humanitat, pero, podríem dir que en uiia socie- 
tat analfabeta eren més ficils de reconeixer les formes tradicionals que les formes d'es- 
criptura. 
Per que gairebé totes duen la creu? 
Actualment solem associar la creu a la religió. Cal tenir en compte que és un dels signes 
bhsics utilitzats des dels ongens de l'home. Ella estableix la relació primaria entre els dos 
móns, el terrenal i el diví. 
Per que una major utilització del cercle? 
El cercle té un sentit diví. És I'emblema solar, el símbol del que és precís i d'allb que és 
regular. 
La versatilitat de formes permet nombroses i desiguals agrupacions: simetriques, asime- 
triques, tancades, obertes ... 
Aquesta variabilitat ens planteja noves qüestions: 
Les marques van funcionar com a signes d'identificació degut a les dimensions de I'hm- 
bit en que s'utilitzaven? És molt facil que hi bagi dues inicials iguals (per exemple, una 
persona es diu Josep Pous i I'altra Jaume Pujol), o que es faci la mateixa combinació de 
dos elements geometrics (una creu vertical, posem per cas). 
Qui o que determinava com era una marca: el ferrer? el propietari? 
Es poden considerar els primers elements de "marca" de producte, tal com s'entén i s'usa 
actualment? 
Aquests signes formen part del cabal de la nostra cultura i són un aspecte ric i ohlidat que, 
ANNALS 2000-01 
per prhxim i quotidii, hem desat, en el millor dels casos, a I'apartat de les curiositats. Ara 
cal recuperar aquestes formes per tal de gaudir dels coneixements i de la riquesa grifica 
dels nostres avantpassats. 
Marcador d'ovelles, 
procedent de les Tenes 
(anliga Parrhquia de 
Ripnll). Museu Einogrific 
de Rip<ill. 
ANNALS 2000-01 


Les marques dels pastors

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert