Marínez Mateu, Àngels

Tell Busquets, Laura

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Entrevista a Merce Ferré Ribé 
Després d'un llarg període en que havia desaparegut del Butlleti la secció 
d'entrevistes, ara hi tornern. En aquesta primera ens proposem parlar d'un ofici que 
en aquests rnoments esta despareixent a grans passos: el de modista. I per aixo, hern 
escollit a la Merce Ferré Ribe, una de tantes dones que ha dedicat tota la seva vida 
i esforc a aquesta 'ella professió. 
La Merce va néixer a 
Alcover. el dia 19 de mar$ de 
1924, al c/ de San1 Ramon (a la 
casa coneguda com "Ca la Mar- 
quela"). 
-Tota lavida s'hadedicat 
a la costura? 
-No, quan tenia 15-16 
anysvaigtreballar enuna fabrica 
de rnitjons que estava situada 
entre el C/ Arnorós i C/ d'en 
Perxes, on es feien rnitges i 
mitjons per a la venda al públic. 
Era la fabrica del Ramon Jové, 
un home que va ser I'arno de 
I'actual "Madurella". 
Als 16 anys vaig plegar i 
ernvaig dedicar afer hortalisses, 
ajudant a mon pare, per poder- 
les vendre després al mercat; la 
qual cosa ern va ensenyar a fer 
totes les feines del camp. 
Pero després, quan te- 
nia uns 17 anys, rnon pare ern 
va ~lanteiar aue hi havia altres 
, . 
coiides, no tan sols el camp, i 
que podia aprendre unofici. A mi 
m'hagués agradat més, en a- 
quells moments, serperruquera, 
pero s'havia de pagar el curs arnb anticipació; en canvi, peral curs de tal1 es podia 
pagar mensualrnent. Aixo no vol dir, que no m'hagi agradat cosir, estic molt contenta 
del meu ofici. 
-0n va aprendre a cosir? 
-A casa de la Srta. Saltó, a Valls, on vaig anar durant tres anys (dels 17 als 
19). Anava i venia a peu encara que plogués. 
-Quan esva establir, i quines hanestat lesgrans etapes de lasevavida, quant 
a aquest ofici es refereix? 
Ernvaig establirl'any 1944, concretament el rnesdeselernbre, quan en elpoble 
hi havia unes 18 o 19 rnodistes. Vaig estar, aproximadarnent, uns 9 o 10 anys fent 
costura al carrer. 
A partir de I'any 1953 i fins al 1975-76, vaig posar el taller a la segona planta de 
casa rneva. Escosiaperun sisternade torns, fins i tot fins a les 4del rnatí. Venien unes 
20 noies del poble que portaven un uniforme que consistia en una bata blanca (una 
especie de tres-quarts sense rnanegues) amb una inscripció al costat que posava 
"Mercedes costura". Aquestes noies m'ajudaven a mi, i també cosien per elles 
mateixes. Totes sabien fer de tot, pero vaig intentar especialitzar-les a cadascuna en 
una cosa. 
Durant aquesta epoca, i com que treballavern en cadena, sempre tenia de 10 
a 15 peces cornencades, Aixb va fer que trebailés una rnitjana de 20 hores diaries, 
i que féssirn durant els rnesos baixos, aproxirnadarnent de Nada1 fins al febrer, unes 
22 o 23 peces de roba. En les festes de Setrnana Santa, Corpus, Festa Major, etc., 
fbiern unes 40 peces de roba. 
En aquest període va ser quan vaig comprar la televisió, I'any 1964, Va ser la 
prirneraque hi haviaen unacasadelpoble. En aquellternps, només n'hi haviaals bars. 
La tenia engegada, i venia gent a casa a veure-la (concretament a veure programes 
corn ara "El Festival Mediterráneo" o "Tras la puerta cerrada" que feien els dijous). 
Tothorn hi podia venir, mentre s'hi capigués. Els dies que venia rnés gent eren eis 
dirnarts, els dijous i els dissabtes. 
La segona etapa de la rneva vida ve marcada pel rneu cornencarnent a I'escola 
(ensenyant costura), a la qual encara continuo actualment. 
-Ens podria explicar una mica com va anar I'inici? 
-En establir-se la democracia es van formar les associacions de pares 
d'alurnnes. De la de I'escola drAlcover, no recordo qui n'era el president, pero sí que 
recordo que va ser el Francesc Catala, ambel consentiment i la unanimitat de tota 
I'associació, qui em va plantejar I'ensenyar a cosir a I'escola, imitant la de I'Espluga, 
que jafeia un curs o dos que funcionava. Van voler buscar una persona que ensenyés 
a les xiquetes a cosir. 
El primer any hi anava 4 dies a la setmana i vaig tenir unes cent i escaig de 
xiquetes. El segon any, unes setanta-cinc xiquetes, tres dies per setrnana. Després 
arnb el ternps, es va estabilitzar en dos dies la setmana i entre 45 i 50 xiquetes. 
-Així quan va comencar a I'escola, va deixar de cosir a casa seva? 
-No, io cosia tarnbé a casa rneva. I a proposta d'unes quantes mares 
d'alurnnes, quan vaig acabar el primer any a l'escola, vaig continuar el curset a I'estiu 
a casa. 
Durant els tres primers anys vaig tenir entre quaranta i cinquanta xiquetes. 
Després, durant tres anys més (1980-83), vaig continuar les classes a I'estiu al 
Sindicat perque tenia rnés de cinquanta nenes. Despres vaig reduir el nombre de 
xiquetes, era massa esgotament. 
-Que pensa del seu ofici? 
-Sernpre rn'ha agradat rnolt. M'ha agradat agafar retalls de les revistes i 
guardar-los per als rneus dibuixos. 
-Penca que aquest ofici s'esta perdent? 
-La joventut no ho vol fer, és rnassa sacrificat, hi has de passar rnassa hores 
i no estan tan ben pagades corn si es treballes en una fabrica. 
-Quins tipus da peces ha fet, i quins rnaterials ha utilitzat? 
-Jo no he fet rnai bates, sernpre rn'ha agradat I'alta costura, i de gran vestir. 
He fe! de tot: abrics, vestits de núvia (seixanta o setanta en aquest poble, etc. He fe! 
rnilers de peces en 47 anys que rn'hi he dedicat, treballant nit i dia, fins i tot festes. 
Corn a rnaterials he utilitzat els endornassats (pera grans vestits), els brocats 
(pera gran vestir i vestits de núvia), els rasos, les Ilanes i els xaviots, que encara 
s'utilitzen ara. 
-Quant de ternps es necesita per a fer un bon vestit, i quins són els passos 
a seguir? 
-Perfer un bon vestit es necesiten unes 60 hores, el rnés simple unes 50. 
Els passos són els següents: 
1 .-Tallar i marcar la peca arnb fils fluixos. 
2.- Muntar-la 
3.- Ernprovar-la. 
4.- Retocs 
5.- Cosir-la a rnaquina plana i planxar les costures. 
6.- Posada a punt pera la segona prova i embastar vores, posar rnanegues, 
etc. 
7.- Acabat. 
-Per acabar, Merce, ens agradaria que ens expliques alguna anecdota que 
recordés. 
-A la decada dels 60 anava rnolt sovint a Barcelona als passis de rnodels, als 
salons, on hi havia gent rica, de classe, M'asseia en una taula, i an?b un bloc de notes 
a la rna copiava els vestits. Una vegada fins i tot, vaig anar a un hotel de primera 
categoria que estava situat en una avinguda rnolt irnportant de Barcelona, no record0 
el noni de I'hotel. La qüestió és que en el rnornent en que vaig arribar hi havia dues 
bodes. Hi havia rnolta gent convidada. Tarnbé hi havia els ernpleats de Fhotel que 
obrien i tancaven les portes dels cotxes i de I'hotel. Jo anava d'un costa a I'altre, 
posant-me entre la gent, arnb un bloc de notes copiant els vestits, Tothorn ernfeia la 
rialla i ern saludava. crec que aquella gent pensava que jo era una periodista i que 
estava agafant notes per publicar-les I'enderna en algun diari o revistade les d'abans. 
-Per últirn, no ens queda rnés que agrair-li la seva col~laboració i atenció. 
Gracies Merce. 
ANGELS MART~NEZ MATEU 
LAURA TELL BUSQUETS 


Entrevista a Mercè Ferré Ribé

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert