Cadefau Surroca, Trinidad

Català i Poch, Maria Assumpció

Hemeroteca Cientifica Catalana

L’ENSENYANÇADE L’ASTRONOMIA A BARCELONA.PERÍODE 1589-1964M. ASSUMPCIÓ CATALÀ POCH;1TRINI CADEFAU SURROCA21 DEPARTAMENT D’ASTRONOMIA I METEOROLOGIA, UNIVERSITATDE BARCELONA.2 IES PERE BORRELL, PUIGCERDÀ.Paraules clau: astronomia, cosmografia, estudis superiors a Barcelona (segles XVIal XX)Teaching of Astronomy in Barcelona (period 1589-1964)Summary: This is an advance of a study that we are doing about the teaching ofAstronomy in Barcelona from 1589 to 1964.Key words: astronomy, cosmography, superior schools in BarcelonaDonem un avanç de l’estudi que estem fent sobre l’ensenyança del’astronomia a Barcelona durant el període que va de 1589 a 1964, en-senyança vinculada principalment a quatre institucions: la Universi-tat, el Col·legi de Cordelles, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i laJunta de Comerç amb l’Escola de Nàutica.En virtut d’un privilegi del rei Jaume II de l’1 de setembre de 1300i una butlla del papa Bonifaci VIII, s’estableix a Lleida el primer estu-di general amb ensenyances que podem considerar ja universitàries, ies prohibeix que en cap més lloc de Catalunya es puguin impartiraquests ensenyaments. Com a resultat d’aquesta política restrictiva,III JORNADA D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I ENSENYAMENTNOVA ÈPOCA / VOLUM 1 (2) / 2008, p.161-165DOI: 10.2436/20.2006.01.7016 Assumpcio? Catala Poch.qxp:16 Assumpcio Catala Poch.qxp  17/6/09  08:01  Página 161fins a la darreria del segle XV no hi hagué a Barcelona altres ensenyaments de rang univer-sitari que els que es donaven en convents i escoles particulars.El rei Martí l’Humà, tot i l’oposició dels consellers, aconseguí la fundació a Barcelonad’un Estudi de Medicina i Arts, al qual concedí el 1401 les mateixes prerrogatives que al deMontpeller, fundat l’any 1289.Aquest Estudi va funcionar d’una forma autònoma durant tot el segle XV. En arts, entrealtres matèries, s’estudiaven els texts d’astronomia manejats pels astrònoms de l’època:L’Esfera de Sacrobosco, que s’utilitzà com a llibre de text fins a finals del segle XVI a totes lesuniversitats europees, i un «Compendi» de Robert de Grosseteste, els quals constituïen unasíntesi bastant aconseguida de les obres d’astronomia de Fargani, Battani i Alhacen, cone-gudes a través de les versions arabigollatines realitzades a Espanya (Vernet, 1978).Després de moltes vicissituds i de privilegis atorgats per un rei i revocats per un altre, arri-bem l’any 1533 a l’establiment definitiu dels estudis universitaris sota el regnat de Carles I.Poc a poc, en aquests estudis es van inaugurant diferents càtedres, i l’any 1559 es convertei-xen en un estudi general de totes les facultats. Eren totalment sotmesos a l’autoritat de la ciu-tat i del seu consell, i conegueren una època d’extraordinari esplendor, tenint-hi càtedra di-versos erudits de fora del país. El 1589 s’introdueix una càtedra en Aritmètica i Cosmografia,precisament quan a la Universitat de Salamanca es dóna cabuda opcional, en els programesd’astronomia al sistema copernicà, la qual cosa fa suposar que a Barcelona s’explicaria tambéPtolemeu i Copèrnic a elecció dels oients, com es feia a Salamanca (Romañá, 1944).Els estudis generals, en constants modificacions, visqueren fins al començament del se-gle XVIII, quan la reforma universitària transferí tots els estudis superiors a Cervera. Això vapropiciar que, davant la impossibilitat de tornar a tenir universitat a Barcelona, la ciutat esdotés de tot un seguit de noves institucions d’ensenyament. D’entre aquestes, trobem elCol·legi de Cordelles, creat l’any 1593, sota la protecció reial, per Miquel de Cordelles, com-plint l’encàrrec testamentari del seu oncle, el canonge Jaume de Cordelles, el qual el 1572n’havia redactat els estatuts. Estava situat a la Rambla, al costat del Col·legi de Betlem delsjesuïtes, als quals els oferiren la direcció. Es formà una comunitat de jesuïtes, independentde la de Betlem, constituïda per disset professors que ocupaven les càtedres en Gramàtica iRetòrica, Filosofia Escolàstica-Suarista, Filosofia Moral, Geografia i Llengua Francesa.Quan la universitat fou traslladada a Cervera, a Cordelles hi subsistí l’ensenyament de filo-sofia, i l’any 1757 hi fou creada la Càtedra enMatemàtiques, encarregada al jesuïta TomàsCerdà,el qual, entre 1756 i 1765, impartí matemàtiques aplicades i física experimental: mecànica, òp-tica i astronomia. A la Real Academia de Historia de Madrid es conserven diversos manuscrits,que no va arribar a publicar, entre els quals figura un «Tratado de astronomía» (1760) que vaexplicar a Barcelona, el contingut del qual ha sigut estudiat per Lluís Gassiot (Gassiot, 1995).Amb l’expulsió dels jesuïtes l’any 1767, el bisbe Climent cedí la direcció del Col·legi deCordelles al rector del Seminari Tridentí o Col·legi Episcopal de Barcelona. Llavors, a causade l’existència dels drets de patronat, sorgiren conflictes i, tot i que la docència fou encomana-162 M. A. CATALÀ POCH; T. CADEFAU SURROCA16 Assumpcio? Catala Poch.qxp:16 Assumpcio Catala Poch.qxp  17/6/09  08:01  Página 162da a seglars, el col·legi va anar perdent prestigi fins que de les classes de ciències se’n feu cà-rrec la institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferencia Físico-matemática Experi-mental per un grup de deixebles de Tomàs Cerdà, a la qual més endavant una reial cèdula deCarles III li atorgà el títol de Reial, i per Reial Cèdula del 12 de desembre de 1770 fou ele-vada a Real Academia de Ciencias Naturales y Artes, la qual es quedarà, de moment, amb ladotació i l’aula de matemàtiques de la Real Conferencia. L’any 1796 se li cedeix l’edifici que,reconstruït el 1887 per l’acadèmic Domènech i Estapà, ocupa la institució que l’any 1892adoptà el nom de Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (Iglesias, 1964).A l’octubre de 1803 Agustí Canellas, recent ingressat a l’Acadèmia, es va oferir per donar-hi gratuïtament classes de cosmografia, la qual cosa se li va concedir. Al mes següent d’ha-ver-les iniciat, demanà que li compressin una esfera armil·lar. Era matemàtic i astrònom,pertanyia a l’orde dels trinitaris calçats i havia estudiat a l’Escola de Nàutica de Barcelona.Publicà Elementos de Astronomía Náutica (Barcelona, 1816), text que va esdevenir de re-ferència durant anys. A més d’ensenyar cosmografia a l’Acadèmia, també ho feia al conventdels trinitaris on vivia (Puig-Pla, 2001). En ser designat, el 1806, director de l’Escola deNàutica de la Junta de Comerç de Barcelona, fou nomenat titular de la Càtedra en Matemà-tiques i Cosmografia Joan Gerard Fochs, que era canonge de la catedral de Barcelona, iocupà aquesta Càtedra fins que va morir l’any 1821 (Barca, 1993). Quan va morir Fochs,l’Acadèmia va nomenar catedràtic en Cosmografia Pere Martir Armet, el qual per impartirles seves lliçons seguia l’obra de Benet Baïls Elementos de Matemáticas, tomo VIII, AstronomíaFísica (Madrid, 1772), que introdueix de ple l’obra de Newton. L’Acadèmia fou clausuradades del desembre de 1824 fins al desembre de 1833 a causa de les seves activitats durant elperíode constitucional, però les classes de matemàtiques i cosmografia continuaren a càrrecde Gallarda i Armet en els locals de la Junta de Comerç (Barca, 1996).En aquesta època es donaven també classes d’astronomia al Col·legi Benedictí de SantPau del Camp, com ho prova l’encàrrec que el seu abat Joan de Safont fa al constructord’instruments científics Francesc Arau d’una esfera copernicana, que comprenia les òrbitesd’alguns cometes, per a ús didàctic. El 1835, en virtut de la desamortització de Mendizábal,Safont es veu obligat a abandonar aquestes classes que acull l’Acadèmia, la qual aprofitaaquest esdeveniment per crear deu càtedres més, entre elles la d’Astronomia, de la quals’encarregaria Onofre Jaume Novellas, que s’havia format a l’Escola de Nàutica de la Juntade Comerç, on fou deixeble de Canellas, al qual succeí com a catedràtic, exercint una im-portant tasca docent tant en matemàtiques com en astronomia (Barca, 2005).Després de laboriosíssimes negociacions dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona,pendents sempre de les oscil·lacions de la política, el 1845 es va restablir definitivament laUniversitat de Barcelona com a única a Catalunya. L’any 1857 la Llei Moyano crea les fa-cultats de ciències.La nova estructuració de l’ensenyament afectà l’activitat docent de l’Acadèmia. Algunsprofessors van passar a donar classes a la Universitat, altres alternaren les de l’Acadèmia ambL’ENSENYANÇA DE L’ASTRONOMIA A BARCELONA. PERÍODE 1589-1964 16316 Assumpcio? Catala Poch.qxp:16 Assumpcio Catala Poch.qxp  17/6/09  08:01  Página 163les de la Universitat, com Llorens Preses, que durant quatre cursos fou encarregat de ma-temàtiques i de geografia astronòmica i física (Vernet, 1978; Puig-Pla, 2005).Cap al 1880, Eduardo Lozano y Ponce de León, catedràtic en Física i professor d’astro-nomia de la Universitat de Barcelona, va fundar, junt amb d’altres, la Sociedad Protectora delas Ciencias, que tenia com a objectiu completar els ensenyaments que no s’impartien a lesuniversitats de l’Estat. L’Acadèmia va allotjar les classes de diverses càtedres creades per ini-ciativa d’aquesta societat, de les quals la primera fou la d’Astronomia, que va ser atorgada aEduard Fontserè, qui en aquell moment era ajudant de Ponce de León a la Universitat. QuanFontserè es fa càrrec d’aquests ensenyaments, la Càtedra esdevé el principal focus acadèmicen el camp de l’astronomia a Catalunya. Les classes es van prolongar durant uns dotze anysi hi van assistir un nombre apreciable del que eren o serien més endavant importants per-sonalitats científiques: Comas i Solà, Paulí Castells, Esteve Terradas, etc. (Roca, 1995).L’any 1874, la Universitat de Barcelona estrena l’edifici que ara en diem edifici històric,bussejant en l’arxiu del qual he deduït que l’any 1867 existia l’assignatura de cosmografiaque s’impartia a la Facultat de Filosofia i Lletres, formant part de l’assignatura «Geografíaastronómica y física». No és fins al novembre de 1877 que s’encarrega la cosmografia a Joa-quín Riquelme Laín-Calvo, catedràtic en Geometria Analítica i encarregat de geodèsia, elqual sol·licita al Ministeri de Foment que l’assignatura de cosmografia passi a formar part deles ensenyances de la Facultat de Ciències. L’astronomia queda, a partir de 1878, adscritaals ensenyaments de matemàtiques i física de la Facultat de Ciències. Després de canviar denom i de professors vàries vegades, el febrer de 1898 és nomenat catedràtic en Cosmogra-fía y Física del Globo Ignacio Tarazona y Blanc, la incorporació del qual suposa un canvi ra-dical en l’ensenyança de l’astronomia, i li dóna un impuls tal que permetrà a successivesgeneracions assolir un alt nivell dins la comunitat astronòmica internacional. Acumula a laCosmografia la Càtedra en Astronomía Esférica y Geodesia, explica seguint el text Astrono-mía esférica de F. Brunov (1869) traduït al castellà, promou la fundació de l’Observatori As-tronòmic de la Facultat de Ciències i aconsegueix la instal·lació al jardí de la Universitat d’untelescopi equatorial Grubb de 12 cm d’obertura i 1,72 m de distància focal. El 1906 passa ala Universitat de València, permutant amb Àngel Berenguer, que continua amb la mateixapolítica fins que es jubila l’any 1931. El 1932 li tornen a Fontserè la Càtedra en Geodèsia iAstronomia que havia guanyat per oposició l’any 1899, a la qual s’acumula la docència degeofísica. Fontserè encarrega la docència de l’astronomia i geodèsia a Joaquín Febrer Carbó,que ja l’exercia de professor auxiliar des de 1921, i ell es queda amb la de meteorologia igeofísica. Febrer, que l’any 1945 va guanyar per oposició les càtedres d’Astronomía Generaly Topografía i Astronomía Esférica y Geodesia, va exercir de professor a la Universitat deBarcelona fins a la seva jubilació l’any 1963. Des del 1945 al 1960 va estar encarregat de lespràctiques Juan J. de Orús Navarro, que va guanyar per oposició les mateixes càtedres queFebrer havia deixat quan es va jubilar. Del 1960 al 1964 les pràctiques anaren a càrrec dequi subscriu.164 M. A. CATALÀ POCH; T. CADEFAU SURROCA16 Assumpcio? Catala Poch.qxp:16 Assumpcio Catala Poch.qxp  17/6/09  08:01  Página 164BibliografiaBARCA, F. X. (1993), «La Càtedra de Matemàtiquesde la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barce-lona (1766-1870). Més de cent anys de docènciade les Matemàtiques», Actes de les II Trobadesd’Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona,SCHCT, 91-105.— (1996), «Els ensenyaments de la Reial Acadè-mia de Ciències i Arts de Barcelona: una alternati-va a la Universitat», Actes de les IV Trobadesd’Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona,SCHCT, 35-44.— (2005), Onofre Jaume Novellas i Alavau (Torelló,1787- Barcelona, 1849). Matemàtiques i astrono-mia durant la revolució liberal, Barcelona, SCHCT,69 p. (Col·loquis d’Història de la Ciència i de la Tèc-nica; 4)GASSIOT, L. (1995), «El P. Tomàs Cerdà S. J. i la in-troducció del pensament newtonià a Barcelona»,Actes de les III Trobades d’Història de la Ciència ide la Tècnica, Barcelona, SCHCT, 247-251.IGLESIAS, J. (1964), «La Real Academia de Cien-cias Naturales y Artes en el siglo XVIII», Memoriasde la Real Academia de Ciencias y Artes de Barce-lona [Barcelona], vol. 36, p. 707.PUIG-PLA, C. (2001), «Nàutica, geodèsia i car-tografia a la Catalunya de començaments delsegle XIX. Les aportacions d’Agustí Canellas(1765-1818)». [Article que s’inscriu dins del projec-te «Técnica, ciencia e industrialización en la Cata-luña contemporánea (1700-1975)» del Ministeri deCiència i Tecnologia (BHA 2001-1393)]— (2006), «Activitat astronòmica i meteorològicade Llorens Preses al segle XIX», Actes de la Prime-ra Jornada d’Història de l’Astronomia i de la Meteo-rologia, Vic, SCHCT, 109-118.ROCA, A. (1995), «Eduardo Fontserè i Riba (Barce-lona 1870-1970)», Ciència i tècnica als PaïsosCatalans: una aproximació biogràfica als darrers150 anys, Barcelona, Fundació Catalana per a laRecerca, 861-908.ROMAÑÁ, A. (1944), «La difusión del sistema deCopérnico», Euclides, IV, 35-36, 6-8.UNIVERSITAT DE BARCELONA, Arxiu Històric.VERNET, J. (1978), «Un acadèmic de la ReialAcadèmia de Ciències de Barcelona i la Ciència ala Barcelona romàntica (regnat d’Isabel II)», Me-morias de la Real Academia de Ciencias y Artes deBarcelona [Barcelona], 792, vol. 44, 7, 167-187.L’ENSENYANÇA DE L’ASTRONOMIA A BARCELONA. PERÍODE 1589-1964 16516 Assumpcio? Catala Poch.qxp:16 Assumpcio Catala Poch.qxp  17/6/09  08:01  Página 16516 Assumpcio? Catala Poch.qxp:16 Assumpcio Catala Poch.qxp  17/6/09  08:01  Página 166

Catalan

L'Ensenyança de l'astronomia a Barcelona : període 1589-1964

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L’ENSENYANÇA
DE L’ASTRONOMIAA BARCELONA.
PERÍODE 1589-1964
M. ASSUMPCIÓ CATALÀ POCH;1TRINI CADEFAU SURROCA2
1 DEPARTAMENT D’ASTRONOMIA I METEOROLOGIA, UNIVERSITAT
DE BARCELONA.
2 IES PERE BORRELL, PUIGCERDÀ.
Paraules clau: astronomia, cosmografia, estudis superiors a Barcelona (segles XVI
al XX)
Teaching of Astronomy in Barcelona (period 1589-1964)
Summary: This is an advance of a study that we are doing about the teaching of
Astronomy in Barcelona from 1589 to 1964.
Key words: astronomy, cosmography, superior schools in Barcelona
Donem un avanç de l’estudi que estem fent sobre l’ensenyança de
l’astronomia a Barcelona durant el període que va de 1589 a 1964, en-
senyança vinculada principalment a quatre institucions: la Universi-
tat, el Col·legi de Cordelles, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts i la
Junta de Comerç amb l’Escola de Nàutica.
En virtut d’un privilegi del rei Jaume II de l’1 de setembre de 1300
i una butlla del papa Bonifaci VIII, s’estableix a Lleida el primer estu-
di general amb ensenyances que podem considerar ja universitàries, i
es prohibeix que en cap més lloc de Catalunya es puguin impartir
aquests ensenyaments. Com a resultat d’aquesta política restrictiva,
III JORNADA D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I ENSENYAMENT
NOVA ÈPOCA / VOLUM 1 (2) / 2008, p.161-165
DOI: 10.2436/20.2006.01.70
16 Assumpcio? Catala Poch.qxp:16 Assumpcio Catala Poch.qxp  17/6/09  08:01  Página 161
fins a la darreria del segle XV no hi hagué a Barcelona altres ensenyaments de rang univer-
sitari que els que es donaven en convents i escoles particulars.
El rei Martí l’Humà, tot i l’oposició dels consellers, aconseguí la fundació a Barcelona
d’un Estudi de Medicina i Arts, al qual concedí el 1401 les mateixes prerrogatives que al de
Montpeller, fundat l’any 1289.
Aquest Estudi va funcionar d’una forma autònoma durant tot el segle XV. En arts, entre
altres matèries, s’estudiaven els texts d’astronomia manejats pels astrònoms de l’època:
L’Esfera de Sacrobosco, que s’utilitzà com a llibre de text fins a finals del segle XVI a totes les
universitats europees, i un «Compendi» de Robert de Grosseteste, els quals constituïen una
síntesi bastant aconseguida de les obres d’astronomia de Fargani, Battani i Alhacen, cone-
gudes a través de les versions arabigollatines realitzades a Espanya (Vernet, 1978).
Després de moltes vicissituds i de privilegis atorgats per un rei i revocats per un altre, arri-
bem l’any 1533 a l’establiment definitiu dels estudis universitaris sota el regnat de Carles I.
Poc a poc, en aquests estudis es van inaugurant diferents càtedres, i l’any 1559 es convertei-
xen en un estudi general de totes les facultats. Eren totalment sotmesos a l’autoritat de la ciu-
tat i del seu consell, i conegueren una època d’extraordinari esplendor, tenint-hi càtedra di-
versos erudits de fora del país. El 1589 s’introdueix una càtedra en Aritmètica i Cosmografia,
precisament quan a la Universitat de Salamanca es dóna cabuda opcional, en els programes
d’astronomia al sistema copernicà, la qual cosa fa suposar que a Barcelona s’explicaria també
Ptolemeu i Copèrnic a elecció dels oients, com es feia a Salamanca (Romañá, 1944).
Els estudis generals, en constants modificacions, visqueren fins al començament del se-
gle XVIII, quan la reforma universitària transferí tots els estudis superiors a Cervera. Això va
propiciar que, davant la impossibilitat de tornar a tenir universitat a Barcelona, la ciutat es
dotés de tot un seguit de noves institucions d’ensenyament. D’entre aquestes, trobem el
Col·legi de Cordelles, creat l’any 1593, sota la protecció reial, per Miquel de Cordelles, com-
plint l’encàrrec testamentari del seu oncle, el canonge Jaume de Cordelles, el qual el 1572
n’havia redactat els estatuts. Estava situat a la Rambla, al costat del Col·legi de Betlem dels
jesuïtes, als quals els oferiren la direcció. Es formà una comunitat de jesuïtes, independent
de la de Betlem, constituïda per disset professors que ocupaven les càtedres en Gramàtica i
Retòrica, Filosofia Escolàstica-Suarista, Filosofia Moral, Geografia i Llengua Francesa.
Quan la universitat fou traslladada a Cervera, a Cordelles hi subsistí l’ensenyament de filo-
sofia, i l’any 1757 hi fou creada la Càtedra enMatemàtiques, encarregada al jesuïta TomàsCerdà,
el qual, entre 1756 i 1765, impartí matemàtiques aplicades i física experimental: mecànica, òp-
tica i astronomia. A la Real Academia de Historia de Madrid es conserven diversos manuscrits,
que no va arribar a publicar, entre els quals figura un «Tratado de astronomía» (1760) que va
explicar a Barcelona, el contingut del qual ha sigut estudiat per Lluís Gassiot (Gassiot, 1995).
Amb l’expulsió dels jesuïtes l’any 1767, el bisbe Climent cedí la direcció del Col·legi de
Cordelles al rector del Seminari Tridentí o Col·legi Episcopal de Barcelona. Llavors, a causa
de l’existència dels drets de patronat, sorgiren conflictes i, tot i que la docència fou encomana-
162 M. A. CATALÀ POCH; T. CADEFAU SURROCA
16 Assumpcio? Catala Poch.qxp:16 Assumpcio Catala Poch.qxp  17/6/09  08:01  Página 162
da a seglars, el col·legi va anar perdent prestigi fins que de les classes de ciències se’n feu cà-
rrec la institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferencia Físico-matemática Experi-
mental per un grup de deixebles de Tomàs Cerdà, a la qual més endavant una reial cèdula de
Carles III li atorgà el títol de Reial, i per Reial Cèdula del 12 de desembre de 1770 fou ele-
vada a Real Academia de Ciencias Naturales y Artes, la qual es quedarà, de moment, amb la
dotació i l’aula de matemàtiques de la Real Conferencia. L’any 1796 se li cedeix l’edifici que,
reconstruït el 1887 per l’acadèmic Domènech i Estapà, ocupa la institució que l’any 1892
adoptà el nom de Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (Iglesias, 1964).
A l’octubre de 1803 Agustí Canellas, recent ingressat a l’Acadèmia, es va oferir per donar-
hi gratuïtament classes de cosmografia, la qual cosa se li va concedir. Al mes següent d’ha-
ver-les iniciat, demanà que li compressin una esfera armil·lar. Era matemàtic i astrònom,
pertanyia a l’orde dels trinitaris calçats i havia estudiat a l’Escola de Nàutica de Barcelona.
Publicà Elementos de Astronomía Náutica (Barcelona, 1816), text que va esdevenir de re-
ferència durant anys. A més d’ensenyar cosmografia a l’Acadèmia, també ho feia al convent
dels trinitaris on vivia (Puig-Pla, 2001). En ser designat, el 1806, director de l’Escola de
Nàutica de la Junta de Comerç de Barcelona, fou nomenat titular de la Càtedra en Matemà-
tiques i Cosmografia Joan Gerard Fochs, que era canonge de la catedral de Barcelona, i
ocupà aquesta Càtedra fins que va morir l’any 1821 (Barca, 1993). Quan va morir Fochs,
l’Acadèmia va nomenar catedràtic en Cosmografia Pere Martir Armet, el qual per impartir
les seves lliçons seguia l’obra de Benet Baïls Elementos de Matemáticas, tomo VIII, Astronomía
Física (Madrid, 1772), que introdueix de ple l’obra de Newton. L’Acadèmia fou clausurada
des del desembre de 1824 fins al desembre de 1833 a causa de les seves activitats durant el
període constitucional, però les classes de matemàtiques i cosmografia continuaren a càrrec
de Gallarda i Armet en els locals de la Junta de Comerç (Barca, 1996).
En aquesta època es donaven també classes d’astronomia al Col·legi Benedictí de Sant
Pau del Camp, com ho prova l’encàrrec que el seu abat Joan de Safont fa al constructor
d’instruments científics Francesc Arau d’una esfera copernicana, que comprenia les òrbites
d’alguns cometes, per a ús didàctic. El 1835, en virtut de la desamortització de Mendizábal,
Safont es veu obligat a abandonar aquestes classes que acull l’Acadèmia, la qual aprofita
aquest esdeveniment per crear deu càtedres més, entre elles la d’Astronomia, de la qual
s’encarregaria Onofre Jaume Novellas, que s’havia format a l’Escola de Nàutica de la Junta
de Comerç, on fou deixeble de Canellas, al qual succeí com a catedràtic, exercint una im-
portant tasca docent tant en matemàtiques com en astronomia (Barca, 2005).
Després de laboriosíssimes negociacions dutes a terme per l’Ajuntament de Barcelona,
pendents sempre de les oscil·lacions de la política, el 1845 es va restablir definitivament la
Universitat de Barcelona com a única a Catalunya. L’any 1857 la Llei Moyano crea les fa-
cultats de ciències.
La nova estructuració de l’ensenyament afectà l’activitat docent de l’Acadèmia. Alguns
professors van passar a donar classes a la Universitat, altres alternaren les de l’Acadèmia amb
L’ENSENYANÇADE L’ASTRONOMIA A BARCELONA. PERÍODE 1589-1964 163
16 Assumpcio? Catala Poch.qxp:16 Assumpcio Catala Poch.qxp  17/6/09  08:01  Página 163
les de la Universitat, com Llorens Preses, que durant quatre cursos fou encarregat de ma-
temàtiques i de geografia astronòmica i física (Vernet, 1978; Puig-Pla, 2005).
Cap al 1880, Eduardo Lozano y Ponce de León, catedràtic en Física i professor d’astro-
nomia de la Universitat de Barcelona, va fundar, junt amb d’altres, la Sociedad Protectora de
las Ciencias, que tenia com a objectiu completar els ensenyaments que no s’impartien a les
universitats de l’Estat. L’Acadèmia va allotjar les classes de diverses càtedres creades per ini-
ciativa d’aquesta societat, de les quals la primera fou la d’Astronomia, que va ser atorgada a
Eduard Fontserè, qui en aquell moment era ajudant de Ponce de León a la Universitat. Quan
Fontserè es fa càrrec d’aquests ensenyaments, la Càtedra esdevé el principal focus acadèmic
en el camp de l’astronomia a Catalunya. Les classes es van prolongar durant uns dotze anys
i hi van assistir un nombre apreciable del que eren o serien més endavant importants per-
sonalitats científiques: Comas i Solà, Paulí Castells, Esteve Terradas, etc. (Roca, 1995).
L’any 1874, la Universitat de Barcelona estrena l’edifici que ara en diem edifici històric,
bussejant en l’arxiu del qual he deduït que l’any 1867 existia l’assignatura de cosmografia
que s’impartia a la Facultat de Filosofia i Lletres, formant part de l’assignatura «Geografía
astronómica y física». No és fins al novembre de 1877 que s’encarrega la cosmografia a Joa-
quín Riquelme Laín-Calvo, catedràtic en Geometria Analítica i encarregat de geodèsia, el
qual sol·licita al Ministeri de Foment que l’assignatura de cosmografia passi a formar part de
les ensenyances de la Facultat de Ciències. L’astronomia queda, a partir de 1878, adscrita
als ensenyaments de matemàtiques i física de la Facultat de Ciències. Després de canviar de
nom i de professors vàries vegades, el febrer de 1898 és nomenat catedràtic en Cosmogra-
fía y Física del Globo Ignacio Tarazona y Blanc, la incorporació del qual suposa un canvi ra-
dical en l’ensenyança de l’astronomia, i li dóna un impuls tal que permetrà a successives
generacions assolir un alt nivell dins la comunitat astronòmica internacional. Acumula a la
Cosmografia la Càtedra en Astronomía Esférica y Geodesia, explica seguint el text Astrono-
mía esférica de F. Brunov (1869) traduït al castellà, promou la fundació de l’Observatori As-
tronòmic de la Facultat de Ciències i aconsegueix la instal·lació al jardí de la Universitat d’un
telescopi equatorial Grubb de 12 cm d’obertura i 1,72 m de distància focal. El 1906 passa a
la Universitat de València, permutant amb Àngel Berenguer, que continua amb la mateixa
política fins que es jubila l’any 1931. El 1932 li tornen a Fontserè la Càtedra en Geodèsia i
Astronomia que havia guanyat per oposició l’any 1899, a la qual s’acumula la docència de
geofísica. Fontserè encarrega la docència de l’astronomia i geodèsia a Joaquín Febrer Carbó,
que ja l’exercia de professor auxiliar des de 1921, i ell es queda amb la de meteorologia i
geofísica. Febrer, que l’any 1945 va guanyar per oposició les càtedres d’Astronomía General
y Topografía i Astronomía Esférica y Geodesia, va exercir de professor a la Universitat de
Barcelona fins a la seva jubilació l’any 1963. Des del 1945 al 1960 va estar encarregat de les
pràctiques Juan J. de Orús Navarro, que va guanyar per oposició les mateixes càtedres que
Febrer havia deixat quan es va jubilar. Del 1960 al 1964 les pràctiques anaren a càrrec de
qui subscriu.
164 M. A. CATALÀ POCH; T. CADEFAU SURROCA
16 Assumpcio? Catala Poch.qxp:16 Assumpcio Catala Poch.qxp  17/6/09  08:01  Página 164
Bibliografia
BARCA, F. X. (1993), «La Càtedra de Matemàtiques
de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barce-
lona (1766-1870). Més de cent anys de docència
de les Matemàtiques», Actes de les II Trobades
d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona,
SCHCT, 91-105.
— (1996), «Els ensenyaments de la Reial Acadè-
mia de Ciències i Arts de Barcelona: una alternati-
va a la Universitat», Actes de les IV Trobades
d’Història de la Ciència i de la Tècnica, Barcelona,
SCHCT, 35-44.
— (2005), Onofre Jaume Novellas i Alavau (Torelló,
1787- Barcelona, 1849). Matemàtiques i astrono-
mia durant la revolució liberal, Barcelona, SCHCT,
69 p. (Col·loquis d’Història de la Ciència i de la Tèc-
nica; 4)
GASSIOT, L. (1995), «El P. Tomàs Cerdà S. J. i la in-
troducció del pensament newtonià a Barcelona»,
Actes de les III Trobades d’Història de la Ciència i
de la Tècnica, Barcelona, SCHCT, 247-251.
IGLESIAS, J. (1964), «La Real Academia de Cien-
cias Naturales y Artes en el siglo XVIII», Memorias
de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barce-
lona [Barcelona], vol. 36, p. 707.
PUIG-PLA, C. (2001), «Nàutica, geodèsia i car-
tografia a la Catalunya de començaments del
segle XIX. Les aportacions d’Agustí Canellas
(1765-1818)». [Article que s’inscriu dins del projec-
te «Técnica, ciencia e industrialización en la Cata-
luña contemporánea (1700-1975)» del Ministeri de
Ciència i Tecnologia (BHA 2001-1393)]
— (2006), «Activitat astronòmica i meteorològica
de Llorens Preses al segle XIX», Actes de la Prime-
ra Jornada d’Història de l’Astronomia i de la Meteo-
rologia, Vic, SCHCT, 109-118.
ROCA, A. (1995), «Eduardo Fontserè i Riba (Barce-
lona 1870-1970)», Ciència i tècnica als Països
Catalans: una aproximació biogràfica als darrers
150 anys, Barcelona, Fundació Catalana per a la
Recerca, 861-908.
ROMAÑÁ, A. (1944), «La difusión del sistema de
Copérnico», Euclides, IV, 35-36, 6-8.
UNIVERSITAT DE BARCELONA, Arxiu Històric.
VERNET, J. (1978), «Un acadèmic de la Reial
Acadèmia de Ciències de Barcelona i la Ciència a
la Barcelona romàntica (regnat d’Isabel II)», Me-
morias de la Real Academia de Ciencias y Artes de
Barcelona [Barcelona], 792, vol. 44, 7, 167-187.
L’ENSENYANÇADE L’ASTRONOMIA A BARCELONA. PERÍODE 1589-1964 165
16 Assumpcio? Catala Poch.qxp:16 Assumpcio Catala Poch.qxp  17/6/09  08:01  Página 165
16 Assumpcio? Catala Poch.qxp:16 Assumpcio Catala Poch.qxp  17/6/09  08:01  Página 166


http://hispana.mcu.es/es/registros/registro.do?tipoRegistro=MTD&idBib=4284236

L'Ensenyança de l'astronomia a Barcelona : període 1589-1964

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert