Cutrina, Gonçal

RIPOLL, 1839-1 845 
GONCAL CUTRINA 
ANTECEDENTS HISTORICS 
La primera guerra carlina (1833-1840). coneguda per la "guerra 
dels Set Anys", tenia per rerefons I'anomenada llei salica. introduida 
a la corona d3Espanya per Felip V. (1713). Suprimida aquesta llei per 
Ferran VII, I'any 1830, per tal que la seva filla Isabel esdevingués 
hereva del tron, provoca un plet successori entre els partidaris del seu 
germa, Carles Maria Isidre de Borbó i els d'tsabel. Els incondicionals 
de Carles V. s'alcen en armes a diversos llocs de 1.a península i ,  a 
Catalunya, pren el comandament Benet Tristany, conegut per "mos- 
sen Tristany" per la seva condició de prevere. Quan I'Expedició Reial 
(la primavera del 1837) entra al Principat, Tristany, ascendit al grau 
de mariscal de camp. és nomenat segon cap carli de catalunya, a les 
ordres del capita general Antonio de Urbiztondo. És amb aquests dos 
militars que comenca la trista historia de les lluites civils al país catala 
i la tragedia de la destrucció de la vila ripollesa. 
LA PRIMERA ENSOPEGADA 
Pel julio1 del 1837, tropes de I'exercit carlí comandades per Urbiz- 
tondo posaren setge a Ripoll. Per una jugada d'atzar, després de qua- 
tre dies de resistencia dels ripollesos, les forces carlines feren I'en- 
trada a la vila respectant, segons pacte, els seus habitants: no feren 
olijecte de represilies i conduiren la tropa de la Milicia Nacionitl ;I l;i 
frontera francesa. L'assentament carli es mantingué fins a comenca- 
ments del 1838 quan la pressió de les legions isabelines es féu pcrsis- 
tent. En el molnent d'ahandonar la pohlació es proposaren inccndiar- 
la. pero i'intent resulta fallit. 
LA GRAN SOTRAGADA 
La contesa continuava de forma atzarosa i les guarnicions carlistcs 
;tssentades a Berga inquietaven hen sovint les pohlacions de  muntkt- 
nya. Els mesos de  febrer i d'ahril del 1839 alguiies partides intentasen 
iin cert nombre d'atacs a I'emmurallada vila ripollesti. sensc reeixir en 
les temptatives. El 21 de maig d'aquest matcix any unes consider;tbles 
forces carlines, de  no menys de 5.000 hoines, a les ordres del C«iiite 
d'Espanya, comenqareti les hostilitats contra la fortificada poblacio. 
Batudes les defenses per I'artilleria. la resistencia fou debades i el 27 
de maig les tropes enfollides entrasen, al toc de mata-degolla, dins el 
recinte murallat. Testimonis presencials han deixat constancia escrita 
de  les malvestats i les tragedics sofertes pels ripollesos. Els contin- 
gents carlins no  respectaren ningú i les dones. les cri;ttures i els vells 
foren victimes del fanatisme incontrolat d'uns honies adeleriits de 
venjanya. El haianq no pot ser m i s  eloqüent: Entre els defensors 
armats les baixes asceiidii-eii a 58 morts. 34 ferits i 13 contnsionats. 
Prop de 500 persones civils -segons testimoniatge del capitk Carbó de 
la  milicia Nacional- foren iniinolades aquel1 dia tan nefast. El desti 
dels ripollesos supervivents es concreta quan foren trasllad;its els 404 
homes presoners it Berga i les dones. criatures i vells foragitats de  les 
seves llars i obligats a emprendre el cami de I'exili. Incendiada i ende- 
rrocada la vila -en una agonia  impulsad;^ durant mesos per un esca- 
mot de sapadors, encarregats d'ensorrar les poques parets que resta- 
ven en peu- 1:i pohlació del nucli urb i  qued i  practicament a zero. 
Tan sols les cases de pages de la rodalia, algunes obertament parti- 
dhries dels carlins. quedaren com ;i constancia dels 3205 'habitants 
que contenia el cens del 1830. 
EL RETORN A LA LLAR 
El conveni de Bergira (agost 1839) no influí en la guerra el Principat 
i no és  fins al cap de vuit mesos de la destrucció del poble de Ripoll que 
comencen a retornar els presoners de Berga. L'espectacle era desolad«r 
i depriment, en veure les seves llars convertides en un munt de  ruines, 
on ni ten sols es coneixien els termenals de les cases enderrociides a ras 
de terra. De les 359 cases de dos i tres pisos que conformaven la vila, les 
quatre cinquenes parts estaven destruides fins als fonaments i de les res- 
tants no en quedava cap d'intacta. Reunides i~lgunes families comen$& 
la tasca de la reconstrucció i. en un primer cens de data 24 de novembt-e 
del 1840 -en el nucli estricte de la vila- consten 112 veins amb un total 
de  473 persones. les quals no gaudien de cap tipus de seguretat, perque 
derruides les muralles. estaven sempre exposades a les escomeses de les 
faccions carlines que encara rondaven pelS voltantsdel poble. Insegure- 
tat que es veié confirmada. als dos mesos del seu retorn al poble, amb 
I'atac d'una partida capitanejada per un tal Joan de Fornos que prengué 
pres en Josep Palau i Dachs, fargaire, i a d'altres particulars. i els porta 
a les bagues de Faig general i a les de Monclús. Mitjancant el pagament 
d'unacoiisiderable quantitat de dinerselsalliberaren al capdedosdies. 
EL PRIMER CENS DESPRES DE LA DESTRUCCIÓ 
Els censos anteriors al 1857, (any en que s'aplica la tecnica moderna 
en la seva confecció) no són massa fi¿rbles. En consultar el fons docu- 
mental de I'Arxiu Histbric Municipal, les xifres no ens lliguen quan 
comparem les quantitats de persones anotades en els fulls oficials i les 
que resulten de I'analisi detallada del padró d'habitants. Potser el cens 
tenia forca fiscal impisitiva i així es procurava no superar determinada 
quantitat de residents. 
El cerisdatat el 22 de novenlbre del 1840. i que assegura que concorda 
amb el padró general, aporta les següents dades: 
238 hornes solters 178 honies casats 28 homes vidus 
257 dones solteres - - 169 dones casades 31 dones vidues 
-
495 347 59 
(444 homes i 457 dones) que Pan iin total de 901 animes. 
Si prenem una relaci6 que porta la data de 24de novembre del mateix 
any -per la forma en que esta escrit el text sembla fet de memoria, ja que 
en detallar la familia posa el notn i els cognoms del cap de casa i dels 
altres components de la llar i ho descriu. com la muller de ... el f i l l  de ... 
la filla de ... la cunyada de ... etc.-, i que noméscompren lescirsesde dilis 
el poble, ens suposa les 112 families, que sumen 473 persones repartides 
per barris i carrers. 
RIPOLL. 1839-1845 
- 
Al sector de I'AImoina (fora ~iiur;illa) 
-Casa Pardines . . . , 4 families - 12 persones 
-Casa Xarades . . . , 2 " . j .. 
-C. dsii .. del Prat . . , , I " - 5  " 
- Molide I'Alrnoin;~ . , , 3 " -12 " 
- 1 - a F a r y a .  . . . . . 1 1  " -61 " 
(dins el recinte iiiurallat) 
- carrer deis V:ills . , . 21 f;imílies - 83 persones 
c e r r c r  de Donya Estasia . 20 " -74 " 
-plaqaNova . . . . . 8 " -31 " 
- plaqa del Mercedal . . . l l " -48 " 
-carrerde Sant I'ere i 
-carrer del Reyueró . . . 31 " 142 " .  
- -
1 12 f;iniilies 473 persones 
(229 homes i 244 dones) 
Repartides per edats: 
- f insa4  anys . . , . 47 
d e  5 a  15anys . . . 132 
d e  16a25anys . . , 84 
d e 2 6 a 4 0 a n y s  . , , 103 
-de41 a55anys  . . , 66 
d e  56 a 70 anys . . . 37 
- d e 7 1 a 9 O a i i y s .  , . 4 
.Total 473 
Cal tenir en cunipte que cxtraniurs existicii als tres ravals (el de Sarrt 
Pere. el de I'Hospital i el de Barcelona) que encara que molt castigats 
podien acollir alguila familia. Tamhé hem d'afegir-hi les cases de piiges 
que, segons una relació del Ilevador del monestir. suniaven 87. Segura- 
inent que algunes eren deshabitades perO la rnajoria conservaven les 
families que les conreaveii de molts anys. Per tant, Ia xifra restant per 
arribar als 901 habitants en el cens havia de sortir d'aquestes dependen- 
cies de fora vila. 
En aquest any no trobem cap relació detallada del veinatge de la vila, 
i tan sols un rcsum del padró. de data 24 d'octubre del 1841, ens aporta 
Ics scgüents dadcs: 
Gon~a l  Cutrina 
-. ~ ~~ ~. 
5 
.- . 
167 honies solters 332 homes casats 15 homes vidus 
198 dones solteres 324 dones casades 
T 
18 dones vidues 
-
365 656 33 
(514 Iiomes i 540 dones) - 1054 habitants) 
1842, CONTINUEN LES VICISSITUDS 
Aquest any es produeix un acte de bandidatge protagonitzat per les 
quadrilles, restes de les faccions carlines que rondaven per aquestes 
contr;ides. El dia 3 de  juny una partida de  68 homes manats pel capitost 
Ramon Felip, assalta la vila i I'Ajuntament i prenen presoners I'iilcalde 
de Ripoll (Miquel Mirapeix), I'alcalde de la Parroquia de  Ripoll (Eu- 
dald Montorro) que s'hi trobava casualment. el capiti  de In Milíciii 
Nacional (Josep Raguer), Mariano de Oriola i de Cortada i el seu g e m a  
Joaquim. Bartomeu Gispert, majordom d'una fabrica textil i Josep 
Vives; sapoderaren a més de  quinze fusells i dels passaports i cartes de 
radi en blanc. Simultaniameni robaren els diners de  I'estanquer i del 
col.lector de  contribucions. A les dues hores sortiren del poble els ;issiil- 
taiits i els presoners, en direcció a Sovelles. L'onze de juny es  rep una 
comunicació escrita. del "Ejército Real de  Cataluña" signada a Alpens 
per un tal José Costa. que comunicava el pagament d'un rescat efi el ter- 
mini de  tres dies; finat aquest procedirien a sortejar-los i a afusellar-ne 
de  cada tres, un. Afortunadament cinc dels presoners, repartits entre 
Viladonja i Ciuret. pogueren fer-se escipols i sols pagaren pel seu allibe- 
rament I'alcalde de  la vila, Miquel Mirapeix i Mariano de  Oriola i de 
Cortado, que  foren portats a la Vola. Aquest fet desgraciat repercuti 
fondament en I'anim dels ripollesos que  se sentien desemparats. En la 
comunicació que fa I'Ajuntament el 25 d'agost. en trametre el padró del 
1842 (que no es troba a 1'Arxiu Municipal). manifesta que no hi consten 
els operaris forüsters que amb motiu de la reedificació havien acudit a la 
vila i que,  fins i tot. hi manquen alguns veins que. davant la inseguretat, 
preferiren absentar-se del poble. 
Certament que Ripoll necessitava la col~lahoració de tothom. Eii 
aquella epoca-dos anys després de la crema-encara molts carrers resta- 
ven construits per les runes, com ho demostra la taba. puhlic;ida el 25 de 
maig del 1842, en la qual es convoca un concurs per tal de  desensorrar 
el czirrer del Regueró, el carrer Perdut i la placeta d'en Raguer. Aques- 
tes necessitatscontrataven amb les exigencies del Govern pel pagament 
de les contrihucions ( idhuc dels temps en  que Ripoll cstava deshsbitat) 
i de les cirregues extraordinkries de guerra 

-Nombre de  residcntsd'ambdóssexes. menors de 4 anys 225 
de  5 a 15 " 397 
de Ih  a 25 " 338 
de  26 a 40 " 44 1 
d e 4 1  a 5 5  " 244 
de S6 a 70 " 130 ..
d e 7 1 a 9 O  " 25 
Total 180ó 
901 homcs i 899 dones 
És de  destacar la joventut de la població, que fins als 25 anys arriba :i 
Y60 individus i suposa el 53% dels ciutadans. Els de  fins a 40 anys repre- 
senten el 24% i le resta de 40anysen arnunt. és el 22% restaiit. Cal tenir 
en compte que la mitjana de  vida en aquella epoca era de 50 anys. 
Com a detall notable hern constatat que la majoria de inatrimonis en 
els quals I'home es declara f i l l  de Ripoll. la scva muller procedeix d'al- 
tres llocs dcl Principat. 
Els llocs de  procedenciii es repartieti aixi: 
Alpens . . . 3 Estiula . . . 2 
Artés . , . I Figueres . . I 
Baga . . , . 2 Fontpedrosa . I 
Balenyh . . . 4 Franca (sic) . I 
Banyoles . . 1 Gabarrós . . I 
Barcelonii . . 6 Cisclareny . . 2 
Bellver . . , 1 Gombren . . 7 
Besalú . . . I Hostalric . . 2 
Besorii . . , 2 La Bisbal . . I 
Biosca . . . I La Coruny~i .  . I 
Borreda . . . S L;i Moliiia . . I 
Bruguera . . 3 Lii Pobla de Lillet 3 
Campdcvitiol . 20 L;i Quar  , . 1 
Campclles . . 2 Les Llosses . 7 
Camprodon . 4 Llaés , , . 3 
Castell . . . 1 Madrid . . . I 
Castellirr de M:illorcii . . I 
N'Hug . . . I M. ,rsbdnós . ., . . 4 
Cerdanya (sic) . I Mat;ini:il;i . . I 
Dorria . . . S Mataró . . . I 
El Baell . . . 1 Molló . . . I 
Entreaguas . . 1 Montesqui~i , 3 
Ogassa . . . 3 
Oix . 3 
Olost . . . 1 
O l o t .  . . . 12 
Palau . . . 2 
Piirdines . . i 
P." de Ripoll . 5 
Plkines . . . 1 
Prais de Llucanes 3 
Prtits de  Molló I 
Puigcerdi . . 1 
Puig-Rodon . 1 
Quert . . . 2 
Queralbs . . I 
Reus . . . . 2 
Ribcs . . . 7 
Ridaura .  . . 3 
Ripoll . . 1.077 
Rupii  . . . 1 
s;iltlcs . . . 4 
Sant Boi . . 1 
Sant Hipolit . 1 
8 RIPOLL, 1839-1845 
Sant Jaume de 
Frontanya . . 4 
Sant Joan de les 
Abadesses , 15 
St. Lloren< (Fnin~a  1 
St. Pere Pescador 1 
Sant Quirze 
de Besora. . . 1 
Sant Vicenc; . . 1 
Sta. Maria d'01ó 1 
Serrallonga . . 1 V i c .  . 2  
Setcases . . . 1 Vidabona . . 2 
Sovelles . . . 7 Vidra . . . . 1 
Surroca . . . l Vilada . . . . 1 
Tiurana . . . 1 Viladonja . . 3 
Torelló , , . 1 Vilallongü . . 1 
Tortclla . . . 1 Vilanant . . . 1 
Toses . . . . 3 No hi consta . 178 
Vallespirans . . 8 
Vallfogona . . 5 
En total sumen 1487 de diversos punts d'origen, tot i que els que es 
declaren velns de Ripoll de tota la vida hi són en gran majoria (1077). No 
obstant, per arribar als 1800 que figuren empadronats, encara en man- 
quen 313, que no poden identificar per insuficiencia d'informació. Pos- 
siblement la diferencia cdldria cercar-la en les cases d'extramurs o roda- 
lies. Segons el llevador del monestir, ja esmentat. al sector de I'Abadiat 
de Rama s'hi troben 37 cases, al de les Tenes 34 i per últim al dcls Brucs 
16 cases que sumen un total de 87, amb tot i que alguns habitacles encara 
estaven abandonats a conseqüencia de la guerra dels Set Anys. 
Les activitats dels ripollesos es repartien de forma molt diversa i pel 
que reipecta a les dones sols s'anota com a ocupacló les que exercten de 
minyones o serventes Per ordre de major a menor, els cornponents del 
cens que practicaven alguna professió, constaven aixi: 
133 pagesos 9 peons 2 canoners 
70 jornalers 8 carboners 2 comerciants 
37 clavetaires 8 moliners 2 fabricants 
30 paletes 7 capellans 2 farmaceutics 
29 teixidors 7 serradors 2 mestres 
27 fusters 7 fideuers 2 selleters 
23 sastres 7 forners 2 tintorers 
21 traginer 5 basters 1 administrador 
18 serrallers 5 calderers de correus 
15 criades 4 advocats 1 cafeter 
13 espardenyers 4 armers 1 encepador 
13 estudiants 4 carnissers 1 estanquer 
13 pellataires 3 botiguers 1 guardabosc 
13sabaters 3 cirurgians 1 hisendat 
1 l fargaires 3 cistellers 1 hortola 
9confiters 3 escrivents l llimer 
9 ferrers 3 hostalers 1 manobre 
Goncal Cutrina 9 
1 negociant 1 pastor 1 procurado1 
1 notari 1 argenter 1 rajoler 
1 aixi tenim desglossat el cens de ripollesos que I'any 1844 maldaven 
per recuperar la seva identitat com a poble. L'esforc d'aquelles perso- 
nes, algunes vingudes d'altres Ilocs, i deis ripollesos de nissaga féu possi- 
ble la continuitat de la vida comunitaria superant les adveristats que els 
homes i moltes vegades els elements, els plantejaren. Segurament 
podria fer-se una analisi més profunda del padró del 1844, pero hem 
pensar que amb la present descripció ja resulta evident la composició 
social deis elements humans establerts al municipi. 


Ripoll 1839-1845

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions