Bonet i Llach, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

«Un jacetano, abad de Ripoll» 
(febrer de 1962)
Dr. Ramon Bonet i Llach
Presentació
En la publicació d’Acció Catòlica d’Osca, Milicias de Cristo, que el Dr. Ramon
Bonet va dirigir entre l’1 d’abril de 1950 i el desembre de 1962, va donar a conèixer un
treball titulat «Un jacetano, Abad de Ripoll»1 sobre la figura d’un dels més notables dels
darrers abats del monestir de Santa Maria de Ripoll: Andreu de Casaus i de Torres.
Aquest treball ja va cridar l’atenció en el seu moment del quinzenal El Ripollés
(El Ripollés, any IX, núm. 215 (10 de març de 1962), p. 34.):
Nuestros compatricios
El doctor Bonet, sigue pluma en ristre.
Con el título «Un jacetano, Abad de Ripoll» ha publicado nuestro compatri-
cio y estimado colaborador, desde la Vicaría General de Huesca, dos artículos en
Milicias de Cristo, —núms. 139 y 140. Órgano de la Acción Católica Oscense, con-
tinuando, con esta biografía, la historia de los Abades en nuestro Monasterio.
Se trata, en efecto, del ilustre Abad Dom Andrés de Casaus y de Torres, natu-
ral de Jaca, antiguo monje de San Juan de la Peña (Huesca) y abad, sucesivamente
de Camprodón, Ripoll y San Cugat del Vallés. Dicho Abad rigió el Monasterio ripo-
llés del año 1807 al 1816, época muy difícil para los monjes, por haberse abolido la
jurisdicción civil del Abad sobre la Villa y haber obtenido Ayuntamiento propio e
independiente en 1812, precisamente ahora hace 150 años.
Aquest treball és dins dels papers que té la família Bonet, amb la particularitat que
l’original publicat té incloses unes notes bibliogràfiques que li confereixen un especial
interès.
En homenatge al Dr. Ramon Bonet publiquem aquest estudi, traduint-lo al català,
com segurament hagués fet ell mateix, ja que sembla que el tenia preparat per a una nova
publicació.
55
Annals del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès 2005-2006 1
Un jacetà, abat de Ripoll
El 6 de març de 1806,2 les campanes del monestir de Ripoll (Girona) —a les quals
es van associar, instants després, totes les altres de la vila comtal— van tocar a mort plo-
rant el que fou un abat de caràcter pacífic i bondadós, de maneres molt fines i de caritat
sense límits, com constaten els historiadors Pellicer3 i Mirapeix;4 aquest últim afegeix
que, a causa de les seves qualitats, «sostuvo el cargo con nobleza siendo respetado y apre-
ciado así por el clero como por sus habitantes».5
Ens referim al Rvdm. P. dom Francesc de Còdol i de Minguella —oriünd de la noble
família Còdol de Bagà i antic prior del monestir de Sant Pau de Barcelona—,6 qui regiria
el cenobi ripollès des de l’any 1796.7
El va succeir el 1807 un il·lustre paisà nostre:8 dom Andreu de Casaus i de Torres, a
qui li va tocar —en els nou anys que va restar d’Abat a Ripoll— un temps certament cala-
mitós.
Havia nascut dom Andreu a Jaca el 1762. Després d’estudiar a la Universitat d’Osca
—on es va doctorar en Sagrada Teologia— va ingressar al monestir de San Juan de la
Peña,9 en el qual va professar la regla benedictina i, després, va exercir el càrrec de vicari
general.10
Ja des d’aquests temps va destacar com a historiador. Va pertànyer també com a
individu de la Real Academia Española.11
Va escriure un tractat —que no es va publicar— «Sobre el verdadero origen y suce-
sión de los Reyes de Aragón y Navarra y estados de estos reinos hasta el siglo XII y unión
de la corona de Aragón con el Condado de Barcelona».12 Té publicats: «Carta de un ara-
gonés aficionado a las antigüedades de su reino a otro adicto a las opiniones poco favora-
bles de otros extraños» (Zaragoza 1800);13 i «Respuesta de Casaus a Masdeu. Respuesta
del aragonés aficionado a las antigüedades de su Reyno al entretenimiento I del tomo XX
de la Historia crítica de España, en defensa del Real Panteón y Archivo de San Juan de la
Peña, y de un diploma de San Salvador de Oña» (Madrid, 1806, 408 páginas in 8).14
Fou abat del monestir de Sant Pere de Camprodon (Girona) i d’aquest monestir va
passar —quan comptava quaranta-cinc anys d’edat—, al de Ripoll, on va viure fins als
cinquanta-quatre i, finalment, al monestir de Sant Cugat del Vallès (Barcelona).15
Segons el testimoniatge d’un ripollès era «sujeto muy ilustrado y de ideas avanza-
das».16
Prengué possessió del cenobi ripollès per mitjà del seu procurador Fr. Josep de
Borrell, el 17 de juliol de 1807 a la plaça de Sant Eudald, amb assistència del capítol del
monestir, comunitat de preveres de Sant Pere i Ajuntament de la vila. L’entrada es va
solemnitzar, després, amb festes públiques i almoines als indigents.17
56
2 Un jacetano, Abad de Ripoll
Dom Antoni Rocafiguera va ser prior i vicari general de l’abat Casaus, qui va allot-
jar a casa seva D. Jaime de Villanueva. Aquest eminent literat va visitar el cenobi ripollès
per copiar excel·lents documents de l’arxiu i biblioteca, que després va publicar a Viage
literario a las iglesias de España.18
La pau amb què s’havia inaugurat el segle xix es veié torbada en el segon any de la
prelacia del Rvdm. Casaus amb la guerra anomenada de la Independència.
En efecte, envaïda la Península, el 1808, per les tropes napoleòniques, va sorgir una
lluita heroica i gegantesca contra les hosts de Napoleó. Continus i abundants recursos van
sortir també del monestir de Ripoll, per recobrar —per segona vegada— la independència
de la pàtria. Les més riques joies —entre les quals es comptava una preciosa custòdia gòtica
i una creu de plata, segons Pellicer— van ser cedides al govern per a despeses de guerra. 19
A conseqüència d’un entusiasta discurs de l’abat, motivat pels successos del 2 de
maig a Madrid, més de tres-cents ripolleses van empunyar les armes,20 es van posar de
moment a la disposició del govern mil fusells i setmanalment se’n construïen tres-cents.
Es va formar a més a la vila una Junta de Seguretat, decidida a defensar de totes passades
la religió, la pàtria i el monarca. 21
El fet més culminant d’aquella guerra per a Catalunya fou el setge de Girona. 
El general Duchesne va atacar la ciutat, on fou derrotat, i l’any següent els impe-
rials la van assetjar, i es vegé obligada a capitular el 10 de desembre, després de l’heroica
resistència que ha immortalitzat el seu nom. Els francesos ocuparen Girona fins el mes
de març de 1814.22 Entre les poblacions que van acudir en auxili de la ciutat, la vila com-
tal mereix un lloc preferent. En particular es van cobrir de glòria durant aquell setge
dom Joaquim de Ros, O.S.B., monjo obrer de Santa Maria; D. Ramon Pons i D. Marià
Montorro. No insistim sobre el particular per haver donat Pellicer les seves notes
bibliogràfiques23 i haver escrit Boixés sobre aquesta mateixa matèria.24
Pel que fa a Ripoll, el francès va ocupar només tres vegades la vila en l’espai de sis
anys. Així ho especifica Pellicer:25 Una el 1809 per destruir la Reial Fàbrica d’Armes, en
què els veïns fugiren a les muntanyes; una altra, el 22 de maig de 1812, en què es van pre-
sentar Decaen, Le Marque i Petit amb cinc mil homes. No feren altra cosa que exigir una
crescuda contribució i celebraren amb tota pompa la festivitat del Corpus Christi.26
L’endemà retornaren a Olot. Els francesos van entrar per tercera vegada a la vila el 28 de
febrer de 1813 i cometeren tota classe d’excessos, van saquejar les cases i destruïren
diversos establiments. Sembla ser que aquesta conducta fou deguda al combat que van
tenir allí, el mateix dia, precedit del que tingueren a Vallfogona el 23. Aquest últim va
motivar la translació definitiva de la Reial Fàbrica a Berga.27
Els benedictins unien als subsidis temporals contínues pregàries pel triomf de les
armes espanyoles. Entre els molts documents que podríem citar, recordem el publicat
recentment en la biografia de dom Josep de Borrell.28
57
Ramon Bonet i Llach 3
Tant d’amor patri, tants sacrificis, lluny de ser tinguts en compte, es van veure
pagats amb la més negra ingratitud. En efecte, encara durava la guerra de la
Independència, quan el famós decret del 6 d’agost de 1811 va abolir les jurisdiccions
baronals i les dels abats, amb la qual cosa va quedar, en conseqüència, abolida la juris-
dicció civil de l’abat de Ripoll.29
Recordem, que, antany, la vila havia anat el 1754 a les grades del tron, i Ferran VII
amb la reial cèdula del 10 de gener de 1755 havia deixat l’abat com a senyor jurisdiccio-
nal de Ripoll i s’havia format un Cos d’Universitat i Ajuntament que presidia el batlle
que nomenava l’abat amb sis regidors i altres subalterns necessaris «a quienes comete-
mos el gobierno político y económico de la villa».30
El decret de 1811 va conduir, a més, a les següents resolucions per part de
l’Ajuntament: 1a. Que es retiressin tota classe d’armes que recordessin el senyoriu de l’a-
bat i que es trobessin dintre de la vila (15 de novembre de 1811); 2a. Que es procedís
immediatament al nomenament de regidors reials per a l’any pròxim (16 de novembre
de 1811); 3a. Que es declaressin abolits tots els privilegis exclusius o d’exempció de la
reial jurisdicció de la vila i el seu terme (3 de gener 1812); 4a. Que fos comissionat dom
Dídac Servitje, degà, i Eudald Torrentó perquè es posessin en poder de l’Ajuntament els
manuals, protocols i totes les escriptures concernents al govern econòmic i polític de la
vila i també els concernents als contractes de particulars (11 de gener de 1812); 5a. Que
s’oficiés al senyor abat per a manifestar-li que l’Ajuntament volia apoderar-se del rellotge
gran del campanar propi de la vila, col·locat al campanar de Santa Maria (5 de febrer de
1812). 
Dur, excessivament furibund, fou en aquelles circumstàncies l’Ajuntament de
Ripoll, fa actualment cent cinquanta anys.
L’abat Casaus es va subjectar amb noble dignitat a aquestes disposicions, llevat de
la quarta, fins a veure la decisió del tribunal, no sense observar que des del seu establi-
ment a la seu ripollesa «no habían ocurrido la más leve cuestión con el pueblo o sus
representantes, en razón del señorío jurisdiccional, ni tampoco por causa alguna», i que
el senyoriu que durant 923 anys havien exercit els seus antecessors, portava el seu origen
de l’accentuada pietat dels prínceps, de la necessitat en què s’havia trobat la comarca i
de la gratitud dels primitius comtes a premiar els serveis del monestir.31
El 1r de gener de 1812 dom Francesc Mas i Fontana en nom de S.M. Ferran VII
començà a exercir la jurisdicció de la vila. El curiós acte de la presa de possessió es troba
reproduït per Pellicer.32
Mentre se celebraven amb festes «el fin del oscurantismo y de la ominosa servi-
dumbre», els benedictins van assaborir fins les escorrialles el calze de la ingratitud.
L’abat Casaus es va avançar llavors amb un projecte que, si no hagués trobat una oposi-
ció que no pogué diluir-se, hauria estat la solució de la conservació —amb tota esplen-
58
4 Un jacetano, Abad de Ripoll
dor— en temps futurs del temple de Santa Maria: convertir-lo en col·legiata servida per
monjos benedictins i la comunitat de preveres de Sant Pere. Si, com feien preveure den-
sos nuvolots d’aquells desgraciats temps, havien de desaparèixer els digníssims benedic-
tins, el santuari de Santa Maria hauria continuat amb tota l’esplendor primitiva i la
col·legiata hauria conservat la basílica olibana. Que en fou de previsor l’abat Casaus!33
Encara que va treballar fora de mida per inclinar els ànims a l’esmentat projecte,
no va poder aconseguir-ho, deixant —poc temps després— l’abadia ripollesa per passar
a regir com a abat la de Sant Cugat del Vallès (Barcelona), on va morir, ple de virtuts i de
mèrits.34
El treball de Bonet, que hi ha entre els seus papers, va acompanyat d’una carta a
Antoni Griera (citada a la nota peu de pàgina número 34) i d’una nota bibliogràfica que
no aporta res al seu treball, i que reproduïm aquí mateix:
INSTITUTO INTERNACIONAL DE CULTURA ROMÁNICA 
DE LA EXCMA. DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE BARCELONA
Sant Cugat del Vallès, 8 d’octubre de 1961
Ilm. Sr. R. Bonet
Distingit amic;
Tinc prestat el llibre de Peray on hi ha l’abaciologi de S. Cugat. Al recuperar-lo li
enviaré les dates exactes de l’abat Cassaus. Va ser abat de S. Cugat cap a l’any 1816.
Fou el darrer abat de S. Cugat.
Acompanyo un catàleg de les publicacions del nostre Institut perquè vegi l’activitat
que despleguem.
Salutacions ben cordials a mossèn Duran del seu amic afm.
Mn. A. Griera
Francisco OLIVAN BAILE, licenciado en Filosofía y Letras. San Juan de la Peña.
Arte geografía e Historia del célebre Monasterio de S. Juan de la Peña y sus alrededores.
Zaragoza. Impr. del Hogar Pignatelli. 1952» 12º. 76 pp. con ill. [No diu res referent als
abats]
59
Ramon Bonet i Llach 5
Notes
1. Milicias de Cristo.  Huesca, núms. 139 i 140, febrer i març de 1962. p. 1 (7) i 3 (9); i 2 (14).
2. [Nota de Bonet] Pellicer [en una nota a part indica que la referència és la del llibre: Ref. «El Monasterio
de Ripoll. Memoria descriptiva de este célebre monumento en sus relaciones con la religión las ciencias
y el arte. Escrita por D. José M. Pellicer y Pagés, licenciado en Filosofía y letras. Obra premiada por la
Asociación literaria de Gerona en el Certámen de 1872. Gerona. Establecimiento tipográfico de Manuel
Llach. Ferrería Vella 5.- 1872”], 230; Mirapeix, 63.
3. [Nota de Bonet] Pellicer, 230. 
4. [Nota de Bonet] Mirapeix, 61.
5. [Nota de Bonet] Mirapeix, 61.
6. [Nota de Bonet] Mirapeix, 61. 
7. [Nota de Bonet] Pellicer, 230.
8. Cal recordar que Bonet escriu des d’Osca, i Jaca, d’on era natural Andrés de Casaus, forma part d’aquesta
provincia.
9. [Nota de Bonet] Adjunto la referència bibliogràfica de quelcom sobre San Juan de la Peña, que trobo a la
Biblioteca: «Rasgo breve de el heroyco sucesso, que dió ocasión, para que los dos nobles zaragozanos, y
amantísimos hermanos, los santos Voto, y Felix, fundaran el Real Monasterio de San Juan de la Peña.
Descripción métrica de su antigua, y nueva casa, noticia general de sus circunstancias, y elevaciones,
justa memoria de sus Sepulcros Reales, verdadero informe de sus Incendios, y corto llanto por sus infor-
tunios. Su autor D. F. Joaquín Aldea, monge de la misma Real Casa. Quien la saca a luz, y dedica a la
Reyna Nuestra Señora Dª Maria Bárbara Xaviera de Portugal (que Dios guarde). En Zaragoza: en la
Inprenta de Francisco Moreno».[1748 ¿] [28]-175 pp. in 8º. Biblioteca de Montserrat.
10. [Nota de Bonet] Espasa, Vocab. Casaus y Torres.
11. [Nota de Bonet] Véase libro: Respuesta de Casaus a Masdeu, título.
12. [Nota de Bonet] Espasa, Voc. Casaus.
13. [Nota de Bonet] Espasa, Voc. Casaus.
14. [Nota de Bonet] Por el Dr. D. Fray Andrés Casaus y Torres, autor monge de aquel monasterio, y ahora
abad del real de S. Pedro de Camprodón, individuo de la Real Academia de la Historia. Madrid en la
Imprenta Real. Biblioteca Montserrat. [El títol complet de l’obra apareix en una nota de Bonet a part dels
dos articles]: Respuesta de Casaus á Masdeu. Respuesta del Aragonés aficionado á las antigüedades de su
Reyno al entretenimiento I del tomo XX de la Historia crítica de España, en defensa del Real Panteón y
Archivo de S. Juan de la Peña, y de un diploma de S. Salvador de Oña. Por el Dr.D. Fray Andres Casaus y
Torres [aquest fou l’antecessor de Portella (anys 1807-1816)], antes monge de aquel monasterio, y ahora
abad del real de S. Pedro de Camprodon, individuo de la Real Academia de la Historia. Madrid en la
Imprenta Real. Año de 1806. 408 pp. in 8º.
15. [Nota de Bonet] Mirapeix, 70.
16. [Nota de Bonet] Mirapeix, 68.
17. [Nota de Bonet] Bonet, [es refereix, segurament, al seu treball sobre l’abat Borrell]
18. [Nota de Bonet] Tomo 8, carta LII.
19. [Nota de Bonet] Pellicer, 237.
20. [Nota de Bonet] Fueron nombrados: capitán, Eudaldo Dou; teniente, Antonio Peresteve; alférez, José 
Masdeu. Pellicer, 237, nota.
21. Nota de Bonet] Pellicer, 237.
22. [Nota de Bonet] Rahola, 14.
23. [Nota de Bonet] Pellicer, 238. 
24. [Nota de Bonet] Boixés, El Ripollés, núm. [?]
25. [Nota de Bonet] Pellicer, 240.
26. [Nota de Bonet] Véase Bonet… los detalles sobre el particular.
60
6 Un jacetano, Abad de Ripoll
61
Ramon Bonet i Llach 7
27. [Nota de Bonet] Pellicer, p. 240.
28. [Nota de Bonet] Bonet
29. [[Nota de Bonet] Pellicer, p. 241.
30. [Nota de Bonet] Pellicer. Santa María de Ripoll, Gerona, 1878, p. 117.
31. [Nota de Bonet] Pellicer, 241-243.
32. [Nota de Bonet] Pellicer, 243-244.
33. [Nota de Bonet] Mirapeix, 70.
34. [Nota de Bonet] Pellicer, p. 245. Fue el último abad de S. Cugat del Vallés (carta de Mn. A. Griera, de 8 de
Octubre de 1961). Véase el abaciologio de S. Cugat, de Peray.


Un jacetano, Abad de Ripoll (febrer de 1962)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert