The aim of this article is to analyze the popular scientific production of Dr.
Darder and its application to politics in Mallorca

Canaleta Safont, Eva

Pujades Móra, Joana Maria

The aim of this article is to analyze the popular scientific production of Dr. Darder and its application to politics in Mallorca

Pujadas-Mora, Joana Maria

Diposit Digital de Documents de la UAB

LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA D’UN METGE QUE FÉU POLÍTICA:EMILI DARDER I CÀNAVES (1895-1937)EVA CANALETA SAFONT; JOANA MARIA PUJADES MÓRAUNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS.vdhajpm4@uib.esParaules clau: medicina social, Segona República a Mallorca, divulgació científicaThe scientific production of a doctor who did politics: Emili Darder Cànaves (1895-1937)Summary: The aim of this article is to analyze the popular scientific production of Dr.Darder and its application to politics in Mallorca.Key words: social medicine, II Republic in Mallorca, popularitazion of scienceEmili Darder Cànaves va néixer a la ciutat de Palma el 1895, fill deltambé metge Tomàs Darder Ensenyat. Es llicencià en Medicina el 1915a la Universitat de València i es doctorà en anàlisis clíniques a Madridel 1918. Allà treballà amb Nicolás Achúcarro. També passà pel La-boratori d’Investigacions Biològiques, dirigit per Santiago Ramón yCajal, i per l’Institut Nacional d’Higiene, amb Gustavo Pittaluga. Una vegada obtingut el doctorat, es traslladà a Barcelona, on treballà al Laboratori Municipal. Posteriorment, seguí la seva especialització a l’Institut Pasteur de París (Moner Mora, 2005; Cano Darder, 2006). El 1921 creà un laboratori d’anàlisis clíniques a Palma. El 1923 entràcom a bacteriòleg al Laboratori Municipal de Palma i el 1927 esdevin-gué cap d’epidemiologia a l’Institut Provincial d’Higiene de les Balears.ACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICANOVA ÈPOCA / VOLUM 1 (1) / 2008, p. 285-291DOI: 10.2436/20.2006.01.32IV JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:08  Página 285El 1926 fou elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Balears, on fousecretari de redacció de la Revista Balear de Medicina entre 1926 i 1936. Així mateix, el 1933ingressà a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona (Moner Mora, 2005; Cano Dar-der, 2006). La seva entrada en la política es degué a la seva afiliació al Partit Republicà Federal de Mallorca, constituït el juliol de 1930; va ser candidat per aquest partit en les eleccions mu-nicipals de 1931, presentant-se com a regidor de l’Ajuntament de Palma en el districte dePalma. El 20 d’abril de 1931 fou constituïda la primera comissió gestora republicana mu-nicipal, on Emili Darder fou elegit president de la Comissió de Foment, Beneficència i Sani-tat; vicepresident de la d’Estadística, i vocal de la d’Enllumenat, Bombers i Reemplaçaments.El juliol de 1932, amb motiu de l’ampliació dels integrants de la Diputació Provincial de lesBalears, Emili Darder fou nomenat representant del districte de Palma (Company i Matas,2005). El 1932 tingueren lloc a la ciutat de Palma dos importants actes científics: la Setma-na d’Higiene Mental i el VII Congrés de Metges en Llengua Catalana, en els quals Darderparticipà activament. La seva carrera política culminà com a batlle de la ciutat de Palma,sent nomenat en sessió municipal de 13 de desembre de 1933 (Company i Matas, 2005).També va ser membre de l’Associació General de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, for-mant part de la junta directiva el 1936, prenent possessió com a vicepresident segon en lajunta ordinària de 27 de juny de 1936.La producció científica de Darder és molt àmplia, però en aquest article únicament enscentrarem en tres dels seus escrits divulgatius:• «Lluita contra les malalties evitables: les malalties infeccioses, coneixements de di-vulgació» (1927). Conferència impartida en el Foment de Cultura de la Dona de Sóller.• «El nostre estat sanitari» (1928), realitzat com a cap d’Epidemiologia de l’Ins-titut Provincial d’Higiene. També va ser publicat a la revista d’alta cultura La Nostra Terra.• «La propaganda de la higiene social» (1930). Discurs llegit a l’Associació per la Cultu-ra de Mallorca amb motiu de l’obertura de l’exposició d’higiene social. Per Emili Darder la medicina havia de ser social, fomentada en la quantificació dels es-deveniments demogràfics, el valor econòmic de la salut, l’etiologia de les malalties i la in-tenció reformista. Amb relació a l’aspecte demogràfic, cal destacar el seu títol «El nostre estat sanitari».Es tractava d’un estudi sobre la dinàmica de la població de les Illes Balears en el decennide 1920, bàsicament a partir de la natalitat i la mortalitat, i del seu patró epidemiològicsobre el que anomena malalties pestilencials (pesta, còlera i febre groga) i malalties infeccioses(diftèria, escarlatina, rosa, paludisme, febres tifoidees, sífilis, etc.). Està realitzat a partir detaxes brutes, indicador que hem de prendre amb cautela a l’hora de la seva interpretació.286 E. CANALETA SAFONT; J. M. PUJADES MÓRAIV JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:08  Página 286Hem de pensar que no únicament expliquen el fenomen demogràfic en qüestió, sinó quetambé depenen de la composició per edats de la població, on l’esdeveniment demogràficafectarà de manera molt diferent. Per tant, la comparació de diferents poblacions pot por-tar a conclusions errònies tot i que, entès aquest estudi de manera global, és una referèn-cia summament vàlida per a la constatació de la situació sanitària i demogràfica de les IllesBalears. Aquestes estadístiques tenien la finalitat d’observar en quina posició (diguem-nesanitària) es trobava la província de les Balears amb relació al conjunt espanyol i a la restadel que ell anomena nacions avançades. La seva conclusió era que: «La nostra bona posicióen relació a Espanya creim que es deu [...] al nostre millor clima, major netedat i més bonaposició econòmica general dels nostres insulars. Però, precisament, si vivim en aquestescondicions favorables, és perdonable que ens trobem fortíssimament endarrerits al cos-tat dels països cultes, de clima molt més dolent que el nostre i dels quals una partida s’hagueren de refer totalment després de la guerra [Primera Guerra Mundial]?» (Darder,1928: 7).Així, el seu discurs era una encesa crítica al retard d’Espanya respecte d’altres nacions oc-cidentals, que el justificava a partir de tot un conjunt de dicotomies: civilitzat vs incivilitzat,dictadura vs democràcia, ciutadans vs súbdits, estat d’opinió vs censura, participació ciuta-dana vs indiferència i educació vs ignorància. Així, per Darder, el camí cap a la civilitzaciópassava per la participació, és a dir, per sistemes democràtics que fomentessin l’educació ion, aquesta educació, creàs un estat d’opinió capaç de fer front a les oligarquies que impo-sen la censura (recordam que en el moment en què escriví aquest text encara no s’havia ins-taurat la República sinó que s’estava sota la dictadura de Primo de Rivera). Com a higienis-ta, la creació d’un estat d’opinió envers els problemes sanitaris requeria informar i educarels ciutadans. El mitjà era la propaganda, que pel nostre autor, i en el terreny estrictamentsanitari, tenia tres funcions bàsiques: Alertar sobre els problemes sanitaris, instruir i educar, especialment la infància. Així, «lahigiene, més en la teoria és en la pràctica que s’aprèn, adquirint-se hàbits que, precisament,una volta adquirits no se saben deixar» (Darder, 1930: 9).Pel que fa al valor econòmic de la salut, Darder afirmava que «[t]ot el temps que s’estàmalalt es deixa de guanyar i, en canvi, es gasta, havent-hi infeccions les quals efectuen elseu major dany per la cronicitat, i gran nombre de les tares dels adults —renals, hepàti-ques, cardíaques, respiratòries; sorderes, cegueres, bogeries, etc.—, no són sinó relíquiesd’anteriors malalties infeccioses» (Darder, 1928: 6). Fou més contundent entorn aquestconcepte mercantilista en la presentació del projecte de reorganització dels serveis sanita-ris municipals de l’Ajuntament el 1932, on assegurava que «[s]i a un malalt se li receptauna medicina i un règim d’alimentació i de vida i no té possibilitats econòmiques per adquirir els medicaments i comprar els aliments; si ha d’estar sense treballar i guanyar, empitjorant-se encara en el seu estat miserable, i ha de mantenir, a més, una dona i unapartida d’infants, en lloc de curar-se el que succeirà serà que pel mal règim de vida i LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA D’UN METGE QUE FÉU POLÍTICA: EMILI DARDER I CÀNAVES (1895-1937) 287IV JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:08  Página 287especialment si la malaltia és contagiosa (tuberculosi, per exemple), la família acabarà peremmalaltir-se, augmentant encara al costat de la misèria fisiològica, la misèria econòmica»(Darder, 1932). Així, el seu concepte de salut es basava en el benestar i la prosperitat coma pilars d’una societat sana. Sota la concepció de l’etiologia social de les malalties, Darder assegurava que la socie-tat mallorquina estava dominada per «quatre flagells que són les quatre constants prime-res causes de malaltia i mort: la tuberculosi, la sífilis, el càncer i l’alcohol [...]. Els flagellsesmentats tenen una extensió formidable i, no obstant [això], la ciència ens diu que sónmals curables i evitables» (Darder, 1930: 5). Aquests dos adjectius ens permeten entendrela relació entre la medicina i els avenços tècnics i científics, i la societat en el sentit més am-pli del terme. Per Darder, la societat anava endarrerida respecte de la ciència i la tècnica,per la qual cosa eren necessàries actuacions que redreçassin aquella dinàmica per aconse-guir que les anomenades malalties evitables i curables fossin una realitat. A aquest conjuntde malalties, cal afegir-hi les febres tifoidees, que representaren per al nostre metge el problema més important amb relació a la malaltia i les condicions de salubritat d’una població.Pel que fa a la tuberculosi, Darder remarcà la freqüència en què es presentava «en les pro-fessions o treball en males condicions» dels tallers i de les fàbriques, emfatitzant que caldriaanomenar aquests llocs «fàbriques de tuberculosos» (Darder, 1930: 6). A més, pensava queles males condicions laborals eren, en gran part, les causants de les deficients condicions de l’habitatge (amuntegament, falta de llum i ventilació, manca d’higiene) i de l’alimentació.Així mateix, admetia que es tractava d’una malaltia en la qual influïen molts factors sobre-tot d’ordre social, difícilment delimitables (1930). Emperò, segons el seu parer, les xifresmés baixes calia cercar-les en les nacions on hi havia polítiques sanitàries antituberculoses,és a dir, en països més avançats o civilitzats en terminologia de l’època.La sífilis fou un altre dels seus cavalls de batalla. Fruit de la seva preocupació sobre aques-ta malaltia en foren les xerrades de divulgació que féu i que publicà amb els títols: Com espropaga la sífilis i els estralls que causa, conferència donada a la fàbrica d’adobs de Porto Pí(1925); El perill sifilític, xerrada donada a la Casa del Poble de Palma (1929); Una plaga so-cial. Les malalties venèries, al Centre al Servei de la República (1932); Sífilis, paràlisis generali alcoholisme, a la Setmana de la Higiene Mental, a Palma (1932); Lluita contra les malaltiesvenèries, a Inca (1932); L’abolicionisme i tractament de les malalties venèries, a Palma (1932).Fou partidari del discurs abolicionista envers la prostitució, que imperava a l’Espanya delmoment. Aquesta malaltia li serví per denunciar l’esbiaix existent entre el discurs mèdic i lapraxis social, una praxis incorrecta, producte de la ignorància que conduïa a una mancad’assistència sanitària dels sifilítics. Cal tenir present l’estigma que arrossegava aquesta ma-laltia, ja que el seu patiment era conseqüència de la transgressió de les normes. La qualifi-cava de «calamitat» (Darder, 1928: 4) alhora que criticava que el nombre real d’afectats eradifícil de conèixer, ja que no hi ha quasi declaracions de la malaltia i moltes morts per sífi-288 E. CANALETA SAFONT; J. M. PUJADES MÓRAIV JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:08  Página 288lis s’emmascaraven sota altres expressions de diagnòstic. En la seva opinió, el nombre de de-funcions per sífilis era equiparable al de tuberculosi.Pel que fa a les febres tifoidees, Darder hi desplegà tota la seva vessant higienista. Cal esmentar, a títol d’exemple: «La qüestió de les febres tifoidees a Sóller», publicat al set-manari Sóller el 1927; «L’epidèmia de Santa Margalida», conferència al teatre de Santa Margalida el 1928; «Febres tifoidees i aigües», xerrada a l’associació La Protectora de Fela-nitx el 1928, o la redacció d’un cartell sanitari per a la prevenció d’aquesta malaltia sotal’auspici de l’Associació per la Cultura de Mallorca amb el títol de «Lluitem contra les febres tifoidees perquè són malalties evitables». Darder argumentava que per a reduir la incidència d’aquesta malaltia, «basta que dins un país de gran mortalitat tifòdica es sanegiuna població qualsevol (canalització i depuració d’aigües i clavegueram) perquè en ella tot d’una baixi grandiosament la mortalitat [per febres tifoidees]» (Darder, 1928: 3). Així,la baixa mortalitat per aquesta causa en el discurs de Darder era signe de progrés i civi-lització. La intenció reformista de Darder es basava en el foment de la higiene, una concepció entesa des de les millores públiques de les condicions de salubritat de les poblacions: rea-lització de claveguerams, proveïment d’aigua potable; una intervenció directa sobre l’habi-tatge, i una modificació de les pràctiques individuals entorn als hàbits quotidians i a la ma-laltia. D’aquí que afirmàs que «[s]ón coneguts els progressos de la Medicina i de la Higieneen els darrers temps, que tan ostensiblement s’han traduït en l’extinció d’una partida demalalties, en la disminució del nombre de malalts i de la mortalitat per totes els mals, o sia,en l’allargament de la duració de la vida i, en una paraula, en una major prosperitat i be-nestar humans» (Darder, 1930: 5). És, sens dubte i especialment a partir de les mesures hi-gièniques, on Emili Darder desplegà la seva faceta política. Com a president de la Comissió de Sanitat de l’Ajuntament de Palma, el 1932 presentà alplenari el projecte sobre «La reorganització del serveis sanitaris municipals», a partir delqual es creà el Dispensari Central de l’Ajuntament, els dispensaris de Llevant i de Ponent iun d’Higiene Social. Tenien consulta de medicina general, servei de maternologia i d’infàn-cia, consulta d’odontologia, d’oftalmologia, de dermatologia, socors d’urgència, consultesprematrimonials, també de malalties venèries, serveis d’higiene mental i de psiquiatria i ins-pecció medicoescolar. El dispensari d’Higiene Social tenia consulta de malalties respiratò-ries i de tuberculosi (Company i Matas, 2005).La seva tasca com a diputat provincial se centrà en la millora de les infraestructures be-neficosanitàries de la Diputació: l’Hospital General, el Manicomi Provincial, la Casa de laMisericòrdia i la Inclusa (Company i Matas, 2005).Com a batlle inaugurà el Dispensari Central de Medicina i Assistència i Higiene Social eljuny de 1934, i el març aconseguí el compromís del subsecretari de Sanitat per a la finalit-zació de les obres del sanatori de Caubet i un ajut de 15.000 pessetes per a la creació d’unhospital antituberculós (Company i Matas, 2005).LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA D’UN METGE QUE FÉU POLÍTICA: EMILI DARDER I CÀNAVES (1895-1937) 289IV JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:08  Página 289En conclusió, un discurs medicosocial i polític fruit de l’esperit republicà i regeneracio-nista del seu temps, i en el seu cas burgès, catòlic i moralista. Un regeneracionisme practi-cat pels metges a partir del valor del concepte «treball» i l’eugenèsia. No podem oblidar quela defensa de la classe proletària era també la defensa dels interessos del capital i la «millorade la raça» o eugenèsia n’era un altre mecanisme. Darder es mostrà defensor de l’eugenèsia,escrivint que «ha semblat, entre nosaltres, com si no s’hagués descobert» (Darder, 1932) ila seva pràctica es materialitzà, com ja s’ha esmentat, en la creació d’un consultori prema-trimonial. La trajectòria pública de Darder, però, es va veure truncada amb l’aixecament militarde 1936. El juliol de 1936 fou detingut, tot i el seu precari estat de salut. Des d’aquell diafou empresonat al Castell de Bellver, des d’on fou traslladat a l’Hospital Militar a causa de laseva debilitada salut. Després d’un consell de guerra, gairebé moribund, assegut i sota els efec-tes de la morfina, fou afusellat la matinada del 24 de febrer de 1937.290 E. CANALETA SAFONT; J. M. PUJADES MÓRAIV JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:08  Página 290LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA D’UN METGE QUE FÉU POLÍTICA: EMILI DARDER I CÀNAVES (1895-1937) 291ÁLVAREZ PELÁEZ, R. (1998), «Medicina, genética yeugenesia, en la España del primer tercio del siglo XX».A: CASTELLANOS, J. et al. (1998), La medicina en elsiglo XX. Estudios históricos sobre medicina, socie-dad y estado, Màlaga, Sociedad Española de Histo-ria de la Medicina. CANO DARDER, J. M. (2006), «Emili Darder: medici-na i societat», Medicina Balear, 21 (2), 33-40.COMPANY I MATAS, A. (2005a), «Emili Darder i l’A-juntament de Palma», Lluc, 844, 45-52.— (2005b), «La Segona República». A: DURAN, M.;MARIMON, A. (dir.) (2005), Història de les Illes Ba-lears, Barcelona, Edicions 62, 260-285.DARDER CÀNAVES, E. (1927), Les malalties infec-cioses: coneixements de divulgació, Palma, [s. n.](Impr. Marqués Arbona).— (1928), El nostre estat sanitari, Palma, [s. n.] (Impr.Soler).— (1930), La propaganda de la higiene social, Palma,Associació per la Cultura de Mallorca.— (1932), Projecte sobre la reorganització dels ser-veis sanitaris municipals de l’Ajuntament de Palma,Palma, Ajuntament de Palma de Mallorca.GABRIEL I SIRVENT, P. (1973), El moviment obrer aMallorca, Barcelona, Curial - Lavínia.JANER MANILA, G. (1983), Emili Darder i la políticasanitario-escolar de l’ajuntament de ciutat en tempsde la Segona República, Palma, Antiga Impremta Soler.JIMÉNEZ LUCENA, I. (1998), «La cuestión del rege-neracionismo sanitario y su debate durante la Segun-da República: elementos de clase e ideología», As-clepio, 18, 285-314.MASSOT I MUNTANER, J. (1978), Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postguerra, 1930-1950, Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Mont-serrat.MONER MORA, C. (2004), Emili Darder 1924-1937:plantejaments educatius i sanitaris, memòria d’inves-tigació, Palma, Universitat de les Illes Balears. OLIVER ARAUJA, J. (1983), La II República en Ba-leares: elecciones y partidos políticos: ensayo de sociología electoral balear, Palma, Institut d’EstudisBaleàrics.RODRÍGUEZ OCAÑA, E. (1987), La constitucion de la Medicina Social como disciplina en España(1882-1923), Madrid, Ministerio de Sanidad y Con-sumo.ROSEN, G. (1985), De la policia médica a la medicinasocial. Ensayos sobre la historia de la atención a lasalud, Madrid, Siglo XXI.BibliografiaIV JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:08  Página 291

La producció científica d'un metge que féu política : Emili Darder i Cànaves (1895-1937)

Hemeroteca Cientifica Catalana

Catalan

La Producció científica d'un metge que féu política: Emili Darder i Cànaves (1895-1937)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA 
D’UN METGE QUE FÉU POLÍTICA:
EMILI DARDER I CÀNAVES (1895-1937)
EVA CANALETA SAFONT; JOANA MARIA PUJADES MÓRA
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS.
vdhajpm4@uib.es
Paraules clau: medicina social, Segona República a Mallorca, divulgació científica
The scientific production of a doctor who did politics: Emili Darder Cànaves (1895-
1937)
Summary: The aim of this article is to analyze the popular scientific production of Dr.
Darder and its application to politics in Mallorca.
Key words: social medicine, II Republic in Mallorca, popularitazion of science
Emili Darder Cànaves va néixer a la ciutat de Palma el 1895, fill del
també metge Tomàs Darder Ensenyat. Es llicencià en Medicina el 1915
a la Universitat de València i es doctorà en anàlisis clíniques a Madrid
el 1918. Allà treballà amb Nicolás Achúcarro. També passà pel La-
boratori d’Investigacions Biològiques, dirigit per Santiago Ramón y
Cajal, i per l’Institut Nacional d’Higiene, amb Gustavo Pittaluga. Una 
vegada obtingut el doctorat, es traslladà a Barcelona, on treballà al 
Laboratori Municipal. Posteriorment, seguí la seva especialització 
a l’Institut Pasteur de París (Moner Mora, 2005; Cano Darder, 2006). 
El 1921 creà un laboratori d’anàlisis clíniques a Palma. El 1923 entrà
com a bacteriòleg al Laboratori Municipal de Palma i el 1927 esdevin-
gué cap d’epidemiologia a l’Institut Provincial d’Higiene de les Balears.
ACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA
NOVA ÈPOCA / VOLUM 1 (1) / 2008, p. 285-291
DOI: 10.2436/20.2006.01.32
IV JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:08  Página 285
El 1926 fou elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de les Balears, on fou
secretari de redacció de la Revista Balear de Medicina entre 1926 i 1936. Així mateix, el 1933
ingressà a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona (Moner Mora, 2005; Cano Dar-
der, 2006). 
La seva entrada en la política es degué a la seva afiliació al Partit Republicà Federal de 
Mallorca, constituït el juliol de 1930; va ser candidat per aquest partit en les eleccions mu-
nicipals de 1931, presentant-se com a regidor de l’Ajuntament de Palma en el districte de
Palma. El 20 d’abril de 1931 fou constituïda la primera comissió gestora republicana mu-
nicipal, on Emili Darder fou elegit president de la Comissió de Foment, Beneficència i Sani-
tat; vicepresident de la d’Estadística, i vocal de la d’Enllumenat, Bombers i Reemplaçaments.
El juliol de 1932, amb motiu de l’ampliació dels integrants de la Diputació Provincial de les
Balears, Emili Darder fou nomenat representant del districte de Palma (Company i Matas,
2005). El 1932 tingueren lloc a la ciutat de Palma dos importants actes científics: la Setma-
na d’Higiene Mental i el VII Congrés de Metges en Llengua Catalana, en els quals Darder
participà activament. La seva carrera política culminà com a batlle de la ciutat de Palma,
sent nomenat en sessió municipal de 13 de desembre de 1933 (Company i Matas, 2005).
També va ser membre de l’Associació General de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, for-
mant part de la junta directiva el 1936, prenent possessió com a vicepresident segon en la
junta ordinària de 27 de juny de 1936.
La producció científica de Darder és molt àmplia, però en aquest article únicament ens
centrarem en tres dels seus escrits divulgatius:
• «Lluita contra les malalties evitables: les malalties infeccioses, coneixements de di-
vulgació» (1927). Conferència impartida en el Foment de Cultura de la Dona de 
Sóller.
• «El nostre estat sanitari» (1928), realitzat com a cap d’Epidemiologia de l’Ins-
titut Provincial d’Higiene. També va ser publicat a la revista d’alta cultura La Nostra 
Terra.
• «La propaganda de la higiene social» (1930). Discurs llegit a l’Associació per la Cultu-
ra de Mallorca amb motiu de l’obertura de l’exposició d’higiene social. 
Per Emili Darder la medicina havia de ser social, fomentada en la quantificació dels es-
deveniments demogràfics, el valor econòmic de la salut, l’etiologia de les malalties i la in-
tenció reformista. 
Amb relació a l’aspecte demogràfic, cal destacar el seu títol «El nostre estat sanitari».
Es tractava d’un estudi sobre la dinàmica de la població de les Illes Balears en el decenni
de 1920, bàsicament a partir de la natalitat i la mortalitat, i del seu patró epidemiològic
sobre el que anomena malalties pestilencials (pesta, còlera i febre groga) i malalties infeccioses
(diftèria, escarlatina, rosa, paludisme, febres tifoidees, sífilis, etc.). Està realitzat a partir de
taxes brutes, indicador que hem de prendre amb cautela a l’hora de la seva interpretació.
286 E. CANALETA SAFONT; J. M. PUJADES MÓRA
IV JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:08  Página 286
Hem de pensar que no únicament expliquen el fenomen demogràfic en qüestió, sinó que
també depenen de la composició per edats de la població, on l’esdeveniment demogràfic
afectarà de manera molt diferent. Per tant, la comparació de diferents poblacions pot por-
tar a conclusions errònies tot i que, entès aquest estudi de manera global, és una referèn-
cia summament vàlida per a la constatació de la situació sanitària i demogràfica de les Illes
Balears. Aquestes estadístiques tenien la finalitat d’observar en quina posició (diguem-ne
sanitària) es trobava la província de les Balears amb relació al conjunt espanyol i a la resta
del que ell anomena nacions avançades. La seva conclusió era que: «La nostra bona posició
en relació a Espanya creim que es deu [...] al nostre millor clima, major netedat i més bona
posició econòmica general dels nostres insulars. Però, precisament, si vivim en aquestes
condicions favorables, és perdonable que ens trobem fortíssimament endarrerits al cos-
tat dels països cultes, de clima molt més dolent que el nostre i dels quals una partida 
s’hagueren de refer totalment després de la guerra [Primera Guerra Mundial]?» (Darder,
1928: 7).
Així, el seu discurs era una encesa crítica al retard d’Espanya respecte d’altres nacions oc-
cidentals, que el justificava a partir de tot un conjunt de dicotomies: civilitzat vs incivilitzat,
dictadura vs democràcia, ciutadans vs súbdits, estat d’opinió vs censura, participació ciuta-
dana vs indiferència i educació vs ignorància. Així, per Darder, el camí cap a la civilització
passava per la participació, és a dir, per sistemes democràtics que fomentessin l’educació i
on, aquesta educació, creàs un estat d’opinió capaç de fer front a les oligarquies que impo-
sen la censura (recordam que en el moment en què escriví aquest text encara no s’havia ins-
taurat la República sinó que s’estava sota la dictadura de Primo de Rivera). Com a higienis-
ta, la creació d’un estat d’opinió envers els problemes sanitaris requeria informar i educar
els ciutadans. El mitjà era la propaganda, que pel nostre autor, i en el terreny estrictament
sanitari, tenia tres funcions bàsiques: 
Alertar sobre els problemes sanitaris, instruir i educar, especialment la infància. Així, «la
higiene, més en la teoria és en la pràctica que s’aprèn, adquirint-se hàbits que, precisament,
una volta adquirits no se saben deixar» (Darder, 1930: 9).
Pel que fa al valor econòmic de la salut, Darder afirmava que «[t]ot el temps que s’està
malalt es deixa de guanyar i, en canvi, es gasta, havent-hi infeccions les quals efectuen el
seu major dany per la cronicitat, i gran nombre de les tares dels adults —renals, hepàti-
ques, cardíaques, respiratòries; sorderes, cegueres, bogeries, etc.—, no són sinó relíquies
d’anteriors malalties infeccioses» (Darder, 1928: 6). Fou més contundent entorn aquest
concepte mercantilista en la presentació del projecte de reorganització dels serveis sanita-
ris municipals de l’Ajuntament el 1932, on assegurava que «[s]i a un malalt se li recepta
una medicina i un règim d’alimentació i de vida i no té possibilitats econòmiques per 
adquirir els medicaments i comprar els aliments; si ha d’estar sense treballar i guanyar, 
empitjorant-se encara en el seu estat miserable, i ha de mantenir, a més, una dona i una
partida d’infants, en lloc de curar-se el que succeirà serà que pel mal règim de vida i 
LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA D’UN METGE QUE FÉU POLÍTICA: EMILI DARDER I CÀNAVES (1895-1937) 287
IV JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:08  Página 287
especialment si la malaltia és contagiosa (tuberculosi, per exemple), la família acabarà per
emmalaltir-se, augmentant encara al costat de la misèria fisiològica, la misèria econòmica»
(Darder, 1932). Així, el seu concepte de salut es basava en el benestar i la prosperitat com
a pilars d’una societat sana. 
Sota la concepció de l’etiologia social de les malalties, Darder assegurava que la socie-
tat mallorquina estava dominada per «quatre flagells que són les quatre constants prime-
res causes de malaltia i mort: la tuberculosi, la sífilis, el càncer i l’alcohol [...]. Els flagells
esmentats tenen una extensió formidable i, no obstant [això], la ciència ens diu que són
mals curables i evitables» (Darder, 1930: 5). Aquests dos adjectius ens permeten entendre
la relació entre la medicina i els avenços tècnics i científics, i la societat en el sentit més am-
pli del terme. Per Darder, la societat anava endarrerida respecte de la ciència i la tècnica,
per la qual cosa eren necessàries actuacions que redreçassin aquella dinàmica per aconse-
guir que les anomenades malalties evitables i curables fossin una realitat. A aquest conjunt
de malalties, cal afegir-hi les febres tifoidees, que representaren per al nostre metge el 
problema més important amb relació a la malaltia i les condicions de salubritat d’una 
població.
Pel que fa a la tuberculosi, Darder remarcà la freqüència en què es presentava «en les pro-
fessions o treball en males condicions» dels tallers i de les fàbriques, emfatitzant que caldria
anomenar aquests llocs «fàbriques de tuberculosos» (Darder, 1930: 6). A més, pensava que
les males condicions laborals eren, en gran part, les causants de les deficients condicions 
de l’habitatge (amuntegament, falta de llum i ventilació, manca d’higiene) i de l’alimentació.
Així mateix, admetia que es tractava d’una malaltia en la qual influïen molts factors sobre-
tot d’ordre social, difícilment delimitables (1930). Emperò, segons el seu parer, les xifres
més baixes calia cercar-les en les nacions on hi havia polítiques sanitàries antituberculoses,
és a dir, en països més avançats o civilitzats en terminologia de l’època.
La sífilis fou un altre dels seus cavalls de batalla. Fruit de la seva preocupació sobre aques-
ta malaltia en foren les xerrades de divulgació que féu i que publicà amb els títols: Com es
propaga la sífilis i els estralls que causa, conferència donada a la fàbrica d’adobs de Porto Pí
(1925); El perill sifilític, xerrada donada a la Casa del Poble de Palma (1929); Una plaga so-
cial. Les malalties venèries, al Centre al Servei de la República (1932); Sífilis, paràlisis general
i alcoholisme, a la Setmana de la Higiene Mental, a Palma (1932); Lluita contra les malalties
venèries, a Inca (1932); L’abolicionisme i tractament de les malalties venèries, a Palma (1932).
Fou partidari del discurs abolicionista envers la prostitució, que imperava a l’Espanya del
moment. Aquesta malaltia li serví per denunciar l’esbiaix existent entre el discurs mèdic i la
praxis social, una praxis incorrecta, producte de la ignorància que conduïa a una manca
d’assistència sanitària dels sifilítics. Cal tenir present l’estigma que arrossegava aquesta ma-
laltia, ja que el seu patiment era conseqüència de la transgressió de les normes. La qualifi-
cava de «calamitat» (Darder, 1928: 4) alhora que criticava que el nombre real d’afectats era
difícil de conèixer, ja que no hi ha quasi declaracions de la malaltia i moltes morts per sífi-
288 E. CANALETA SAFONT; J. M. PUJADES MÓRA
IV JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:08  Página 288
lis s’emmascaraven sota altres expressions de diagnòstic. En la seva opinió, el nombre de de-
funcions per sífilis era equiparable al de tuberculosi.
Pel que fa a les febres tifoidees, Darder hi desplegà tota la seva vessant higienista. Cal 
esmentar, a títol d’exemple: «La qüestió de les febres tifoidees a Sóller», publicat al set-
manari Sóller el 1927; «L’epidèmia de Santa Margalida», conferència al teatre de Santa 
Margalida el 1928; «Febres tifoidees i aigües», xerrada a l’associació La Protectora de Fela-
nitx el 1928, o la redacció d’un cartell sanitari per a la prevenció d’aquesta malaltia sota
l’auspici de l’Associació per la Cultura de Mallorca amb el títol de «Lluitem contra les 
febres tifoidees perquè són malalties evitables». Darder argumentava que per a reduir la 
incidència d’aquesta malaltia, «basta que dins un país de gran mortalitat tifòdica es sanegi
una població qualsevol (canalització i depuració d’aigües i clavegueram) perquè en ella 
tot d’una baixi grandiosament la mortalitat [per febres tifoidees]» (Darder, 1928: 3). Així,
la baixa mortalitat per aquesta causa en el discurs de Darder era signe de progrés i civi-
lització. 
La intenció reformista de Darder es basava en el foment de la higiene, una concepció 
entesa des de les millores públiques de les condicions de salubritat de les poblacions: rea-
lització de claveguerams, proveïment d’aigua potable; una intervenció directa sobre l’habi-
tatge, i una modificació de les pràctiques individuals entorn als hàbits quotidians i a la ma-
laltia. D’aquí que afirmàs que «[s]ón coneguts els progressos de la Medicina i de la Higiene
en els darrers temps, que tan ostensiblement s’han traduït en l’extinció d’una partida de
malalties, en la disminució del nombre de malalts i de la mortalitat per totes els mals, o sia,
en l’allargament de la duració de la vida i, en una paraula, en una major prosperitat i be-
nestar humans» (Darder, 1930: 5). És, sens dubte i especialment a partir de les mesures hi-
gièniques, on Emili Darder desplegà la seva faceta política. 
Com a president de la Comissió de Sanitat de l’Ajuntament de Palma, el 1932 presentà al
plenari el projecte sobre «La reorganització del serveis sanitaris municipals», a partir del
qual es creà el Dispensari Central de l’Ajuntament, els dispensaris de Llevant i de Ponent i
un d’Higiene Social. Tenien consulta de medicina general, servei de maternologia i d’infàn-
cia, consulta d’odontologia, d’oftalmologia, de dermatologia, socors d’urgència, consultes
prematrimonials, també de malalties venèries, serveis d’higiene mental i de psiquiatria i ins-
pecció medicoescolar. El dispensari d’Higiene Social tenia consulta de malalties respiratò-
ries i de tuberculosi (Company i Matas, 2005).
La seva tasca com a diputat provincial se centrà en la millora de les infraestructures be-
neficosanitàries de la Diputació: l’Hospital General, el Manicomi Provincial, la Casa de la
Misericòrdia i la Inclusa (Company i Matas, 2005).
Com a batlle inaugurà el Dispensari Central de Medicina i Assistència i Higiene Social el
juny de 1934, i el març aconseguí el compromís del subsecretari de Sanitat per a la finalit-
zació de les obres del sanatori de Caubet i un ajut de 15.000 pessetes per a la creació d’un
hospital antituberculós (Company i Matas, 2005).
LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA D’UN METGE QUE FÉU POLÍTICA: EMILI DARDER I CÀNAVES (1895-1937) 289
IV JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:08  Página 289
En conclusió, un discurs medicosocial i polític fruit de l’esperit republicà i regeneracio-
nista del seu temps, i en el seu cas burgès, catòlic i moralista. Un regeneracionisme practi-
cat pels metges a partir del valor del concepte «treball» i l’eugenèsia. No podem oblidar que
la defensa de la classe proletària era també la defensa dels interessos del capital i la «millora
de la raça» o eugenèsia n’era un altre mecanisme. Darder es mostrà defensor de l’eugenèsia,
escrivint que «ha semblat, entre nosaltres, com si no s’hagués descobert» (Darder, 1932) i
la seva pràctica es materialitzà, com ja s’ha esmentat, en la creació d’un consultori prema-
trimonial. 
La trajectòria pública de Darder, però, es va veure truncada amb l’aixecament militar
de 1936. El juliol de 1936 fou detingut, tot i el seu precari estat de salut. Des d’aquell dia
fou empresonat al Castell de Bellver, des d’on fou traslladat a l’Hospital Militar a causa de la
seva debilitada salut. Després d’un consell de guerra, gairebé moribund, assegut i sota els efec-
tes de la morfina, fou afusellat la matinada del 24 de febrer de 1937.
290 E. CANALETA SAFONT; J. M. PUJADES MÓRA
IV JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:08  Página 290
LA PRODUCCIÓ CIENTÍFICA D’UN METGE QUE FÉU POLÍTICA: EMILI DARDER I CÀNAVES (1895-1937) 291
ÁLVAREZ PELÁEZ, R. (1998), «Medicina, genética y
eugenesia, en la España del primer tercio del siglo XX».
A: CASTELLANOS, J. et al. (1998), La medicina en el
siglo XX. Estudios históricos sobre medicina, socie-
dad y estado, Màlaga, Sociedad Española de Histo-
ria de la Medicina. 
CANO DARDER, J. M. (2006), «Emili Darder: medici-
na i societat», Medicina Balear, 21 (2), 33-40.
COMPANY I MATAS, A. (2005a), «Emili Darder i l’A-
juntament de Palma», Lluc, 844, 45-52.
— (2005b), «La Segona República». A: DURAN, M.;
MARIMON, A. (dir.) (2005), Història de les Illes Ba-
lears, Barcelona, Edicions 62, 260-285.
DARDER CÀNAVES, E. (1927), Les malalties infec-
cioses: coneixements de divulgació, Palma, [s. n.]
(Impr. Marqués Arbona).
— (1928), El nostre estat sanitari, Palma, [s. n.] (Impr.
Soler).
— (1930), La propaganda de la higiene social, Palma,
Associació per la Cultura de Mallorca.
— (1932), Projecte sobre la reorganització dels ser-
veis sanitaris municipals de l’Ajuntament de Palma,
Palma, Ajuntament de Palma de Mallorca.
GABRIEL I SIRVENT, P. (1973), El moviment obrer a
Mallorca, Barcelona, Curial - Lavínia.
JANER MANILA, G. (1983), Emili Darder i la política
sanitario-escolar de l’ajuntament de ciutat en temps
de la Segona República, Palma, Antiga Impremta 
Soler.
JIMÉNEZ LUCENA, I. (1998), «La cuestión del rege-
neracionismo sanitario y su debate durante la Segun-
da República: elementos de clase e ideología», As-
clepio, 18, 285-314.
MASSOT I MUNTANER, J. (1978), Cultura i vida 
a Mallorca entre la guerra i la postguerra, 1930-
1950, Montserrat, Publicacions de l’Abadia de Mont-
serrat.
MONER MORA, C. (2004), Emili Darder 1924-1937:
plantejaments educatius i sanitaris, memòria d’inves-
tigació, Palma, Universitat de les Illes Balears. 
OLIVER ARAUJA, J. (1983), La II República en Ba-
leares: elecciones y partidos políticos: ensayo de 
sociología electoral balear, Palma, Institut d’Estudis
Baleàrics.
RODRÍGUEZ OCAÑA, E. (1987), La constitucion 
de la Medicina Social como disciplina en España
(1882-1923), Madrid, Ministerio de Sanidad y Con-
sumo.
ROSEN, G. (1985), De la policia médica a la medicina
social. Ensayos sobre la historia de la atención a la
salud, Madrid, Siglo XXI.
Bibliografia
IV JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:08  Página 291


http://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI

La Producció científica d'un metge que féu política: Emili Darder i Cànaves (1895-1937)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert