Llorens Molné, Joan M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA PIROTE!CNIA A ALCOVER 
En primer lloc ens toca dir que la pirotecnia és I'art de  preparar 
explosius o focs d'artifici: en aquest cas, ens dedicarem als focs d'artifici. 
L'alcoverenc Maria Bové treballa bastants anys en aquest ofici a Reus 
(a ca 1'Espinós) i, més tard, s'instal.la el1 mateix. Va comenqar amb hores 
extres, fent-ho a casa seva. Al cap d'uns anys, va emprendre un negoci pel 
seu compte. Com no podia fer-ho al mig del poble, va posar-se dins la seva 
terra, cap a les Guixeres. Amb unes travesses de  la via, i comptant amb 
alguna ajuda, es va muntar unes casetes de  cartó-cuiro (unes 10, més o 
menys). Per alli a I'any 1947 ó 48 es comenqa a obrir la fabrica dels 
coets, pero amb poques treballadores (4 ó 5). 
El material es distribui'a per Reus (a ca I'Espinós), Barcelona (compra- 
dor Sr. Blasco) i altres. De les Guixeres a Alcover es transportava en nic, 
que també era el que feia les mescles. Més tard compraren un tractoret 
petitó, per a portar directament cap al recader els paquets més grossos. 
També hi bavia d'altres persones que es volien guanyar algun diner fent 
uns treballs a domicili. 
Entre la distingida varietat de  coets que es feien, sobresurtien: les fonts 
migiques, els borratxos, els voladors, les bengales, els trons, les rodes, els 
corre-cames, els petardos, les dilies, les pedres, els pistonets per a pistoles 
(en cintes), els mistos i un llarg etcetera. 
La cosa anava tirant i de  cada vegada hi havia més treballadores, fins 
que les peripecies i la mala sort van arribar. El primer cas fou el de la Lola 
Aixali, que en un accident es va cremar mans i cara. El cas és que va 
entrar de matinada com de costum; a la caseta hi havia molt de  fulminant; 
aquella nit havia fet vent i I'escampa una mica per terra; a I'entrada, sota 
la porta, hi havia una lloanca en la que, en obrir, resci la porta; el fulmi- 
nant es va encendre i va volar tot pels aires ... 
Ella sorti disparada, a uns 17 ó 18 mts. Aquest dia era un dels bons, 
puix hi havia el nombre més elevat de treballadores. 
Varen passar algun altre cas, potser!, pero com el que va passar a Joan 
Bové (fill de Mariano Bové) no n'hi va haver cap. 
Un dia, quan anava a comengar la feina, va sentir una especie d'olor 
estrany, pero no en va fer cas; i es veu que el fulminant havia fermentat 
aquella nit. Al moment va esciatar la caseta i del soroll que es va produir, 
sobretot per les ones expansives, varen caure un munt de roques. El pobre 
xicot va poder sortir d'aquella caseta, tot cremat. Anava cercant ajuda. 
Rapid, el traslladaren cap a la clínica Montserrat (Reus). Aquest dia era 
Santa Magdalena ínom de la Feva rnuller) dia 22 de juliol. Dos dies després 
va morir (el 24 de I'any 1964). 
El seu pare va guiar el negoci; aixo si, amb menys treballadores; fins que 
es va posar malalt i van plegar (recentment, a I'any 198 1,  compraren la tema 
uns forasters i ara es tornen a edificar casetes d'obra per al mateix Ús). 
Podriem anomenar a unes quantes persones que hi traballaren; per 
exemple: Montserrat Borras, Josep Magrané, Pepita Robert, Lola Aixali, 
Anton Aixali, Maria Garcia, Paulina Garcia, Maria Martínez, Carne  Reque- 
na, Aurilia Cid, Cindida Cortes, Rossita Albaiges, Conxa Bartolin, Mont- 
serrat Vallverdú, Clementina Fons, Maria Fons, Nati Ferrando, Josep Ba- 
sora, Lola Escoté, les filles de Maria Bové (la gran Pilar, la segueix la Marta 
i la petita Ester), el seu gendre Sebastii, Maria Cecilia, Pilar Molné, etc. 
Quasi tot el treball es feia a mi ,  molt poca maquinaria. 
Vegem alguns produclcs: 
Voladors: Es carregaven uns tubs de fulminant i mescla. Després de carre- 
gats, els tapaven el cul amb guix i es posava la metxa; ja fet aixo, es 
guamia amb papers de diversos colors. Junt al paper es posava un jonc 
enganxat amb cola. Hi havia diferents classes de voladors que no requerien 
el mateix. 
Trons: Igualment que els petards en composició, i diferentment en el guar- 
niment i, sobretot, pel tamany. 
Fonts magiques: Especie de cucumlla de fusta que la pintaven de colors. 
Aleshores es carregaven amb mescla i el cul es tapava amb un cartró 
enganxat amb cola. Es posava la metxa i ja esti. 
Mistos: S'agafaven com uns escuradents i es sucaven tots alhora en un 
diposit quadrat on ja hi havia la pasta; aleshores es deixaven assecar i es 
treien del motlle; després es comptava a m i  posant-ho en capses (i, més 
tard, en caixes, igualment que els altresf. 
Bomtxos: Agafats uns tubs es carregaven de fuiminant i mescla. Es tapa- 
ven amb guix pel cul i es posava la metxa; ja fet aixo es distribuia en 
paquetets de 6 borratxos amb una goma i diversos d'aquests en capses. Els 
borratxos no es guarnien. 
Pedres: S'agafava una quantitat de pedres de riu i es posaven dins d'un 
diposit amb una mescla especial; quan estaven sucades, amb uns molls es 
posaven en un paper verme11 i s'embolicaven. Es deixaven assecar i quan ja 
estaven prou seques s'encapsaven i es posaven serradures per no prendre 
mal. 
També podem parlar una mica del material que es feia servir; a més a 
més de les miquines, hi havia les baquetes de ferro per a carregar voladors, 
maces de fusta, raspalls, safates, etc. 
Les maquines que trobem de més interes són la de fer petardos, la de 
fer tubs ... i, si no una miquina, un artifici que podem fer constar, puix 
estava fet per Mariano Bové. Era un home de molta traqa. Anava forqa bé; 
era per fer la mescla i, sobretot, per al triturat del carbó. S'assemblava al 
modul d'una sinia. Mentre el NC rodava, i'artefacte es movia girant de dalt 
a baix, i com que a dins hi havia unes boles de  ferro grosses, ho molien 
tot deixant-ho com la pols de  fi. 
Voldna dir que, per si un cas m'hagués equivocat, us agrairia em perdo- 
néssiu, puix aquest petit detall de  la pirotecnia a Alcover no esta tret de la 
boca d'una sola persona; aleshores, podria ésser que hi hagués alguna con- 
fusió. Moltes gracies a totes aquelles persones que m'han ajudat. 
JOAN MARIA LLORENS I MOLN~? 


La pirotècnia a Alcover

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert