Cavallé, J.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA GUERRA CIVIL DEL SEGLE XV 
GORT 1 JUANPERE, Ezequiel. R a s  i el Camp durant la guerra civil (1462-1472). 
Associació d'Estudis Reusencs, Reus, 1984, 187 pp. 
Seguint un criteri estrictament local, la Historia dlAlcover podria dividir- 
se en dos periodes, definits pel setge que patí la Vila durant la guerra del se 
gle XV. Aquell esdeveniment, que traumatitza la vida del poble, n'és, proba- 
blement, un dels passatges més estudiats, tot i la migradesa de la documenta- 
ció existent. S'hi han dedicat planes curulles d'un romanticisme proper al 
fantasieig i d'altres que es basen en l'analisi acurada i més o menys desapas- 
sionada dels documents. Documents que no són, pero, els que genera el con- 
flicte en la propia localitat (el més facil de suposar és que foren destruits), 
sinó els que poden trobar-se en els arxius de poblacions ve'ines o organismes 
jerarquicament superiors. 
L'estudi d'Ezequie1 Gort s'inclou entre aquests darrers i pren com a base 
informativa la documentació de 1'Arxiu Municipal i de l'Arxiu Priora1 de 
Reus. Merces a aixo, ha pogut refer la cronologia de la resistencia alcoverenca, 
des de les primeres cartes d'exhortació, procedents de Barcelona, que la Vila 
va rebre, a mitjan 1462, fins a la caiguda d'Alcover dos anys després. Gort és 
taxatiu en qualificar els estudis de C. Vidal ("evident fantasia") i Barbera- 
Jové ("molt poc fiable"). En canvi, dóna com a bones les apreciacions de 
J. Iglésies, que sovint reprodueix. Basant-se en la documentació, Gort ens 
parla de I'activitat alcoverenca en els primers mesos de revolta, quan els po- 
bles del Camp participaven en la host camperola, fins al setembre de 1462, 
en que la comarca, llevat de Vila-rodona, toma a l'obediencia reialista. El 
mar$ següent, pero, Alcover és ja de nou sota l'obediencia de la terra, amb la 
qual cosa la lluita prendra un caracter diferent: ara el poble patiri un setge 
més o menys continuat que no cessara fins a l'entrada a sac dels assaltants, 
un any i mig després. Durant aquests divuit mesos, la Vila és, gairebé, el cen- 
tre de la lluita en tota la comarca. Alcover rebutja un primer setge de 14 dies, 
esdevingut pels volts de la Setmana Santa de 1463, realitzat per l'arquebisbe i 
per R. Rebolledo i els seus cavallers. El setembre hi ha un nou intent. La 
Comuna del Camp, dominada per l'arquebisbe i, per tant, sense participació 
alcoverenca, hi ajuda economicament, pero amb reticencies. El mes d'octu- 
bre, Alforja se suma a la rebel.lió i l'arquebisbe se situa a la Selva per millor 
vigilar les dues Viles. Cap al desembre, Alcover ajuda a la rebeblió de Cam- 
brils. La Generaiitat, per distreure els reialistes que assetgen la Vila, envia 
forces a Alcover. No és fins a l'estiu, perb, que les coses es decanten cap al 
cantó del rei. El 6 de juliol, cau Lleida; el 13, Joan 11 és a Valls; el 18 lliura 
Alcover en feu a R. de Perea; i el 21 Alcover és pres. 
Sobre els detalls del setge i del posterior assalt, potser qui més n'havia 
parlat havia estat Josep Aladern, del qual sempre cal tenir present els seus 
dots imaginatius i la manca de bases documentals. En el llibre de Gort, tan- 
mateix, se'ns dóna referencia d'alguns fets que palesen la virulencia d'aquell 
succés. Aixi, en una carta del$ diputats de Catalunya al capita d'Alcover Gar- 
cia Romero, de data 3 d'octubre de 1463, es diu que si els enemics (és a dir, 
les forces de l'arquebisbe) amenacen matar presoners (aixo és, ve'ins de la vi- 
la) es faci de manera que llurs parents no els vegin i que se'ls contesti fent el 
mateix arnb els altres presoners. 
No hi ha dades exactes de corn devia anar la cosa. Pero si que podem arri- 
bar a algunes interessants conclusions. En el setge de Setmana Santa de 1463 
participen les forces de I'arquebisbe "amb tot son poder:', les de Rebolledo 
arnb la seva cavalleria i seixanta tarragonins. Tot i que es impossible deduir 
quants podrien ser els assetjants, és facil de veure que devien ser una quanti- 
tat elevada, comparada arnb els 173 veins (és a dir, caps de casa) que registra- 
va aleshores Alcover. El mes d e  setembre, l'arquebisbe demana a Reus 100 
homes, després els demana a la Comuna del Camp. En lloc d'aquests, els po- 
bles acceptenpagar el sou de 50 alacais. Els reforcos enviats per la Generalitat 
el mes d'octubre consisteixen en 50 cavallers. El desembre, hi envien 25 o 30 
cavallers en l'acció que té corn a finalitat distreure els reialistes del setge de 
, Cambrils. En I'embat final de I'estiu de 1464, I'arquebisbe torna a demanar 
gent als pobles, aixi corn vitualles i armes. Blanc diu que eren "molta gent de 
peu i de cavall". La presencia de I'arquebisbe i del rei aixi ho fa suposar. 
Aixo, unit a les armes (Cortiella parla de bombardes) i la durada del setge 
provocarien el desenllac. En total, divuit mesos de resistencia durant els quals 
tenen lloc, almenys, tres setges. 
Més que eis detalls del setge, pero, el que interessa als historiadors cón les 
conseqüencies. Sobre aixo, les discrepancies entre els historiadors fan dubtar 
Gort dela realitat. L'ajusticiament dels jurats 6s esmentat per Blanc, Bofarull, 
Vida1 i Morera, encara que no es posen d'acord en el lloc ni en si el castig 
abasta també altra gent. L'origen de l'ordre, segons Morera, fou reial; segons 
Vidal, fou episcopal. El poble va perdre el nom segons Blanc, cosa que recu- 
llen Barbera i Jové, els quals citen corn a substitut el de Vlianova del Camp, 
qüestió a la qual Gort no sembla donar gaire credit. Tanmateix, hem de fer 
constar que, arnb posterioritat a la publicació de totes aquestes fonts que cita 
Gort, es publicaren altres treballs que aques autor deu desconeixer. Concreta- 
ment, la transcripció -realitzada per D. Bertran- d'un pergami de I'Arxiu 
Municipal d'Alcover que es refereix directament als fets (Butlleti núm. 1). 
En el1 se'ns diu que la Vila perdé el nom, aixi corn el batlle i els jurats, con- 
servant només els regidors, i que, corn a conseqüencia de i'assalt, romangué 
deshabitada durant un temps. 
Sembla que arnb I'estudi de Gort donem un pas més, malgrat algun defec- 
te que hem esmentat, en el coneixement d'aquell esdeveniment. Amb la man- 
canca ja anotada de documentació local, ens resta esperar que s'estudit més 
a fons la d'altres poblacions, sobretot Valls, i de la Comuna del Camp. 
J. CA VALLÉ 


La guerra civil del segle XV

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert