Sanromà Barberà, Rosa M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La figura de Josep Aladern 
ANGUElZA, Pere; BASTONS, Carles; CAVALLÉ, Joan; GINEBRA, Jordi, 
SUNYER, Magí, Josep Aladern (1868-1918). Vida i obrci, Edicions del Centre de 
Lectura de Reus . Centre d'd'Eudis Alcoverencs, Reus, 1994. 
Aquest flibre esta forinat per ciitc conferencies que, entre el nove~nbre i el 
desenlbre del 1993, es van realitzar en Iioitie~iatge a Cosine Vidal i Rosicli, Josep 
Aladern, en el 12% aniversari del seu naixeiiienl. Els auiors, Pere Anguera, Carles 
Bastons, Joan Cavalle, Jordi Ginehrai MagíSnnyer, s'acosten ala figurade l'autor 
alcoverenc des de diversos pnnts de vista: l'ideolbgic, i'huiii&, el lingüíslic i el 
literat. 
Pet.e Anguerapresental'ideari políticdel'a~itor alcoverenc. Presenta, primer, 
una visió ideolbgica de Josep Aladern des del pitnt de vista dels seils amics i 
coetanis. L'autor alcoverenc es proclama en línies inicials catalanista. Els dos 
elenients principals del seu pensament s6n Catalunya i laj~isticia social. Catalunya 
era la seva patxia lieretada, calia defensar-la i liigir del centralisiiie i de I'opressió 
que veniad'uu estat centraiitzador. No creia en el sistema polític espaiiyol, U~iitava 
pel catatanissiie com a iiiovitiient regenerador de la política de tot Espanya, que es 
trohava en un iiio~iient de forla decadencia. 
L'Aladern considerava la Uengua i la cultura dos elenients definidos de la 
patria i Iluitava perla seva noriiialització, ja que es trobaven sota l'opressió d'iin 
estat centraiitzador i hoinogeneitzador. Un testia que taii~ht! tracth de forma 
sovinte.iada fori la sitiració econbniica dels treballadors i la injusticia social. 
En la segona part del Ilibre, Carles Bastons presenta set caites de Josep 
Aladern a Mig~tel de Unaii~uno. La primera, es va publicar a Lo Sorizntent de Reus, 
la resta, es co~iserven inedites a la CasaMuseo Miguel de Unatiiuno de Salamanca. 
La correspondencia entre anibdós a~itors 6s f o r p  pecoliar, ja que nosilCs es 
conserven les cartes de Josep Aladern. 
Aqiiesta relació epistolar va néixer amb la traducció d'uns articles dbUnaiiiu- 
sio al catala, noiiit!s va durar cinc anys i ben aviat es va estroncar definitivamerit. 
En les prinieres cartes, Josep Aladern comenta l'adiriiració vers I'autos 
espanyol. Sintercanvien obres i l'autor alcoverenc li presenta la seva patiia i la 
realitat qiie la constitueix. Ainhdós autors no coincidien en les seves creerices i 
aquesta gran ainistat es va trencar. La seiena caiía n'és I'úliiin iestiiiioni. 
Joan Cavallé, en la tercera pa11, es proposa estudiar la posicii, social dels 
Vidal i "dilucidar. alhora. quins eleiiients del seu cntorn iiiiiiiediat havien pogut 
condicionar la seva vocació literaria" (p.55). Busca els orígens dcl Iliniiigc Vidal 
i del Rosich, aixicoiii tainhk els dels Biirheia. propietaris de ea Cosiiic. 13 casa cii 
que v;tn néixer i van viure els anys d'adolesckncia els geriiians Vidal i Rosicli. Ca 
Cosine era hahitatge, taverna i Iloc de leitúlia i reuniti. Josep Aliitlcrii vil ~ c o l l i r  
aquest indret personatges i experikiicies que va tractar posterioriiicni cn 13 scvlt 
ohra, hi va recollir influkncies liicraries o possihles contactes. Aqucst entorn. 
juntainent aiiib l'esperii ohert dcl pare, faciliten l'activitat literaria del jovc autor. 
tot i el fracas econbinic inicial. 
JOSEP ALADERN (1 868-1!,18) 
VIDA 1 OBRA 
I 1 
Portada del llibrc sobrc la figura de Joscp Aladcni 
En la qiiaita part del llibre, Jordi Ginebra presenta la figura del lingüista i 
"lluitador per l'idioma". Josep Aladern presentava la viuculació entre la iiteratura, 
la Ilengiia i la patria. Ja en la Renaixenca ef concepte de liengua es troba IIigat al 
de naci6, perb I'aiitor alcoverenc en vol treure conseqüencies practiques i poüti- 
qires. 
Josep Aladern presenta la creenca de superioritat cultural i social de la seva 
patria vers la patria castellana. El seu anticastelianisnie 6s degut a la iiilposició 
d'una Ueng~ia que ofega la prbpia d'nn poble, el catala. Per aquest motiu Uuita per 
la difirsió de la llengiia catalana en tots els aiiibits d'ús. Presenta la idea de 
rnodernitzar I'ortografia i la voluntat de no abandonar Ia seva Uengna. La seva 
consciencia lingüística 6s clara, tot i que en algun iiiorlient fou criticat per deixar 
de banda els seus ideals. 
Finalment, en l'íiltiin capítol, trobeiii la par1 literaria de l'autoi; Lin escriptor 
de la primera generació irioderiiista, capdavanter del Giup Modernista de Reus. 
MagíSunyertractala "situació i an~lisidelasevaohrap~rhlicadaen forniadellibre 
o d'aqiiella 1116s persa que coiiec" (p. 89). 
Eii d e t i a  la producció teatral tot i que no foil gaire non-ibrosa, i les 
traduccions. Tainbe hi tracta, de forma mes detallada, els contes, en els quals 
trobeiii la descripció del Camp de Tarragona i de la vila d'Alcover. Mitjancant 
l'entuniisine hi presenta el seu posicionaiiient ideolbgic que deixa enrere el 
iuralisii~e idíl.lic pei- apropar-se aun posterior iuralisnle turiilentat, que es uoba en 
el Modernisiiie. 
En l'obrapoeticade Josep Aladern s'hi pot trobar, coiu a tenles, el desprestigi 
de la deiiiocracia biirgesa, en unes poesies que se situen eii el Cariip de Tai~agona, 
aiiib el rerafoiis de la ii~arginació, I'explotació htiriiana i la desigualtat social. 
La lect~ira d'aquest llibre ens duu, doncs, aun coneixenieiit iiles coinpieR de 
la figura de Josep Aladern. Un alcoverenc que destaca perla seva tasca global, de 
defensa d'nns ideals polítics, lingüístics i socials, inés que no pas per 1a qualitat de 
12 seva obra. És una figura que cal tenir present per entendre i estudiar el 
Modernisiiie i elGiupModernistade Reus i que vadescriureelCamp de Tarragona 
i la seva gent. 
ROSA M. SANROMA 1 BARBERA 


La figura de Josep Aladern

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert